Maria de Bolòs i Capdevila, la Comarca de Olot, estudio de geografia regional / Miquel de Garganta
Garganta i Fàbrega, Miquel de


En: Revista catalana de geografia. Any I, volum I, núm. 4 (octubre-novembre-desembre 1978), p. 668
Ressenya de:
- Bolòs i Capdevila, Maria de. La Comarca de Olot : estudio de geografía regional. Barcelona : Universidad de Barcelona, 1977

L'Eixample Malagrida d'Olot: urbanisme i arquitectura a la Catalunya-ciutat-jardí / Arnau Vergés Tejero ; [dirigida per: Josep Fuses]
Vergés i Tejero, Arnau


2020
Dirigida per: Fuses, Josep. Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior, 2020
448 p. : il. ; 30 cm
També disponible la versió en línia. Text en català i resum en anglès, castellà i català.

La Ciutat Jardí. Així és com es coneix l'Eixample Malagrida de la ciutat d'Olot perquè d'aquesta manera s'anomena en els únics plànols que coneixem d'aquest projecte nascut en ple noucentisme i promogut per l'"americano" i olotí de naixement Manuel Malagrida i Fontanet. Aquests plànols assignen l'autoria del pla als llavors arquitectes municipals Joan Roca Pinet i Josep Esteve a través de la signatura que fan dels projectes parcials realitzats per cadascun d'ells als anys 1916 i 1925 respectivament. Però, podem donar per vàlid el model de ciutat jardí com a base del projecte de creixement més important de la història contemporània de la ciutat d'Olot? I, encara més, la seva autoria real es correspon amb els dos únics noms que signen els plànols originals? La posada en dubte d'aquestes afirmacions històriques són dues de les directrius principals que acompanyen la nostra investigació i que ens condueixen a aprofundir en la vida i obra del seu Fundador, Manuel Malagrida. Es tracta d'un procés immersiu que també ens porta a investigar d'altres vessants del projecte, com ara la seva disposició formal radial i els sòlids referents que duu associats o la dimensió política de l'aparentment innòcua metàfora de la descoberta d'Amèrica associada a la segona fase de l'obra. Més enllà de l'estudi històric o referencial del projecte, aquest treball encara d'altres temàtiques de caire més interpretatiu. D'una banda, furguem en la intimitat d'aquelles famílies residents en el barri en la seva època. d'esplendor -prèvia a la Guerra Civil i a l'"Aigat" de 1940- amb l'objectiu d'analitzar la capacitat dels seus projectes arquitectònics de generar una arquitectura veritablement domèstica, més enllà de l'estil o de les convencions. I, finalment, reivindiquem l'eficàcia i la sensibilitat de l'Eixample Malagrida d'Olot pel que fa a la seva contribució a reconfigurar el paisatge urbà, natural i social en el qual s'insereix.

L'Assentament de la immigració andalusa a Olot durant el franquisme : trajectòries i mobilitat social de la immigració andalusa i els seus descendents / Xavier Casademont Falguera ; [dirigida per: Jordi Feu]
Casademont i Falguera, Xavier


2015
Dirigida per: Feu, Jordi. Universitat de Girona. Departament de Pedagogia, 2015
535 p. : il. ; 30 cm
També disponible la versió en línia. Text en català, resum en català, castellà i anglès.

El procés d'assentament de la immigració andalusa a Catalunya durant el franquisme va ser un dels més intensos en la dilatada tradició catalana de recepció d'immigració. Si bé la majoria dels immigrants andalusos es van assentar a la zona metropolitana de Barcelona, d'altres localitats catalanes també foren municipis d'atracció. Aquesta tesi estudia el cas de la ciutat d'Olot (Girona) i, fonamentalment, aborda dues grans qüestions: per una banda, analitza i examina les característiques del procés migratori entre Andalusia i Olot, mitjançant la quantificació i establiment del perfil dels immigrants andalusos, així com els factors d'expulsió, els d'atracció i el procés d'integració a Olot. Per altra banda, l'altra gran apartat de la tesi estudia les trajectòries i els processos de mobilitat social dels immigrants andalusos, així com dels seus fills i filles i néts. Concretament, s'analitzen àmbits com el treball, el nivell d'instrucció, l'estatus socioeconòmic o la identitat, entre altres.

