português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
ESTUDIS D'HISTORIA AGRARIA []
References found:
210   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 11
go to page                         


1 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Relacions vassall-senyor al priorat de Meià en temps del prior Josep de Jalpí i Julià (1633-1678) / Ramon Bernaus i Santacreu
Bernaus i Santacreu, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 13-35 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En primer lloc, situem en l'espai i en el temps el priorat de Meià i les poblacions que estaven sota la jurisdicció temporal de la baronia del monestir en temps del prior Josep de Jalpí i l'evolució de la demografia fins a aquell moment. Aprofundim després en la biografia del prior per contextualitzar les aportacions. Finalment, a partir de les actes de la presa de possessió del prior Jalpí com a senyor jurisdiccional dels pobles de la baronia coneixem els diversos aspectes de la jurisdicció temporal que exercia sobre els seus vassalls. Donem molta importància, per la seva singularitat, als documents de la presa de possessió, redactats en primera persona i amb tota mena de detalls pel mateix prior.


Matèries: Monestirs ; Priors ; Biografia ; Baronies ; Edat moderna ; Règim senyorial ; Drets jurisdiccionals ; Fonts documentals ; Demografia
Matèries: Jalpí i Julià, Josep de (1633-1678)
Matèries:Priorat de Santa Maria de Vilanova de Meià
Àmbit:Vilanova de Meià
Cronologia:1633 - 1678
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380370
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Fires a Catalunya. A Solsona, una fira cada mes / Enric Bertran Gonzàlez
Bertran i Gonzàlez, Enric


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 37-61 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest treball és una síntesi de les recerques de l'autor sobre les fires de Solsona. Els objectius principals de dita investigació eren escatir les raons de la celebració d'una dotzena de fires en aquesta població i la seva rodalia, establir-ne la tipologia segons l'origen i comprovar en quin moment històric coincidiren. El resultat fou constatar la filiació medieval de quatre fires vilatanes, la reunió en època moderna de cinc fires de camp, relacionades amb la transhumància, i l'aparició de cinc més a la ciutat els segles xix i xx, aprofitant una nova legislació que permetia de crear-ne de noves. Així, doncs, els primers decennis del segle xx Solsona feia fira cada mes.


Matèries: Fires i exposicions ; Concursos de bestiar ; Ramaderia ; Transhumància ; Fonts documentals
Àmbit:Solsona
Cronologia:[1000 - 2000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380374
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Renda senyorial i evolució agrícola a les Terres de l'Ebre : la batllia de Miravet als segles XVII i XVIII / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 63-92 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Durant els segles XVII i XVIII la batllia de Miravet es va veure marcada per diferents esdeveniments que van transformar el seu sistema senyorial i la seva evolució econòmica. Les guerres dels Segadors i de Successió van generar episodis crítics que van fer retrocedir els ingressos i el desenvolupament agrícola. En la segona meitat del segle XVIII es va esdevenir una expansió dels cultius i la producció que va millorar els recursos. L'expansió de la vinya i l'olivera seria un dels motors bàsics d'aquesta evolució a l'alça, juntament amb la proliferació d'altres cultius, tant de secà com de regadiu, i de petites manufactures artesanals que generaven una major pluriactivitat familiar. El poder senyorial va deixar que arrendataris i companyies comercials monopolitzessin part dels beneficis i de la seva comercialització, fins que a principis del segle XIX tot el sistema va començar a desestabilitzar-se, fet que ja marcava el seu final.


Matèries: Règim senyorial ; Renda de la terra ; Propietat rural ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Agricultura ; Conreus ; Delmes
Àmbit:Miravet ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[1600 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380376
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Torres, propietats agrícoles grans amb orígens en alous i territoris de vil·les altmedievals (Vallès Occidental, segles XI-XIX) / Esteve Canyameres Ramoneda
Canyameres i Ramoneda, Esteve


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 93-136 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inlcou annex. Resums en català i anglès.

