português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
EVOLUCIO DEMOGRAFICA []
References found:
479   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 24
go to page                         


1 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Demografia del Gaià Mitjà : naixements, defuncions, migracions, i mortalitat d'infants (1700-1900) / Llorenç Ferrer-Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 7-40 : il.

A partir de sèries parroquials de gairebé totes les parròquies del Gaià Mitjà, hem reconstruït l'evolució demogràfica a partir de les sèries de naixements i defuncions d'adults i albats. El segle xvii fou d'estancament; el segle xviii, de creixement, però menor al d'altres espais de l'entorn, i en el segle XIX el creixement fou moderat. El Gaià Mitjà, però, expulsava població, ja que no creixia la diferència entre naixements i defuncions. A partir de conèixer les edats de les defuncions de Vila-rodona es fa una aproximació a la mortalitat neonatal, infantil i primerenca-juvenil des de finals del segle XVIII.


Matèries: Demografia ; Població ; Evolució demogràfica ; Moviments migratoris ; Mortalitat infantil ; Fonts documentals ; Llibres parroquials
Àmbit:Vila-rodona ; Alt Camp
Cronologia:1700 - 1900
Accés: https://raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/424263
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Moviments demogràfics durant la Guerra del Francès a cinc parròquies a banda i banda del Gaià Mitjà / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 97-156: il.

En aquest article observarem els moviments demogràfics succeïts durant la Guerra del Francès a cinc parròquies del Gaià Mitjà estudiats a partir dels llibres de registres parroquials d'òbits, esposoris i baptismes. Hem seleccionat les parròquies de Puigtinyós (Montferri), Rodonyà i Masllorenç a la part esquerra del Gaià, aleshores del bisbat de Barcelona, i les de Bràfim i Vilabella, que, com ara, eren de l'arquebisbat de Tarragona. Hem elegit aquestes parròquies en part per raons de situació geogràfica, i perquè de totes es conserven els llibres de registre parroquial d'aquell període, sense els quals no hauria estat possible fer la recerca. L'estudi està centrat en el període 1806-1816, és a dir, que inclourem dos anys abans i dos després de la guerra per poder fer una petita comparació en el comportament demogràfic entre els anys de la guerra i els anteriors i posteriors.


Matèries: Guerra del Francès ; Demografia ; Població ; Evolució demogràfica ; Fonts documentals ; Llibres parroquials ; Tradicions populars
Àmbit:Puigtinyós - Montferri ; Rodonyà ; Masllorenç ; Bràfim ; Vilavella - Riudecols
Cronologia:1806 - 1816
Accés: https://raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/424269
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Demografia catalana / [ressenya] Carles Millàs i Castellví
Millàs i Castellví, Carles


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43 (2021) , p. 183-184 (Ressenyes
Ressenya de:
. La Demografia catalana (segle XVI - 1936) / Raimon Masdéu i Térmens. Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2021


Matèries: Ressenyes ; Demografia ; Població ; Fonts documentals ; Evolució demogràfica
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1500 - 1936
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.315
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Sant Feliu de Guíxols, a la vigilia de sortir de casa / José Mateo
Mateo, José


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 37 (juny 2000), p. 7-12 : il. (La recerca
Notes.


Matèries: Població ; Cens de població ; Evolució demogràfica ; Dades estadístiques
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:1824
Accés: https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/article/6181/arjau_guixols_arxiu_037_temps_carros_carretes.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Baldiri Reixac (Santa Cristina d'Aro)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Dinàmiques residencials i riscos de desplaçament de població a Sant Cugat del Vallès : una aproximació a partir de les dades padronals, 1997-2021 / Oriol Nel·lo Colom
Nel·lo i Colom, Oriol


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 55 (2022) , p. 59-96 : il. (Estudis
Referències bibliogràfiques i notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest estudi, acabat el setembre del 2022, ha anat precedit d'un altre intitulat Dinàmiques residencials i riscos de substitució de població a Sant Cugat del Vallès, finalitzat el desembre del 2021, menys extens i les conclusions del qual estan incloses en el que publiquem. Els dos són fruit d'un encàrrec de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, al qual agraïm l'autorització per publicar-lo. De l'estudi no es reprodueix l'apèndix estadístic, per raons d'espai i perquè entenem que la informació aportada és suficientment completa. L'estudi analitza l'evolució de la ciutat de Sant Cugat del Vallès en el darrer quart de segle. S'ha estudiat l'evolució demogràfica i del mercat immobiliari, la transformació del perfil de la població a partir de les dades padronals i el comportament de cada un dels nou barris en els quals s'ha dividit el municipi, pel que fa a l'arribada i sortida de població. S'ha constatat que els darrers anys s'ha produït un procés de substitució poblacional, caracteritzat per l'arribada de persones amb un elevat nivell d'estudis i ingressos i per la marxa de persones amb menor nivell d'ingressos i estudis.