La Pintura a Olot al segle XIXè : Berga i Boix i els germans Vayreda [Microforma] / Joan Sala i Plana ; [dirigida per Domènec Corbella]
Sala i Plana, Joan


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1991
Dirigida per: Corbella, Domènec. Universitat de Barcelona. Departament de Processos de l'Expressió Plàstica, 1990
5 microfitxes (643 fotog.) : il., gràf. ; 11 * 15 cm + 1 fullet (8 p. ; 16 cm) (Tesis doctorals microfitxades, 1251 ) 
Bibliografia. Apèndix.
ISBN 8478755330

La Pintura a Olot al segle XIXè : Berga i Boix i els germans Vayreda / Joan Sala i Plana ; [dirigida per Domènec Corbella]
Sala i Plana, Joan


1990
Dirigida per: Corbella, Domènec. Universitat de Barcelona. Departament de Processos de l'Expressió Plàstica, 1990
4 vol.
Bibliografia. Apèndix.

Aspectes sanitaris de l'arxiu parroquial de Sant Esteve d'Olot en el segle XVIII [Microforma] / Carles Roselló i Rodríguez ; [dirigida per: Jacint Corbella i Corbella]
Roselló i Rodríguez, Carles


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1996
Dirigida per: Corbella i Corbella, Jacint. Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària, 1994
4 microfitxes ; 11 * 15 cm + 1 fullet (9 p. ; 16 cm) (Col·lecció de tesis doctorals microfitxades, 2712 ) 
Bibliografia. A la contraportada: Divisió: Ciències de la Salut. Departament: Salut Pública i Legislació Sanitària. Text en català, resum en català i anglès.
ISBN 844751191X

Aspectes sanitaris de l'arxiu parroquial de Sant Esteve d'Olot en el segle XVIII / Carles Roselló i Rodríguez ; [dirigida per: Jacint Corbella i Corbella]
Roselló i Rodríguez, Carles


1994
Dirigida per: Corbella i Corbella, Jacint. Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària, 1994
2 v. ([16], 1186 p.) : il., gràf.
També disponible en microforma. Bibliografia. Apèndix.

Aspectes sanitaris de l'arxiu parroquial de l'Església de Sant Esteve d'Olot : 1600-1699 [Microforma] / Manuel Cahisa i Mur
Cahisa i Mur, Manuel


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1995
Universitat de Barcelona. Unitat d'Història de la Medicina, 1994
2 microfitxes ; 11 * 15 cm + 1 fullet (7 p. ; 16 cm) (Col·lecció de tesis doctorals microfitxades, 2404 ) 
Bibliografia. A la contraportada: Divisió: Ciències de la Salut. Departament: Salut Pública i Legislació Sanitària. Text en català, resum en català i anglès.
ISBN 8447508277

Aspectes sanitaris de l'arxiu parroquial de l'Església de Sant Esteve d'Olot : 1600-1699 / Manuel Cahisa i Mur
Cahisa i Mur, Manuel


1994
Universitat de Barcelona. Unitat d'Història de la Medicina, 1994
556 p. : gràf., taules ; 30 cm
Bibliografia.

Productos volcánicos y suelos de Olot : memoria presentada para aspirar al grado de doctor en Farmacia / Juan Cardelús Dalfó
Cardelús i Dalfó, Joan


Gerona : Talleres Dalmáu Carles, Pla, 1960
Universidad de Madrid. Facultad de Farmacia, 1957
74 p., 1 f., 5 f. ; il. . ; 24 cm

Marques tipogràfiques d'àmbit català (segles XV-XVII) repertori i estudi [Fitxer informàtic] / Eduard Botanch Albó ; [dirigida per: Assumpció Estivill Rius, Mario Pérez-Montoro]
Botanch Albó, Eduard


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Estivill Rius, Assumpció; Pérez-Montoro, Mario. Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2016
1 recurs electrònic (827 p.)