L'estudi descriu el procés històric i cronològic d'unes propietats agrícoles grans, per al que és la comarca del Vallès Occidental, que s'anomenen torres, segons les dues accepcions d'estructura defensiva vertical, i de segona residència, i també segons l'accepció d'època moderna de gran finca amb casal, propietat d'amos forans. Els seus orígens es remunten a domus medievals i alous del segle XI. Coincideixen territorialment amb part dels termes d'algunes de les vil·les dels segles X i XI. Tot i les transformacions i la disgregació de la propietat aloera, un nombre significatiu d'aquestes finques continuaran poc alterades, pel que fa a l'extensió de les terres pròpies, fins al segle xix, situades enmig del paisatge de masos, parròquies i castells de plana.


Matèries: Masos ; Castells ; Propietat rural ; Tinença de la terra ; Alta edat mitjana
Àmbit:Vallès Occidental
Cronologia:[0900 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380378
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Orígens, evolució i expansió del contracte de rabassa morta a la Catalunya central (segles XVII-XIX) / Jaume Plans i Maestra
Plans i Maestra, Jaume


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 137-169 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El contracte de rabassa morta va esdevenir un mecanisme per desbloquejar el mercat de la terra i una eina clau per ampliar la superfície vitícola. Alhora permetia a una gran quantitat de pagesos accedir a la propietat de la terra. Per estudiar les vicissituds d'aquest contracte agrari -l'origen, l'evolució i l'expansió- s'ha realitzat un buidatge sistemàtic dels protocols notarials de l'Arxiu Comarcal de Manresa, fons on consten contractes de rabassa morta de la majoria de pobles ubicats a la comarca del Bages. Aquest contracte agrari adquireix a Catalunya una rellevància especial a partir del segle XVIII, sobretot a la segona meitat del xix. S'analitzen alguns paràmetres clau, com ara: la seva cronologia i geografia; la intensitat de plantació i els diferents ritmes d'expansió; el seu antecedent: la complantació; l'enduriment o la flexibilitat de les clàusules, per exemple en la durada del contracte, les parts de fruits i el tipus d'entrada.


Matèries: Rabassa morta ; Conflicte rabassaire ; Tinença de la terra ; Emfiteusi ; Contractes de conreu ; Conreus ; Vinya ; Fonts documentals ; Protocols notarials ; Pagesia
Àmbit:Bages ; Catalunya
Cronologia:[1600 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380379
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Mecanismes d'endeutament en una comarca de l'interior de Catalunya durant el segle XVIII (les Garrigues) / Gabriel Ramon-Molins
Ramon i Molins, Gabriel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 171-192 : il. gràf. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article aporta una visió de l'evolució de diferents mecanismes d'endeutament a la Catalunya rural del segle XVIII partint de l'exemple de la comarca de les Garrigues. Analitzant l'activitat registrada pels notaris de la comarca, observem com els censals, protagonistes absoluts del mercat creditici durant els segles moderns, comencen a perdre la seva hegemonia al llarg del segle XVIII, sobretot durant la segona meitat. Les vendes a carta de gràcia, en canvi, després d'un primer repunt dels debitoris, esdevindran el mecanisme hegemònic del crèdit agrari de finals de segle. Una substitució que es deu a un conglomerat de causes, d'entre les quals destaquem l'increment de l'endeutament pagès, la reducció de les pensions de censal i, sobretot, l'interès per aconseguir el control de la terra, que marcarà el punt diferencial amb altres regions de la Catalunya seca.


