português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
CONVERSIO D'EDIFICIS []
References found:
220   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 11
go to page                         


1 / 220
select
print
Text complet
Farina, diners i emprenedors a la Girona de principis del segle XX / Gemma Domènech i Casadevall, Rosa Maria Gil Tort
Domènech i Casadevall, Gemma


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 99-120 (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització"
Bibliografia.

A finals del segle XX, el sistema tradicional de producció de farina a Girona va experimentar un procés de modernització important dins dels avenços tecnològics més amplis de la indústria agroalimentària. La introducció dels molins de rodets, conegut com a sistema austrohongarès, va impulsar la producció i va fomentar la creació de noves empreses, cosa que va conduir a una expansió industrial sostinguda. Figures clau com Josep Ensesa, Alfons Teixidor i el terratinent Lluís Salvador van tenir un paper crucial en aquesta transformació. Van reinvertir els beneficis dels seus negocis en béns immobles i van encarregar a l'arquitecte Rafael Masó i Valentí el disseny d'edificis que projectaven el seu poder econòmic i prestigi social. Avui dia, el llegat arquitectònic de la farinera i de la Casa Teixidor s'ha integrat a la infraestructura cultural de Girona, mentre que la farinera Maria Auxiliadora de la Creueta continua sent una oportunitat pendent per a la preservació del patrimoni. Aquest article examina l'evolució d'aquests molins de farina i les residències associades, des del seu ús industrial inicial passant per períodes d'abandonament fins a la seva rehabilitació actual com a espais culturals. Destaca la continuïtat simbòlica d'aquestes estructures com a testimonis de l'impuls emprenedor de principis del segle XX, la modernitat arquitectònica i la integració urbana. En el cas de la Creueta, la seva preservació ens ofereix la possibilitat de conservar la memòria viva de l'emprenedoria. La seva presència, al costat de l'antiga via del tren, ara via verda, guarda potencialitats pendents d'explorar.


Matèries: Fàbriques ; Arquitectura ; Indústria farinera ; Innovació tecnològica ; Rehabilitació d'edificis ; Conversió d'edificis
Àmbit:Girona
Cronologia:[1900 - 1930]
Autors add.:Gil i Tort, Rosa Maria
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002441
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 220
select
print
Text complet
Regenerations: Centre d'Art Cal Massó, Reus, Tarragona, 2009 / Núria Salvadó Aragonès, Hélène Reinhard
Salvadó Aragonès, Núria


En: Architecture d'aujourd'hui, núm. 419 (3 juliolo 2017), p. 98-101


Matèries: Arquitectura ; Equipaments culturals ; Conversió d'edificis
Matèries:Centre d'Art Cal Massó de Reus
Àmbit:Reus
Cronologia:2009
Autors add.:Reinhard, Hélène
Accés: http://hdl.handle.net/2117/112030


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 220
select
print
La Tabacalera : un edifici abandonat o en desús? / Alícia Fàbregas
Fàbregas, Alícia


En: Viu Tarragona, Núm. 38 (gener 2018), p. 100-102



Matèries: Fàbriques ; Conversió d'edificis ; Equipaments culturals
Matèries:Fàbrica de Tabacs de Tarragona
Àmbit:Tarragona
Cronologia:2018
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 220
select
print
Palau Bofarull : rehabilitació del Casal dels Bofarull com a Conservatori de Música
Pujals i Vallvé, Joan Maria


Tarragona : Diputació de Tarragona, DL 1991
[1] f. pleg. : il. col. ; 24 cm



Matèries: Palaus ; Arquitectura ; Rehabilitació d'edificis ; Conversió d'edificis ; Conservatoris
Matèries:Palau Bofarull de Reus
Àmbit:Reus
Cronologia:[1991]
Autors add.:Diputació de Tarragona
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 220
select
print
Text complet
Reús de les fàbriques tèxtils de Mataró: casos d'èxit i oportunitats perdudes [Fitxer informàtic] / Helena Duran Pons ; [dirigit per: Daniel García-Escudero]
Duran Pons, Helena


