La Explotación de la mano de obra esclava en el Mediterráneo cristiano bajomedieval desde el observatorio catalano-aragonés / Roser Salicrú i Lluch
Salicrú i Lluch, RoserEn:
Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 23 (2010) , p. 167-184
Exemplar dedicat a: "Minas y esclavos en la Península Ibérica y el Magreb en la Edad Media". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.
En terres cristianes, l'esclavitud medieval va ser fonamentalment un fenomen urbà i mediterrani que es va difondre a partir de mitjans del segle XIV, després de la Pesta Negra. Des de llavors, el perfil de l'esclau-captiu musulmà prèviament dominant es va diluir, en benefici dels esclaus i esclaves de procedència oriental que van envair de manera massiva els mercats dels grans ports mercantils. Actualment, s'ha pogut demostrar que, a les ciutats on el fenomen va tenir més impacte, els esclaus i esclaves van estar en mans de propietaris de qualsevol sector soci-professional no marginal. En canvi, s'ha prestat poca atenció a la inserció social i laboral de l'esclau i ha tendit a associar-se massa mecànicament el perfil dels propietaris d'esclaus a l'aprofitament de la força de treball servil. Els propietaris d'esclaus no els van concebre estricta ni necessàriament com a mà d'obra al seu servei: tant a través de la seva cessió a tercers com assalariats i de la capitalització dels seus jornals, com mitjançant la seva redempció per mitjà del sistema de la talla (que podia duplicar o fins i tot quadriplicar el preu de compra i assegurava una renda als antics propietaris), l'adquisició d'un esclau era una inversió rendible i amortitzable a curt termini. Aquest treball se centra en l'anàlisi d'evidències directes, sostretes de llibres d'obra d'arquitectura civil i eclesiàstica i de fonts comptables de la construcció naval, que posen de manifest que l'aprofitament assalariat de la mà d'obra servil masculina va ser molt més generalitzat del que les fonts majorment emprades per a l'estudi de l'esclavitud medieval en terres cristianes (notarials) havien deixat entreveure. A vegades, poden documentar-se autèntiques brigades d'esclaus assalariats que fan tasques no especialitzades i que precisen de l'ús de la força bruta. Els homes esclaus van ser explotats, fonamentalment, per a la realització d'aquesta mena de tasques. Les dones esclaves, en canvi, van tenir una adscripció majorment domèstica i, sovint, encara que no exclusivament, van ser objecte d'explotació o d'aprofitament sexual per part del seu entorn.
