português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ILERCAVONS []
Referències trobades:
29   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 29
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Ilercavonia : argumentos desde el silencio / Arturo Oliver Foix
Oliver Foix, Arturo


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 37 (2019) , p. 45-62 : il.
Bibliografia.


Matèries: Cultura dels ibers ; Ilercavons
Àmbit:Terres de l'Ebre ; País Valencià
Cronologia:[2019]
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsPrehistoriaCastello/article/view/373515
http://hdl.handle.net/10234/189541
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Didáctica y arqueología : algunas aplicaciones pedagógicas de hallazgos singulares en el Ebro final / Margarida Genera
Genera i Monells, Margarida


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 409-416 : il

Bibliografia.

Partiendo del proyecto "El Ebro final: vía de comunicación y medio de explotación de recursos naturales en la Antigüedad", hemos elaborado una serie de publicaciones, utilizando los objetos singulares provenientes de distintos yacimientos situados en dicho territorio como recurso didáctico, no solo con el fin de transmitir conocimiento sino también para suscitar entre los jóvenes el deseo de interesarse por el estudio e investigación científica interdisciplinaria, estimular el ingenio y la creatividad artística, además de potenciar el estudio de hallazgos que hayan tenido lugar en dicho entorno. Uno de nuestros objetivos primordiales es difundir la historia del propio territorio, fomentar la estima y la sensibilidad hacia el patrimonio arqueológico y medio natural para conseguir una mejor conservación y protección del legado de nuestros antepasados, inmerso en su propio paisaje. En este caso, de una forma muy particular, el río Ebro.



Matèries: Cultura dels ibers ; Edat antiga ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Arqueologia ; Recursos educatius ; Metodologia didàctica
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Ebre, riu
Cronologia:[2011]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tortosa durante la protohistoria. Las excavaciones del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV entre los años 2004 y 2011 / Jordi Diloli, Ramon Ferré y Jordi Vilà
Diloli i Fons, Jordi


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 247-256 : il

Bibliografia.

Hasta fechas muy recientes, la ocupación prerromana de la ciudad de Tortosa no había pasado de mera hipótesis, a pesar de las informaciones proporcionadas por los autores clásicos, los estudios numismáticos o las reflexiones de la historiografía moderna, que intentaban localizar en este enclave un asentamiento ibérico que hubiese participado en la ordenación del territorio ilercavón. En este contexto, la investigación arqueológica, que ha alcanzado una importancia crucial los últimos años, ha propiciado el hallazgo por vez primera en el casco urbano tortosino de restos estructurales de época ibérica, en la calle de Sant Domènech, a los pies de la colina de la Zuda. Se trata de un gran muro de mampostería, interpretado como una muralla de aterrazamiento, datado entre finales del siglo III e inicios del II a. n. e. Es así que la relectura de los datos conocidos y las intervenciones llevadas a cabo en las calles de Sant Domènech (2007), Sant Felip Neri (2008-09), La Mercè (2010) y Montcada (2006-10), han permitido definir un esquema cronocultural sobre la ocupación protohistórica de la ciudad, que se iniciaría durante el Bronce Final / Primera Edad del Hierro en la colina de la Zuda, perdurando hasta la fundación de la ciudad de Dertosa.



Matèries: Bronze final ; Primera edat del ferro ; Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Muralles ; Fortificacions ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Objectes arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Àmbit:Tortosa
Cronologia:s. III - II aC; 2004 - 2011
Autors add.:Ferré Anguix, Ramon ; Vilà Llorach, Jordi
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Destrucción de El Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona) / Jaume Noguera, David Asensio y Rafel Jornet
Noguera Guillén, Jaume


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 231-246 : il

Bibliografia.