Matèries: Edat moderna ; Endeutament pagès ; Renda agrària ; Societat rural ; Censal
Àmbit:Garrigues
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380380
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Redelmes : nous gravàmens sobre els ingressos a les comunitats de la Catalunya del nord-est (c. 1350 - c. 1500) / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 193-235 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article estudia les exaccions aplicades sobre un ampli ventall d'ingressos que es desenvoluparen a Catalunya a partir de mitjan segle xiv com a alternativa als tradicionals impostos directes sobre el patrimoni i els indirectes sobre el consum i la circulació de productes diversos. Després de revisar el que es coneix sobre aquest recurs fiscal, s'analitza una mostra d'un centenar d'exemples de l'àrea del bisbat de Girona entre aproximadament els anys 1350 i 1500 i que ha estat possible localitzar, sobretot, a través de documentació notarial. Es comenten els punts comuns i les diferències entre els diversos casos, i també la manera de recaptar els gravàmens estipulats. Així mateix, s'insisteix en el fet que el disseny i la implantació d'aquests impostos obren una petita finestra sobre la diversitat d'activitats i fonts d'ingressos registrades en petites viles i en parròquies eminentment rurals.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Impostos-exaccions ; Renda agrària ; Sistema fiscal
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:[1350 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380382
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Oficis de la construcció a la Garrotxa i la Selva, 1560-1660. Arquitectes, picapedrers i mestres de cases / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 237-263 : il. (Miscel·lània
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La intensa activitat constructora a moltes viles de les comarques de la Garrotxa i la Selva, entre 1560 i 1660, és deguda a tres grans factors: a la millora de la conjuntura econòmica (a partir de l'especialització, sobretot entorn de la draperia), al notable creixement demogràfic i als efectes dinamitzadors del concili de Trento. L'arribada de centenars de mestres de cases i picapedrers occitans, i la participació de rajolers, fusters, serradors i ferrers locals, van fer possible un fenomen simultani i coincident de gran envergadura: la construcció de noves cases, barris i carrers sencers, l'alçament de masos de nova planta, la rehabilitació i embelliment de moltes cases de pagès, així com la construcció de noves esglésies, noves capelles i nous campanars.


Matèries: Construcció ; Oficis ; Arquitectes ; Picapedrers ; Mestres d'obres ; Edat moderna
Àmbit:Garrotxa ; Selva
Cronologia:1560 - 1660
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380384
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Dones i terres catalanes medievals (segles X-XIII) / Coral Cuadrada
Cuadrada i Majó, Coral


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 35-63 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Dones i terres catalanes medievals és un estudi de llarga durada, a l'espai de la Catalunya Vella i la Nova. Les dones, majoritàriament, són dones amb poder: primer les feminae, després les dominae. Un poder que es palesa en l'assumpció de les polítiques masculines, però que, alhora, traspua autoritat, refl ectida en les polítiques femenines. L'objectiu principal, doncs, ha estat refl exionar sobre el rol de les dones al camp català als segles X-XIII. La metodologia emprada és la pròpia de la recerca històrica feminista, a més dels mètodes empírics clàssics: recull de dades arxivístiques, sistematització, tractament, comparació, exposició de resultats. Pel que fa a l'estat de la qüestió bibliogràfi ca, no hi ha referències per a l'època i l'òptica triada; per tant, aquesta anàlisi s'ha construït prenent com a base fonts primàries d'arxiu.


Matèries: Història de la dona ; Dona ; Edat mitjana ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[900 - 1300]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372044
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Dones a les economies domèstiques preindustrials: treball, terra, dot i escreix a l'Alt Penedès del segle XVIII / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 103-127 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es fa una aproximació al paper de les dones en les economies domèstiques de l'Alt Penedès del segle XVIII. Concretament, s'analitzen les tasques productives que portaven a terme i que eren fonamentals per al manteniment de les famílies, les seves relacions amb la propietat i l'explotació de la terra, la importància que tenien el dot i l'escreix al llarg de la seva vida, i l'evolució del dot durant la segona meitat del segle XVIII. En cada una d'aquestes qüestions es fa menció de les dones solteres, casades i vídues, atès que l'estat civil era la variable que més fortament condicionava el que les dones podien i no podien fer. També es para atenció, de manera transversal, al marc legal que constrenyia l'autonomia econòmica de les dones. Malgrat el silenci de les fonts, conseqüència directa de la baixa consideració que tenia el treball femení, del seu caràcter suposadament subsidiari i de la incapacitat legal a què les dones estaven sotmeses, l'examen de capítols matrimonials, inventaris post mortem, contractes de conreu i textos de testimonis de l'època, permet entreveure unes dones més actives i més autònomes que el que tradicionalment s'acostuma a pensar. El marc cultural i legal, així com la pobresa, eren obstacles importants que calia superar.