2022
Dirigida per: García-Escudero, Daniel. Universitat Politècnica de Catalunya, 2022
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Des de mitjans del segle XVIII, la indústria tèxtil esdevé un dels motors de l'activitat econòmica de la ciutat de Mataró, només per darrere de la pesca i altres activitats marítimes. Els obrers omplien les filatures, fàbriques de teles, indianes i estampats que suposaven un percentatge important de l'activitat econòmica de la ciutat. L'any 1839, la instal·lació de la primera fàbrica de vapor, la Vapor Gordils, canviarà per complet la indústria tèxtil de Mataró i modularà un paisatge urbà que durant la segona meitat del segle XVIII es tenyirà de negre a causa del fum negre que exhalen les xemeneies de les fàbriques que dominen la ciutat. Gairebé dos segles després, xemeneies i fàbriques són el vestigi d'aquest passat tèxtil de la ciutat que els últims anys s'està intentant recuperar, però suposen un repte a l'hora de donar un nou ús a aquests edificis que, després de molts anys abandonats, esdevenen una oportunitat per a la rehabilitació. Així doncs, aquest estudi té com objecte analitzar els casos d'èxit on l'arquitectura ha sigut capaç de donar un nous ús, a través de la rehabilitació, a les fàbriques tèxtils de Mataró, i alhora, aplicar una mirada crítica davant dels casos on el llegat arquitectònic s'ha perdut o han quedat desvirtuats els valors històrics i identitaris.


Matèries: Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Restauració i conservació ; Conversió d'edificis
Àmbit:Mataró
Cronologia:[1839 - 2022]
Autors add.:García-Escudero, Daniel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2117/375183
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 220
select
print
Text complet
Rehabilitació i canvi d'ús d'una antiga fàbrica a Reus [Fitxer informàtic] / Marc Gené Genovés ; [dirigit per: Enric Peña Camarillas]
Gené Genovés, Marc


2018
Dirigida per: Peña Camarillas, Enric. Universitat Ramon Llull. Escola Tècnica i Superior d'Arquitectura La Salle. Grau en Ciències i Tecnologies de l'Edificació, 2018
1 recurs electrònic
Treball final de grau.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Rehabilitació d'edificis ; Fàbriques
Àmbit:Reus
Cronologia:[2018]
Autors add.:Peña Camarillas, Enric (Dir.)
Accés: https://esecretary.salle.url.edu/zona_autentica/memoriesTFC/12138_GE_2017.pdf
Localització: Universitat Ramon Llull


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 220
select
print
Rehabilitació de l'antic hospital Sant Joan i el seu entorn per a noves oficines centrals de l'Ajuntament de Reus projecte final de carrera / Ricard Pau Charles ; [dirigit per: David Tapias+
Pau Charles, Ricard


2016
Dirigida per: Tapias i Monné, David. Universitat Rovira i Virgili. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, 2016
[1] vol. : il. col., plàn., taules ; 30 * 42 cm (Bellissens. Projectes final de carrera ETSA) 
Treball final de carrera.



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Hospitals
Matèries:Hospital de Sant Joan de Reus
Àmbit:Reus
Cronologia:[2016]
Autors add.:Tapias i Monné, David (Dir.)
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 220
select
print
Text complet
Residència universitària al barri del Carme a Reus [Fitxer informàtic] / Daniel Ponce Salvadó ; [dirigit per: José Luis Oyón Bañales]
Ponce Salvadó, Daniel


2016
Dirigida per: Oyón Bañales, José Luis. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, 2016
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Rehabilitació d'una antiga fàbrica esclofolladora d'avellanes i nous, per adaptar-la al nou ús de residència d'estudiants al barri del Carme de Reus.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Rehabilitació d'edificis ; Conversió d'edificis ; Fàbriques ; Universitats
Àmbit:Reus
Cronologia:[2016]
Autors add.:Oyón Bañales, José Luis (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2117/89968
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 220
select
print
Text complet
Centre d'arts escèniques al Vapor Vell de Reus [Fitxer informàtic] / Abel Rodríguez Gavaldà ; [dirigit per: César Díaz Gómez]
Rodríguez Gavaldà, Abel


2014
Dirigida per: Díaz Gómez, César. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, 2014
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Fàbriques ; Centres d'ensenyament ; Teatre ; Dansa ; Urbanisme
Matèries:Vapor Vell de Reus
Àmbit:Reus
Cronologia:[2014]
Autors add.:Díaz Gómez, César (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/24928
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 220
select
print
Text complet
Adaptació de l'edifici Casa Navàs a dependències municipals [Fitxer informàtic] / Maria Masip Mata ; [dirigit per: Rafael Carlos Marañón González]
Masip Mata, Maria


