português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
SEDIMENTACIO []
Referències trobades:
122   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 7
anar a la pàgina                  


1 / 122
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
The 2-3 November 2015 flood of the Sió River (NE Iberian Peninsula): a flash flood that turns into a mudflow downstream / J. Balasch, J. Ruiz, R. Rodríguez, J. Tuset, X. Castelltort, M. Barriendos, D. Pino, J. Mazon



En: European Geosciences Union General Assembly. "Geophysical Research Abstracts". Viena : [s.n.], 2016, p. 1


Historical and recent evidence shows that many floods in the interior of Catalonia (NE Iberian Peninsula) usually have such a great sediment load that can even alter the hydraulic behaviour of the flow. This is especially true in catchments with a great proportion of agricultural soils, which are the main source of sediment. The night of 2-3 November 2015 torrential rains fell on the headwaters of the Sió River catchment (508 km2); the subsequent flood caused four deaths and many damages along the stream. The hydrological, hydraulic and sedimentary characteristics of this recent flood have been analysed in order to gain a better insight on the characteristics of the major historical floods in the same catchment. The rainfall height on the headwaters was between 139 and 146 mm in ten hours, with a maximum intensity of about 50 mm h-1. In the rest of the catchment it rained much less (22-71 mm). The agricultural soils in the headwaters show evidence of intense erosion by laminar and concentrated Hortonian overland flow in their superficial layer (Ap1; 10 cm), which uncovered the more compact underlying layer (Ap2). The peak flow in the headwaters (Oluges) was 90 m3 s-1 (that is, a specific peak flow near 1 m3 s-1 km-2) and it diminished downstream: 40 m3 s-1 in the centre of the catchment (Oluges + 27 km) and 15 m3 s-1 in the outlet (Oluges + 54 km). The suspended sediment load was 10-15.


Matèries: Rius ; Inundacions ; Sedimentació ; Climatologia
Àmbit:Sió, riu
Cronologia:2015
Autors add.:Balasch Solanes, Josep Carles ; Ruiz Bellet, Josep Lluís ; Rodríguez, Rafael ; Tuset Mestre, Jordi ; Castelltort Aiguabella, F. Xavier ; Barriendos i Vallve, Marià ; Pino González, David ; Mazón Bueso, Jordi
Autors add.:Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Física
Accés: http://hdl.handle.net/2117/98380


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 122
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Efectes de la dinàmica sedimentària, l'activitat antròpica i l'ascens del nivell de mar a la platja de Sant Pere Pescador [Fitxer informàtic] / Marina Climent Casals ; [dirigit per: Manuel Zamorano Cáceres]
Climent Casals, Marina


2019
Dirigida per: Zamorano Cáceres, Manuel. Universitat de Girona. Facultat de Ciències, 2019
1 recurs electrònic
Treball final de grau (Ciències ambientals).

The beach of Sant Pere Pescador is in the Alt Empordà region and is the longest unit in the Gulf of Roses. As it happens to the rest of the Catalan coast, it is a part of the territory from which humans extract a great benefit. In this beach dominates the tourist use, recreational, nautical activities, and sports. This final degree project looks at the effects of sedimentary dynamics, anthropic activity and the rise in sea level. In order to do so, the current state of the beach is determined by aerial photographs and topographic profiles, the characteristics of the sediment by granulometric analysis by sieving, the vegetation cover and the state of the dune system are evaluated, the evolution of the coastline and the sedimentary balance. The areas of the beach with different characteristics are also individualized between the north sector, the central sector, and the south sector. It is observed how the adjacent areas on the beach have been anthropized, for crops and campsites, and how natural morphologies are minority. In addition, most dune forms are under training. On the other hand, the characteristics of the beach have a gradient from the northern sector to the southern sector due to: the wind incidence, the contribution of sediments and the evolutionary rate of the coastline. The central sector is an interface zone. Regarding the sedimentary dynamics, this has been modified anthropically by the construction of the Darnius-Boadella reservoir in the Muga and by the modification of the meanders of the Fluvià river. In addition, the sedimentary balance is negative and the volume of sediments available to the beach has been reduced, increasing its vulnerability for the future. In spite of this, for now, the vulnerability of the dunar system is medium-low. As for the coastline, it has regressed in recent decades but only 13.21 percent of the decline it has suffered is due to the rise in sea level. The other 86.79 percent is the cause of coastal drift and sedimentary dynamics modified by anthropic activity. Therefore, anthropic activity is the one that generates the greatest effects on the beach and has modified the sedimentary dynamics. On the other hand, the rise in sea level, that is the consequence of climate change produced by humans, affects the beach to a lesser extent.


