Usatges : de Tivissa, Vandellòs i Coll de Balaguer : Informació d'en Borràs de Pegueroles (c. 1284-1324) / Maria Teresa Palet Plaja i Manuel Romero Tallafigo
Palet Plaja, M. Teresa


Tarragona : Ajuntament de Vandellòs i L'Hospitalet de l'Infant : Ajuntament de Tivissa, 2022
288 p. : facsímils ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788412549508

El manuscrit amb què hem treballat per realitzar el nostre estudi, el resultat del qual és el que hem anomenat "Usatges de Tivissa, Vandellòs i Coll de Balaguer," que dona títol a aquest llibre, és un ampli document conservat a l'Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli, secció Entenza, lligall 14, doc. 542. Es tracta d'un quadern de 15 folis, recto i verso, amb coberta en pergamí. Presenta una lletra gòtica catalana del segle XIV. En el títol hem emprat el terme "usatges" en el sentit que inicialment havia de tenir d'"usos i costums", que permetien estalviar la necessitat de provar el costum que havia de regir en un litigi. El treball (...) una feina conjunta de la Paleografia i la Filologia, ens permet arribar a la reconstrucció del text del document, però no tan sols ens permet reconstruir-lo, sinó també fixar-lo i interpretar-lo (autors).

[Ajuntaments] / Wilfredo Rincón García
Rincón García, Wifredo


En: Ayuntamientos de España. Madrid : Espasa Calpe, 1990

Conté: Arnes, Cornudella de Montsant, L'Espluga de Francolí, La Galera, Horta de Sant Joan, Montbrió del Camp, Santa Coloma de Queralt, La Selva del Camp, Tivissa, Tortosa, Ulldecona, Vallmoll, Vimbodí i Vinyols.

Notícies sobre l'arquitecte jaume Amigó a l'Arxiu de la Baronia d'Entença / Josep Llop Tous
Llop i Tous, Josep


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 38-39 (2016-2017) , p. 199-207
Notes a peu de pàgina.

El treball aporta dades inèdites sobre la personalitat de Jaume Amigó, rector de Tivissa, el primer arquitecte del renaixement català. A l'arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli consultat a Falset s'han trobat notícies sobre la seva activitat com a oficial de la baronia d'Entença, sobre la seva amistat amb el tortosí Marc Antoni Aldana i sobre l'intent d'assassinat que va patir a Tivissa.

Arquitectura i urbanisme al territori de la Ilercavònia septentrional a l'ibèric ple (450-425 a 200 aC) : el cas de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / Ramon Gironès Blanch
Gironés Blanch, Ramon


Flix : Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 2023
300 p. : il. ; 24 cm (Daliner, 23) 
XXI Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila. Bibliografia i webgrafia. Annexos.
ISBN 9788409539413

Ramon Gironès Blanch fa una aproximació a través de l'arqueologia i les fonts literàries a la gènesi, la pervivència i la destrucció de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles en el període de l'ibèric ple, i interpreta l'economia i societat ibè-riques a partir d'aquest exemple. En aquest context, el llibre aprofundeix en el coneixement de l'arquitectura i l'urbanisme de l'àrea ilercavona septentrional durant el període de l'ibèric ple, especialment en el jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa, i ressegueix les campanyes d'excavacions fetes des del 1930 fins a l'actualitat. Finalment, l'autor duu a terme una proposta seriosa i rigorosa de restitució arquitectònica en 3D de les zones 1 i 2 de la ciutat de Kum-Castellet de Banyoles. (Plecs).

Guerra i conflicte en el curs inferior de l'Ebre en època romano-republicana: les intervencions arqueològiques a la Palma, Camí del Castellet de Banyoles i les Aixalelles / Jaume Noguera, Edurad Ble, Pau Valdès
Noguera Guillén, Jaume


En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 383-397 : il

Bibliografia.

L'Excavació de la Zona 3 en el Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), un nou fragment de trama urbana en l'angle sud-oest de la ciutat ibèrica / David Asensio Vilaró, Rafel Jornet Niella, Maite Miró Alaix, Joan Santmartí-Grego



En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 332-344 : il

Bibliografia.