2013
Dirigida per: Marañón González, Rafael Carlos. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2013
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

Localitzada a Reus, a la Província de Tarragona, de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i del decorador Gaspar Homar. Reus és bressol natal del Mestre Antoni Gaudí, encara que aquest aquí mai hi construí. Tanmateix, el comerç de l'aiguardent va provocar un fort creixement i Reus es va convertir en una de les ciutats amb més edificis modernistes. Al vell mig de la ciutat, a la Plaça Mercadal número 7, hi ha un dels edificis més emblemàtics que ha marcat sempre el perfil de la població: La Casa Navàs. Tot i que mutilada per la guerra l'any 1938, quan es destruí la torreta i bona part del segon pis -ara reconstruït-, es pot dir amb orgull que és de les poques obres que ha arribat als nostres dies tal i com es va estrenar. La situació és immillorable: al cor del centre històric i de l'activitat comercial de la ciutat. La plaça Mercadal deixa respirar la façana principal, on també es troba l'Ajuntament. Ara també s'hi troba el Centre Gaudí, un espai social de referència on es pot entendre millor les obres de l'arquitecte. La Casa Navàs és, per tant, una joia, entre tantes altres que tenim a Catalunya, del Modernisme Català. Durant molt de temps va estar a punt de perdre's, degut al ruïnós estat de conservació. És per això que mereix una especial atenció, perquè no es perdi en l'oblit i es conservi a través dels anys. La meva proposta és d'adaptar-la i transformar-la en un annex a l'Ajuntament, que es troba a la mateixa plaça, de manera que convertim la casa en un museu a l'abast de la població, doncs el patrimoni i la cultura han d'estar a l'abast de tots. Un centre on fer-hi exposicions i, al mateix temps, admirar la casa i els seus detalls. La casa està distribuïda en Planta baixa i Soterrani, pel comerç, i planta primera i segona per l'habitatge. Són nombrosos els elements en els que val la pena parar atenció. Tots sabem que l'arquitectura pot ser tractada despullada o com un art més de tota l'obra. Corrents com la Bauhaus o el mateix Modernisme van tractar les seves obres com un tot i totes les arts, majors i menors, tenen importància dins del conjunt. Des del mateix edifici fins als elements de fusteria, els mobles i l'ebenisteria -de Gaspar Homar-, els mosaics -de Lluís Bru- , les ceràmiques -de Pujol i Bausis-, vitralls -de Rigalt i Granell- i un llarg etcètera difícil de resumir són les parts que van sumant el tot de la Casa Navàs. La Casa Navàs és, per tant, un dels altres molts exemples que val la pena conservar i, encara més, quan podem veure que és un document històric que es troba amb les mateixes condicions en que es va estrenar. El pas del temps, evidentment, s'ha fet notar, però fins i tot podem trobar-hi encara ara els tapissos, la roba de la llar i els documents dels costos de l'obra, la ceràmica, mosaics i mobles, etc. D'aquesta manera, i de cap altra, podrem entendre què fou el Modernisme en tot un conjunt i de ben segur que valdrà la pena continuar conservant-lo, com un document vivent que ens permet remuntar a aquesta època en que l'art i la cultura estaven en un moment esplèndid. Però, què vol dir conservar? mantenir l'edifici com era? transformar-lo i deixar-lo viu? Hi ha defensors de tot tipus però intentarem conservar aquest edifici mantenint-lo viu. Ara mateix només - que ja és molt- s'utilitza la part comercial. En canviarem l'ús, amb intervencions que intentin mantenir-ne l'essència al màxim i respectant el que Lluís Domènech i Montaner va voler expressar en aquesta obra. No volem deixar La Casa Navàs a la seva sort, pretenem que sigui viva per tal de no perdre-la. Però, els temps canvien i, això vol dir, que les cases també. Els estereotips familiars són diferents (són més comuns els pisos petits per solters o divorciats) i les necessitats de les persones també són unes altres. Adaptar la casa a les noves tecnologies sense malmetre la seva essència no és una tasca senzilla. Donat que la casa és d'interès cultural, se'ns ha acudit que podria passar a tenir un ús social, formant part de l'ajuntament, que també es troba a la mateixa plaça. Tanmateix, La Casa Navàs podria ser també encertada per fer un petit hotel al bell mig de la ciutat o un restaurant on s'hi celebressin esdeveniments. De fet, un lloc amb tanta història pot ser perfecte per molts usos. Però abans de canviar l'ús d'aquest edifici, hem de reflexionar sobre ell i el perquè és tan important. El modernisme fou un moment d'explosió cultural a nivell Europeu, no només català. Entendre el moment en que es construí i el per què de l'emplaçament és vital perquè entenguem la importància de conservar el nostre patrimoni. Així doncs, comencem amb una mica d'història, analitzant el modernisme a nivell europeu general i passant a nivell local, a Reus, una ciutat que curiosament ens sorprendrà.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Patrimoni històric i artístic ; Modernisme ; Arquitectes
Matèries: Domènech i Montaner, Lluís (1849-1923)
Matèries:Casa Navàs de Reus
Àmbit:Reus
Cronologia:[1908 - 2013]
Autors add.:Marañón González, Rafael (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: https://hdl.handle.net/2099.1/19365
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 220
select
print
Text complet
Adaptació d'un edifici modernista a loft i dúplex per a ús de vivendes [Fitxer informàtic] / Neus Ferré Vila ; [dirigit per: Rafael Carlos Marañón González]
Ferré Vila, Neus