Matèries: Platges ; Medi ambient ; Canvi climàtic ; Mar ; Impacte ambiental ; Sedimentació ; Rius ; Pantans
Àmbit:Sant Pere Pescador ; Roses, golf de ; Alt Empordà
Cronologia:[2019]
Autors add.:Zamorano Cáceres, Manuel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10256/16454
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Ambients sedimentaris del Pliocè marí empordanès / Jordi Martinell, Rosa Domènech
Martinell, Jordi


En: 001201 Jornades d'Història de l'Empordà: Homenatge a J. Pella i Forgas. [Actes]. [Girona] : Patronat Francesc Eiximenis, 1987. p. 319-331 : map

Bibliografia.

En el Pliocè marí de l'Empordà hi podem distinguir catorze associacions faunístiques diferents, totes elles característiques d'ambients poc profunds. Deu d'aquestes associacions, segurament sincròniques, es troben a les sorres grogues que constitueixen els nivells superiors del Pliocè en aquesta àrea. Les quatre restants són localitzades a les aergiles blaves inferiors. En el present treball describim les característiques generals d'aquestes associacions i a cada una li donem un nom en base al taxó o taxons més representatius que s'hi troben.



Matèries: Litoral ; Plistocè ; Sedimentació ; Fauna ; Jaciments arqueològics ; Fòssils
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Autors add.:Domènech, Rosa
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Fundació Bosch i Cardellach; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Carles Rahola (Girona); B. Salvador Raurich (Begur); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Fages de Climent (Figueres); B. Ernest Lluch (Girona); B. Municipal de Lloret de Mar; B. Popular (Palafrugell); B. Lluís Barceló i Bou (Palamós); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Francesc Caula (Sant Joan les Fonts); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Carst de Garraf : la seva evolució a partir del registre sedimentari / Josep M. Cervelló
Cervelló i Torrella, Josep M.


En: 217792 I Jornada Arqueologia de Sitges : actes. Sitges : Consorci del Patrimoni de Sitges, 2015. p. 15-27 : il. col., gràf

Bibliografia.



Matèries: Geologia ; Muntanyes ; Sedimentació ; Prehistòria
Àmbit:Garraf, massís del
Cronologia:[0000 - 2014]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Museus de Sitges; B. Santiago Rusiñol (Sitges)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 122
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Anàlisi ambiental de les platges de Sitges evolució de la qualitat del litoral i estudi d'impactes : [projecte final de carrera] [Fitxer informàtic] / Costa Verda (Grup de recerca)



2010
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, 2010
1 recurs electrònic (Projectes i treballs de final de carrera
Projecte de fi de carrera (Ciències Ambientals) . Bibliografia.