Aproximació històrica i arqueològica al procés de formació del nucli antic de Tivissa / Josep M. Vila i Carabasa
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 13-40 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article resumeix un estudi més general, redactat l'any 2007, que pretenia situar les línies bàsiques de l'evolució de l'estructura urbana del nucli antic de Tivissa des de la seva fundació i fins a època moderna. El treball s'ha basat sobretot en una recerca documental centrada en l'estudi d'una sèrie de capbreus de la població conservats en diversos arxius i també altra documentació diversa. L'estudi es complementa amb una recerca sobre el terreny, amb l'anàlisi tant de la forma urbana de Tivissa com dels elements rellevants que encara es conserven en la població actual (edificis històrics, organització i disposició dels carrers.) i que permeten orientar-nos en la cronologia de les construccions i, per extensió, dels carrers i barris en els quals se situen. El resultat d'aquesta recerca global és una proposta interpretativa de quins són els fonaments històrics que han condicionat la forma urbana actual de Tivissa i que permeten entendre l'evolució històrica dels seus carrers i, per tant, també la història de les persones que hi han viscut i encara hi viuen.

Noms de lloc i de persona d'origen àrab i mossàrab del terme municipal de Tivissa (Ribera d'Ebre) / Pere Navarro Gómez
Navarro Gómez, Pere


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 41-66 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els noms de lloc i de persona formen part del patrimoni immaterial que identifica i singularitza les comunitats humanes. En el transcurs de la història un mateix territori pot ser ocupat per diverses societats amb cultures i llengües diferents, amb les quals es designaran els espais que els delimiten. El municipi de Tivissa no s'ha mantingut al marge d'aquesta realitat. Així queda palès amb els noms de lloc i de persona d'origen preromà -Tormo-, d'origen mossàrab -la Fotx-, d'origen àrab -Missamaroi-, d'origen català -les Pregonelles-, que trobem escampats pel terme municipal tivissà. Aquest article posa l'atenció, especialment, en els noms de lloc i de persona d'origen àrab i mossàrab, tan presents en territoris de la Catalunya Nova, el País Valencià i les illes Balears i Pitiüses. Per a la seua anàlisi etimològica s'ha buscat el guiatge del mestre Joan Coromines, amb la consulta de la seua obra magna, l'Onomasticon Cataloniae (OnomCat).

Nous mètodes per a la recuperació i conservació dels conjunts amb pintures rupestres. El barranc de Font Vilella (Tivissa) : la cova del Ramat, la cova del Pi i la cova del Cingle / Josep Castells Camp, Eudald Guillamet Anton
Castells i Camp, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 67-86 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article vol donar a conèixer les darreres actua cions de conservació al conjunt de pintures rupestres de Font Vilella; concretament, la intervenció directa de reintegració al panell original de la cova del Cingle de diversos fragments despresos de pintura ja fa anys. Actuació que s'ha realitzat amb èxit i que és única i pionera a Espanya. Els conjunts de pintures rupestres del barranc de Font Vilella, la cova del Ramat, la cova del Pi i la cova del Cingle, formen part dels primers conjunts d'art rupestre coneguts i documentats a les comarques tarragonines. Des de principis de la dècada de 1980, les diverses administracions, l'Ajuntament de Tivissa i la Generalitat de Catalunya, han pres consciència de la rellevància patrimonial d'aquests conjunts de pintures rupestres i han gestionat actuacions per preservar-los, atesa la fragilitat i la rellevància cultural d'aquest patrimoni.

Notes sobre la construcció d'una nova església de Tivissa al segle XIV / Jordi Marquès Ariño
Marquès i Ariño, Jordi


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 87-1062 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'article pretén analitzar l'església gòtica de Tivissa a partir del context històric en què es va iniciar la seva construcció i de les referències documentals posteriors que permeten descriure com transcorria la vida diària del temple durant el segle XV. Tot i la manca de fonts documentals primàries, es poden apuntar algunes hipòtesis a partir de l'estudi comparatiu d'altres fàbriques coetànies i properes geogràficament. Les conclusions que s'apunten en aquest treball són, per tant, susceptibles d'una modificació posterior en el cas que apareguessin noves informacions, tant documentals com arquitectòniques o arqueològiques.

Castelló i Maçalepha : dos llocs del terme del castrum de Tivissa en la carta de seguretat als sarraïns de la Ribera d'Ebre (ca. 1153) / Antoni Virgili Colet
Virgili i Colet, Antoni


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 107-122 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article s'identifiquen i es localitzen dos dels topònims que consten en el document de convinença que Ramon Berenguer IV va atorgar als sarraïns de la Ribera d'Ebre a mitjan segle XII: Castelló i Maçalefa. El document s'inscriu en els processos de conquesta cristiana i de colonització que van suposar la destrucció de la societat andalusina i la construcció d'una nova societat articulada segons els paràmetres de l'ordre feudal. La contextualització de la carta permet també conèixer aspectes sobre la gestió que els conqueridors cristians van fer de la població vençuda.