Recull exhaustiu i anàlisi de les marques d'impressor usades a Catalunya entre 1493 i 1700, partint del context històric i cultural. S'analitza la naturalesa i la història dels distintius tipogràfics, l'estat de la qüestió, els motius iconogràfics emprats, l'evolució de les marques als diferents tallers catalans i la seva relació amb altres agents editorials del país o bé d'altres zones europees, sobretot de França i Itàlia. Aquest estudi no segueix els repertoris de marques tradicionals, que es limiten a presentar els senyals dels impressors sense cap estudi crític. Quantifica les marques que s'utilitzen, les relaciona amb la producció bibliogràfica total del país i argumenta les raons del seu ús i dels canvis que es produeixen al llarg del temps.

Makhnovismo y cenetismo-faísmo en perspectiva comparada: teoría y praxis anarquista frente a contextos bélicos, Ucrania (1917-1921) y Cataluña (1936-1939) [Fitxer informàtic] / Eduard Ballesteros Giménez ; [dirigida per: Josep Puigsech Farràs]
Ballesteros Giménez, Eduard


2023
Dirigida per: Puigsech Farràs, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2023
1 recurs electrònic

Aquesta tesi doctoral aborda comparativament dos processos revolucionaris en els quals el moviment anarquista va ser el protagonista i van tenir com a denominador comú un espai regional dins d'un context bèl·lic a la primera meitat del segle XX. En el primer cas, el sud-est d'Ucraïna al llarg dels anys 1917-1921 i amb el makhnovisme com a protagonista; mentre que el segon, el nord-est d'Espanya durant el període 1936-1939 amb el cenetisme-faisme com a protagonista. En una perspectiva d'història comparada s'analitzen el projecte teòric i la praxis del makhnovisme i del cenetisme-faisme aplicats a l'àmbit territorial, polític, militar, econòmic i cultural, així com les connexions que van existir entre tots dos moviments en aquests camps. Per això, s'analitzen els èxits i les derrotes d'aquests projectes, com es van adaptar i reaccionar davant les circumstàncies i contextos respectius per convertir-se en dos dels episodis més rellevants de la història del moviment anarquista i, per extensió, de la història del moviment obrer, la història europea i la història mundial de la primera meitat del segle XX. Aquesta tesi posa èmfasi en els nexes en comú i diferencials que van caracteritzar la trajectòria de tots dos models.

El Conservadorisme dinàstic a Catalunya (1905-1914) Crònica d'una mort anunciada [Fitxer informàtic] / Pere Font i Homs ; [dirigida per: Jordi Pomés i Vives]
Font i Homs, Pere


2023
Dirigida per: Pomés i Vives, Jordi. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2023
1 recurs electrònic

El principal objectiu d'aquest treball és analitzar l'evolució del partit conservador a Barcelona des del 1906 al 1914, des de la formació de Solidaritat Catalana i el seu gran èxit electoral fins a la crisi final del partit conservador el 1914. Hi ha una afirmació molt generalitzada segons la qual el partit conservador desapareix a Barcelona a partir de la victòria electoral del catalanisme a principis del nou segle XX. No obstant això, cal analitzar de nou aquesta consideració. De fet, l'èxit electoral del catalanisme és una oportunitat per formar un nou tipus d'associació política. Aquesta associació inclouria els carlins, els catalanistes de la Lliga Regionalista com també els catòlics del Comitè de Defensa Social. Seria un projecte que es desenvoluparia durant aquests anys. Tot i els esforços i intents que s'intenten dur a cap, el partit conservador es dissoldria el 1914. Seria la seva última i mortal crisi.

Exèrcit i negoci. El proveïment militar a Catalunya durant el regnat de Felip V (1700-1746) [Fitxer informàtic] / David Ferré Gispets ; [dirigida per: Antoni Simon i Tarrés]
Ferré i Gispets, David


2023
Dirigida per: Simon i Tarrés, Antoni; Espino López, Antonio. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2023
1 recurs electrònic