2010
Dirigida per: Marañón González, Rafael Carlos. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2010
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Habitatge ; Modernisme
Àmbit:Reus
Cronologia:[2010]
Autors add.:Marañón González, Rafael (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/10172
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 220
select
print
Estrategias para la desocupación industrial del territorio centro de protonterapia en la Central Nuclear de Vandellòs-I / Carlos Gonzalvo Salas ; [dirigit per: Toni Gironès]
Gonzalvo Salas, Carlos


2016
Dirigida per: Gironès, Toni. Universitat Rovira i Virgili. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, 2016
185 p. : il., fot. col., plàn., taules ; 30 * 42 cm
Projecte de fi de carrera. Conté: I. Memoria. Presupuesto. Anexos. II. Anexos. Planos.



Matèries: Centrals nuclears ; Conversió d'edificis ; Arquitectura ; Projectes d'arquitectura
Matèries:Central Nuclear Vandellòs I
Àmbit:Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Cronologia:[2016]
Autors add.:Gironès, Toni (Dir.)
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 220
select
print
Text complet
Rehabilitación y cambio de uso de la antigua casa pairal de la familia Gil Vernet [Fitxer informàtic] / Marc Cereza Suils ; [dirigit per: Justo Hernanz Hernanz]
Cereza Suils, Marc


2012
Dirigida per: Hernanz Hernanz, Justo. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2012
1 recurs electrònic
Treball final de grau. Conté: I. Memoria. Presupuesto. Anexos. II. Anexos. Planos.

El objetivo principal de este proyecto es la rehabilitación de una antigua casa pairal, concretamente de la familia Gil Vernet, y realizar un cambio de uso para poder destinarlo a una casa de turismo rural, para hacer del edificio un sitio más habitable, de manera que deje de ser un lugar desaprovechado en el municipio y así cubrir una necesidad en el municipio como es la de un lugar donde se puedan hospedar los visitantes de la zona. Dicha casa está ubicada en el centro de la localidad de Vandellòs-Hospitalet de l'Infant, en la comarca del Baix Camp, provincia de Tarragona, concretamente en el núm. 2 de la calle Mayor, delante de la plaza del Doctor Gil Vernet. Para la realización de este proyecto se ha seguido una metodología sencilla i clara, por bloques, primero se realizo la comprobación y complementación de los planos actuales proporcionados, seguidamente, se hizo la diagnosis de las lesiones para poder determinar el alcance de conservación y el estudio de las partes dañadas, inspirada en la norma UNE-41805 de rehabilitación, ya que presenta una estructura simple mediante el análisis de la edificación por tipologías constructivas, y finalmente, la propuesta de rehabilitación que permitirá el cambio de uso de la edificación. El proyecto se divide en los siguientes puntos importantes: - Descripción de la edificación: Apartado donde se ha recopilado información de la edificación y su entorno a fin de facilitar el análisis del estudio patológico. - Diagnosis: Parte donde se estudia las diversas patologías arquitectónicas encontradas con la ayuda de la documentación previamente recogida y los planos realizados, con el objetivo de obtener un diagnóstico de las zonas afectadas. - Propuesta de proyecto de rehabilitación y cambio de uso: Parte dedicado a la propuesta de rehabilitación y adaptación al nuevo uso, según las exigencias básicas del CTE y de los dueños. - Anejos: Apartado utilizado para incluir todo aquello relevante y relacionado con partes del proyecto pero que por la extensión no se han incluido. Pertenecen a este bloque documentos referentes a cálculos estructurales, cálculos de instalaciones, presupuesto... - Documentación gráfica: La documentación gráfica consta de tres grandes partes. Primeramente, la diagnosis, donde hay el levantamiento gráfico actual. En segundo lugar, la rehabilitación de las partes dañadas. Para acabar, el cambio de uso que contiene los planos necesarios para el nuevo uso.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Arquitectura popular ; Masies ; Conversió d'edificis ; Rehabilitació d'edificis
Matèries:Casa la Torre de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Àmbit:Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Cronologia:2012
Autors add.:Hernanz Hernanz, Justo (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/17037
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 220
select
print
Text complet
Rehabilitación y cambio de uso de "Mas Figueras" [Fitxer informàtic] / Anna Pavlenkova ; [dirigit per: Pedro Sarro García]
Pavlenkova, Anna