La Guerra del Francès a l'Ebre : enfrontaments armats al terme de Tivissa (any 1810) (I) / Joan Ramon Vinaixa Miró
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 123-138 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Les fonts publicades que parlen sobre la Guerra del Francès a les Terres de l'Ebre durant l'any 1810 més aviat s'han centrat, tret d'excepcions agraïdes, en la conquesta de Tortosa. Sot l'enlluernament d'este rellevant fet d'armes, la resta de pobles ebrencs han quedat desdibuixats en el mapa general d'esta àrea geogràfica de Catalunya i, més aviat, se'ls ha donat poc o gens de protagonisme. Per fer visible i ressaltar la importància d'altres llocs del territori, esta vegada enfoquem la mirada en els diversos enfrontaments que es van produir al llarg de l'estiu de 1810 al terme de Tivissa. La gran quantitat d'accions armades que s'hi van produir, a tocar en el temps, demostra la necessitat que en aquell moment tenien uns i altres de controlar tot l'entorn de l'alt corregiment de Tortosa.

L'Escalada a Tivissa, 100 anys d'històries / Josep Enric Castellnou Ribau
Castellnou i Ribau, Josep Enric


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 139-149 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest escrit pretén ser una breu ressenya de la peculiar història de l'escalada en roca al municipi de Tivissa. Una orografia accidentada, la presència de certes infraestructures culturals i l'aparició de tot un seguit de personatges que van deixar petjada successivament en aquesta bimil·lenària vila riberenca, van propiciar tot un conjunt d'episodis muntanyencs que podrien semblar aïllats l'un de l'altre a primer cop d'ull. Amb les cinc cròniques següents, però, demostrem que tot plegat forma part d'una història que ja fa més de cent anys que dura.

"Sóc una evacuada!" : els refugiats de guerra a través de l'obra de Josep Callau i Nogués / Sandra Morón Roces
Morón Roces, Sandra


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 151-168 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

A les pàgines següents s'ofereix una aproximació a la problemàtica dels refugiats de guerra mitjançant l'estudi d'una font inèdita i particular: el text "Sóc una evacuada!", de l'escriptor tivissà Josep Callau i Nogués. A partir de l'anàlisi crítica de la seva obra, es pretén indagar en els efectes que, durant la Guerra Civil (1936-1939), va tenir l'arribada massiva de població evacuada a les zones de rereguarda, i parar atenció a com la seva presència va condicionar les relacions i les dinàmiques comunitàries en aquests espais. Es pretén així mostrar la potencialitat i la riquesa de realitzar aproximacions a successos de gran escala a partir d'exemples locals. A través de les vivències dels habitants dels masos de finals del segle XIX i inicis del XX i la interrelació amb els arriers, hem volgut recordar la vida aïllada però no exempta de fils socials i afectius entre aquests hòmens i els masovers, gent humil, treballadora i feliç que fins i tot podien gaudir dels petits luxes gastronòmics, com era el peix fresc.

Els Camins del peix a la muntanya de Tivissa / Maria Montané i Montané, Manel Aguilar i Clufen
Montané i Montané, Maria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 169-200 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

A finals del segle XVIII va néixer la població de la Cala, que posteriorment va ser i continua sent l'Ametlla de Mar. Des d'aleshores es va crear un fil conductor comercial entre aquesta població i la muntanya de Tivissa. Aquesta zona era densament poblada i rebia el peix que els proporcionaven "los arrieros" que pujaven de la Cala i anaven mas per mas. A través de les vivències dels habitants dels masos de finals del segle XIX i inicis del XX i la interrelació amb els arriers, hem volgut recordar la vida aïllada però no exempta de fils socials i afectius entre aquests hòmens i els masovers, gent humil, treballadora i feliç que fins i tot podien gaudir dels petits luxes gastronòmics, com era el peix fresc.

L'Església gòtica de Tivissa. Alguns apunts i poques certeses / Jordi Marquès Ariño
Marquès i Ariño, Jordi


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 123-154 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article pretén analitzar l'església gòtica de Tivissa a partir del context històric en què es va iniciar la seva construcció i de les referències documentals posteriors que permeten descriure com transcorria la vida diària del temple durant el segle XV. Tot i la manca de fonts documentals primàries, es poden apuntar algunes hipòtesis a partir de l'estudi comparatiu d'altres fàbriques coetànies i properes geogràficament. Les conclusions que s'apunten en aquest treball són, per tant, susceptibles d'una modificació posterior en el cas de que apareguessin noves informacions, tant documentals com arquitectòniques o arqueològiques.