El yacimiento ibérico de El Castellet de Banyoles se caracteriza por una serie de rasgos singulares, como las grandes dimensiones (4,2 ha), la complejidad arquitectónica de las construcciones y la aparición de objetos suntuarios o de prestigio. Todos ellos corroboran su interpretación como núcleo urbano de primer orden, con un papel central en el territorio ilercavón. Uno de los debates más antiguos sobre esta ciudad ibérica es el de las causas y cronología precisa de la destrucción violenta que marca su súbito final. Para aportar datos consistentes sobre esta cuestión, realizaremos una revisión de los materiales arqueológicos provenientes tanto de las excavaciones antiguas como de las intervenciones recientes a cargo de la UB y de las prospecciones de los campos adyacentes, que han permitido reconocer la existencia de un probable campamento romano de campaña. En último término, se plantea todo el conjunto de argumentos arqueológicos, históricos y de carácter estratégico o militar que nos permiten defender una datación de alrededor de 200 a.C. para la destrucción de El Castellet de Banyoles.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Ilercavons ; Objectes arqueològics ; Datació arqueològica ; Jaciments arqueològics ; Epoca romana ; Exèrcit ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:200 aC
Autors add.:Asensioi Vilaró, David ; Jornet i Niella, Rafael
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Urbanisme i l'arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / David Asensio, Joan Sanmartí, Rafel Jornet i Maite Miró



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 173-193 : il

Bibliografia.

El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles es caracteritza per un seguit de trets singulars, com ara les grans dimensions (4,2 ha), la complexitat arquitectònica de diverses construccions i l'aparició d'objectes sumptuaris o de prestigi. Aquestes característiques corroboren la seva interpretació com a nucli urbà de primer ordre, amb un paper central en el territori ilercavó. Un segon fet gens habitual és la curta durada de la ciutat, formada pocs decennis abans de la seva destrucció violenta en el marc de la Segona Guerra Púnica o poc després (entorn el 200 aC). Tot i l'escassa potència estratigràfica conservada, l'excavació proporciona una planta força completa del nucli urbà just en el moment del seu abandonament sobtat. Això permet analitzar l'urbanisme i la diversitat de l'arquitectura domèstica que s'observa en les zones destapades. En un mateix sector de l'assentament coexisteixen grans cases complexes amb pati, d'uns 250 m2 de superfície, amb els característics habitatges simples, de planta rectangular allargada, d'entre 35 m2 i 40 m2 de solar. A partir d'aquesta documentació es desenvolupen una sèrie de consideracions tant de la interpretació funcional dels diferents habitatges com de la condició social i econòmica dels seus residents.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Societat ; Estructura social ; Arquitectura ; Urbanisme ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:s. V - 200 aC
Autors add.:Asensio i Vilaró, David ; Sanmartí i Grego, Joan ; Jornet i Niella, Rafael ; Miró, Maite
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
¿Se puede hablar de una metrología ilercavona? Sobre la posible existencia de una unidad de medida lineal en la Ilercavonia / Pau Olmos
Olmos Benlloch, Pau


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 129-136 : il.

Bibliografia.

A partir del análisis metrológico realizado en 4 asentamientos ibéricos del tramo final del Ebro, en la región ilercavona planteamos la utilización de una unidad de medida basada en un pie de 0,32 m. Su primera aplicación probable se identifica en la torre bipartita del Castellot de la Roca Roja de Benifallet (final del siglo V a.C.), pero será entre los siglos III y II a.C. cuando tendrá una mayor adaptación, como se puede apreciar en su uso en la trama urbana de El Castellet de Banyoles de Tivissa, el sistema defensivo de Sant Miquel de Vinebre y probablemente en el edificio singular del Perengil de Vinaròs. Su mayor difusión durante el siglo III a.C. se relaciona con el momento de concentración de poblamiento en el territorio ilercavón en grandes núcleos, como El Castellet de Banyoles, dentro de un fenómeno de jerarquización del territorio que muestra un sistema económico centralizado de tipo protoestatal.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Fortificacions ; Pesos i mesures ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellot de la Roca Roja de Benifallet ; Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa ; Jaciment de Sant Miquel de Vinebre ; Jaciment de Perengil de Vinaròs
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Benifallet ; Tivissa ; Vinebre ; Vinaròs - Castelló
Cronologia:s. V . II aC
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Los Asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos V-III a.C / David Bea, Maria Carme Belarte, Jordi Diloli, Jaume Noguera y Samuel Sardà



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 111-128 : il., plàn

Bibliografia.