Matèries: Platges ; Sedimentació ; Litoral ; Turisme ; Incidència del turisme ; Medi ambient ; Impacte ambiental
Àmbit:Sitges
Cronologia:[2010]
Autors add.:Universitat Autònoma de Barcelona. Costa Verda
Accés: http://hdl.handle.net/2072/96593
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 122
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Balance sedimentario del embalse de Ribarroja / Damià Vericat Querol, Álvaro Tena
Vericat Querol, Damià


En: Cuadernos de Investigación Geográfica. vol. 47, núm. 2 (2021) , p. 415-433

L'objectiu d'aquest estudi ha estat construir un balanç de sediments de l'embassament de Riba-roja de Túria, situat en el tram inferior del riu Ebre. Per a això, s'han analitzat dades contínues de cabal i transport de sediments en suspensió presos en els principals rius que desemboquen en l'embassament, així com en la sortida de la presa, per al període 2008-2011. La càrrega de sediments estimada aigües amunt de l'embassament de Mequinensa va ser de 0.66 ž 106 t a-1, mentre que la sortida estimada va ser de 0.04 ž 106 t a-1. L'aportació de sediments provinent dels grans afluents pirinencs, encara que altament regulats, Segre i Cinca va ser de 0,16 ž 106 t a-1, mentre que els rius intermitents que flueixen naturalment des de la Serralada Ibèrica (Matarranya i Algars) van subministrar una càrrega mitjana de 760 t a-1. La càrrega de sediments en suspensió atrapada en els embassaments de Mequinenza i Riba-roja de Túria per al període d'estudi es va estimar en 0,78 ž 106 t a-1, la qual cosa implica una reducció de ca. 95 per cent de la càrrega de sediments del riu. Els resultats il·lustren el paper dels embassaments en la interrupció de la transferència de sediments en el tram sota de l'Ebre, en un context de dèficit sedimentari estructural, després dels canvis generalitzats d'ús del sòl (reforestació) que es van produir en la conca a partir dels anys quaranta del segle passat.


Matèries: Pantans ; Sedimentació ; Usos del sòl
Matèries:Pantà de Riba-roja
Àmbit:Riba-roja d'Ebre ; Ebre, riu
Cronologia:2008 - 2011
Autors add.:Batalla, Ramon J.
Accés: http://hdl.handle.net/10459.1/72094


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bellum se ipsum alet. Els Estinclells (Verdú, l'Urgell). Especulació sobre un incendi / Ramon Cardona Colell, David Asensio i Vilaró, Jordi Morer de Llorens, [et al.]



En: 205655 Projecte Ilergècia : territori i poblament ibèric a la Plana ilergeta : centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015) : actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon, 11 i 12 de febrer de 2017. Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2020. p. 229-264 : il., gràf

Bibliografia.

Aquest article presenta un breu relat literari inicial sobre el final dels Estinclells a partir d'un assalt de les tropes romanes. Es busca acte seguit la versemblança d'aquesta invenció a partir de les dades científiques i analítiques obtingudes en la recerca arqueològica. En tot cas tindran només validesa les dades científiques fruit de l'excavació arqueològica (dades arquitectòniques, mobiliari, ceràmic) i els diferents estudis analítics que aqui es presenten, arqueobotànics, antracològics, pol·línics, arqueozooloògics, de sediments i recipients...La resta és només literatura.



Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Incendis ; Sedimentació ; Arqueologia ; Botànica ; Zoologia ; Fortificacions ; Urbanisme ; Edificis ; Restes ceràmiques
Matèries:Poblat ibèric dels Estinclells de Verdú
Àmbit:Verdú
Cronologia:s. III AC - II ac
Autors add.:Cardona i Colell, Ramon ; Asensio i Vilaró, David ; Morer de Llorens, Jordi ; Pou Vallès, Josep ; Saula i Briansó, Oriol
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Ramon Llull; B. Central Comarcal (Tàrrega); B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Lleida; B. Central Comarcal (Tàrrega); B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Primers resultats del projecte paleoecològic i historicoarqueològic "4.000 anys de l'estany d'Ivars i Vila-sana i la seva gent" / N. Alonso, J. Armengol, A. Colet, A. Curras, O. Escala, E. Junyent, R. Julià, J.A. López-Sáez, M.A. Marqués, A. Martínez Elcacho, F. Mezquita, J. Reed, S. Riera, L. Zamora