Diseño de un itinerario turístico en Tivissa a partir de la estación meteorológica / Òscar Saladié Borraz, Jaume Salvat Salvat, Salvador Antón Clavé
Saladié Borraz, Òscar


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 59 (2013) , p. 119-133
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'existència d'estacions meteorològiques convencionals, que van començar la seva marxa durant la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX, ha fet possible analitzar les variacions i les tendències seculars de les diferents variables meteorològiques a partir de la generació de sèries regionals. Aquestes estacions, que al llarg dels anys han sofert canvis d'emplaçament, d'instruments i d'observadors, formen part del patrimoni material d'un territori, podent-se convertir en un atractiu turístic. Aquesta transformació és encara més factible si en els orígens de l'estació es troba la figura d'un personatge de rellevància històrica, natural de la població on està localitzada l'estació o bé una institució que va justificar la creació de l'estació. En aquest estudi s'exposen els atributs que hauria de tenir una estació per a convertir-se en un atractiu turístic i es proposa un itinerari entorn a l'estació meteorològica de Tivissa (Tarragona). Aquesta estació compta amb dades des de l'any 1911 i els seus orígens estan lligats a la figura de Ramon Jardí (Tivissa 1881 - Barcelona 1972), professor de la Universitat de Barcelona i que, entre altres coses, va dissenyar i va construir el prototip de pluviògraf d'intensitats que porta el seu nom.

Iesus, Maria, Ioseph, Pro Syndicis Universitatum de Mora, Falcet, et Tivissa, contra admodum Illustrem Ducem Cardonae, Baronem, et Dominum Baroniarum de Entença, In iudicio de conferant relatores, Instante & petente Isidoro Marti Thesaurario Baroniarum de Entença pro dicto Admod. Illustri

Ajuntament de Móra d'Ebre.


Catalunya? : [s.n.], [1861 o post.]
[5] f. ; 30 cm
Fris i caplletra ornada. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. El 1861 és la data més moderna que se cita al text.

La Destrucción de El Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona) / Jaume Noguera, David Asensio y Rafel Jornet
Noguera Guillén, Jaume


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 231-246 : il

Bibliografia.

El yacimiento ibérico de El Castellet de Banyoles se caracteriza por una serie de rasgos singulares, como las grandes dimensiones (4,2 ha), la complejidad arquitectónica de las construcciones y la aparición de objetos suntuarios o de prestigio. Todos ellos corroboran su interpretación como núcleo urbano de primer orden, con un papel central en el territorio ilercavón. Uno de los debates más antiguos sobre esta ciudad ibérica es el de las causas y cronología precisa de la destrucción violenta que marca su súbito final. Para aportar datos consistentes sobre esta cuestión, realizaremos una revisión de los materiales arqueológicos provenientes tanto de las excavaciones antiguas como de las intervenciones recientes a cargo de la UB y de las prospecciones de los campos adyacentes, que han permitido reconocer la existencia de un probable campamento romano de campaña. En último término, se plantea todo el conjunto de argumentos arqueológicos, históricos y de carácter estratégico o militar que nos permiten defender una datación de alrededor de 200 a.C. para la destrucción de El Castellet de Banyoles.

L'Urbanisme i l'arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / David Asensio, Joan Sanmartí, Rafel Jornet i Maite Miró



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 173-193 : il

Bibliografia.

El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles es caracteritza per un seguit de trets singulars, com ara les grans dimensions (4,2 ha), la complexitat arquitectònica de diverses construccions i l'aparició d'objectes sumptuaris o de prestigi. Aquestes característiques corroboren la seva interpretació com a nucli urbà de primer ordre, amb un paper central en el territori ilercavó. Un segon fet gens habitual és la curta durada de la ciutat, formada pocs decennis abans de la seva destrucció violenta en el marc de la Segona Guerra Púnica o poc després (entorn el 200 aC). Tot i l'escassa potència estratigràfica conservada, l'excavació proporciona una planta força completa del nucli urbà just en el moment del seu abandonament sobtat. Això permet analitzar l'urbanisme i la diversitat de l'arquitectura domèstica que s'observa en les zones destapades. En un mateix sector de l'assentament coexisteixen grans cases complexes amb pati, d'uns 250 m2 de superfície, amb els característics habitatges simples, de planta rectangular allargada, d'entre 35 m2 i 40 m2 de solar. A partir d'aquesta documentació es desenvolupen una sèrie de consideracions tant de la interpretació funcional dels diferents habitatges com de la condició social i econòmica dels seus residents.