2013
Dirigida per: Sarro García, Pedro. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2013
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

El objeto del presente proyecto es un conjunto de edificaciones pertenecientes a una antigua finca rústica situada en Riudoms (Tarragona) y conocida como "Mas Figueras". La rehabilitación de estas piezas existentes y la incorporación de alguna nueva permitirán la combinación de la actividad puramente agrícola con la de turismo rural/cultural. El planteamiento propuesto busca el equilibrio de las dimensiones con un mínimo de intervención nueva artificial sobre el entorno. Por esto los equipamientos necesarios para la realización del proyecto se basan en les construcciones que ya existen y que hace falta rehabilitar o adaptar, manteniendo siempre un gran respeto por las características físicas y estéticas de la zona y, en particular, del medio natural. El proyecto se divide en cuatro bloques de actuación correspondiéndose a los diferentes núcleos de las edificaciones de la finca. El primer bloque trata de la masía principal de la finca "Mas Figueras" y consta de una edificación de tres plantas del siglo XIX que en la actualidad tiene la función de una vivienda privada. En el proyecto se propone dividir la edificación en diferentes zonas adaptando unas para uso público y otras para uso privado. La planta baja seria destinada a la zona de recepción de los clientes y las otras dos restantes a dos viviendas para los propietarios de la finca. El segundo bloque consta de una edificación llamada "La Masoveria", destinada actualmente a almacén, y donde, se plantea realizar una ampliación para adaptarla a una vivienda para los trabajadores de la finca. El tercero está enfocado a "Los Alojamientos" y se basa en un cambio de uso de unos antiguos establos, donde, se propone rehabilitar la estructura modular de la construcción para reconvertirla en 7 apartamentos destinados al turismo rural, además de un restaurante para los clientes. El ultimo y cuarto bloque del proyecto consta en plantear una zona destinada al ocio, "Zona de ocio". Cuenta con la existencia de unas casetas que serán modificas en una zona de equipamientos recreativos, tales como área de picnic y barbacoas, piscina de verano, área de juegos infantiles y una zona de actividades deportivas. Como resultado de la intervención se asegura de la conservación y la continuidad de explotación de la finca, teniendo en cuenta la complejidad de un entorno consolidado con un fuerte carácter tradicional de la zona geográfica de Camp de Tarragona.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Rehabilitació d'edificis ; Masos ; Arquitectura popular
Matèries:Mas d'en Figueres de Riudoms
Àmbit:Riudoms
Cronologia:[2013]
Autors add.:Sarro García, Pedro (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: https://hdl.handle.net/2099.1/19262
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 220
select
print
Canvi d'ús del recinte del Camp de Futbol Vell de Riudoms a Centre Cívic amb Hotel d'Entitats i urbanització d'una plaça multifuncional / Gisela Domènech Solanes ; [dirigit per: Enric Peña Camarillas]
Domènech Solanes, Gisela


2009
Dirigida per: Peña Camarillas, Enric. Universitat Ramon Llull. Escola Tècnica i Superior d'Arquitectura La Salle, 2009
4 vol. ; 29 cm + CD
Treball fi de carrera.



