Agrupacions musicals a la Comunitat Valenciana i Catalunya : agents per al desenvolupament sociocultural / Salvador Oriola Requena, Josep Gustems Carnicer, Joan Santacana Mestre
Oriola Requena, Salvador


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 60 (2021) , p. 149-165 (Estudis i recerques) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Les bandes a la Comunitat Valenciana i les corals a Catalunya conformen dos fenòmens d'associa-cionisme musical amateur referents tant a nivell nacional com internacional. El present article, realitzat a partir d'una exhaustiva revisió bibliogràfica de tipus multidisciplinari, consisteix en un estudi descriptiu amb el qual es pretén mostrar com les funcions socioculturals que han exercit les dues tipologies d'agrupacions, des dels seus orígens fins a l'actualitat, han anat en augment tant en quantitat com en qualitat. Per això s'ha realitzat una retrospectiva històrica en la que es pot obser-var com ha anat evolucionant aquest fenomen fins arribar al moment d'esplendor actual. Tot aquest progrés ve avalat per l'existència de 547 bandes a la Comunitat Valenciana i més de 900 corals a Catalunya, les quals s'han convertit amb els anys en un referent identitari, cultural, social, educatiu i patrimonial de primer ordre.

La Ràdio com a eina pedagògica en l'ensenyament de la llengua catalana. Percepcions i reflexions de docents de primària i secundària / Anna Felipe i Villalobos, Vanesa Amat i Castells
Felipe i Villalobos, Anna


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 60 (2021) , p. 167-189 (Estudis i recerques) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Aquest article té com a objectiu posar de relleu les percepcions i reflexions de mestres i professors que han dut a terme experiències radiofòniques a l'aula i esbrinar si creuen que pot ser una bona eina pedagògica en l'ensenyament de la llengua catalana, tant a primària com a secundària. Gràcies a la meva experiència laboral com a periodista radiofònica m'he adonat de les nombroses possibilitats educatives d'aquest mitjà de comunicació i el seu llenguatge. Estic convençuda que la realització d'un programa de ràdio com a eina pedagògica en l'ensenyament de la llengua catalana pot contribuir a augmentar la motivació de l'alumnat i repercutir en la millora de l'expressió escrita i oral. De fet, una experiència d'aquestes característiques pot revertir la poca rellevància de l'expressió oral que es manifesta sobretot a l'ESO i que denuncien Vilà i Castellà (2016). Aquests dos autors confirmen que la inversió notable de temps que suposa treballar la llengua oral a l'aula i la dificultat per avaluar-la ha relegat aquesta compe-tència a un segon pla.

La Universitat de la "concòrdia" (1928-1936). Joaquim Xirau, el seu club de deixebles i la Federació Universitària Escolar (FUE) catalana / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 60 (2021) , p. 193-228 (Temps de memòria) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

La Universitat de Barcelona dels anys trenta (que esdevingué Universitat Autònoma de Barcelona a partir de 1933) va ser en molts sentits un excel·lent model d'Universitat. Les reformes modernitzadores que a molts nivells hi van implantar els seus governants des de pràcticament la proclamació de la República l'abril de 1931, i ben especialment des que el govern central concedí l'autonomia (amb importants competències) a la Facultat de Filosofia i Lletres al setembre d'aquest mateix any, van ser i han estat qualificades per tots els que les van viure o estudiar com d'un èxit esplèndid. Els canvis, inspirats en bona mesura en l'exemple de les universitats germàniques i anglosaxones del moment, van abastar tant el vessant de la modernització científica i docent com el de la catala-nització . En aquest terreny lingüístic s'aconseguí crear un model de convivència entre les llengües i cultures catalana i castellana també exemplar. Es portà a la pràctica la cooficialitat de les dues llengües, amb plena llibertat per als professors i alumnes d'em-prar qualsevol de les dues.

Dos professors enamorats en temps de la República : Guillermo Díaz-Plaja i Concepció Taboada / Anna Díaz-Plaja
Díaz-Plaja Taboada, Ana


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 60 (2021) , p. 229-270 (Temps de memòria) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.

L'article presenta extractes de les cartes del catedràtic de Literatura, escriptor i acadèmic Guillermo Díaz-Plaja i de la seva nòvia, Concepció Taboada, durant el curs 1933-1934, en què tots dos exercien com a professors d'ensenyament mitjà. Es recullen els projectes d'una parella que acabava de formar-se, així com apunts sobre la vida docent i cultural de les seves activitats del moment. La selecció va precedida d'unes referències de contextualització de l'època escollida, d'unes notes biogràfiques i una exposició dels objectius del treball.