En: 212973 Patrimoni natural i històric de L'Estany d'Ivars i Vila-Sana : ponències presentades a les Jornades de Patrimoni Natural i Històric de l'Estany celebrades el 15 i 16 de desembre de 2006 a Mollerussa. [Mollerussa] : Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-Sana, 2007. p. 61-78 : il., gràf



Matèries: Prehistòria ; Paleontologia ; Arqueologia ; Estanys ; Excavacions arqueològiques ; Sedimentació ; Datació arqueològica ; Nuclis de població ; Edat antiga ; Edat mitjana ; Jaciments arqueològics
Àmbit:Ivars d'Urgell ; Vila-sana ; Ivars i Vila-sana, estany d'
Cronologia:4000 aC - 1500
Autors add.:Alonso Martínez, Natàlia ; Armengol, J. ; Colet Marcé, Anna ; Curras, A. ; Escala Abad, Òscar ; Junyent i Sánchez, Emili ; Julià, R. ; López-Sáez, J.A. ; Marqués, M.A. ; Martínez i Elcacho, Albert ; Mezquita, F. ; Reed, J. ; Riera, S. ; Zamora, L.
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Ramon Llull; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Pública de Lleida; B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); B. Berenguer de Bellvís (Bellvis)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Canvis en el cabal i l'erosió per efecte de l'aclarida parcial de la conca de la Teula. Resultats preliminars / Juan Bellot i Ana M. Sabate
Bellot, Juan


En: 210642 Actes de les V Jornades Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 2020. p. 311-316 : il., gràf
 (Canvis i actuacions en el medi natural
Bibliografia.

A la tardor del 2017 es va aplicar un tractament de reducció de peus en el 23 per cent de la superfície de la conca de la Teula (38 ha), per tal d'efectuar una gestió adaptativa de la vegetació actual a noves condicions de més aridesa. Per a avaluar els efectes dels 6 primers mesos de l'actuació, s'analitzen els cabals i l'exportació de sediments en forma particulada, i es comparen amb els valors previs a l'actuació en la mateixa conca. També es realitzarà una comparació entre aquesta conca (Teula) i la seua homòloga (l'Avic), que no ha tingut el tractament d'aclarida.



Matèries: Boscos ; Recursos hídrics ; Rius ; Erosió ; Sedimentació ; Canvi climàtic ; Política del medi ambient
Àmbit:Prades, serra de
Cronologia:[2017]
Autors add.:Sabaté, Ana M.
Localització: ;


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 122
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Modelització paleoclimàtica del límit Eocè-Oligocè a Catalunya a partir de l'anàlisi CLAMP [Fitxer informàtic] / Aixa Tosal Alcobé ; [dirigida per: Carles Martín-Closas, Josep Sanjuan i Girbau]
Tosal Alcobé, Aixa


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Martín-Closas, Carles; Sanjuan i Girbau, Josep. Universitat de Barcelona. Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà, 2020
1 recurs en línia (403 p.)