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Camps de futbol ; Equipaments col·lectius
Àmbit:Riudoms
Cronologia:[2009]
Autors add.:Peña Camarillas, Enric (Dir.)
Localització: Universitat Ramon Llull


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 220
select
print
Dipòsit d'aigua de Vilaplana [Fitxer informàtic] / David Aymamí Escribano ; [dirigit per: Fernando Cisneros Sorolla]
Aymamí Escribano, David


2007
Dirigida per: Cisneros Sorolla, Fernando. Universitat Politècnica de Catalunya, 2007
1 disc òptic (CD-ROM)
Treball final de carrera.



Matèries: Conversió d'edificis ; Infraestructures d'aigües
Àmbit:Vilaplana
Cronologia:2007
Autors add.:Cisneros Sorolla, Fernando (Dir.)
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 220
select
print
Text complet
Desenvolupament de projecte executiu de rehabilitació i canvi d'ús d'una masia a casa rural [Fitxer informàtic] / Jesús Cases Mérida ; [dirigit per: Edgar Segués Aguasca]
Cases Mérida, Jesús


2010
Dirigida per: Segués Aguasca, Edgar. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques II, 2010
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

L'objectiu fonamental del meu Projecte Final de Carrera (PFC) és duu a terme la rehabilitació de la masia "Cal Obach" per un posterior canvi d'ús a casa de turisme rural. La masia en qüestió està situada a la població de Llinars de Cambrils del municipi d'Odèn, en la comarca del Solsonès (Lleida). La transformació de la masia ha estat un procés complex, per això s'ha intentat realitzar-ho a partir de blocs que permetessin mantenir una coherència interna. En primer lloc, s'ha realitzat l'aixecament gràfic dels planells de l'edifici -ja que no es disposa de documentació gràfica de cap tipus -; seguidament, s'ha fet la diagnosi de les lesions per poder determinar l'abast de conservació i l'estudi de les parts danyades, i finalment, la proposta de rehabilitació que permetrà el canvi d'ús de la masia. Aquest projecte de final de carrera consta dels següents punts principals: - Documentació prèvia: Fase basada en una recol·lecta d'informació que permet fer la primera aproximació i tenir consciència sobre què es treballa. Inclou reportatge fotogràfic, revisió històrica de la família i de la casa, entorn i situació geogràfica en la comarca del Solsonès, entre d'altres aspectes que influeixen en l'execució de la diagnosi. - Diagnosi: Part on s'estudia les diverses patologies arquitectòniques amb l'ajut de la documentació prèvia recollida i els planells realitzats, amb l'objectiu d'obtenir un diagnòstic de les zones lesionades. Amb conseqüència, s'ha realitzat un aixecament gràfic de les plànols actuals dels edificis que conformen la masia, on es localitzen els defectes. - Projecte de rehabilitació i canvi d'ús: Bloc dedicat a la proposta de rehabilitació de les zones patològiques i adaptació segons les exigències bàsiques del CTE tenint present l' objectiu final: el canvi d'ús de la masia. - Pressupost i conclusió: Secció dirigida, en primer lloc, a la valoració econòmica aproximada sobre el cost total del projecte (diagnosi, rehabilitació i canvi d'ús); i a continuació, en la cloenda es fa una extracció d'allò més rellevant, més enriquidor. - Annexes: Apartat utilitzat per a incloure tot allò rellevant i relacionat amb parts del projecte però que per l'extensió no s'han inclòs. Malgrat semblar un calaix de sastre, s'ha intentat mantenir l'orde i la coherència. Pertanyen a aquest bloc documents referents a càlculs estructurals, fitxes patològiques, estudi de Seguretat i Salut, estudi de mercat... - Plànols: La documentació gràfica consta de tres grans parts. Primerament, la diagnosi, on hi ha l'aixecament gràfic actual acompanyat de l'aixecament posterior segons les lesions observades. En segon lloc, la rehabilitació de les parts danyades. Per acabar, el canvi d'ús conté l'adaptació global de l'edifici a fi i efecte d'orientar-ho a un altre funcionament diferent de l'actual. Malgrat des conèixer-se si aquest projecte es durà a terme o no, les intencions han estat les més fidels possibles a l'objectiu esmentat; és a dir, s'ha intentat realitzar-lo el més acurat possible. No obstant, en l'hipotètic cas que així fos, que es dugués a terme a la pràctica hi ha aspectes tractats en els que s'hauria de realitzar estudis més precisos, i que en canvi, en aquest treball no s'han avaluat.


