L'Arxiu de Terrassa en temps de pandèmia / Joan Soler Jiménez
Soler i Jiménez, Joan


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 11-18 (Patrimomi cultural: activitats i difusió) 

A l'Arxiu de Terrassa també hem patit els efectes de la pandèmia. En primer lloc havent-nos d'afegir als confinaments promoguts, primer per la declaració d'estat d'alarma general a tot l'Estat del 14 de març, i després per un devessall de restriccions puntuals i variades. Confinar-se, en el nostre cas, no ha volgut dir "tancar". Entesa l'activitat dels arxius com una activitat igualment essencial pel que fa a la provisió d'accés a la informació que gestionem, hem continuat mirant de donar resposta a totes les peticions que ens han seguit arribant per canals telemàtics.

Museu de Terrassa. Memòria d'un any / Domènec Ferran i Gómez, Marta de Juan
Ferran i Gómez, Domènec


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 19-37 (Patrimomi cultural: activitats i difusió) 

Activitat arqueològica any 2020 / Antonio Moro i García
Moro i Garcia, Antoni


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 39-44 (Patrimomi cultural: activitats i difusió) 

Per iniciativa de l'Ajuntament de Terrassa s'està portant a terme el projecte executiu per a la consolidació i la reforma del Castell Cartoixa de Vallparadís, a càrrec de l'empresa Rehatec Façanes, SAU, i sota la direcció de l'arquitecte Antonio Palomo. Malauradament, la falta d'una previsió històrica arqueològica de l'edifici en el projecte inicial -recordem que es tracta d'un Bé Cultural d'Interès Nacional (BIC)- ha fet disminuir l'expectativa de completar l'estudi de les façanes exteriors, amb l'objectiu de diferenciar les fases constructives del monument. La incidència de la pandèmia aquest any pel que fa a la continuïtat dels projectes urbanístics d'obres particulars engegats l'any anterior tampoc ha estat menor.

Una Carnisseria a la Quadra de Vallparadís. Picaresca fiscal i arrendaments a les acaballes de l'Antic Règim / Marcel Taló i Martí
Taló Martí, Marcel


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 47-62 (Estudis) 

A partir de l'obertura d'una carnisseria intrusa a la Quadra de Vallparadís, aquest article analitza les dificultats financeres de l'Ajuntament en el període de transició de l'Antic Règim a l'estat liberal. Rere les disputes de la vila amb els termes veïns, que tenen sobretot una motivació fiscal i que a voltes s'explica com a mera rivalitat administrativa, hi ha l'interès d'aconseguir organitzar el territori perquè respongui als interessos d'una classe emergent: la burgesia tèxtil. L'estat liberal es va consolidant i la Terrassa industrial va desenvolupant-se i hi necessita tenir un paper rellevant. Per això les disputes pel control del territori amb la Quadra anticiparan els esforços que durant tot el segle XIX esmerçarà la vila per aconseguir el seu objectiu predilecte: l'annexió de Sant Pere.

Penélopes, Llucietes i grisettes terrassenques (1800-1915) / Ana Fernández Álvarez
Fernández Álvarez, Ana


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 63-122 (Estudis) 

Aquest article és una aproximació al món creatiu del brodat (penèlopes) i la modisteria terrassenques (llucietes i grisetes), dins un període que va des de principis del segle XIX fins a les primeres dècades del XX. El treball compta amb una introducció que explica quins foren els centres educatius exclusius per a dones que es començaren a obrir a la ciutat a partir de mitjans del segle XIX i la importància que s'hi donava a l'aprenentatge de les labors de l'agulla. Escoles representatives d'allò que es volia ensenyar i gravar en les ments de les joves terrassenques, distingint, però, entre les filles de l'oligarquia i les de la classe obrera. En aquestes pàgines es parla del brodat terrassenc, tant pel que fa a l'àmbit comercial com a l'escolar, així com també dels establiments que a la ciutat comerciaven amb aquest producte. A aquest tema el segueix una introducció dedicada a la figura de les modistes al país i la seva classificació laboral, per passar després a relatar quines foren les que van treballar a Terrassa, quins centres es van obrir per aprendre tall i confecció a la ciutat i quins comerços auxiliaven aquesta activitat, tot cobrint un període que va de 1800 a 1915.