La present tesi doctoral té com a objectiu principal l'anàlisi del sistema de proveïment de l'exèrcit borbònic a Catalunya durant el regnat de Felip V i el paper que hi jugaren els seus proveïdors catalans. Per assolir-lo, en primer lloc hem estudiat les bases historiogràfiques prèvies que han sustentat el debat a l'entorn dels efectes de la demanda militar borbònica en l'economia catalana des del propi segle XVIII fins a l'actualitat. Seguidament, hem abordat l'experiència prèvia dels contractistes catalans tant en la provisió de les tropes de Carles II com dels diversos exèrcits que operaren al Principat durant la Guerra de Successió. Així, hem descrit els principals factors que estructuraren i determinaren la demanda militar a Catalunya després de l'any 1714. Finalment, hem analitzat sectorialment les activitats dels assentistes catalans en els múltiples àmbits de la provisió en que van actuar, traçant les seves trajectòries professionals i descrivint les particularitats de cada sector durant la resta del regnat de Felip V. Tots aquests passos ens han servit per conèixer amb profunditat la comunitat d'assentistes catalans de la primera meitat del Set-cents i el rol de l'exèrcit com un agent alhora de subjecció i de premi i atracció de fidelitats en el marc de la construcció de la Nova Planta.

Los Condes y el Condado de Besalú durante la época carolingia : siglos IX y X / Josep M. Salrach ; [dirigida per: Emilio Sáez]
Salrach i Marés, Josep Maria


1974
Dirigida per: Sáez, Emilio. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1974
3 vols. (1173, 484 f.) ; 29 cm
Bibliografia.

El Paisatge : percepció i representació : (el concepte de paisatge i el procés d'acceptació de la pintura de paisatges : anàlisis visual del paisatge : assaig metodològic aplicat a la Vall d'en Bas) [Fitxer informàtic] / Àlex Nogué ; [dirigida per: José Nogué]
Nogué, Àlex


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2024
Dirigida per: Milicua, José. Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts, 1985
1 recurs electrònic (922 p.)
Resum de tesi doctoral.

El paisatge, com a tema de reflexió teòrica, com origen de la concreció de personals poètiques i com objecte de sobtades i radicals transformacions, torna a estar de moda. Les causes d'aquesta revalorització obeeixen a una complexa i contradictòria trama ideològica. En els anys seixanta es va viure els començaments d'una eufòria consumista, l'atractiu econòmic i social de les grans concentracions urbanes i la substitució progressiva d'uns senyals de cultura pròpies per uns senyals de cultura importades.La posterior aparició d'una crítica al progrés, com a ideologia legitimadora de totes les transformacions, i la ruptura de les esperances socialistes, com a via d'accés a possibles utopies, introduïren, dins les cultures industrialitzades, la revalorització de forces i costums arrelades en la tradició centenària o en l'exotisme: el redescobriment de les coses velles.El paisatge, enquadrat en el context de revalorització del passat i com a sinònim de natura -la natura perduda- ocuparà un atractiu preferent. A l'alternativa d'enderrocar, d'edificar, de transformar.. les noves situacions -econòmiques o ideològiques, tant se val- hi oposen la de remodelar, retocar, restaurar, i per que no, preservar.En pintura, la temàtica del paisatge esdevingué el motor decisiu pera la implantació de nous codis estètics, resultats d'innovadores actituds ideològiques referides als vincles entre l'home i la natura i als processos d'identificació nacional. A partir dels postulats d'algunes avantguardes que convertiren la pintura en model i representació alhora, el paisatge es convertí -fetes les justes excepcions- en una temàtica desfasada, vinculada, amb lleugeresa, a una ideologia reaccionaria i prototip d'uns interessos comercials més que creatius.La dècada dels vuitanta sembla haver-se encetat amb la integració de noves significacions pera cada mot, no se sap si per una major precisió o per una major ambigüitat. El paisatge podrà ésser també justament el contrari d'allò que fins ara s'havia entès.".

Tecnología textil y del trabajo de la piel en el Neolítico Antiguo de La Draga, Banyoles (España) (5.300-4.900 cal BC). [Fitxer informàtic] / Míriam de Diego Carrascosa ; [dirigida per: Raquel Piqué i Huerta, Antoni Palomo Pérez, Ignacio Clemente Conte]
Diego Carrascosa, Miriam de