Aquesta tesi té com a objectiu modelitzar el paleoclima del trànsit Eocè-Oligocè de la Conca de l'Ebre i conèixer com aquest canvi afectà a la flora local. Aquesta caracterització paleoclimàtica s'ha obtingut a partir de l'estudi de les fulles de dicotiledònies de les localitats de Sarral (Priabonià terminal) i Cervera (Rupelià inferior) mitjançant CLAMP (Climate Leaf Analysis Multivariate Program). Per altra banda, per tal de poder caracteritzar els canvis florístics entre ambdues localitats, s'ha estudiat la seva taxonomia, tafonomia i paleoecologia així com la sedimentologia dels dipòsits que inclouen les associacions fòssils.S'han descrit setanta-cinc espècies de magnoliòpsides una de les quals, Rhus asymmetrica, és nova. La descripció s'ha basat en criteris moderns prenent en consideració caràcters com la nervadura terciària i detalls del marge foliar, fet que ha permès definir el polimorfisme intraespecífic d'algunes espècies. Tot i així en el futur caldrà revisar la taxonomia d'aquestes espècies comparant-les amb especies similars d'altres localitats europees contemporànies i amb les fulles d'espècies actuals afins.Des del punt de vista paleoambiental les flores de les dues localitats estudiades s'estructuraven en biomes similars encara que de composició força diferent. Aquestes diferències han permès caracteritzar els canvis en la distribució de la vegetació, que van tenir lloc entre el Priabonià i el Rupelià a la Conca de l'Ebre. L'exemple més evident fa referència a la vegetació que ocupava la zona adjacent a la comunitat del bosc de ribera amb un accés indirecte de les seves restes als rius i al llac. En el Priabonià de Sarral aquest bioma estava dominat per Tetraclinis, formant una bosquina oberta de cupressàcies. En canvi, al Rupelià de Cervera les plantes que creixien darrera del bosc de ribera eren principalment Daphnogene, Laurophyllum, Myrica faya i M. oligocenica i formaven petites laurisilves.Un altre bioma que mostra diferències notables entre les dues localitats estudiades fa referència a la part més allunyada dels llacs que estaria caracteritzada per una vegetació de tipus sabana. Aquest bioma mostrà una biodiversitat relativament baixa durant el Priabonià de Sarral, on estaria dominat per vuit espècies de fabals, Zizyphus zizyphoides i Pinus. Pel contrari, la comunitat equivalent en el Rupelià de Cervera estaria dominada per catorze espècies de fabals i set espècies d'altres grups taxonòmics tals com Rhamnus aizoon, Rhus asymmetrica i espècies afins com Toxicodendron.L'anàlisi CLAMP de les flores estudiades a la Conca de l'Ebre mostra una tendència climàtica cap a un refredament i un augment de l'estacionalitat entre l'Eocè superior i l'Oligocè inferior, que concorda amb la tendència global observada a l'hemisferi nord. Tanmateix, també assenyala que la pluviometria era més elevada a l'Oligocè de Cervera que al Priabonià de Sarral, fet que seria l'oposat de la tendència generalment acceptada vers un augment de l'aridesa al sud d'Europa durant aquest període. Aquests resultats reflectirien un canvi climàtic més complex del què s'havia documenatat fins ara. L'anàlisi de fàcies aporta dades clau per interpretar els resultats de la modelització mitjançant CLAMP. En aquest sentit, la flora de Sarral es trobaria en els períodes secs d'una seqüència de somització lacustre interpretada com a moments de màxima precessió. Per altra banda, la flora rupeliana de Cervera reflectiria els estadis humits dels cicles sedimentaris de somització lacustre, que correspondrien als cicles orbitals de precessió mínima. Aquestes condicions climàtiques específiques de cada localitat permeten comprendre els canvis en la composició i la distribució de la vegetació detectats per l'estudi paleoecològic. Per exemple, la temperatura elevada i la pluviometria baixa del Priabonià de Sarral haurien afavorit les plantes adaptades a bosquines obertes i de tipus sabana dominades per les fabals o Tetraclinis. Alhora, aquelles espècies amb un requeriment hídric més elevat, com les lauràcies, s'haurien vist obligades a créixer en zones relativament més humides, concretament al bosc de ribera. En canvi, les condicions ambientals amb una temperatura més moderada i una pluviometria més alta en el Rupelià de Cervera haurien permès el desenvolupament de moltes altres famílies de plantes al costat de les fabals, especialment les anacardiàcies. L'increment de la pluviometria a l'Oligocè de Cervera hauria beneficiat que els llorers s'expandissin fora del bosc de ribera formant petites comunitats de laurisilva.La combinació dels estudis sedimentològics, tafonòmics, paleoecològics i paleoclimàtics ha permès comprendre les interaccions entre el clima i la vegetació durant el trànsit Eocè-Oligocè a la Conca de l'Ebre. La sobreimposició de cicles climàtics d'ordre menor (cicles orbitals de precessió) en els cicles d'ordre major (cicles d'excentricitat) produiria un canvi climàtic no lineal. Els paràmetres pluviomètrics fluctuants van condicionar enormement l'evolució de les comunitats vegetals i probablement es trobarien en l'origen d'una vegetació resistent a aquestes variacions, com és la flora Mediterrània.