La Col·lecció radiofònica d'Eudald Aymerich Tarradella / Laia Queralt Solvas
Queralt Solvas, Laia


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 123-130 (Estudis) 

L'any 1974, el terrassenc Eudald Aymerich Tarradella va cedir la seva col·lecció de ràdios a la seva ciutat natal, de la qual va sorgir un museu monogràfic dedicat a aquest mitjà de masses que va tenir una vida d'onze anys a causa d'haver nascut sense personal ni pressupost. Què se n'ha fet d'aquesta col·lecció de gairebé 3.000 peces, models i documents sobre la radiofonia de la història de la ràdio a Terrassa?

La Col·lecció Àmfora i la seva aportació a la historiografia terrassenca : algunes consideracions / Josep Puy i Juanico
Puy i Juanico, Josep


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 131-142 (Estudis) 

L'article fa una valoració i anàlisi de la trajectòria editorial de la Col.lecció Àmfora vinculada a la Fundació Torre del Palau de Terrassa amb motiu del seu vintè aniversari. Es comenten i classifiquen la majoria d'obres publicades i s'emfatitza en la importància i complicitat de la seva producció en relació amb el notori enriquiment de la historiografia local de les darreres dècades. El brillant estudi sobre la postguerra a Terrassa de Xavier Marcet inicià una col·lecció que sempre ha volgut preservar el rigor i la continuïtat de les seves edicions. Aquest text pretén ser un merescut homenatge a l'esforç i disponibilitat dels seus promotors així com a la qualitat i talent investigador de totes les autores i autors que ho han fet possible.

Nosaltres, els terrassencs. Ciutat, comunitat i immigració en el pensament de Francesc Torrella i Niubó / Jan Brugueras Torrella
Brugueras i Torrella, Jan


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 143-169 (Estudis) 

Aquest article analitza el pensament de Francesc Torrella i Niubó en relació amb la ciutat, la comunitat i la immigració. Així, s'hi estudia com des dels anys quaranta l'intel·lectual terrassenc començà a desenvolupar una noció de comunitat des del catolicisme i com, en aquest sentit, els anys seixanta i setanta apostà per incorporar la immigració a la comunitat local. Alhora, s'hi apunten algunes contradiccions del personatge i es reflexiona al voltant del seu impacte a la ciutat.

Entrevista al doctor en medicina i historiador Xavier Sierra Valentí / Mercè Borràs i Roca
Borràs i Roca, Mercè


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 173-183 (Experiències i reflexions) 

Nascut a Girona (I-XII-1952), va començar a estudiar en aquesta ciutat en una escola Montessori. Posteriorment, la seva família es va traslladar a Reus. Explica la tasca cultural del seu oncle matern, Eduard Valentí Fiol, persona molt destacada en l'estudi de les llengües clàssiques i represaliada pel franquisme. Estudia Medicina a la Universitat Autònoma. Posteriorment, va fer l'especialitat de Dermatologia molt influït per l'escola francesa d'aquesta disciplina. Es va doctorar a Madrid. Destaca els seus records com a metge durant 45 anys i ressalta la seva emoció i satisfacció en veure com es curen els seus malalts. Per la seva afició a la història, i per la influència cultural de la seva família, el 2009 es llicencia en Humanitats a la UOC. És autor del blog "Un dermatólogo en el Museo", en el qual diàriament fa comentaris artístics, històrics i mèdics davant d'una peça de museu. En 5 anys ha publicat 1.600 articles i ha arribat a gairebé 1.400.000 lectures a molts indrets del món. Va ser escollit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 2018, on va llegir una recerca sobre Tomàs Carrera, metge de Perpinyà del segle XVIII. Té nombroses publicacions.