Matèries: Població ; Padró municipal ; Evolució demogràfica ; Canvi demogràfic ; Composició socioeconòmica
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:1997 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/420047
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Palafrugell es fa vell : el perquè de les tendències demogràfiques de la població / Diana i Antoni Lledó
Lledó, Diana


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 25 (novembre 1995), p. 12-14 : il (Tema del mes


Matèries: Població ; Evolució demogràfica ; Envelliment de la pobació ; Dades estadístiques
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:1995
Autors add.:Lledó Crosa, Antoni
Accés: https://pandora.palafrugell.cat/viewer.vm?id=0000044542 [exemplar complet]
Localització: B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 479
select
print

Bookmark and Share
Evolución demográfica de Palafrugell : 1600-1720 / Josefa Contreras Salazar
Contreras Salazar, Josefa


[Palafrugell] : [s.n.], [1985?]
22, [10] f : gràf. ; 27 cm
Text mecanoscrit.



Matèries: Població ; Evolució demogràfica ; Demografia
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:1600 - 1720
Localització: B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 479
select
print

Bookmark and Share
Estudio demográfico y epidemiológico del municipio de Palafrugell : Palafrugell, Calella, Llafranch, Tamariu, caserío del Aramadás y Santa Margarita / Marina Arbunies Pou, Montserrat Archs Poch, Anna Camprecios Ripoll, [et al.]



Barcelona : [s.n.], 1978
[41] f. : gràf. ; 30 cm
Treball de primer curs d'Infermeria. Text mecanoscrit.



Matèries: Salut pública ; Població ; Demografia ; Epidèmies ; Evolució demogràfica
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:1928 - 1972
Autors add.:Arbunies Pou, Marina ; Archs Poch, Montserrat ; Campreciós Ripoll, Ana
Localització: B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 479
select
print

Bookmark and Share
Ejercicio de demografía : Palafrugell 1875-1915 / Ma. Conxa Saurí
Saurí i Ros, M. Concepció


[Palafrugell] : [s.n.], 1977
[29] f. : gràf. ; 27 cm
Treball de curs de 3r d'Història. Text mecanoscrit.



Matèries: Població ; Demografia ; Evolució demogràfica
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:1875 - 1915
Localització: B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 479
select
print

Bookmark and Share
Comentari a la gràfica de Palafrugell : 1857-1975



[Palafrugell] : [s.n.], [197?]
2 f : gràf. ; 30 cm
Text mecanoscrit. Fulls solts recollits en una carpeta.



Matèries: Població ; Evolució demogràfica
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:1857 - 1975
Localització: B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 479
select
print

Bookmark and Share
Evolució de la població al segle XVIII / Ricard Ibarra i Ollé
Ibarra i Ollé, Ricard


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 505 (abril 1991), p. 16-17



Matèries: Demografia ; Evolució demogràfica ; Edat moderna
Àmbit:Valls
Cronologia:[1700 - 1800]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Caresties, fams i crisis de mortalitat a Catalunya: 1283-1351. Anàlisi d'indicadors i reconstrucció dels cicles econòmics i demogràfics [Fitxer informàtic] / Joan Maltàs i Montoro ; [dirigida per: Pere Benito i Monclús, Antoni Riera i Melis]
Maltàs i Montoro, Joan


2019
Dirigida per: Benito i Monclús, Pere; Riera i Melis, Antoni. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2019
1 recurs electrònic (998 p.)

La present tesi tracta de contribuir al debat historiogràfic sobre la Crisi del segle XIV amb dades d'un observatori mediterrani: Catalunya. La riquesa de les fonts catalanes permet fer aportacions rellevants a les controvèrsies historiogràfiques sobre la cronologia, la causalitat i els efectes de les crisis alimentàries i les seves interrelacions amb les crisis de mortalitat, incloent-hi la Pesta Negra. A partir de l'anàlisi i la reconstrucció d'indicadors econòmics i demogràfics hem establert una cronologia i topografia de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1283 i 1351. L'anàlisi dels preus alimentaris, especialment dels cereals, ha contribuït a l'estudi de la causalitat, el desenvolupament i els efectes de cada cicle de crisi alimentària, amb una atenció especial a la fam de 1333-1334. L'estudi dels preus juntament amb les sèries indicadores de les crisis de mortalitat (fonamentalment sobre la base de testaments) ha contribuït a l'anàlisi de la causalitat de les crisis de mortalitat a Catalunya entre 1239 i 1351 i a l'estudi de les relacions de les crisis alimentàries i les crisis de mortalitat, amb una especial atenció a la Pesta Negra de 1348 i a la crisi de mortalitat de 1334.