Matèries: Projectes d'arquitectura ; Conversió d'edificis ; Masies ; Rehabilitació d'edificis
Àmbit:Cambrils - Odèn
Cronologia:2010
Autors add.:Segués Aguasca, Edgar (Dir.)
Autors add.:Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/10354
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 220
select
print
L'Estació del tren d'Olot : projecte de rehabilitació de l'antiga estació dels FEVE Girona-Olot com a seu de l'Escola Taller i Centre de Formació Municipal / [text: Rosabel Cantenys]
Cantenys Montsant, Rosabel


Girona : Ajuntament de Girona, 1990
77 p. : il. col. ; 21 cm
ISBN 8486837162



Matèries: Projectes d'arquitectura ; Estacions de ferrocarril ; Equipaments culturals ; Conversió d'edificis
Àmbit:Girona
Cronologia:[1990]
Autors add.:Ajuntament de Girona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 220
select
print
Text complet Text complet
Can Mulà, el primer parc públic de Mollet / Jordi Bertran Duarte
Bertran i Duarte, Jordi


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 67-92 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'actual parc de Can Mulà, que acull la biblioteca, fou en origen una finca propietat de la família Ros. A la dècada de 1870, hi construeixen una torre residencial envoltada de jardí i hort. Poc després, l'any 1875, hi neix aquí Frederic Ros Sallent (Mollet del Vallès, 1875 - Barcelona, 1956), que esdevindrà un dels personatges més influents del Mollet de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1940, la família Ros se'n va a viure definitivament a Barcelona i la finca passa a ser un lloc d'estiueig i de trobada familiar. L'any 1961, s'inicia un conflicte d'interessos amb l'administració pública, quan aquesta qualifica una part de la finca com a zona verda. Després d'una llarga negociació i de moments d'incertesa, l'any 1975, es formalitza la donació de la finca per part dels hereus -Ramon i Frederic Ros Costa-Jussà- a l'Ajuntament. Entre les condicions, s'estableix que l'edifici -la torre- es destini a activitats culturals i que no s'edifiquin els exteriors. Aquell mateix any, per la Festa Major, s'obren al públic els espais exteriors, que esdevenen el primer parc públic de la ciutat. Anys després, el 1990, s'inaugura la biblioteca en l'edifici que havia estat la residència de la família Ros.


Matèries: Parcs urbans ; Propietat rural ; Cases ; Fàbriques ; Conversió d'edificis ; Biblioteques públiques ; Llegats i donatius ; Famílies ; Estiueig
Matèries: Ros, família
Matèries:Can Mulà de Mollet del Vallès
Àmbit:Mollet del Vallès
Cronologia:[1871 - 1990]
Accés: https://www.molletvalles.cat/ca/la-ciutat/publicacions/notes/revista-notes-volum-40 [exemplar complet]
https://raco.cat/index.php/Notes/article/view/434821
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Museu de Granollers (Àrea d'Història); Universitat de Girona; B. Can Pedrals (Granollers); Universitat de Lleida; B. Can Mulà (Mollet del Vallès); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblio(a)teneu (Sant Fost de Campsentelles); Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers); B. La Grua (Montmeló); Centre d'Estudis de Granollers; Arxiu Històric de Sabadell; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 220
select
print
Text complet
Can Planàs, una masia senyorial transformada en Centre Cívic / Joan Corbera Palau
Corbera Palau, Joan


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 18-28 : il.
Notes.

Història d'una finca on es troba l'actual equipament municipal que es va inaugurar el 19 d'octubre de 1982, ara fa quaranta anys.


Matèries: Masies ; Famílies ; Edificis ; Conversió d'edificis ; Centres cívics
Matèries: Planas, família
Matèries:Can Planàs del Guinardó
Àmbit:Horta-Guinardó - Barcelona ; Guinardó - Barcelona
Cronologia:[1700 - 1982]
Accés: https://raco.cat/index.php/ELPOU/article/view/414954
Localització: B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 11
go to page                         

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3