português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
TIVISSA []
Referències trobades:
254   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 13
anar a la pàgina                         


1 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Diseño de un itinerario turístico en Tivissa a partir de la estación meteorológica / Òscar Saladié Borraz, Jaume Salvat Salvat, Salvador Antón Clavé
Saladié Borraz, Òscar


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 59 (2013) , p. 119-133
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'existència d'estacions meteorològiques convencionals, que van començar la seva marxa durant la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX, ha fet possible analitzar les variacions i les tendències seculars de les diferents variables meteorològiques a partir de la generació de sèries regionals. Aquestes estacions, que al llarg dels anys han sofert canvis d'emplaçament, d'instruments i d'observadors, formen part del patrimoni material d'un territori, podent-se convertir en un atractiu turístic. Aquesta transformació és encara més factible si en els orígens de l'estació es troba la figura d'un personatge de rellevància històrica, natural de la població on està localitzada l'estació o bé una institució que va justificar la creació de l'estació. En aquest estudi s'exposen els atributs que hauria de tenir una estació per a convertir-se en un atractiu turístic i es proposa un itinerari entorn a l'estació meteorològica de Tivissa (Tarragona). Aquesta estació compta amb dades des de l'any 1911 i els seus orígens estan lligats a la figura de Ramon Jardí (Tivissa 1881 - Barcelona 1972), professor de la Universitat de Barcelona i que, entre altres coses, va dissenyar i va construir el prototip de pluviògraf d'intensitats que porta el seu nom.


Matèries: Turisme ; Estacions meteorològiques ; Meteoròlegs ; Astrònoms
Matèries: Jardí Borràs, Ramon (1881-1972)
Àmbit:Tivissa
Cronologia:[1911 - 2013]
Autors add.:Salvat Salvat, Jaume ; Antón i Clavé, Salvador
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=4458649
https://doi.org/10.14198/ingeo2011.56.10


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Iesus, Maria, Ioseph, Pro Syndicis Universitatum de Mora, Falcet, et Tivissa, contra admodum Illustrem Ducem Cardonae, Baronem, et Dominum Baroniarum de Entença, In iudicio de conferant relatores, Instante & petente Isidoro Marti Thesaurario Baroniarum de Entença pro dicto Admod. Illustri

Ajuntament de Móra d'Ebre.


Catalunya? : [s.n.], [1861 o post.]
[5] f. ; 30 cm
Fris i caplletra ornada. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. El 1861 és la data més moderna que se cita al text.


Matèries: Documentació jurídica ; Procés judicial
Àmbit:Móra d'Ebre ; Tivissa ; Falset ; Entença, baronia
Cronologia:[1861]
Autors add.:Entença, baronia
Accés: https://mdc.csuc.cat/digital/collection/fullBonsoms/id/63692


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Destrucción de El Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona) / Jaume Noguera, David Asensio y Rafel Jornet
Noguera Guillén, Jaume


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 231-246 : il

Bibliografia.

El yacimiento ibérico de El Castellet de Banyoles se caracteriza por una serie de rasgos singulares, como las grandes dimensiones (4,2 ha), la complejidad arquitectónica de las construcciones y la aparición de objetos suntuarios o de prestigio. Todos ellos corroboran su interpretación como núcleo urbano de primer orden, con un papel central en el territorio ilercavón. Uno de los debates más antiguos sobre esta ciudad ibérica es el de las causas y cronología precisa de la destrucción violenta que marca su súbito final. Para aportar datos consistentes sobre esta cuestión, realizaremos una revisión de los materiales arqueológicos provenientes tanto de las excavaciones antiguas como de las intervenciones recientes a cargo de la UB y de las prospecciones de los campos adyacentes, que han permitido reconocer la existencia de un probable campamento romano de campaña. En último término, se plantea todo el conjunto de argumentos arqueológicos, históricos y de carácter estratégico o militar que nos permiten defender una datación de alrededor de 200 a.C. para la destrucción de El Castellet de Banyoles.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Ilercavons ; Objectes arqueològics ; Datació arqueològica ; Jaciments arqueològics ; Epoca romana ; Exèrcit ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:200 aC
Autors add.:Asensioi Vilaró, David ; Jornet i Niella, Rafael
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Urbanisme i l'arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / David Asensio, Joan Sanmartí, Rafel Jornet i Maite Miró



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 173-193 : il

Bibliografia.