La documentación arqueológica disponible en el curso inferior del Ebro indica que el poblamiento ibérico entre los siglos V y III a.C. se estructura en una distribución homogénea de pequeños núcleos de hábitat fortificados, que siguen unas pautas similares en cuanto al tamaño, localización, urbanismo y sistemas defensivos. Estas pautas son diferentes de las características del poblamiento contemporáneo en zonas limítrofes, lo que sugiere que se trata de un territorio con una cierta entidad sociopolítica, la Ilercavonia del Ebro. Este tipo de hábitat empieza a ser relativamente bien conocido gracias a los trabajos en curso en distintos yacimientos. En cambio, desconocemos la posible existencia de otras formas de ocupación, sobre todo en la llanura aluvial, especialmente todos aquellos yacimientos relacionados con funciones productivas específicas: explotaciones agrícolas, ganaderas, alfares, etc. Por otra parte, aún desconocemos el proceso de formación de esta estructura de poblamiento, ya que en general la documentación arqueológica sugiere una cierta discontinuidad entre el Ibérico Antiguo y el Pleno. Las novedades del siglo VI a.C. aparecidas en los yacimientos de L'Assut (Tivenys) y de Sebes (Flix) incrementan de forma significativa la información disponible y abren la puerta a nuevas hipótesis.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Fortificacions ; Estructures arqueològiques ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:s. V - s. III aC
Autors add.:Bea i Castaño, David ; Belarte Franco, M. Carme ; Diloli i Fons, Jordi ; Noguera Guillén, Jaume ; Sardà Seuma, Samuel
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Periodo del Ibérico Pleno en el territorio de los iberos del Ebro / Francisco Burillo
Burillo Mozota, Francisco


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 103-110

Bibliografia.

El periodo conocido como Ibérico Pleno surge en el territorio de los iberos del Ebro tras la crisis del Ibérico Antiguo, caracterizada por la desaparición de una elite emergente que residía en las casas torre, destrucción y abandono de pequeños asentamientos y desaparición de los enterramientos tumulares. Tras este periodo de colapso, encontramos la pervivencia del modelo social campesino de tendencia igualitaria, con sus precedentes más inmediatos en los poblados de calle central, surgidos en la cuenca sedimentaria del Ebro hacia el año 1100, como lo muestran los poblados de El Taratrato o la primera fase de San Antonio de Calaceite. Pero lo que más caracteriza a esta etapa es la aparición del modelo político del Estado, que se manifiesta en el surgimiento de los oppida por proceso sinecista. Tres ciudades articularan el territorio, en su extremo oriental, Ilerca / Dertosa, identificada con Tortosa; en el occidental, Osicerda, en El Palao de Alcañiz y, entre ellos, El Castellet de Banyoles, en Tivissa, que acuñó dracmas de imitación emporitana con leyenda kuti y tikirskine-ku. La desaparición de Tivissa en el 195 sin sustitución por otro centro urbano da lugar a que el territorio se nuclearice en las otras dos ciudades estado, dando nombre a las etnias de los ilercavones y los ausetanos del Ebro u ositanos, respectivamente.



Matèries: Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Estructures arqueològiques ; Societat ; Cultura ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Arqueologia
Matèries:Jaciment del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa ; Tivissa ; Aragó
Cronologia:s. V aC
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Museu d'Història de Barcelona; B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Elements defensius de l'àrea ilercavona : un exemple / Margarida Genera i Monells
Genera i Monells, Margarida


En: 048163 Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica : Acta, Ponències, Comunicacions. Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1991. p. 215-217



Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Fortificacions ; Estructures arqueològiques ; Ilercavons ; Nuclis de població ; Arqueologia
Matèries:Poblat ibèric de Sant Miquel de Vinebre ; Jaciment de Sant Miquel de Vinebre
Àmbit:Vinebre
Cronologia:[0000 - 1990]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. del Casino (Manresa); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ilercavònia / Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


[S.l.] : [s.n.], [1968?]
[4] p. : il.; 33 cm
Separata de: III Concurso Literario Mare Nostrum.



Matèries: Excavacions arqueològiques ; Cultura dels ibers ; Arqueologia ; Ilercavons ; Jaciments arqueològics
Àmbit:Tivissa
Cronologia:[1968]
Localització: B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Amposta : un viatge a la profunditat del passat / Josep Valldepérez Lleixà
Valldepérez i Lleixà, Josep


Benicarló ; [Amposta] : Onada Edicions : Institut d'Estudis Comarcals del Montsià, 2023
172 p. : il. ; 21 cm (La Barcella. sèrie Minor, 14 ) 
Annex d'imatges.
ISBN 9788419606365