2024

1 recurs electrònic

En aquesta investigació s'ha dut a terme una aproximació a dues activitats socioeconòmiques desenvolupades al jaciment del Neolític Antic de La Draga (Banyoles, Espanya) com són el treball amb fibres vegetals i la pell. L'objectiu principal és verificar si va existir una incipient tecnologia tèxtil al Neolític Antic del NE peninsular i explorar fins a quin punt va perviure el treball de la pell entre les primeres comunitats agrícoles i ramaderes de la regió. L'objecte d'estudi d'aquesta tesi és l'instrumental ossi i de fusta del jaciment lacustre de La Draga, datat entre 5.300-4.900 calç BC. Per assolir els objectius s'ha realitzat una aproximació funcional i experimental als instruments ossis i de fusta potencialment vinculats al treball tèxtil i de la pell trobats al jaciment. Els objectius específics són, per una banda, determinar la funció dels objectes elaborats en fusta i os que van poder ser utilitzats en els diferents processos vinculats al procés tèxtil i el treball de la pell, des de l'adquisició de la matèria primera i l'extracció de fibres fins a lobtenció del producte acabat. Es pretén així aportar noves dades sobre les activitats desenvolupades amb aquest tipus d'estris, contribuint en aquest cas a un millor coneixement del treball de la pell i el cuir al Neolític Antic. D'altra banda, també s'han intentat identificar els materials utilitzats per a la creació de tèxtils i altres elements vinculats amb la indumentària a partir de les empremtes que aquests materials han deixat a la superfície dels instruments. Es pretén així evidenciar la pervivència del treball de la pell en un context en què el treball de fibres vegetals està ben documentat i contribuir així al coneixement de la història de la pell com a matèria primera i, en particular, dels instruments utilitzats en la seva pell processat. El darrer objectiu específic ha estat caracteritzar les diferents fases del procés de producció tèxtil i el treball de la pell entre aquestes comunitats. L'estudi de les diferents categories d'indústria òssia i de fusta morfològica, l'experimentació i l'anàlisi d'empremtes d'ús ha permès, en primer lloc, identificar els diversos instruments involucrats en els processos de producció tèxtil i del treball sobre pell. Mentre que pintes i fusiformes de fusta, punxons de pinyol i tensors de fils es relacionen amb el treball de fibres vegetals, el treball de la pell va involucrar l'ús d'espàtules i punxons d'os. Així mateix, es va poder determinar que alguns instruments com els punxons van ser utilitzats en totes dues activitats. Finalment, s'han pogut evidenciar les diferents fases dels processos de producció que van tenir lloc a l'assentament de la Draga, confirmant l'existència d'una tecnologia tèxtil incipient i la pervivència del treball de la pell en aquestes comunitats.

Biomechanics, behaviour dynamics and archaeology: Integrative attempts to study animal domestication and husbandry [Fitxer informàtic] / Kaveh Yousef Pouran ; [dirigit per: Juan Antonio Barceló Álvarez, Maria Saña Seguí]
Yousef Pouran, Kaveh


2024
Dirigida per: Barceló Àlvarez, Juan Antonio; Saña Seguí, Maria. Universitat Autònoma de Barcelona, 2024
1 recurs electrònic

