La Casa Bruno Cuadros : una icona del japonisme barcelonés / Ana de Dios Castón
Castón, Ana de DiosEn:
Fòrum de Recerca. Castelló, núm. 28 (2023) , p. 27-30
Bibliografia. Abstract en català i anglès.
L'objecte d'estudi d'aquesta investigació és la remodelació de caràcter orientalista de la botiga i allotjament Casa Bruno Cuadros (Rambla, 82, Barcelona), duta a terme per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas en la dècada de 1880. Igualment coneguda com a Casa dels Paraigües, no ha sigut encara massa tractada en l'àmbit acadèmic, però constitueix un dels exemples més destacats del japonisme a la Barcelona burgesa d'acaballes del segle XIX. El propòsit principal d'aquest treball és visibilitzar la Casa Bruno Cuadros com una de les mostres més representatives de la moda nipona abans de l'auge d'aquesta tendència a Barcelona a partir de l'Exposició Universal de 1888. També es pretén situar el paper d'aquest tipus d'establiments comercials en el col·leccionisme d'objectes orientals i contextualitzar-ne la construcció amb altres edificis modernistes japonistes, com és el cas dels de Lluís Domènech i Montaner, company de Josep Vilaseca. Quant a la metodologia escollida, aquest article es basa en el mètode iconogaficoiconològic a través de fonts escrites i visuals. Per tal de comprendre'n l'entorn i recopilar dades sobre l'arquitecte Josep Vilaseca i la Casa Bruno Cuadros, ha calgut fer-hi una recerca de manuals, articles, revistes i registres històrics que permeten la identificació de l'obra en el seu context. Per descomptat, són fonamentals les imatges, tant dibuixos com fotografies, per poder fer una descripció acurada de les característiques orientalistes de l'edifici i poder comparar-lo amb altres peces arquitectòniques. Finalment, amb aquest estudi es pot observar com la Casa Bruno Cuadros és un dels precedents més atractius de l'arquitectura modernista amb trets japonistes malgrat el seu poc reconeixement. Es pot concloure també que aquesta obra arquitectònica, entre altres del seu moment, va contribuir a la configuració d'una nova identitat per a la burgesia barcelonesa que va interessar-se per un nou llenguatge arquitectònic més enllà dels referents europeus.