El contingut del llibre respon al propòsit de l'autor de divulgar el saber que ha anat adquirint sobre aspectes diversos del territori. Amb una formació autodidacta, Josep Valldepérez Lleixà ha anat construint coneixement mitjançant l'observació sistemàtica de l'entorn que l'acull. Unes cognicions i unes vivències que l'han dut a posar en valor l excepcional heterogeneïtat que mostra l àrea geogràfica que comprèn la desembocadura de l'Ebre. Els resultats d'aquesta recerca duen a plantejar més d'una hipòtesi controvertida, com la que defensa que el poblat protohistòric d'Amposta gaudia d'un escenari singular, representat per un mercat portuari en l'antiga desembocadura del riu Ebre. Un espai des d'on es trafegaven els productes per a l'abastiment dels poblats perifèrics o d'altres de més interiors i també per a l exportació. Unes qüestions molt significatives que contribueixen a evidenciar empíricament que Amposta havia esdevingut el port natural i el mercat des d'on s'efectuaven els esmentats intercanvis comercials entre els mercaders que venien d'ultramar i els de l'interior de la Península. (Editorial).



Matèries: Medi geogràfic ; Geologia ; Deltes ; Prehistòria ; Epipaleolític ; Mol·luscs ; Nuclis de població ; Muralles ; Tècniques de construcció ; Moviments migratoris ; Comerç ; Ports ; Cultura dels ibers ; Ilercavons ; Xarxa viària ; Romanització ; Toponímia
Àmbit:Amposta ; Montsià ; Ebre, delta de l'
Cronologia:[0000 - s. II dC]
Autors add.:Institut d'Estudis Comarcals del Montsià
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Monedes gregues a la Cessetània i al nord de la Ilercavònia / Jordi López Vilar, Jaume Noguera Guillén
López i Vilar, Jordi


En: 229517 La Moneda grega a Ibèria : seques i circulació monetària : in memoriam Paloma Cabrera Bonet. Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya : Centre Iberia Graeca, 2022



Matèries: Numismàtica ; Ilercavons ; Cultura dels ibers ; Moneda ; Edat antiga ; Colonització grega
Àmbit:Camp de Tarragona ; Terres de l'Ebre
Cronologia:[800 - 500 aC]
Autors add.:Noguera Guillén, Jaume
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 29
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Romanització a les terres de l'Ebre. El cas de les antefixes / Antoni J. Cartes Reverté
Cartes Reverté, Antoni J.


En: Empúries. Barcelona, núm. 56 (2009-2011) , p. 227-234 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.


Matèries: Cultura dels ibers ; Romanització ; Epoca romana ; Jaciments arqueològics ; Objectes arqueològics ; Ilercavons ; Restes ceràmiques ; Decoració i ornamentació
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[2011]
Accés: https://raco.cat/index.php/Empuries/article/view/327097
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 29
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Materials arqueològics del jaciment ibèric de la Serra de l'Espasa (Capçanes, Priorat), dipositats al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus : evidències d'un santuari? / Xabier Cela Espin, Jaume Noguera Guillén, Àlex Ros Mateos
Cela i Espín, Xabier


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 19 (2009) , p. 111-138 : il (Documents
Bibliografia. Resums en català i anglès.


Matèries: Cultura dels ibers ; Ilercavons ; Romanització ; Jaciments arqueològics ; Santuaris ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Arqueologia ; Objectes de museus
Matèries:Jaciment de la Serra de l'Espasa de Capçanes ; Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus
Àmbit:Capçanes ; Reus
Cronologia:[150 aC - 50 aC]; 1895 - 1958
Autors add.:Noguera Guillén, Jaume ; Ros Mateos, Alejandro
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/251866
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 29
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa). Estat de la recerca / Joan Santmartí, David Asensio, Rafel Jornet, [et al.]



En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 203-222 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre

L'objectiu d'aquest article és presentar l'estat del coneixement sobre la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), després de vint anys de treballs desenvolupats per la Universitat de Barcelona a partir de 1998. Es tracta d'exposar el coneixement actual sobre l'estructura i els components del nucli urbà en el segle III aC: sistema defensiu, xarxa viària, tipologia d'habitatges, edificis comunitaris,entre altres. A partir d'aquí es plantegen les hipòtesis més recents sobre aspectes cabdals, com ara les causes de la gènesis de l'assentament, la seva possible vinculació ambla presència bàrquida a la Península Ibèrica, les activitats econòmiques que sostenen una aglomeració d'aquesta importància, la composició social dels seus habitants i, finalment, el paper que el nucli hauria pogut exercir en el context regional, dins de la Ilercavònia ibèrica.