El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles es caracteritza per un seguit de trets singulars, com ara les grans dimensions (4,2 ha), la complexitat arquitectònica de diverses construccions i l'aparició d'objectes sumptuaris o de prestigi. Aquestes característiques corroboren la seva interpretació com a nucli urbà de primer ordre, amb un paper central en el territori ilercavó. Un segon fet gens habitual és la curta durada de la ciutat, formada pocs decennis abans de la seva destrucció violenta en el marc de la Segona Guerra Púnica o poc després (entorn el 200 aC). Tot i l'escassa potència estratigràfica conservada, l'excavació proporciona una planta força completa del nucli urbà just en el moment del seu abandonament sobtat. Això permet analitzar l'urbanisme i la diversitat de l'arquitectura domèstica que s'observa en les zones destapades. En un mateix sector de l'assentament coexisteixen grans cases complexes amb pati, d'uns 250 m2 de superfície, amb els característics habitatges simples, de planta rectangular allargada, d'entre 35 m2 i 40 m2 de solar. A partir d'aquesta documentació es desenvolupen una sèrie de consideracions tant de la interpretació funcional dels diferents habitatges com de la condició social i econòmica dels seus residents.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Societat ; Estructura social ; Arquitectura ; Urbanisme ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:s. V - 200 aC
Autors add.:Asensio i Vilaró, David ; Sanmartí i Grego, Joan ; Jornet i Niella, Rafael ; Miró, Maite
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
¿Se puede hablar de una metrología ilercavona? Sobre la posible existencia de una unidad de medida lineal en la Ilercavonia / Pau Olmos
Olmos Benlloch, Pau


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 129-136 : il.

Bibliografia.

A partir del análisis metrológico realizado en 4 asentamientos ibéricos del tramo final del Ebro, en la región ilercavona planteamos la utilización de una unidad de medida basada en un pie de 0,32 m. Su primera aplicación probable se identifica en la torre bipartita del Castellot de la Roca Roja de Benifallet (final del siglo V a.C.), pero será entre los siglos III y II a.C. cuando tendrá una mayor adaptación, como se puede apreciar en su uso en la trama urbana de El Castellet de Banyoles de Tivissa, el sistema defensivo de Sant Miquel de Vinebre y probablemente en el edificio singular del Perengil de Vinaròs. Su mayor difusión durante el siglo III a.C. se relaciona con el momento de concentración de poblamiento en el territorio ilercavón en grandes núcleos, como El Castellet de Banyoles, dentro de un fenómeno de jerarquización del territorio que muestra un sistema económico centralizado de tipo protoestatal.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Fortificacions ; Pesos i mesures ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellot de la Roca Roja de Benifallet ; Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa ; Jaciment de Sant Miquel de Vinebre ; Jaciment de Perengil de Vinaròs
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Benifallet ; Tivissa ; Vinebre ; Vinaròs - Castelló
Cronologia:s. V . II aC
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Periodo del Ibérico Pleno en el territorio de los iberos del Ebro / Francisco Burillo
Burillo Mozota, Francisco


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 103-110

Bibliografia.

El periodo conocido como Ibérico Pleno surge en el territorio de los iberos del Ebro tras la crisis del Ibérico Antiguo, caracterizada por la desaparición de una elite emergente que residía en las casas torre, destrucción y abandono de pequeños asentamientos y desaparición de los enterramientos tumulares. Tras este periodo de colapso, encontramos la pervivencia del modelo social campesino de tendencia igualitaria, con sus precedentes más inmediatos en los poblados de calle central, surgidos en la cuenca sedimentaria del Ebro hacia el año 1100, como lo muestran los poblados de El Taratrato o la primera fase de San Antonio de Calaceite. Pero lo que más caracteriza a esta etapa es la aparición del modelo político del Estado, que se manifiesta en el surgimiento de los oppida por proceso sinecista. Tres ciudades articularan el territorio, en su extremo oriental, Ilerca / Dertosa, identificada con Tortosa; en el occidental, Osicerda, en El Palao de Alcañiz y, entre ellos, El Castellet de Banyoles, en Tivissa, que acuñó dracmas de imitación emporitana con leyenda kuti y tikirskine-ku. La desaparición de Tivissa en el 195 sin sustitución por otro centro urbano da lugar a que el territorio se nuclearice en las otras dos ciudades estado, dando nombre a las etnias de los ilercavones y los ausetanos del Ebro u ositanos, respectivamente.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Societat ; Cultura ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa ; Tivissa ; Aragó
Cronologia:s. V aC
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Incendis forestals / [Il·lustrador: Roger Farré ]



Tivissa : Pau Costa Foundation, 2021
23 p. : il. col. ; 21 cm
També disponible en format electrònic. Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.