Rubí desaparegut / [ressenya de:] Marc Ferrer i Murillo
Puigventós López, Eduard


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 194-195 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Escofet i Xercavins, Enric. Rubí desaparegut. El Papiol : Editorial Efados, 2020

Intel.lectuals proletaris. Pere Vigués i el grup d'"Allà Baix" (1928-1937) / [ressenya de:] Josep Puy i Juanico
Puy i Juanico, Josep


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 188-194 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Brugueras i Torrella, Jan. Intel.lectuals proletaris. Pere Vigués i el grup d'"Allà Baix" (1928-1937). Terrassa : Fundació Torre del Palau, 2020

La Transició a Terrassa (1975-1979) : crisi municipal i mobilització ciutadana / [ressenya de:] Marc Ferrer i Murillo
Ferrer i Murillo, Marc


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 194-195 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Pizà Castella, Bernat. La Transició a Terrassa (1975-1979) : crisi municipal i mobilització ciutadana. Terrassa : Fundació Torre del Palau, 2019

Joan Cadevall : professor, botànic i geògraf / [ressenya de:] Sílvia Comellas i Compte
Comellas i Compte, Sílvia


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 195-196 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Hernández Cardona, Àngle Manuel. Joan Cadevall : professor, botànic i geògraf. Terrassa : Fundació Torre del Palau, 2021

Distribució de material sanitari per la prevenció de la pandèmia, 2020 / Montse Saludess
Saludes i Closa, Montse


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 35 (novembre 2020), p. 199 (Terrassencs. Imatges) 

Museu de Terrassa. Memòria d'un any / Marta de Juan i Castella
Juan i Castella, Marta de


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 11-29 : il. (Patrimomi cultural: activitats i difusió) 

Activitat arqueològica 2019 / Antonio Moro i Garcia
Moro i García, Antoni


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 31-36 : il. (Patrimomi cultural: activitats i difusió) 

El Museu Tèxtil i la col·lecció d'indumentària Luís Tolosa / Mercè López i García
López García, Mercè


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 37-56 : il. (Patrimomi cultural: activitats i difusió) 
Bibliografia i notes.

Sant Pere d'Ègara : Arquitectura i litúrgia en èpca del bisbat. Segles VI-VIII / Antonio Moro i García, M. Gemma Garcia Llinares
Moro i García, Antoni


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 59-68 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La construcció del conjunt episcopal d'Ègara respon a un patró, a una exigència del culte i a unes necessitats litúrgiques evidents. La relació de l'espai físic, l'arquitectura i la litúrgia esdevenen una simbiosi obligada on s'entreveu aquesta relació funcional. Per tal de comprendre la funció de cadascun dels espais i àmbits que configuren l'església de Sant Pere al segle VI analitzarem les diferències entre el que es coneix com a espai arquitectònic i l'espai litúrgic. L'espai arquitectònic és el que s'ha de relacionar amb la forma de l'edifici, i que correspon a l'escenari físic de l'església amb les diferents parts que la integren (pòrtics, peus, absis...). L'espai litúrgic fa referència a les activitats que s'hi realitzen i, per tant, al culte.

El Retaule mural de Sant Pere i la memòria de l'Èxode / Carles Sànchez i Márquez
Sànchez i Márquez, Carles


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 69-90 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Descobert l'any 1895 amb motiu de la gran campanya de restauració a l'església de Sant Pere duta a terme per l'arquitecte diocesà Francesc de Paula del Villar i Carmona, el retaule mural situat al lòbul central de la capçalera de Sant Pere és una de les obres més excepcionals i alhora enigmàtiques que conservem a l'Occident medieval. L'objectiu principal d'aquest article és presentar les noves dades sobre la iconografia del retaule, obtingudes gràcies a la restauració realitzada entre els anys 2009-2010 en el marc del Pla Director de les Esglésies de Sant Pere.

La Domus de Sant Pau d'Ègara / Joan Soler i Jiménez
Soler i Jiménez, Joan


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 91-124 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 958 apareix per primera i última vegada la casa eclesiàstica de Sant Pau d'Ègara. L'any 963 ja apareix Sant Pere d'Ègara i, a la vegada, la primera menció explícita a la documentació medieval de la seu d'Ègara. La proposta d'aquest article és que Sant Pau apòstol era l'advocació visigòtica d'aquesta església i que un seguit de raons socials, econòmiques i polítiques que tenen lloc entre el període 940 i 970 a la Marca Hispànica, permeten explicar perquè es produeix aquest canvi d'advocació. Lluny de ser una decisió estrictament religiosa, al darrere d'aquest canvi d'advocació hi ha un interès molt clar de part de l'arquebisbat de Narbona i del bisbat de Barcelona per reorganitzar jurídicament l'activitat religiosa del terme del castell de Terrassa i per aturar definitivament qualsevol voluntat de restauració de l'antiga seu episcopal d'Ègara.