Afaiçonament i funcionalitat dels elements ceràmics documentats en l'establiment del Puig Roig del Roget (El Masroig, Priorat). Una primera aproximació a la globalitat / Margarida Genera i Monells
Genera i Monells, Margarida


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 5-31 : il

Ens proposem mostrar una primera visió de conjunt de la producció terrissera en el jaciment del Puig Roig del Roget, al Masroig, comarca del Priorat, avançant algunes dades que reservàvem per a una monografia que preveiem publicar més endavant. Amb aquest objectiu, aquí establim les bases conceptuals i línies metodològiques aplicades en l'estudi ceràmic, tot fent especial èmfasi en les peces de més significació de cada fase ocupacional. El conjunt majoritari comprèn atuells d'ús habitual: gerres o grans recipients per a l'emmagatzematge, olles, urnes, botiges o enòcoes (oinochóai), vasos petits, entre altres. Globalment, trobem un clar predomini de la producció local, de terrissa feta a mà, mentre que les peces tornejades són molt més escasses i de filiació fenícia. Incloem, també, alguns resultats de les anàlisis fetes en una selecció de mostres representatives de les diferents tipologies, que ens permeten conèixer amb més precisió, tant alguns aspectes tecnològics com probables continguts dels recipients.

El Castellum de Sant Julià de Ramis en el seu context. Estat de la qüestió / J. M. Nolla, J. Casas, J. Burch, J. Sagrera
Companys i Farrerons, Isabel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 187-218 : il

Un seguit d'excavacions en llocs estratègics del sector més septentrional de la via Augusta ha permès reconstruir tot un seguit d'obres importants de tipus militar encaminada, primerament, a la defensa de la prouincia Tarraconensis, a partir de mitjan segle IV, i a cosir sòlidament aquest territori amb la Septimània, al nord dels Pirineus, durant l'existència del regnum gothorum. Destaca, per diverses raons, l'imponent castellum bastit sobre les ruïnes de l'antic oppidum abandonat de *Kerunta, a la muntanya de Sant Julià de Ramis que, ara sabem, interactuava amb el nucli urbà de Gerunda i altres jaciments de l'entorn. L'ocupació omeia d'aquestes contrades significà la seva desaparició.

La Vida quotidiana de la família tarragonina del segle XVI a través dels inventaris del notari Bernat Gendre / Isabel Companys Farrerons, Montserrat Sanmartí Roset
Companys i Farrerons, Isabel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 187-218 : il

Anàlisi dels espais interiors i del mobiliari de cases de Tarragona durant el s. XVI, a partir dels inventaris i encants del notari Bernat Gendre. Distribució jerarquitzada dels edificis domèstics i descripció de l'emplaçament, usos, valor material i estètic dels objectes, reflex de la riquesa, les activitats, el nivell cultural, la sensibilitat i l'espiritualitat dels seus propietaris, amb la presència diferenciada de les dones i dels infants.

El Castell de Vila-seca de Solzina a partir d'un inventari de 1518 / Hèctor Mir Llorente
Mir i Llorente, Hèctor


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 219-262 : il

La transcripció i anàlisi d'un inventari post mortem de 1518 ens permet conèixer l'interior del castell de Vila-seca de Solzina així com el patrimoni dels Saportella, els seus senyors. S'analitza també la seva evolució des de l'inventari fins als nostres dies, amb un assaig de restitució de l'edifici i una proposta de cronologia de les diferents etapes constructives d'aquest.

Un Taller falsari de diners aragonesos a Sant Miquel de Montclar (Pontils, Tarragona) / Fermí Roig Ferré
Roig Ferré, Fermí


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 263-274: il

Treballs arqueològics a l'ermita de Sant Miquel de Montclar han permès identificar un taller falsari de diners aragonesos de Felip V. S'estudia el diner, i la seva presència en col·leccions actuals.