Matèries: Incendis forestals ; Servei de bombers
Àmbit:Catalunya ; Tivissa
Cronologia:2021
Autors add.:Farré, Roger (Il·l.)
Autors add.:Fundació Pau Costa ; Generalitat de Catalunya. Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Accés: https://paucostafoundation.org/wp-content/uploads/2021/12/Llibret_Incendis_catala.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Jules Verne, Tivissa i Amiens / Emili Gil
Gil i Pedreño, Emili


Barcelona : Emili Gil, 2020
202 p. ; 21 cm
Bibliografia. Conté: Jules Verne : cap a la immortalitat i l'eterna joventut -- Tivissa : extraterrestres, túnels misteriosos, enigmes prehistòrics -- Un viatge a Amiens : crisàlides, trens, laberints, realitats.

L'autor ens explica que fa un grapat d'anys vaig començar a rellegir part de l'obra de Jules Verne, perquè tenia la intenció d'escriure'n un article (Jules Verne: cap a la Immortalitat i l'Eterna Joventut!). Mentre acumulava dades sobre la seva vida i obra se'n va fer obvi que havia d'anar a la ciutat on l'escriptor havia passat la seva darrera trentena d'anys: Amiens, a uns 130 quilòmetres al nord de París. Al mateix temps que Emili Gil investigava sobre Jules Verne i llegia allò que l'alquimista Fulcanelli havia escrit sobre la catedral d'Amiens a Le Mystère des cathédrales (El misteri de les catedrals, 1926), va iniciar la redacció d'un text al voltant de Tivissa (la Ribera d'Ebre) i dels fets més o menys estranys que s'hi relacionen (Tivissa: extraterrestres, túnels misteriosos, enigmes prehistòrics).



Matèries: Escriptors ; Viatges ; Ciències ocultes ; Llegendes
Matèries: Verne, Jules (1828-1905) ; Gil i Pedreño, Emili (1969-....)
Àmbit:Tivissa ; Amiens - França
Cronologia:[0000 - 2020]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Pere de Montcada (La Sènia)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
48 hores a... Tivissa / text: Jordi Prades ; il·lustració Nik Neves
Prades i Tena, Jordi


En: Descobrir Catalunya, Núm 240 (feb. 2018), p. 17-19



Matèries: Guies turístiques
Àmbit:Tivissa
Cronologia:2018
Autors add.:Neves, Nik (Il·l.)
Localització: B. Municipal (Móra la Nova)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Manual de seguridad en operaciones de extinción de incendios forestales / Raúl Quílez Moraga, Enrique Mérida Bautista
Quílez Moraga, Raúl


Tivissa : Fundación de ecología del fuego y gestión de incendios forestales Pau Costa Alcubierre, 2017
333 p. : il. ; 24 cm
ISBN 9788461713233



Matèries: Incendis forestals ; Servei de bombers ; Seguretat i higiene laboral
Àmbit:Catalunya ; Tivissa
Cronologia:2017
Autors add.:Mérida Bautista, Enrique
Autors add.:Fundació Pau Costa
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Recuperem la nostra història, pla director de restauració de l'església de Sant Jaume de Tivissa / Josep Garcia
Garcia, Josep


En: Taüll. Segona etapa, núm. 40 (gener-febrer 2014), p. 40-41



Matèries: Esglésies parroquials ; Arquitectura religiosa ; Restauració i conservació
Matèries:Església de Sant Jaume de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:2014
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Operaciones aéreas en incendios forestales / Raúl Quílez Moraga, [et al.]