Aquesta tesi està centrada en l'estudi dels inicis de la ramaderia. En concret, s'avalua la gestió de la mobilitat dels primers ramats de bovins domèstics, especialment en si l'aprofitament de la força animal fou un aspecte essencial en aquestes economies. Per fer-ho, s'han estudiat tres jaciments neolítics que permeten abordar el tema diacrònicament i sincrònica. Tell Halula (Síria) és un jaciment amb una ocupació continuada durant més de 2000 anys on s'assisteix a l'adopció de la ramaderia d'aquesta espècie i la seva consolidació. La Draga (Banyoles) és un jaciment lacustre amb una conservació idònia de la matèria orgànica. Cova de les Pixarelles (Tavertet) se situa en un entorn abrupte i escarpat, que contrasta amb l'ambient lacustre de Banyoles, òptima per avaluar com les variables antròpiques, ecològiques i topogràfiques van influir en les característiques biomecàniques dels bòvids neolítics. El treball amb jaciments dels dos extrems del Mediterrani també ha permès analitzar un cas de domesticació autòctona (Tell Halula) i un segon cas en què l'espècie arriba de forma domèstica (la Draga). D'acord amb la problemàtica històrica definida, s'ha treballat amb dues de les espècies animals amb un paper rellevant a les pràctiques ramaderes prehistòriques, i que són claus per a la comprensió del Neolític: els bovins i els suins. La gestió d'aquestes espècies és un element important del procés de neolitització i va contribuir significativament al canvi econòmic, social i ideològic durant la Revolució Neolítica. A partir de l'anàlisi de les restes de Bos taurus, s'ha abordat la qüestió dels orígens de l'explotació de l'energia animal. L'ús de la força animal va suposar una innovació important pel que fa al moviment i a les tasques que impliquen una quantitat significativa de força. Des del punt de vista econòmic, va permetre augmentar la productivitat, aplicar tècniques agrícoles més intensives i recórrer distàncies més llargues transportant càrregues. Aquestes innovacions van suposar potents accions i pressions selectives sobre els animals, fins a aconseguir animals plenament especialitzats en aquestes activitats. En el cas del porc, s'ha creat un referencial de porcs senglars per a la investigació sobre la domesticació i la ramaderia d'aquesta espècie. La col·lecció de referència inclou 50 senglars d'edat, sexe i origen coneguts, amb la intenció d'examinar la influència del sexe i l'edat en la variabilitat morfològica. Fins ara, aquesta col·lecció és l'única d'aquestes característiques a la Península Ibèrica. La seva caracterització exhaustiva basada en la morfometria geomètrica constitueix una aportació original i un instrument de gran valor per a la investigació arqueozoològica i la domesticació d'aquesta espècie. S'han dissenyat i desenvolupat noves eines analítiques que faciliten l'anàlisi dels materials arqueològics en totes les seves dimensions, contribuint als avenços metodològics i tècnics en arqueologia. Així, s'ha desenvolupat un programari de codi obert, ArchaeoToolbox, que permet fer morfometria geomètrica en 3D. ArchaeoToolbox permet digitalitzar punts de referència, semipunts de referència corbs i superficials, anàlisis de Procrustes completes i parcials, anàlisis de components principals dels residus de Procrustes, destacar els punts de referència més importants de cada morfoespai i crear mapes tèrmics exportables per mostrar disparitats morfològiques. Aquest treball ha posat a prova l'abast de la morfometria geomètrica i l'anàlisi d'elements finits per investigar la proporció desconeguda de variància en les dades zooarqueològiques. La flexibilitat de la morfometria geomètrica per detectar canvis en els patrons morfològics, com la disminució o exageració d'una asimetria estructural, s'ha utilitzat amb èxit per destacar els canvis induïts per les comunitats neolítiques al mecanoambient dels bovins neolítics i separar-los dels efectes dels factors anatòmics. L'aplicació de l'anàlisi d'elements finits ha permés verificar si les disparitats observades als residus de Procrustes tenen l'origen en activitats relacionades amb la ramaderia inicial.

Activisme patrimonial a Catalunya. La salvaguarda del patrimoni construït (1970-2020) [Fitxer informàtic] / Íngrid Castañé Curiel ; [dirigida per: Eliseu Carbonell Camós, Gabriel Alcalde]
Castañé Curiel, Íngrid