Matèries: Eocè ; Oligocè ; Clima ; Vegetació ; Terciari ; Sedimentació ; Tesis doctorals
Àmbit:Catalunya ; Sarral ; Cervera
Cronologia:[2020]
Autors add.:Martín i Closas, Carles (Dir.) ; Sanjuan i Girbau, Josep (dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668462
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Structure and dynamics of western Mediterranean soft-bottom communities along a disturbance gradient. Natural and man-induced variability in the Bay of Blanes = Estructura y dinámica de las comunidades de fondos blandos del Mediterráneo occidental a lo largo de un gradiente de perturbación. Variabilidad natural y de origen humano en la Bahía de Blanes / memoria presentada por Susana Pinedo Salazar ; director: Rafael Sardá Borroy ; tutor: Pilar López Laseras
Pinedo Salazar, Susana


1998
Dirigida per: Sardá Borroy, Rafael; López Laseras, M. Pilar. Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia, 1998
XVII, 178 p., [20] f. : il., gràf., taules ; 30 cm
Bibliografia. Text en anglès, resum en català.



Matèries: Tesis doctorals ; Ecologia ; Dades estadístiques ; Fauna ; Flora ; Sedimentació
Àmbit:Mediterrània ; Blanes
Cronologia:[1998]
Autors add.:Sardá Borroy, Rafael (Dir.) ; López Laseras, M. Pilar (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Resultados preliminares de la campaña marina realizada en el precontinente catalán entre los cañones de la Fonera y Blanes / por J. Serra Raventós y H. Got
Serra Raventós, Jordi


Esplugues de Llobregat : Ariel, [1974?]
[7 p.] : il., gràf., taules ; 27 cm
Separata de: Acta Geológica Hispánica, Año IX, No. 3 (mayo-jun. 1974), p. 73-[80]. Bibliografia. A la coberta: Instituto Nacional de Geología, C.S.I.C. Text en castellà, resum en castellà i francès.



Matèries: Geologia ; Sedimentació
Àmbit:Costa Brava ; Blanes
Cronologia:[1974]
Autors add.:Got, Henri


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudi de les variacions sedimentològiques en els sediments del Canyó de Blanes i talús adjacent / Rut Pedrosa Pàmies ; Directors: Anna Sánchez Vidal, Antoni Calafat Frau
Pedrosa Pàmies, Rut


2010
Dirigida per: Sánchez Vidal, Anna; Calafat Frau, Antoni. Universitat de Barcelona. Ensenyament de Ciències Ambientals, 2010
50 p. : il., gràf., map., taules
Projecte final de carrera. Bibliografia.



Matèries: Sedimentació ; Litoral ; Mar
Àmbit:Blanes
Cronologia:2010
Autors add.:Sánchez Vidal, Anna (Dir.) ; Calafat Frau, Antoni (Dir.)
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Observaciones sobre el Plioceno de la comarca de la Selva (Gerona) / L. Solé Sabarís
Solé i Sabarís, Lluís


[Madrid] : [s.n.], 1948
11 f. : il. ; 32 cm
Extret de: Estudios geológicos Madrid, 1948 T.IV, p.1-21. Bibliografia.