Tivissa : Fundación de ecología del fuego y gestión de incendios forestales Pau Costa Alcubierre, 2014
318 p. : il. ; 24 cm
ISBN 9788461693849



Matèries: Incendis forestals ; Servei de bombers ; Avions ; Seguretat i higiene laboral
Àmbit:Catalunya ; Tivissa
Cronologia:2014
Autors add.:Quílez Moraga, Raúl
Autors add.:Fundació Pau Costa
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Cuina de les Terres de Mestral : gastronomia tradicional i de la clotxa de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa i Pratdip = La Cocina de las Terres de Mestral : gastronomía tradicional y de la clotxa de Vandellòs i Hospitalet de l'Infant, Tivissa y Pratdip / receptari elaborat per Fundació Alícia = recetario elaborado por Fundación Alícia



Benicarlo : Onada, 2014
102 p. : il. ; 23 cm
Text en català i castellà.
ISBN 9788415896357



Matèries: Costums alimentaris ; Receptes culinàries
Àmbit:Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ; Tivissa ; Pratdip
Cronologia:[2014]
Autors add.:Fundació Alícia
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Carles Rahola (Girona); B. Municipal (Cambrils); B. Infant Pere (Hospitalet de l'Infant); B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Jaume Jardí i Gil (Vandellòs); B. Municipal (Vilanova d'Escornalbou)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Escalades a Tivissa = Tivissa rock climbs / Josep E. Castellnou Ribau
Castellnou i Ribau, Josep Enric


[S.l.] : [s.n.], 2012
167 p. : il. col., map. ; 21 cm
Text en anglès i català.



Matèries: Guies excursionistes ; Escalada
Àmbit:Tivissa ; Tivissa, serra de ; Ribera d'Ebre
Cronologia:2012
Localització: B. Municipal (Ascó); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Municipal (Benissanet); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Municipal (Móra la Nova); B. Municipal Dolors Cabré (Riba-roja d'Ebre); B. Pública de Tarragona; B. Mestre Cabré (Tivissa); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Marxa dels Dips : Pratdip, Colldejou, Vandellòs, Tivissa, Capçanes : cartografia digital GPS [Material cartogràfic] [Fitxer informàtic]



Barcelona : Piolet, 2011
1 disc òptic (CD-ROM) : il. col. ; 12 cm
ISBN 9788415075462



Matèries: Mapes i plànols ; Guies excursionistes
Àmbit:Pratdip ; Colldejou ; Vandellòs - Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ; Tivissa ; Capçanes
Cronologia:[2011]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tarragona, véns a la muntanya? : La Tossa de Tivissa / descripció del recorregut: Jordi Molina
Molina, Jordi


Tarragona : Ajuntament, 2010
12 p. : il. ; 30 cm



Matèries: Guies excursionistes ; Medi geogràfic ; Muntanyes
Àmbit:Tivissa ; Tivissa, serra de
Cronologia:2010
Autors add.:Ajuntament de Tarragona
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 254
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Muntanyes de Tivissa [Material cartogràfic] / [realitzat per Editorial Piolet]



Barcelona : Piolet, 2010
1 mapa : col. ; pleg. 18 *12 cm
ISBN 9788415075110



Matèries: Guies excursionistes ; Mapes i plànols
Àmbit:Tivissa ; Tivissa, serra de
Cronologia:2010
Localització: B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Mercè Rodoreda (Els Pallaresos); B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
A 13-year approach to understand the Effect of prescribed fires and livestock grazing on soil chemical properties in Tivissa, NE Iberian Peninsula / Meritxell Alcañiz, Xavier Úbeda, Artemi Cerdà
Alcañiz, Meritxell


En: Forests. vol. 11, núm. 9 (2020)