Matèries: Treball de la dona ; Dona ; Economia domèstica ; Propietat de la terra ; Explotacions agràries ; Transmissió de béns ; Dot ; Fonts documentals
Àmbit:Alt Penedès
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372048
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Tribulacions de les dones en la gestió del patrimoni familiar. El cas de Maria Muntaner i Ardèvol (1761-1835) / Carme Sanmartí Roset, Montserrat Sanmartí Roset
Sanmartí i Roset, Carme


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 129-148 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'han fet nombrosos estudis sobre el rol rellevant dels hereus en el desenvolupament econòmic dels masos i el rol de les dones en la gestió de la llar i en l'educació dels fills i les filles, però no s'ha analitzat suficientment quins eren els reptes que tenien les dones quan es feien càrrec de l'explotació d'un mas. En una societat en què es prioritzaven els homes en la transmissió de l'herència i les fi lles eren vistes com la darrera solució, l'única situació en què les dones podien dirigir el seu propi patrimoni o gestionar el del marit en usdefruit, o totes dues coses alhora, era quan quedaven vídues i no es tornaven a casar. Aquest article es proposa analitzar el cas de Maria Muntaner i Ardèvol, de Porrera, una dona que hagué d'enfrontar-se des de ben petita a les difi cultats derivades de la seva condició d'òrfena, primer, de pubilla, després, i de vídua amb una fi lla, fi nalment. La seva fi gura permet estudiar les estratègies que va seguir per sobreviure a les diferents situacions vitals i preservar el seu patrimoni i el de la seva fi lla, i alhora ens facilita indagar en quins moments la seva condició de dona li va comportar dificultats addicionals.


Matèries: Propietat de la terra ; Dona ; Transmissió de béns ; Explotacions agràries ; Biografia ; Fonts documentals
Matèries: Muntaner i Ardèvol, Maria (1861-1835)
Àmbit:Porrera
Cronologia:1761 - 1835
Autors add.:Sanmartí i Roset, Montserrat
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372049
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Cultius i la distribució social de les terres entre els possessors de Reus i el seu terme a partir de les estimes dels anys 1445 i 1541 / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 151-186 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la comptabilització de les terres i altres béns rurals anotats en dos llibres d'estimes, es fa una radiografi a, en primer terme, de les diferents tipologies de conreus presents a l'antic terme de Reus entre les dues fi tes cronològiques referenciades. En segon lloc, s'analitza, també des d'un punt de vista comparatiu, la distribució de la riquesa rural entre la població vilatana i del terme. Els resultats obtinguts, malgrat que evidencien un quadre bastant continuista, serveixen per constatar certs canvis evolutius entre els segles XV i XVI, en consonància amb el desenvolupament socioeconòmic de la localitat en qüestió.


Matèries: Renda agrària ; Conreus ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Canvi social ; Canvi econòmic ; Propietat de la terra ; Fonts estadístiques
Àmbit:Reus
Cronologia:1445 - 1541
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372050
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Cooperativisme rabassaire al Penedès durant el primer terç del segle XX / Raimon Soler-Becerro
Soler i Becerro, Raimon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 187-220 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d'esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d'organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional -cooperativa de consum i agrària, mutualitat, sociabilitat i reivindicació-, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil.