Matèries: Cultura dels ibers ; Ilercavons ; Nuclis de població ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Arqueologia
Matèries:Ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa
Àmbit:Tivissa
Cronologia:[1998 - 2018]
Autors add.:Santmartí, Joan ; Asensio i Vilaró, David ; Jornet i Niella, Rafael
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/349033
http://hdl.handle.net/2445/167126
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 29
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Poblament ibèric a Flix : de la primera edat del ferro a la formació de la cultura ibèrica a l'antiga Ilercavònia / M. Carme Belarte, Jaume Noguera, Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 223-246 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre

En aquest article recollim les dades sobre poblament de l'edat del ferro dins el terme municipal de Flix, on tenim coneixement de tres jaciments: Sebes, els Castellons i el Barranc del Mosselló. En el cas dels dos primers, es coneixen tant els assentaments com les respectives necròpolis; Sebes té dues fases d'ocupació corresponents al primer ferro i època ibèrica respectivament, i probablement els Castellons té també una llarga durada i diverses fases. Quant al Barranc del Mosselló, és una petita talaia. El jaciment de Sebes, excavat en la seva totalitat, és el més ben conegut dels tres. La informació proporcionada globalment pels tres jaciments ens permet analitzar una fase mal coneguda dins la protohistòria catalana, el moment de formació de la cultura ibèrica, i ens permet analitzar-ne de manera conjunta els llocs d'hàbitat i les necròpolis.


Matèries: Primera edat del ferro ; Cultura dels ibers ; Ilercavons ; Poblament ; Nuclis de població ; Jaciments arqueològics ; Estructures arqueològiques ; Estructures funeràries
Àmbit:Flix
Cronologia:[2018]
Autors add.:Noguera Guillén, Jaume ; Olmos Benlloch, Pau
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/349035
http://hdl.handle.net/2445/167137
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Aproximación histórico-arqueológica a la Ilercavonia desde la iberización a la romanización : resumen de la Tesis doctoral / Tomás Gimeno Fabregat
Gimeno i Fabregat, Tomàs


Barcelona : Universidad Autónoma de Barcelona, 1976
51 p
Resum de Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Lletres, 1975.



Matèries: Tesis doctorals ; Epoca romana ; Cultura dels ibers ; Nuclis de població ; Arqueologia ; Ilercavons
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tarragona, província ; Tortosa
Autors add.:Universitat Autònoma de Barcelona
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Ilercavonia : fuentes literarias y arqueológicas / tesis de licenciatura de Tomás Gimeno Fabregat ; [director: Miguel Tarradell]
Gimeno i Fabregat, Tomàs


[1972?]
Dirigida per: Tarradell, Miquel. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, [1972?]
2 vols. 73 p. [14] f. de làm. : il., map
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.



Matèries: Cultura dels ibers ; Ilercavons ; Fonts documentals ; Arqueologia
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa
Autors add.:Tarradell i Mateu, Miquel (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ilercavons / Carles Cols
Cols, Carles


[Barcelona] : Museu d'Arqueologia de Catalunya : Agència Catalana del Patrimoni Cultural : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2017
71 p. : il. ; 21 cm (Històries ibèriques
ISBN 9788439396475

Coneixerem els Ilercavons a través de quatre jaciments: la Moleta del Remei (Alcanar); el Castellet de Banyoles (Tivissa); el Coll del Moro (Gandesa), i Sant Miquel (Vinebre).



Matèries: Cultura dels ibers ; Ilercavons ; Vida quotidiana ; Jaciments arqueològics
Àmbit:Terres de l'Ebre
Autors add.:Museu d'Arqueologia de Catalunya ; Agència Catalana del Patrimoni Cultural ; Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 29
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Conclusions / Francesc Gusi i Jener
Gusi i Jener, Francesc


En: Ilercavònia : fulls d'arqueologia. Flix, núm. 3 (2002) , p. 287-290



Matèries: Congressos ; Arqueologia ; Cultura dels ibers ; Ilercavons
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tivissa ; Catalunya
Cronologia:2001
Autors add.:Jornades d'Arqueologia Ibers a l'Ebre (1s : 2001 : Tivissa )
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; ; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3