The high density of fuel accumulated in the Mediterranean ecosystems due to land abandonment results in high severity fires. Traditional fire practices and livestock grazing have played an important role in shaping the structure and composition of Mediterranean landscapes, and both can be e cient tools to manage them now that land abandonment is widespread. Attempts at controlling forest fires are essential for landscape management practices that, in their turn, seek to maintain a specific species composition. Against this backdrop, this study aims to determine the short- and long-term e ects of the combined management practices of prescribed fires and goat grazing on the chemical properties of soils in Tivissa, Tarragona (NE Iberian Peninsula). Forty-two samples were collected in a 4 18 m plot before the prescribed fire of 2002 (1), immediately after the 2002 prescribed fire (PF) (2), one year after the 2002 PF (3), three years after the 2002 PF (4), and thirteen years after the 2002 PF (5). Soil samples were taken at each sampling point from the top layer (0-5 cm), sieved to obtain a 2 mm fraction, and soil pH, EC, Total C, total N, available P, K+, Ca2+, and Mg2+ were determined. The results indicate that the short-term e ects of fire are more relevant than those attributable to the livestock over the long term due to the low grazing intensity of less than one goat per ha. The long-term e ects of prescribed fires were not visible in the research, suggesting that they recovered after burning with all their functions intact and with enhanced levels of natural fertility. Combined land management practices of prescribed fire and livestock grazing did not a ect soil chemical properties. The applied management enhanced soil fertility and boosted the ecosystem's resilience.


Matèries: Incendis forestals ; Boscos ; Medi ambient
Àmbit:Tivissa
Cronologia:[2002 - 2020]
Autors add.:Ubeda i Cartañà, Xavier ; Cerdà, Artemi
Accés: http://hdl.handle.net/2445/174907


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Campaments romanorepublicans en el curs inferior de l'Ebre / Jaume Noguera Guillén
Noguera Guillén, Jaume


En: Cota Zero: revista d'Arqueologia i Ciència, núm. 22 (2007) , p. 13-16

Des de l'any 2006 el Grup de Recerca d'Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE) de la Universitat de Barcelona desenvolupa un projecte de recerca arqueològica que té com a objectiu la identificació i estudi dels assentaments militars romans d'època republicana en el curs inferior del riu Ebre. En aquests moments la investigació se centra en dos jaciments: la Palma (l'Aldea, Baix Ebre) i el Camí del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Epoca romana ; Estructures arqueològiques ; Exèrcit ; Jaciments arqueològics ; Arqueologia
Matèries:Jaciment de La Palma a l'Aldea ; Ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Aldea, l' ; Tivissa ; Baix Ebre ; Ribera d'Ebre
Cronologia:[2006 - 2007]
Accés: http://hdl.handle.net/2445/122243
https://www.raco.cat/index.php/CotaZero/article/view/92234/


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Serie sísmica de Tivissa, 1845 (cadenas costeras catalanas): Los deslizamientos del barranco del Manou / Eva Font, José M. Martínez Solares, Eulàlia Masana, Pere F. Santanach i Prat



En: Revista de la Sociedad Geológica de España. vol. 23, nú. 1-2 (2010) , p. 69-80

La serie sísmica de Tivissa tuvo lugar durante la lluviosa década de 1840-1850, 21 días después de los aguaceros que ocasionaron graves inundaciones. La serie empezó el 30 de septiembre y finalizó el 14 de octubre. Los terremotos de mayor intensidad ocurrieron el 3 (IEMS-98=VI) y el 7 de octubre (IEMS-98=VI-VII). De acuerdo con la distribución de la información macrosísmica se propone un área epicentral para ambos terremotos entre Tivissa y Vandellòs. El sismo del 7 de octubre indujo deslizamientos de masa al Sur de Tivissa. La estratigrafía, la disposición estructural y la orografía facilitaron estos deslizamientos: tuvieron lugar en una secuencia de capas calcáreas, decimétricas, con interestratos centimétricos de margas que buzan en el mismo sentido que la pendiente de la vertiente del valle, pero menos que ésta, y que está afectada por diaclasas perpendiculares a la estratificación. Ello implica la existencia de masas rocosas aisladas por la estratificación y las diaclasas, susceptibles de deslizarse hacia el valle. El agua de los aguaceros que precedieron a los sismos infiltrada por las diaclasas podría haber facilitado el despegue a nivel de los interestratos margosos. Teniendo en cuenta los datos geológicos y sismológicos se discuten las posibles fuentes de estos terremotos.


Matèries: Moviments sísmics ; Geologia ; Estratigrafia ; Inundacions ; Relleu
Àmbit:Tivissa ; Litoral, serralada
Cronologia:[1840 - 1850]
Autors add.:Font, Eva ; Martínez-Solares, José M. ; Masana Closa, Eulàlia ; Santanach i Prat, Pere
Accés: http://hdl.handle.net/2445/48734


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 13
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3