El Nacionalisme lingüístic / Miquel Sorribas
Sorribas, MiquelEn:
130119 Anarquisme i Pobles. Algunes aproximacions arran de les Jornades "Anarquisme i Pobles" de la FEL-UAB. [Catalunya] : FEL-UAB : Edicions Anomia, 2010. p. 59-66
Quan parlem de nacionalisme lingüístic parlem, de fet, d'un tipus de nacionalisme cultural, la base del qual és, òbviament, la cultura nacional. Però què és i què no és exactament? D'entrada, perquè existeixi una cultura nacional, ha d'haver-hi prèviament estat-nació, segons la concepció europea i moderna, és a dir, un estat en el qual hi hagi cohesió interna, complexitat d'interrelacions, divisió del treball, un fenomen urbà establert, etc. Quan una societat és englobada dins un estat-nació, se'n "nacionalitza" la cultura: tant allò que ja existeix com allò que existirà. És a dir, que tiot el que ha estat escrit (o ho serà) en la llengua d'aquesta cultura passa a ser propi, nacional, i, d'altra banda, tot el que està escrit en una altra llengua serà estrany, forà, estranger.