Quan es cantava mentre es treballava : tradició oral, codis de conducta i universos simbòlics en el món paperer / Conrad Vilanou
Vilanou Torrano, Conrad


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 60 (2021) , p. 321-329 (Notes de lectura) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.
Ressenya de:
- Castellví i Girbau, Jordi. Cantar i fer paper. Vic : Eumo, 2018

Vida d'aprenentatges, aprenentatges de vida / Maria Vilanova i Vila-Abadal
Vilanova i Vila-Abadal, Maria


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 59 (2020) , p. 195-208 (Testimonis pedagògics) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Alexandre Galí, pedagog pensador / Xavier Ibáñez Puig
Ibáñez Puig, Xavier


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 201-216 (Reflexions i assaigs) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Josep Estalella i Graells (1879-1938) : el científic que va renovar l'educació secundària / Jaume Baltà i Moner; Salvador Domènech i Domènech
Baltà i Moner, Jaume


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 57 (2019) , p. 219-239 (Estudis i recerques) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Pocs docents són recordats més enllà del temps vital del seu alumnat. I encara menys els honorats dins el camp de la Història de l'Educació. Un d'aquests professors privilegiats és el doctor Josep Estalella (1879-1938), per les aportacions originals envers la millora de la metodologia i la utilització de recursos didàctics. De l'educació activa en va fer l'objectiu de la seva vida. Un tarannà voluntariós i un vigor dirigent van fer possible el canvi pedagògic a l'educació secundària catalana mitjançant el funcionament de l'Institut-Escola, paradigma de la renovació. Una de les seves obres, Ciencia Recreativa., cent anys després de la publicació, encara és per al professorat una valuosa eina didàctica per aconseguir l'objectiu inicial: cridar i captar l'atenció de l'alumnat mitjançant el joc intel·lectual.

Alexandre Galí i els quàquers / Jordi Garcia Farrero
Garcia i Farrero, Jordi


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 57 (2019) , p. 321-324 (Notes de lectura) 
Ressenya de:
. Alexandre Galí a l'exili. Colze a colze amb els Quàquers / Carme Galí Izard, pròleto de Gemma Caballer Albareda. Maçanet de la Selva : Editorial Gregal, 2019

Maria dels Àngels Ferrer i Sensat (1904-1992), una vida dedicada a l'educació / Carles Bastons i Vivanco
Bastons i Vivanco, Carles


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 56 (2019) , p. 237-256 (Testimonis pedagògics) 
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

En el present treball, l'autor descriu el recorregut personal i professional d'una educadora exemplar, M. dels Àngels Ferrer i Sensat, filla de la gran pedagoga Rosa Sensat. Després de ser professora de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya durant l'època republicana, va ser catedràtica de Ciències Naturals a diversos instituts (Madrid, Reus, Mataró i Barcelona). Persona senzilla de tracte, compromesa amb el país, bolcada en l'educació integral d'adolescents i joves, va estar dotada d'un ferm i profund humanisme (heretat de la seva mare) que superava amb escreix la seva formació pedagògico-científica i encomanava també a alumnes. L'autor la va recordar amb motiu del 25è aniversari del seu traspàs (30-XI-1992) i en dona testimoni de la seva vàlua amb aquesta conferència que ara veu la llum pública.

El Pla d'Escolaritazió Extensiva : el cas de Banyoles / Anna Roura Ballell, Mireia Martí Soria
Roura Ballell, Anna


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 56 (2019) , p. 259-272 (Estudis i recerques) 
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

A Banyoles es va posar en marxa, durant el curs 1998-1999, el Pla d'Escolarització Extensiva, una eina de planificació educativa que vetlla per l'escolarització equilibrada de l'alumnat als centres educatius del municipi. Basat en quatre pilars fonamentals -el consens, la planificació, la sensibilització i els recursos- el Pla ha permès equilibrar l'alumnat a les aules, evitar la segregació d'escoles i aconseguir que la ciutat sigui considerada un dels municipis de Catalunya amb un índex més baix de segregació escolar. El Pla d'Escolarització Extensiva es va engegar amb un gran pacte de ciutat i amb el suport del Departament d'Educació. Fruit d'això, avui es pot afirmar que ha esdevingut una eina bàsica de planificació educativa, que vehicula l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques a tots els centres del municipi i fomenta la igualtat d'oportunitats en l'accés al sistema educatiu. Els elements clau de l'èxit del Pla han estat el caràcter preventiu i precoç amb què es va iniciar i la consolidació del consens i el treball en xarxa al llarg de tot aquest temps. Banyoles és ciutat educadora, i com a tal vetlla per un model de ciutat que ofereix un marc de convivència i cohesió social al conjunt de la ciutadania. El Pla d'Escolarització Extensiva és, en aquest sentit, una bona pràctica que ha assolit els seus objectius i un model que cal donar a conèixer.