Escornalbou : lo monestir agustinià / Eduard Toda i Güell
Toda i Güell, Eduard


En: Butlletí arqueològic. Época III, núm. 28 (nov.-des. 1925), p. 113-121

El Poblament rural romà al conventus Tarraconensis entre Tarraco i Saguntum. Els condicionants naturals, les vies de comunicació i els esdeveniments històrics / Ramon Járrega Domínguez
Jàrrega i Domínguez, Ramon


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 5-82: il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Es planteja aquí un estat de la qüestió sobre el sector meridional de l'antic conventus Tarraconensis, comprès entre les ciutats de Tarraco i Saguntum, en època romana. S'analitzen els condicionants físics i els esdeveniments històrics que determinaren l'evolució del poblament rural en aquest territori. També es tenen en compte les vies de comunicació com a element vertebrador d'aquest poblament, així com la navegació de cabotatge i fluvial de l'Ebre, com a elements que influïren en l'economia antiga de la zona.

Primers resultats dels treballs arqueològics a la vil·la romana de Mas dels Frares (Constantí, ager Tarraconensis) (2018-2021) / Francesc Rodríguez Martorell, Karen Fortuny Mendo, Òscar Caldés Aquilué, Josep M. Macias Solé, Jordi López Vilar, Ada Lasheras González, Andreu Muñoz Virgili



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 83-113 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els resultats obtinguts en l'incipient projecte d'excavacions arqueològiques a la vil·la romana de Mas dels Frares (2018-2021) permeten esbossar les principals característiques d'un assentament productiu i residencial situat a menys de 6 km de Tarraco. La vil·la reflecteix la dinàmica evo-lutiva comuna en els jaciments d'aquest territorium entre l'època tardorepublicana i el període visigot. L'element més destacable de Mas dels Frares és l'ús abundant de l'aigua, vinculat tant a activitats termals com agrícoles durant bona part de la seva existència.

Un Nuevo veteranus en Tarraco / Diana Gorostidi Pi, Hugo Feliu Pérez
Gorostidi Pi, Diana


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 115-122 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Una nova inscripció recuperada recentment a Tarragona documenta un nou veteranus de nom Marcus Iulius Matrinus. A més, l'interès sobre el suport en particular, de manera paral·lelepípeda, radica en la seva grandària, considerablement menor que el comú dels pedestals tripartits procedents de la ciutat.

Els Vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. 2. La Caixa reformes 1987 / Joan-Manuel Coll i Riera
Coll i Riera, Joan Manuel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 123-170 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present treball s'estudien els vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, con-cretament els procedents de la "Caixa de les reformes de l'any 1987". Aquests s'han classificat utilitzant les tipologies de referència més habituals, com són la de Clasina Isings (Isings 1957) per al món romà, i la de Danielle Foy (Foy 1995) per al període visigòtic. A partir del seu en-quadrament tipològic i la seva quantificació, s'observa una presència majoritària de recipients de vidre del període romà alt i baiximperial (s. I-V) i una escassa presència de vidres datables del període visigòtic.

Panorama cronoevolutiu de l'església de Sant Miquel del Pla de Tarragona. Dels orígens a la reedificació setcentista, segles XI-XVIII) / Andreu Muñoz Virgili
Muñoz Virgili, Andreu


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 171-214 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts.

Es presenten els resultats de l'estudi de la documentació arqueològica i les fonts textuals inèdites relatives a l'església de Sant Miquel del Pla de Tarragona. Les dades obtingudes han permès definir el panorama cronoevolutiu de l'edifici des dels seus orígens en època medieval fins a la reedificació del conjunt primitiu durant el primer i segon terç del segle XVIII.

L'Ocupació cristiana del territori entre el Penedès i el Camp de Tarragona. El cas de Bonastre (Baix Penedès), el seu origen i etimologia / Josep M. Puche Fontanilles
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 215-240 : il
Bibliografia.

Passen més de 300 anys entre la conquesta carolíngia de Barcelona i l'ocupació definitiva de Tarragona, dues poblacions separades per uns 90 km, un període de temps prou llarg com per entendre que l'evolució del poblament en el territori situat entre aquestes dues ciutats ha de ser complex i molt dinàmic. En aquest article s'estudia l'origen del poble de Bonastre (Baix Penedès) que entenem que pot ser il·lustratiu d'aquesta complexitat. L'estudi es fa a partir de la documentació escrita, l'estudi de la microtoponímia, les dades arqueològiques i l'anàlisi de la paleoxarxa viària. Es pretén que, a partir de l'anàlisi d'un cas local, es pugui ajudar a entendre un fenomen geogràficament molt més extens; l'ocupació comtal dels territoris del Camp de Tarragona-Penedès.

El Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). Algunes reflexions sobre la praxi arqueològica / Margarida Genera i Monells
Genera i Monells, Margarida


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 241-256 : il
Bibliografia.

Malgrat faci ja un parell d'anys que s'hagi celebrat el centenari del naixement de Miquel Tarradell i Mateu, un dels mestres més rellevants de l'arqueologia de casa nostra, honorem la seva figura reproduint una sèrie de pensaments recollits en la ponència presentada al Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), amb les coautories de Maria Porter i Moix i de la sotasignada. L'interès d'aquest document -que ha romàs gairebé inèdit- rau en el seu contingut. S'esbossa un model de gestió del patrimoni arqueològic -que en el context històric de la transició- hom creia adient implementar en un país canviant vers una democràcia emergent. Ara, amb la perspectiva de més de quatre decennis de praxi arqueològica professional, disposem de prou elements per a fer-ne l'anàlisi valorativa de les idees plasmades, on traspua l'indiscutible arrelament a la terra d'aquest investigador universal.

Necrològiques : Joan Sanmartí Grego / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera, David Asensio, Jordi Morer, Rafel Jornet, Maite Miró, Josep Pou, Joan Santacana



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 257-263 : il

Necrològiques : Lluís Navarro Miralles / Josep Fàbregas, Josep M. Grau, Manel Güell
Fàbregas, Josep


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 265-268 : il

Necrològiques : Carles Maristany i Tió / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 269-270 : il

La Costa de la Serra : un nucli fortificat romanorepublicà al Camp de Tarragona. / Núria Otero Herraiz, Joan Canela Gràcia, Jordi López Vilar, Antoni Corrales Soberino, Lluís Alonso Gisbert, Maria Carme Belarte



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 5-42 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem en aquest article els primers resultats de la recerca realitzada al jaciment romanorepublicà de la Costa de la Serra, ubicat en l'àrea central del Camp de Tarragona. Els treballs efectuats des de l'any 2014 en campanyes anuals han posat al descobert un edifici singular datat a finals del s. II - principis del I aC, que compta alhora amb unes característiques residencials i de fortificació. Descrivim breument l'edifici i els materials trobats en les excavacions i acabem amb una proposta d'interpretació.

Els Vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. 1. El fons antic / Joan-Manuel Coll i Riera
Coll i Riera, Joan Manuel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 43-75 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present treball s'estudien els vidres de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, concretament els que definim com a fons antic, procedent de les intervencions a efectuades entre els anys 1923 i 1933. Aquests s'han classificat utilitzant les tipologies de referència més habituals, com són la de Clasina Isings (Isings 1957) per al món romà, i la de Danielle Foy (Foy 1995) per al període visigòtic. A partir del seu enquadrament tipològic i la seva quantificació, s'observa una presència majoritària de recipients de vidre del període romà baiximperial (s. IV-V) i una escassa presència de vidres datables del període visigòtic.

El Terme dels Mangons als inicis de la senyoria tarragonina. Estudi del capbreu de 1591-1619 / Hèctor Mir Llorente
Mir i Llorente, Hèctor


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 77-117 : il
Notes a peu de pàgina.

Aquest article pretén mostrar l'antic terme dels Mangons a partir de les dades d'un capbreu de 1591, descrivint els seus límits, els seus recursos hídrics i principals vies de comunicació, i conèixer quins eren els emfiteutes que hi tenien terres i com les explotaven.

Dues possibles monedes municipals de plom de Valls / Fermí Roig Ferré
Roig Ferré, Fermí


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 119-123 : il
Notes a peu de pàgina.

Descripció i justificació amb exemples gràfics de dos possibles senyals medievals de plom de Valls. Serien els primers documents monetaris de Valls amb una iconografia que es repetirà en el llautó posterior.