Matèries: Tesis doctorals ; Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval ; Historiografia ; Preus ; Mortalitat ; Crisi demogràfica ; Evolució demogràfica ; Crisi de subsistència ; Epidèmies ; Pesta Negra ; Economia ; Indicadors econòmics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283 - 1351
Autors add.:Benito i Monclús, Pere (Dir.) ; Riera i Melis, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667511
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 479
select
print

Bookmark and Share
La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) : demografia, societat i economia / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


Benicarló : Onada edicions, 2020
462 p. : il. ; 21 cm (La Barcella. Sèrie Minor, 7) 
Bibliografia.
ISBN 9788418634086

La Batllia de Miravet era un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Va ser una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII. A través del buidat de fonts parroquials i la seva anàlisi s'ha establert l'evolució demogràfica d'aquest espai, mai estudiat des d'aquest format. L'estudi socioeconòmic s'ha centrat en les fonts procedents de l'Orde, per mostrar l'evolució de les rendes senyorials, les formes de propietat i l'evolució de la producció. La Batllia va seguir les tendències generals dels segles XVII i XVIII, amb un 1600 inestable, marcat per l'expulsió dels moriscos i els efectes de les guerres dels Segadors i de Successió, que van trencar els moments de recuperació. El segle XVIII seria un període de clara expansió, especialment a partir de 1750. La població va augmentar de manera continuada, generant un dels creixements més importants de Catalunya. L'evolució econòmica també va viure un desenvolupament a l'alça de l'agricultura, la ramaderia i la producció. Fets que van generar un augment de la renda senyorial, una expansió dels espais de cultiu i un creixement dels nuclis urbans. Agents externs ho van aprofitar per monopolitzar part del benefici a través d'arrendaments. Una situació general que les guerres napoleòniques van fragmentar a inicis del segle XIX marcant la fi del règim senyorial. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Senyoria ; Població ; Evolució demogràfica ; Economia ; Renda senyorial ; Tinença de la terra ; Expulsió dels moriscos ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió ; Societat
Matèries:Hospitalers
Àmbit:Miravet, batllia ; Miravet ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta
Cronologia:[1600 - 1800]
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Benissanet); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. dels Muntells Josep Sancho Subirats (Sant Jaume d'Enveja); B. Pública (La Selva del Camp); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Biblioteca Popular de Valls


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) : demografia, societat i economia [Fitxer informàtic] / Josep Cañabate Fortuño ; [dirigida per Jaume Dantí i Riu, Valentí Gual i Vilà]
Cañabate Fortuño, Josep


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume; Gual i Vilà, Valentí. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2019
1 recurs electrònic (358 p.)