Acció social i educativa des de les arts a Barcelona / Ricard Huerta
Huerta, Ricard


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 55 (2018) , p. 191-211 (Estudis i recerques) 
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Des de fa uns anys, a Barcelona hi ha tot un moviment d'acció educativa que neix des de les arts i que fomenta la participació ciutadana en base a la cohesió social. Les noves propostes de l'educació artística tenen una forta component social, ja que impulsen la participació, tot redefinint els conceptes tradicionals de l'educació en arts. Hem entrevistat alguns dels promotors d'aquestes iniciatives per indagar en els models d'activitats i en les formes d'organització que representen. Hem descobert les problemàtiques que afecten a aquest model organitzatiu (precarietat, dependència institucional, canvis constants, atenció a tot tipus de públics), però també hem descobert els avantatges de generar art i educació per tal de millorar la cohesió social (impuls creatiu, assumpció de les possibilitats personals i grupals, generació d'entitats i xarxes independents, col·laboració entre diferents estaments de la ciutadania, cohesió als barris). Hem plantejat la recerca des de la perspectiva de l'estudi de cas, havent aconseguit una àmplia recollida d'informació, comprovant que existeix una veritable xarxa col·laborativa, compromesa amb la millora de la cohesió social, especialment als barris més desfavorits.

Projecte de suport escolar "Enxaneta" / Jordi Collet, Joan Carles Martori
Collet i Sabé, Jordi


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 54 (2018) , p. 93-110 (Estudis i recerques) 
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

L'article presenta els resultats obtinguts en el marc del Projecte "Enxaneta" de suport escolar a 154 alumnes d'escola primària d'Osona amb baixos resultats acadèmics. Partint del model d'anàlisi dels codis educatius de Basil Bernstein i de les pedagogies mixtes (Morais), el projecte es planteja construir ponts entre la pedagogia institucional (escola) i la segmental o informal (família) entre els codis elaborats de l'escola i els restringits d'algunes famílies i entre els diferents models pedagògics (invisible i personal versus visible i posicional). Els resultats obtinguts (disseny quasiexperimental) permeten afirmar que els infants enxaneta milloren significativament més que els no enxaneta en les proves competencials (reducció de desigualtats), però no en canvi, en les notes escolars.

El Rol del tercer sector en la inclusió dels joves : estudi de cas d'una entitat socioeducativa del barri del Raval (Barcelona) / Luis Parcerisa, Alejandro Montes
Parcerisa, Lluís


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 53 (2017) , p. 143-162 (Estudis i recerques) 
Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

En el context actual de crisi econòmica i social, les entitats i organitzacions del tercer sector s'erigeixen com a un pilar bàsic a l'hora de promoure la inclusió socioeducativa dels joves en situació de vulnerabilitat social. En aquest article s'analitza el paper de Xamfrà, una entitat socioeducativa del barri del Raval [(]Barcelona) i l'impacte multidimensional que té en els joves i infants que hi participen. Metodològicament, hem realitzat 60 qüestionaris a joves i famílies del centre, 8 entrevistes a professionals i equip directiu i un grup de discussió a entitats de la xarxa associativa del barri, així com sessions d'observació i anàlisi documental. Entre els principals resultats, trobem l'increment de les expectatives educatives i professionals dels joves, l'augment de la seva autoconfiança i de la motivació per la pràctica formativa o l'avivament del seu sentiment de pertinença envers l'educació i les institucions/professionals que la constitueixen, entre d'altres.

Dues colònies escolars : Les colònies a Capdella (1917-1918) d'Artur Martorell i el Diari de Vilamar (1922), la crònica de la República dInfants de la colònia de Calafell de Pere Vergés / Raquel Cercós i Raichs
Cercós i Raichs, Raquel


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 53 (2017) , p. 277-282 (Notes de lectura) 
Ressenya de:
. Llums a la vall fosca : memòries d' Artur Martorell de les colònies escolars a Capdella (1917 i 1918) / Martí Boneta i Carrera ; pròleg de Conrad Vilanou Torrano. Tremp : Garsineu Edicions, 2017
/ Pròleg de Jordi Brasó i Rius, Diari de Vilamar : facsímil de l'edició de 1922

Viajar para aprender : el crucero transatlántico universitario de 1934 / Anna Díaz-Plaja, Marcelino Jiménez León
Díaz-Plaja Taboada, Ana


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 51 (2016) , p. 93 (Dossier. El creuer transatlàntic universitari de 1934) 

Presentació.