Matèries: Pliocè ; Geologia ; Sedimentació ; Paleontologia ; Minerals ; Fòssils
Àmbit:Selva ; Guilleries ; Caldes de Malavella
Cronologia:[1948]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Interaction between proximal foreland basin sedimentation and the structural evolution of the catalan coastal range, near Gandesa, Catalunya, Spain / by Merren Alison Jones
Jones, Merren Alison


1997
University of Wyoming. Department of Geology and Geophysics, 1997
237 p. : il., gràf., map.
Bibliografia. Apèndixs.



Matèries: Litoral ; Tesis doctorals ; Geologia ; Sedimentació
Àmbit:Catalunya ; Gandesa
Cronologia:[1997]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mesozoic Rift Structure, Stratigraphy and Paleogene Inversion of the Maestrat basin. Iberian Range (NE Spain) : Field Trip Guide, 1-3 September 1997 / by Ramon Salas, [et al.]



1997
1 vol. : il., gràf., taules, map. ; 30 cm
Enquadernat en espiral. A la part inferior de la portada: IGCP Project no. 369 Comparative Evolution of PeriTethyan Rift Basins. A la part superior de la portada: Proyecto de Coperación entre España y Francia, "Evolución de las plataformas carbonatadas del Cretácico".



Matèries: Geologia ; Estratigrafia ; Sedimentació ; Cretàcic
Matèries:Parc Natural dels Ports
Àmbit:Maestrat ; País Valencià ; Horta de Sant Joan ; Ports de Tortosa-Beseit
Cronologia:1997
Autors add.:Salas Roig, Ramon


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Geologia a l'àrea de la Fatarella / [Jordi Casadó]
Casadó i Alanyà, Jordi


En: La Cabana. La Fatarella, Núm. 72 (Primavera 1993), p. 25-27



Matèries: Geologia ; Sedimentació
Àmbit:Fatarella, la
Cronologia:1993
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudi sedimentològic a la zona compresa entre Ascó, La Fatarella i Les Camposines : curs 91-92 / Jordi Casadó i Alanyà, Marta Solsona i Massana, Elisenda Turon i Balcells
Casadó i Alanyà, Jordi


1992
63 p. : il. ; 30 cm + 3 map. pleg.



Matèries: Geologia ; Sedimentació
Àmbit:Ascó ; Fatarella, la ; Camposines, les - Fatarella, la
Cronologia:[1992]
Autors add.:Solsona i Massana, Marta ; Turon i Balcells, Elisenda
Localització: B. Centre de Lectura (La Fatarella)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 122
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rebliment sedimentari d'un Paleokarst. Formació Utrillas. Terra Alta, Tarragona [Fitxer informàtic]
Martorell Melià, Caterina Maria


2019
Dirigida per: Colombo, Ferran. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2019
1 recurs en línia
Treball final Grau.

Es tracta de descriure, analitzar i interpretar un conjunt de materials terrígens i siliciclàstic que rebleixen un paleokarst. Aquest està situat sota la discordança basal de la Formación Utrillas. A la serra de Cavalls (Terra Alta), entre les localitats de Gandesa i Pinell del Brai hi ha uns nivells terrígens encaixats dins la Formación Imón-Formación Cortes de Tajuña sobre els quals es desenvolupa la discordança basal de la Fm Utrillas. Cal esbrinar com es va realitzar la sedimentació dels clàstics dins un paleokarst confinat.


Matèries: Geologia ; Sedimentació
Àmbit:Cavalls, serra de ; Gandesa ; Pinell de Brai, el
Cronologia:[2019]
Autors add.:Colombo, Ferran (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2117/172379
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 122
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudi sedimentològic de la formació peraltilla entre Balaguer i Alfarràs (prov. de Lleida) / Isidre Macías Castellví
Macías Castellví, Isidre


1985
Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències, 1985
[59] f. : il. ; 30 cm + 9 map.
Tesina de llicenciatura. A portada: Departament d'Estratigrafia i Geologia Històrica.



Matèries: Sedimentació ; Estratigrafia ; Geologia
Àmbit:Balaguer ; Alfarràs
Cronologia:[1985]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 7
anar a la pàgina                  

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3