La Batllia de Miravet fou un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII, marcada per episodis claus com l'expulsió dels moriscos, les guerres de Segadors i Successió, i l'expansió del 1700 fins a l'ocupació napoleònica, fets que van modificar la seva població i estructura socioeconòmica. Amb el buidat dels fons parroquials, seguint la metodologia establerta, es mostra part de l'evolució demogràfica de la Batllia entre 1600 i 1820 a través de: la natalitat, la mortalitat adulta i infantil amb les seves crisis, la fecunditat, i la nupcialitat amb la tipologia de casaments i espais de procedència. Una evolució contrastada amb el buidat i estudi de xifres totals de població de fonts diverses com: censos, visites pastorals i altres recomptes preestadístics; sobre aquests s'ha comprovat la seva validesa a partir de la taxa de natalitat. Un buidat i anàlisi complert de fonts variades mai realitzat per aquesta zona. L'evolució de la població de la Batllia mostra una tendència estable al llarg del segle XVII marcada per l'expulsió dels moriscos, l'escassa incidència de la pesta de 1650, i les crisis generals causades per les guerres dels Segadors i de Successió. A partir de 1750 es mostra un desenvolupament positiu, amb un moviment a l'alça que genera un important augment d'habitants, que es troba entre els més destacats de Catalunya, i es paralitza a inicis del XIX amb noves crisis i la Guerra del Francès. Una evolució marcada per una estacionalitat recurrent, on les feines agrícoles i el clima influenciaven fortament el seu desenvolupament, amb una incidència cada cop menor dels preceptes religiosos. En els matrimonis la seva tipologia manté els esquemes majoritaris, on els casaments entre solters eren els més recurrents i només disminuïen en temps de guerres. La majoria dels esposos procedien d'un radi de proximitat, però en contrast amb altres zones de Catalunya, destaquen els nouvinguts aragonesos i valencians, per vinculació geogràfica, l'escàs volum de francesos, i l'alta presència de castellans i italians en alguns municipis en períodes bèl·lics. L'estudi socioeconòmic es basa en aquelles fonts del propi Orde de l'Hospital, especialment el buidat dels capbreus o altres reculls de rendes. Aquests han marcat l'anàlisi sobre la renda senyorial, les formes de propietat i hàbitat, i l'evolució de la producció. El senyor rebia un conjunt de drets i rendes que li garantien uns ingressos; aquests van anar a la baixa al llarg del segle XVII, a causa de les crisis i guerres, però van augmentar considerablement al llarg del XVIII gràcies a l'expansió demogràfica i econòmica del període. Un fet que també es corrobora en la propietat amb un augment de les terres confessades, la construcció de nous molins, forns i esglésies, a més de l'expansió dels nuclis urbans amb nous carrers i barris. La producció agrícola estava basada en la triada mediterrània; des del segle XVII l'olivera ja era un cultiu destacat, amb la presència de molins, i la vinya en espais més d'interior. La proliferació de terres conreades al llarg del segle XVIII va permetre una major varietat, amb l'ampliació de regadius a prop de l'Ebre, les plantacions de moreres per la seda o una major producció vinícola dedicada a l'aiguardent. Fets que van generar una major pluriactivitat familiar lligada a les produccions artesanals existents, però en un entorn cada com més monopolitzat per companyies comercials arrendatàries de la Batllia. Elements que la Guerra del Francès va fragmentar ja iniciant la desintegració del sistema senyorial.


Matèries: Senyoria ; Ordes militars ; Població ; Evolució demogràfica ; Edat moderna ; Economia ; Societat ; Capbreu ; Fonts documentals ; Tesis doctorals
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem ; Hospitalers
Àmbit:Miravet, batllia ; Miravet
Cronologia:1600 - 1820
Autors add.:Dantí i Riu, Jaume (Dir.) ; Gual i Vilà, Valentí (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666814
http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/132871
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Moviment demogràfic i estacional de la Guàrdia dels Prats (I part) / Valentí Gual Vidal
Gual i Vilà, Valentí


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 110 (març 1997), p. 44-45 (Les pedanies en la història
Notes.


Matèries: Nuclis de població ; Demografia ; Evolució demogràfica ; Edat moderna
Àmbit:Guàrdia dels Prats, la - Montblanc
Cronologia:[1601 - 1700]
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000623581 [exemplar complet]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Cabanes, tancats i llogarrets a l'alta muntanya : el Despoblat de Casesnoves i la llarga història de poblament, abandó i reocupacions del Pirineu / David Garcia Casas, Ermengol Gassiot Ballbè, David Rodríguez Antón, Niccoló Mazzucco, Sabina Lapedra Grau, Sara Díaz Bonilla, Guillem Salvador Baiges, Laura Obea Gómez



En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 43-55 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Les zones d'alta muntanya són espais idonis per a copsar el pas del temps. Per als habitants de les ciutats, en general, representen àmbits essencialment naturals que destaquen pel seu valor paisatgístic. A diferència d'altres medis, ens costa reconèixer-hi traces de la presència humana. No obstant això, les recents investigacions mostren que l'alta muntanya pirinenca ha estat habitada des de la Prehistòria. Aquestes recerques han permès descobrir una gran quantitat de restes arqueològiques, les més antigues de les quals daten de fa 10.000 anys. En aquesta comunicació volem presentar alguns d'aquests vestigis de poblament situats en dos moments diferenciats del temps. El primer, el Despoblat de Casesnoves, abandonat a finals de l'Edat Mitjana, que destaca per la seva gran quantitat de recintes habitacionals i tancats ramaders, a més d'un possible espai de culte. Després presentem els conjunts del Pletiu de Mainera i l'Orri Vell, relacionats amb la transhumància tradicional dels últims segles i que van ser abandonats en algun moment entre els segles XIX i XX. Finalment, volem exposar algunes reflexions sobre la importància patrimonial d'aquestes restes i les possibles aportacions que es poden fer des de l'Arqueologia del Territori a la gestió i planificació sostenible dels espais de muntanya.


