L'Enginyeria hidràulica a Solsona : noves aportacions des de la perspectiva arqueològica / Jordi Vallverdú Pastó, Bet Mallofré López
Vallverdú Pastó, Jordi


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 4-18

El present estudi es va realitzar amb l'objectiu de poder resoldre alguns dels interrogants que hi havia al voltant de dues estructures relacionades amb l'enginyeria hidràulica dins del territori del Solsonès i que formen part del seu paisatge natural. En concret, la recerca es va focalitzar en la canalització d'aigua dels frares Caputxins que anava des de la Mare de la Font fins al convent que tenien els frares a Solsona, i, d'altra banda, en la canalització que portava l'aigua des de Lladurs fins a Solsona passant pel Pont de l'Afrau. Aquestes dues construccions van modificar tant el paisatge com les dinàmiques entre diversos actors (les comunitats monàstiques, les "universitats", els productors, etc...), que organitzaven i controlaven el territori de Solsona i Lladurs durant els segles XVII-XVIII.

Joan Riba i Fígols : el dietari de guerra (1838) i la donació del sabre de mossèn Benet Tristany al Museu de Sal Gemma de Cardona (1862) / Ramon Planes Albets
Planes i Albets, Ramon


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 58-79

Els anys 2020 i 2021 fou subhastada, a Barcelona, una important col·lecció bibliogràfica i documental de tema carlí. El seu col·leccionista, mantingut anònim, havia aplegat, sens dubte al llarg de molts anys i dedicant-hi força diners, una biblioteca molt àmplia dels segles XIX-XX i una remarcable quantitat de documents originals. Eren documents de provinences originàries ben diverses, molts dels quals referents a Catalunya o bé a Euskadi. Era fàcil d'adonar-se que qui-saplos havien estat de l'arxiu o fons personal del militar governamental Manuel Llauder i de Camín (Argentona, 1789 - Madrid, 1851), però també n'hi havia d'altres provinences. L'Arxiu Comarcal del Solsonès pogué ingressar quatre documents d'aquella col·lecció, ara ja completament dispersada, d'un evident interès per a la seva col·lecció de documents solts. Dos d'aquests quatre documents ara conservats a Solsona provenen de l'arxiu personal de Joan Riba i Fígols. Aquest prevere solsoní, nat a la Selva (1805) i traspassat a Cardona (1873), és home força conegut pel Museu de Sal Gemma de Cardona que formà a casa seva.

Les Diligències amb el bisbat de Solsona per a la fundació del monestir de les caputxines de Manresa / Ovidi Cobacho Closa
Cobacho i Closa, Ovidi


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 80-95
Inclou apèndix documental.

En el present article s'estudien les diligències realitzades amb el bisbat de Solsona en el procés de fundació d'aquest monestir a partir de les fonts primàries localitzades als arxius manresans. Un annex documental recull les transcripcions d'algunes de les fonts manuscrites estudiades.

Un Cant tel·lúric de la Renaixença. Els actuals goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona / Albert Fontelles-Ramonet, Ester Llop
Fontelles i Ramonet, Albert


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 96-115

Els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona han esdevingut un cant emblemàtic que ha ultrapassat la intenció religiosa. Es canten en moltes celebracions de l'any, en els enterraments i sobretot al setembre, durant la Festa Major. Fora dels actes protocol·laris, els goigs també es canten pels carrers, a les hores petites, de forma espontània, quan els joves, lliures de tota jerarquia, aclamen la Mare de Déu del Claustre, portadora de l'alegria renovada de la Festa Major. Tot i que havien estat enregistrats en altres ocasions, la popularitat de la versió de Roger Mas a l'àlbum Les cançons tel·lúriques (2008) ha convertit els goigs solsonins en uns dels més coneguts del país.

La Migració nocturna dels ocells a Solsona / Lluís Brotons Alabau
Brotons Alabau, Lluís


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 116-129

A Solsona disposem d'una estació de migració nocturna d'ocells des de l'abril del 2020. Aquesta estació va començar a funcionar en plena pandèmia de COVID i ha permès descobrir la cara nocturna, i força desconeguda fins ara, de l'ornitologia de la comarca.