Matèries: Cooperatives agràries ; Cooperatives de consum ; Cooperativisme ; Esquerra política ; Conflicte rabassaire ; Rabassa morta ; Sindicats agrícoles ; Moviments socials
Matèries:Unió de Rabassaires
Àmbit:Alt Penedès ; Baix Penedès ; Garraf ; Anoia
Cronologia:[1900 - 1936]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/372051
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Introducció i l'expansió de la patata i el blat de moro a Catalunya / Albert Fàbrega Enfedaque
Fàbrega i Enfedaque, Albert


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 13-46 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article analitza la introducció i l'expansió de la patata i el blat de moro a Catalunya al llarg dels segles XVIII i XIX. La generalització del conreu del blat de moro no va presentar obstacles importants, però la introducció de la patata va topar amb resistències de tota mena. Les plantes es coneixien des del segle XVI, portades a Europa pels descobridors espanyols, però van haver de passar gairebé dos-cents anys perquè el seu conreu s'establís a gran escala. Els esforços dels agrònoms i les fams periòdiques van vèncer finalment les reticències. En el cas de Catalunya, els conreus americans es van desenvolupar plenament al llarg de la primera meitat del segle XIX.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Productes agraris ; Aliments ; Patates ; Cereals
Àmbit:Amèrica ; Catalunya
Cronologia:[1701 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342932
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Pràctica del conreu de l'arròs a l'Empordà, segle XVIII (abans de la reglamentació de 1767) / Pere Gifré Ribas
Gifré i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 47-64 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El conreu de l'arròs a l'Empordà va suposar la introducció del regadiu en un sistema agrari dominat per la rotació biennal dels cereals de secà. Durant el segle XVIII, el moment de màxima expansió, i abans, el conreu de l'arròs va entrar en el sistema de rotacions fins el punt de poder fer més intensiu l'ús agrícola del sòl. El regadiu ho facilitava, i també l'ús més intensiu de la força de treball. En aquest estudi s'apunten quines eren les pràctiques de preparació de la xarxa hidràulica i dels treballs que requeria l'arròs. Per fer-ho s'usa documentació de procedència variada, bàsicament la que ha estat resultat de la contractació entre els agents dels diferents sectors que intervenen en el conreu de l'arròs.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Arròs ; Conreu de regadiu ; Activitats agrícoles ; Sistemes de conreu ; Infraestructures d'aigues ; Molins ; Sèquies
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1701 - 1767]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342933
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Novals i conreu de nous productes agraris al bisbat de Girona, segles XIII-XIV / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 65-87 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'expansió agrària del segle XVIII es va manifestar, d'una banda, amb la introducció de nous conreus agraris i, de l'altra, amb l'extensió de l'agricultura en terrenys fins aleshores no dedicats a l'agricultura. A partir de l'estudi del Llibre Verd dels Feus del bisbe de Girona (1362-1371), juntament amb notícies procedents dels arxius senyorials i episcopals, es pot constatar com el creixement agrari dels segles XIII i XIV va tenir unes manifestacions similars a les de l'època moderna. L'objectiu de la present contribució és definir amb major precisió, per al conjunt del bisbat de Girona, les formes del creixement medieval i la naturalesa dels conflictes que va generar l'explotació de les terres novals, per un costat, i la introducció dels conreus tintoris -safrà, pastell, roja, roldor- i d'un cereal poc conegut -el gruany-, per l'altre.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Conreus ; Productes agraris ; Transformació agrària ; Fonts documentals
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:[1201 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342934
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Cuina dels nous aliments americans a Catalunya / Maria dels Àngels Pérez Samper
Pérez Samper, María dels Àngels


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 89-111 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

L'alimentació és una necessitat vital de tots els éssers humans, en tots els temps i en tots els llocs, transformada des del biològic en una complexa construcció cultural. El descobriment d'Amèrica en 1492 representa una de les més transcendentals ocasions de trobada entre diferents civilitzacions i diversos sistemes alimentaris. El descobriment va ser recíproc i els aliments van viatjar en ambdues direccions a través de l'Atlàntic. I no només va ser un intercanvi alimentari entre Espanya i Amèrica, sinó que va aconseguir difusió planetària, implicant tots els continents coneguts.