2024

1 recurs electrònic

La present tesi doctoral estudia la relació entre la ciutadania i el patrimoni construït a través dels moviments socials que sorgeixen per a la seva reivindicació i defensa, és a dir, l'activisme patrimonial. La investigació aprofundeix en les iniciatives que, des de la societat civil, han sorgit a Catalunya (exceptuant els municipis que formen l'Àrea Metropolitana de Barcelona), durant el període 1970-2020, amb l'objectiu de salvaguardar i/o fer notoris els valors d'edificis, conjunts, barris i elements arquitectònics singulars. La recerca s'estructura en tres eixos. El primer exposa el marc teòric i conté un estat de la qüestió que, mitjançant una exhaustiva identificació de publicacions tant d'àmbit internacional com de caràcter local que s'han dedicat al fenomen, permet conèixer de quina manera la literatura s'hi ha apropat fins ara i des de quines perspectives teòriques. Aquest exercici desvetlla un seguit de línies d'anàlisi que es desenvolupen al llarg dels apartats inicials i assenyalen, des dels antecedents que es troben en les corrents preservacionistes o conservacionistes de l'Europa decimonònica fins als moviments que tenen lloc en les societats de la globalització, una actitud social davant del patrimoni on s'hi conjuguen conceptes com la identitat, la memòria, el conflicte, la gentrificació i el dret a la ciutat. El segon eix, per la seva banda, és el nucli de la tesi i consisteix en un inventari de casos: dins els termes territorials i cronològics establerts, s'ha dut a terme un extens treball de camp arreu del territori català que, acompanyat del buidatge de fonts primàries i secundàries, ha identificat i recollit informació de totes aquelles iniciatives que, des de la ciutadania, s'han ocupat de defensar béns construïts amenaçats i/o abandonats. Les dades es sistematitzen en un conjunt de fitxes que aporten coneixement envers els motius de la mobilització i les seves conseqüències, i també recullen les referències documentals que s'han localitzat al respecte. El tercer i últim eix pren els resultats dels apartats precedents per presentar la discussió i elaborar les conclusions. Primer el recull de casos és analitzat en termes quantificables: en quines zones de Catalunya s'han recollit més casos, quina incidència tenen els moviments patrimonialistes al llarg dels anys, quines tipologies arquitectòniques prevalen, el nombre de béns enderrocats i els que han adquirit nous usos després de les mobilitzacions, entre d'altres. Després, el marc teòric es conjuga amb l'inventari i es desenvolupen un seguit d'idees envers l'activisme patrimonial a Catalunya en termes de bé comú i d'hegemonia i contracultura, per finalitzar amb un apartat sobre la relació del fenomen amb els mitjans de comunicació.

"Right on time": reconstructing the biography of the lacustrine site of la draga (lake Banyoles, Spain). micromorphological analysis and chronological modelling of depositional EVENTS [Fitxer informàtic] / Vasiliki Andreaki ; [dirigida per: Raquel Piqué i Huerta, Juan A. Barceló, Xavier Terradas]
Andreaki, Vasiliki


2023
Dirigida per: Piqué Huerta, Raquel; Barceló, Juan A.; Terradas, Xavier. Universitat Autònoma de Barcelona, 2023
1 recurs electrònic

En aquesta investigació s'ha intentat la reconstrucció de la biografia del jaciment de la Draga (Estany de Banyoles) mitjançant la identificació d'un conjunt d'esdeveniments deposicionals com a conseqüència tant d'activitats antròpiques com de forces clau geogèniques que alteren la deposició de materials. Així, els esdeveniments deposicionals es defineixen pel que, com i quan va passar alguna cosa. "Com" i "quan" construeixen el context cronològic de les activitats humanes i naturals, mentre que "què" ajuda a identificar les activitats per si mateixes. S'analitzen 62 dates de carbò 14 en combinació amb una seqüència local d'anells flotants d'arbres recentment establerta per al jaciment neolític inicial de la Draga (Banyoles, nord-est de la península Ibèrica). Les dades arqueològiques, les dates radiomètriques i dendrocronològiques, així com la informació sedimentària i microestratigràfica s'utilitzen per construir un model cronològic bayesià, utilitzant els programes informàtics ChronoModel 2.0 i OxCal 4.4, i la corba de calibratge IntCal 2020. S'analitza la seqüència dendrocronològica i es fixa parcialment a l'escala del calendari mitjançant un enfocament de Wiggle-Matching. Els esdeveniments deposicionals i la seqüència estratigràfica general s'expressen en diagrames de matriu de Harris ampliats i s'ordenen en una seqüència temporal mitjançant l'àlgebra d'Allen. Els processos postdeposicionals que afecten la seqüència estratigràfica estan relacionats tant amb el nivell de l'aigua freàtica com amb la vora del llac contemporània. El model cronològic més probable suggereix dues ocupacions neolítices principals, que es poden dividir en no menys de tres "fases" diferents, que inclouen la construcció, ús i reparació de les plataformes de fusta de la fundació, així com evidències de construccions posteriors després de la reorganització del superfície del sòl amb lloses de travertí. L'horitzó d'instal·lació a la Draga està datat a l'any 5292 cal aC i es caracteritza per la construcció d'habitatges sobre un substrat de marga lacustre. Aquesta és una pràctica que s'aplica habitualment als assentaments d'habitatges en palafites a Europa. El model cronològic es discuteix considerant tant el debat modern sobre les oscil·lacions climàtiques en el període 8000-4800 cal aC, com els orígens del Neolític primerenc a la regió mediterrània occidental.