Dos diarios inéditos de los cruceros organizados por la Universidad Autónoma de Barcelona en 1934 y 1935 / Marcelino Jiménez León
Jiménez León, Marcelino


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 51 (2016) , p. 95-116 (Dossier. El creuer transatlàntic universitari de 1934) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà, català, francès i anglès.

El present article dóna a conèixer per primera vegada dos diaris de viatge escrits el 1934 i 1935 respectivament per Francisco de las Barras y de Aragón (Sevilla, 1869-1955), que suposen, fins ara, les úniques cròniques extenses que es conserven d'aquests dos creuers (el primer a Amèrica i el segon a l'Extrem Orient) organitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Las Mujeres se embarcan hacia el futuro : las cruceristas de 1934 / Ana Díaz-Plaja
Díaz-Plaja Taboada, Ana


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 51 (2016) , p. 107-122 (Dossier. El creuer transatlàntic universitari de 1934) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà, català, francès i anglès.

L'objectiu d'aquest treball és mostrar com es va anar construint una integració femenina al món intel·lectual i de quina manera els diferents moviments pedagògics, polítics i socials van crear un marc de referència que va facilitar el pas segur de les nenes i joves cap a la cultura i la professionalització. En aquest article sobre el Creuer de 1934, presentem a les dones que s'hi van enrolar indicant breument el seu origen geogràfic, socioeconòmic i professional. A continuació, realitzem una síntesi del context històric en què van créixer les nostres creueristes i que els va permetre, a cadascuna en la seva línia i camp, integrar-se en una activitat que avui veiem com normal i habitual: un viatge universitari.

Cruceristas en el año 1934 : otro descubrimiento de América / Mª del Mar Merino Escobar
Merino Escobar, Maria del Mar


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 51 (2016) , p. 122-135 (Dossier. El creuer transatlàntic universitari de 1934) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà, català, francès i anglès.

El 1934, en el marc de la Segona República, la Universitat de Barcelona va organitzar un creuer amb el propòsit de descobrir alguns països de parla hispana de l'altre costat de l'Atlàntic, així com per establir ponts relacionals. El caràcter que definia al grup de creueristes, estudiants i professors, era el de la transdisciplinarietat. Això últim denota la voluntat d'unir, d'alguna manera, les diferents disciplines per a l'enriquiment mutu. El present article s'endinsa en el moment històric en qüestió a través d'aquest viatge i del relat autobiogràfic dels seus protagonistes, plasmat en l'epistolari personal que el Fons Guillermo Díaz-Plaja conserva. L'experiència és viscuda amb gran apertura cap al nou, amb una mirada profundament observadora i, en la majoria dels casos, amb gran entusiasme. El viatge i la visió d'alguns dels seus protagonistes dóna compte d'una visió moderna i avançada del que havia de ser l'educació acadèmica.

Mirada complaent als 175 anys de l'institut Ramon Muntaner de Figueres / Carles Bastons i Vivanco
Bastons i Vivanco, Carles


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 50 (2016) , p. 207-226 (Testimonis pedagògics) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, francès i anglès.

En el present treball vull adreçar una mirada complaent a l'institut d'ensenyament secundari Ramon Muntaner de Figueres, amb motiu del seu 175è aniversari, centre en què vaig cursar tot el batxillerat a mitjans del segle passat. A més d'aportar uns textos poc coneguts, el meu objectiu principal ha estat, d'una banda, recordar alguns dels seus trets específics i algunes etapes de la seva llarga història i, de l'altra, destacar uns noms propis del seu professorat (Ernesto Carratalá, Albert Compte, Carmina Pleyán, Ramon Reig) i del seu alumnat (Francesc Cambó, Salvador Dalí, Alexandre Deulofeu, Jaume Miravitlles, Josep Pla, Joaquim Xirau), que, per un motiu o altre, han excel·lit. I també d'aquesta manera, des d'uns noms concrets retre homenatge a tot el col·lectiu de docents de centres d'ensenyament secundari que, amb vocació incombustible, esperit de sacrifici, voluntat de servei i bona preparació científico-pedagògica han ajudat -i molt- a forjar els homes i dones, ciutadans d'ahir i d'avui, protagonistes, des del passat i des del present, d'aquesta Catalunya del segle XXI que aspira a unes noves formes de vida.