Matèries: Arees de muntanya ; Demografia ; Poblament ; Arqueologia ; Paisatge ; Ramaderia ; Evolució demogràfica
Àmbit:Casesnoves - Vall de Boí, la
Cronologia:[0000 - 2000]
Autors add.:Garcia Casas, David ; Gassiot i Ballbè, Ermengol ; Rodríguez Antón, David ; Mazzucco, Niccoló ; Lapedra Grau, Sabina ; Díaz Bonilla, Sara ; Salvador Baiges, Guillem ; Obea Gómez, Laura
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413980
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Evolució del poblament en una parròquia de jurisdicció monàstica : el cas de Sant Vicenç dels Torrents (s. X-XV) / Climent Miró i Tuset
Miró i Tuset, Climent


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 57-67 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El petit monestir de Sant Vicenç dels Torrents es vinculà el 914 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. El petit cenobi esdevingué la parròquia de jurisdicció monàstica de Sant Vicenç dels Torrents. En aquesta comunicació mostrem l'evolució del seu poblament entre els segles X i XV així com també el de les parròquies de Sant Climent de Campelles o de la Torre i de Santa Eulàlia de Cerqueda, que acabaran formant part de Sant Vicenç dels Torrents. Aquesta comunicació inclou la consolidació del feudalisme i la crisi demogràfica del segle XIV propiciada per les males collites i la Pesta Negra, que va comportar la desaparició de diferents nuclis de població i l'abandó de conreus.


Matèries: Edat mitjana ; Demografia ; Poblament ; Monestirs ; Parròquies ; Feudalisme ; Evolució demogràfica ; Crisi demogràfica
Matèries:Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
Àmbit:Anserall - Valls de Valira, les ; Alt Urgell
Cronologia:[500 - 1500]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413981
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Consideracions sobre l'evolució del despoblament a la Val d'Aran : el cas del terçó de Quate Lòcs / Joan-Ramon González Pérez, María José Atienza Averós
González i Pérez, Joan Ramon


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 213-227 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

L'equilibri territorial de la Val d'Aran ha estat condicionat pel canvi socioeconòmic que experimentà a partir de l'arribada de l'esquí amb l'emblemàtica estació de Baqueira-Beret. També l'obertura del túnel de Vielha va ser un factor decisiu en la vida aranesa, i, per tant, el Baish Aran ha perdut el paper de contrapoder de la capital en favor del Naut Aran, i ha esdevingut, no obstant, una reserva de la identitat del país. L'estudi de l'evolució demogràfic permet copsar com el nord de la Val d'Aran encara manté un pes específic important, tot i el creixement notable de la part alta en les darreres dècades. Comprovem l'eclosió de la població amb el fenomen miner a mitjans del segle XIX, la progressiva davallada fins als estralls de la Guerra Civil i la remuntada fins gairebé igualar aquell pic del nou-cents. Les dues poblacions més importants del terçó de Quate Lòcs són Les i Bossòst, molt properes entre sí i a la vegada amb serveis complementaris; però l'estudi de l'evolució demogràfica permet comprovar com gairebé sempre la darrera ha estat la més habitada. Canejan i la vall de Toran tenen la peculiaritat de comptar amb el nombre més destacat de petits nuclis habitats de l'Aran, dels quals destaca Bòrdius, que ha esdevingut una icona dels despoblats de muntanya.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Evolució demogràfica ; Esquí ; Estacions d'esquí ; Incidència del turisme
Àmbit:Val d'Aran
Cronologia:[1800 - 2000]
Autors add.:Atienza Averós, María José
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413992
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 479
select
print
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Evolució del municipi d'Aiguamúrcia de l'exclaustració ençà / Josep Jesús Escoda Anguera
Escoda i Anguera, Josep J.


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXII (2005) , p. 7-37 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Edat contemporània ; Fonts documentals ; Arxius municipals ; Evolució demogràfica ; Economia
Àmbit:Aiguamúrcia
Cronologia:1834 - 2000
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3357898
https://usuaris.tinet.cat/absc/catala/arxiu/publi/revista/2005 rev 22.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 479
select
print

Bookmark and Share
Bibliografia dels moviments migratoris a la província de Tarragona en l'època contemporània (s. XIX-XX) / per Josep M. Grau i Manel Güell
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: 126909 Els Processos migratoris a les terres de parla catalana: de l'època medieval a l'actualitat. Actes del VII Congrés de la CCEPC. València 16, 17 i 18 d'octubre de 2008. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Federació d'Instituts Comarcals del País Valencià : Universitat de València : Acció Cultural del País Valencià : Cossetània, 2009. p. 669-682



Matèries: Moviments migratoris ; Edat contemporània ; Bibliografies ; Població ; Guerres carlines ; Despoblament ; Evolució demogràfica ; Gitanos ; Economia ; Migració interna ; Emigració
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:[1800 - 2000]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 24
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3