Matèries: Alimentació humana ; Aliments ; Costums alimentaris ; Productes agraris
Àmbit:Amèrica ; Catalunya
Cronologia:1492 - 1900
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/343018
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Del paisatge altmedieval a la feudalització del territori. Progressió dels cultius i restricció de la dieta al comtat de Barcelona entre els segles IX i XII / Maria Soler Sala
Soler i Sala, Maria


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 169-192 : il. (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest estudi té com a objectiu analitzar la progressió de l'espai agrari del comtat de Barcelona entre els segles IX i XII, fent ús d'eines de georeferenciació (GIS) capaces de representar sobre una mateixa cartografia digital la informació localitzada a les fonts. A través de l'anàlisi de la diversitat i ubicació de les espècies cultivades podrem acostar-nos no només a les transformacions derivades del procés de feudalització, sinó també als espais d'especialització productiva relacionats amb la progressiva consolidació dels mercats rurals. Tot plegat, amb l'objectiu de copsar l'impacte de l'extensió dels cultius en la dieta alimentària dels pobladors d'aquest territori.


Matèries: Conreus ; Alta Edat mitjana ; Alimentació humana ; Explotacions agràries ; Transformació agrària ; Comerç ; Sistemes d'informació geogràfica
Àmbit:Barcelona, comtat
Cronologia:[800 - 1200]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/343022
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Criades, mossos i altres servents del Mas Terrats de Romanyà d'Empordà (1794-1808) / Albert Serramontmany i Hugas
Serramontmany i Hugas, Albert


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 195-215 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Els servents permanents de les explotacions agràries catalanes són una figura menys coneguda que altres equivalents seus en alguns països europeus. Estudiem un exemple situat a l'Alt Empordà per comprovar si se sostenen algunes idees actuals. S'examinen, per una banda, les condicions laborals i la durada de l'estada al mas; per l'altra, els orígens socials i geogràfics d'aquestes persones, així com l'edat en entrar a treballar. Això permet conèixer la relació entre el treball permanent en un mas, el cicle de vida i el sistema d'herència català, i també veure com aquests mercats oferien condicions favorables als servents empordanesos.


Matèries: Masos ; Servei domèstic ; Obrers agrícoles ; Explotacions agràries ; Condicions de treball ; Mercat de treball
Matèries:Mas Terrats de Romanyà d'Empordà
Àmbit:Romanyà d'Empordà - Pontós
Cronologia:1794 - 1808
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/343024
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 210
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Després de les villae. La transformació del camp al nord-est català en els segles VI i VII a partir de l'exemple de Vilauba / Villa Alba (Pla de l'Estany) / Pere Castanyer, Joaquim Tremoleda, Lídia Colominas, Ferran Antolín



En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 43-65 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La vil·la romana de Vilauba s'empla a en una petita vall situada al sud de l'estany de Banyoles (Girona). Les excavacions arqueològiques han permès documentar una dilatada seqüència d'ocupació que abasta d'encà del segle I aC fins a la segona meitat del segle VII dC. Malgrat aquesta extraordinària continuïtat, la fase més tardana, datada a partir de finals del segle V, suposa un canvi radical en l'estructura i l'organització general de l'establiment. La recent excavació d'un petit nucli d'hàbitat, organitzat a partir de tres unitats domèstiques independents, permet replantejar la interpretació de les restes agrícoles pertanyents a aquest mateix període descobertes anys enrere i, també , il·lustra el pas cap a noves formes de poblament que són conseqüència del procés de transformació i desaparició de les antigues villae.


Matèries: Alta edat Mitjana ; Vil·les romanes ; Explotacions agràries ; Transformació agrària
Matèries:Vil·la romana de Vilauba
Àmbit:Camós
Cronologia:[501 - 700]
Autors add.:Castanyer i Masoliver, Pere ; Tremoleda i Trilla, Joaquim ; Colominas Barberà, Lídia ; Antolín i Tutusaus, Ferran
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314508
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 11
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3