Urbanisme, comerç i patrimoni a la Solsona d'època contemporània / Nil Boix Besora
Boix Besora, Nil


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 20 (2022) , p. 54-86

La present comunicació és el resultat d'un exercici de microhistòria que té per objecte d'estudi un immoble de la ciutat de Solsona, cal Musiquet, i les diferents famílies que hi residiren i en foren propietàries. A través d'aquest fil conductor s'ha confeccionat un estudi que no només pretén desglossar la història d'un edifici, sinó també aproximar el lector al conjunt de processos econòmics, urbanístics i socials que s'han esdevingut a Solsona en el decurs dels segles XIX i XX. Un exemple pràctic que brinda un testimoni més de l'evolució històrica d'aquesta ciutat.

L'Orgue de la Catedral de la Solsona i la seva restauració / Jordi Xandri Bernadich
Xandri Bernadich, Jordi


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 20 (2022) , p. 88-101

L'orgue de la catedral de Solsona data de l'any 1853 i fou construït per l'orguener barceloní Gaietà Vilardebó i Ginestà, un dels orgueners més reconeguts del segle XIX, establert a Barcelona al núm. 24 del carrer dels Tallers1, el qual va realitzar intervencions en diversos orgues - com per exemple l'acabament de l'orgue de Castelló d'Empúries durant els anys 1852-54 (iniciat i inacabat pel francès Jean-Pierre Cavaillé i el seu fill Domènec el 1803)-2 i en construí de nous, dels quals en resten, almenys, el de la Catedral de Solsona (1853), el del santuari del Vinyet de Sitges (1857) i el del panteó del Marquès de Comillas (Santander, 1880). El de Solsona conserva la major part del material sonor original. La construcció de l'orgue de la catedral de Solsona es va realitzar dins les mateixes dates en què Vilardebó treballava en l'orgue de Castelló d'Empúries. És un dels darrers orgueners de l'escola catalana, just abans de l'esplendor de l'orgueneria romàntica francesa.

Solsona caçadora, dietari d'una Societat amant de la seva terra / Denis Boglio
Boglio, Denis


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 20 (2022) , p. 102-131

La Societat de Caçadors de Solsona i Comarca, fundada l'any 1940, és una de les més antigues de Catalunya. Al llarg dels seus 80 anys d'existència, podem observar l'evolució d'un aspecte fonamental de la vida rural i social de la ciutat i de la comarca: la caça. Activitat social per a molts, esport per a altres, la Societat i els seus membres sempre han estat una part vibrant de Solsona. Aquesta història pren com a font la documentació dels arxius de la Societat, una part de la qual està dipositada a l'Arxiu Comarcal, complementada per altres documents històrics de l'Arxiu Comarcal i la memòria viva d'alguns caçadors.

Provisio facta die 29 aprilis 1726 per admodum illustrem et reverendissimum d. don Foelicem de Vilaplana abbatem & cancellarium litteratissimum & meritissimum in causa firmae iuris factae in Curia Ecclesiastica illustrissimi reverendissimi domini Episcopi Coelsonensis per admodum illustre capitulum canonicorum almae sedis coelsonae ex una et regium procuratorem fiscalem patrimonialem pro regiis dignitaibus dictae sedis coelsonae partibus ex altera
Vilaplana, Fèlix de (Ripoll, Abat de)


Barcinone : ex typis Ioannis Iolis, [1726 o post.]
[4] p. ; 30 cm
Port. orl. i capll. orn. a l'inici del text.

El Retorn a Catalunya del canonge Joan Viladrich després de la mort del cardenal Vidal i Barraquer (1943-1946) / Manel Tarrés i Lagunas
Tarrés i Lagunas, Manel


En: 249779 Exilis polítics a l'època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d'acollida : Actes del XIII Congrés de la CCEPC. La Jonquera, 4, 5 i 6 de novembre de 2022. [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2024. p. 347-362
 (Estudis polítics i culturals) 

El Sant Sopar de Solsona / Jordi Puntas Calveras
Puntas i Calveras, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 155 (primavera 2023), p. 54-63 : il.
Bibliografia.

El Sant Sopar del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, atribuït actualment a Pere Teixidor (abans s'atribuïa a Jaume Ferrer I), comença el seu recorregut, si fa o no fa, a partir de 1445. Com anirem descobrint, sembla ser que fou un encàrrec per a la canònica de Santa Maria de Solsona, tot i que no hi ha documents que ho certifiquin.

Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, la Segarra i la Noguera: des de Solsona i Madrona a Santes Creus del Bordell, Sallent, Ribelles i a Vilanova de l'Aguda / Josep Maria Mata i Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Xaragall : revista de ciències de la Catalunya Central, núm. 510 (gener 2014), p. 1-20

S. XVIII. Esborrany d'una carta [de Josep Aparici] referent al pagament de la contribució fet per Solsona, Bràfim i el comtat de Peralada [Fitxer informàtic]



[17??]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Tomàs Boix a Manresa : activitat i relacions artístiques / Ovidi Cobacho Closa
Cobacho i Closa, Ovidi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 30-39 : il. (Art) 
Notes i referències bibliogràfiques.

Tomàs Boix Soler (Solsona, 1886-1951) fou un dels artistes pioners en la introducció de la pràctica del pleinairisme a les comarques centrals cap a la primeria del segle XX. Especialment actiu a la comarca del Solsonès, durant les dècades dels anys 30 i 40 va mantenir una estreta vinculació amb l'ambient artístic de Manresa, lloc on exposà en reiterades ocasions i establí relacions artístiques i personals. El present article té per objecte estudiar l'activitat i les relacions artístiques del pintor solsoní a la capital bagenca.

Cacau / Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Demarcació Lleida-Solsona-Urgell



Núm. 1 (des. 1995)-núm. 4 (des. 1996)
Tàrrega : la Demarcació, 1995-1996
Il. ; 30 cm. Irregular.

Els Torroja i la difusió de la reforma canonical a Santa Maria de Vilabertran i a Santa Maria de Solsona / Josep M. Masnou Pratdesaba
Masnou i Pratdesaba, Josep M.


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 19 (2021) , p. 22-37 : il.

En aquest article volem recollir totes les informacions noves que ens permeten conèixer la formació del patrimoni dels Torroja i que explica la influència que els descendents d'Ecard Miró van tenir al segle XII. També volem remarcar que aquesta família va tenir una relació important amb la canònica de Santa Maria de Vilabertran, de la qual una branca dels Torroja va poder consolidar-se amb l'abat Pere de Torroja, que serà promocionat al bisbat de Saragossa.

Simon Ortís (1581-1654), organista de la catedral de Solsona, mestre de capella i compositor / Ramon Planes Albets
Planes i Albets, Ramon


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 19 (2021) , p. 38-59 : il.

Temps enrere, l'estudi de la menestralia solsonina em dugué a fer l'exercici d'identificar poc o molt el prevere Simon Ortís, per la relació quotidiana que tingué amb aquells sectors urbans arran de la contractació de servei domèstic per a la seva casa. L'escaiença de demanar-me l'arxiu comarcal un article quan és molt avançada la restauració de l'orgue de la catedral de Solsona, em fa pensar que avançar ara aquesta meva mena de nota a peu de pàgina biogràfica de Simon Ortís pot contribuir a donar més dimensió historicosocial a un instrument tan nostrat, escassament documentat més enllà dels segles.

El Centre d'Estudis Lacetans. 25 anys treballant per la cultura i la natura / Centre d'Estudis Lacetans



En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 19 (2021) , p. 110-133 : il.

El Centre d'Estudis Lacetans, a través de les seves seccions, aporta a la vida solsonina, amb regularitat i qualitat, nous projectes que fan créixer la consideració cívica i cultural d'una ciutat que mai abans havia gaudit de tanta vitalitat a l'entorn del seu patrimoni històric, natural, polític o tradicional. La influència del CEL no ha parat de créixer al llarg dels seus vint-i-cinc anys.

Cicle de primavera : Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana : Deu poetes "a capella"



[S.l.] : Fundació Caixa de Catalunya, 1993
[24] p. : il. ; 20 cm
Programa dels concerts que el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana va fer entre el 17 d'abril i el 9 de maig de 1993 a Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Badalona, Figueres, Manresa i Solsona.

Pro ... archipresbytero et Capitulo Ecclesiae Collegiatae Insignis Beatae Mariae de Vilabertran & regijs dignitatibus Ecclesiae Coelsonen. contra doctor Franciscum Vila, sacristam, et Iosephum Gali, abdomedarium ecclesiae Sancti Petri villae de Figuerijs : in causa suplicationis vertenti / ad relationem ... Iosephi de Pastor & Mora ... ; in actis Topi

Monestir de Santa Maria de Vilabertran.


[Barcinone?] : [s.n.], [1685 o post.]
34, [2] p. ; 32 cm
35 lín. i reclams. Fris a l'inici del text. "11 Iulij 1685" és la data més moderna citada al text. Precedeix el tít.: "Iesus, Maria, Ioseph cum DD. tutelaribus".