português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
SISTEMA ELECTORAL []
Referències trobades:
55   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 3
anar a la pàgina          


1 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Capafontins d'ara fa cent anys / Ildefons Llop
Llop, Ildefons


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Any VI, núm. 12 (agost 2008), p. 25-30


Matèries: Restauració ; Sistema electoral ; Cens electoral ; Població ; Característiques demogràfiques ; Composició socioeconòmica
Àmbit:Capafonts ; Prades, serra de
Cronologia:1879, 1904
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Capafonts/article/view/354276
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 55
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes / Oriol Luján Feliu
Luján i Feliu, Oriol


Valls : Milenio, 2018
216 p. ; 24 cm (Alfa, 73) 
ISBN 9788497438261

A partir de l'anàlisi de les eleccions generals en els districtes catalans durant la Dècada Moderada (1843-1854) aquest llibre explora i destria les diferents concepcions de la política liberal que van tenir els actors implicats: elegibles, electors i col·lectius sense dret a vot. Des d'una perspectiva que conjumina història social i cultural, el text revaloritza el paper actiu dels electors i els col·lectius sense dret a vot, ressalta el singular rol desenvolupat per les elits territorials, per més que enfronti tinguessin sempre disposats a governs que obtenien grans majories, i obre noves línies de recerca sobre la politització electoral, veient en l'abstenció i la disputa electoral formes de manifestació política. A més, assenyala la necessitat de revisar algunes interpretacions assentades en la historiografia, com per exemple el domini gairebé hegemònic del moderantismo en les eleccions generals. (Editorial).



Matèries: Dècada moderada ; Isabel I d'Espanya ; Eleccions generals ; Liberalisme ; Moderantisme ; Sistema electoral ; Comportament electoral ; Cens electoral ; Elits locals ; Poder polític ; Dinàmica social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1843 - 1854


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Eleccions: què són, com es fan / Agustí Vidal
Vidal, Agustí


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any IV, núm. 38 (octubre 1982), p. 8-10 (Sociologia
Notes. En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.


Matèries: Sistema electoral ; Eleccions ; Eleccions municipals ; Comportament electoral ; Transició democràtica
Àmbit:Riudoms ; Catalunya
Cronologia:1979
Accés: http://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/290642/378961
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Reclamant espanyolitat des de la catalanitat :un estudi dels diputats escollits a Catalunya durant la Dècada Moderada (1843-54) [Fitxer informàtic] / Oriol Luján Feliu ; [dirigida per: M. Gemma Rubí i Casals]
Luján Feliu, Oriol


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: Rubí i Casals, M. Gemma. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2016
1 fitxer informàtic
ISBN 9788449060182

En aquesta investigació s'ha treballat el parlamentarisme en la Dècada Moderada (1843-54), amb els diputats escollits en els districtes electorals catalans com a objecte d'estudi. Aquesta perspectiva ha quedat concretada en sis grans àmbits d'anàlisi. En primer lloc, s'ha ofert un perfil comú dels representants estudiats, mitjançant un anàlisi sociològic a partir dels recursos que proporciona el mètode prosopogràfic, alhora que s'han considerat els motius que portaren aquests homes a ser polítics. A continuació, s'ha avaluat la concepció de la política, especialment en l'àmbit electoral, que tingueren els diputats i els partits polítics espanyols del liberalisme, els ciutadans en la seva condició d'electors i els col·lectius sense dret a vot. El procés electoral també s'ha tingut en compte, subratllant un distintiu perfil polític entre els districtes catalans, amb una significativa diversitat política i una baixa participació causada per la insatisfacció que generava el règim moderat. D'altra banda, s'ha estudiat el rol que els polítics desenvoluparen des d'una perspectiva representativa. En altres paraules, com els diputats actuaren per a representar els interessos de l'electorat, així com el contacte que establien amb l'electorat per a respectar els seus desitjos. En cinquè lloc, s'ha analitzat l'acció parlamentària catalana, tenint en compte tant les estratègies de convergència com de desunió. Els debats sobre qüestions d'Estat solien dividir aquests polítics, que acostumaven a donar suport al partit o facció amb el que se sentien més propers. En contrast, s'uniren quan algunes problemàtiques emergiren, com ara una política econòmica proteccionista o el desig d'una política fiscal menys agressiva. Aquesta acció coordinada es conegué amb el nom de Diputació catalana. Finalment, s'han examinat les respostes de la opinió pública espanyola a aquestes accions, que diferiren segons el context i la temàtica concernent, passant tant per l'acceptació com pel rebuig, especialment quan es tractava de quùestions referents a l'àmbit industrial, a aspectes percebuts com a únicament beneficiosos pels catalans i finalment quan els diputats dels districtes catalans, també els afins al govern, votaven de manera diferent al gabinet de torn.


Matèries: Tesis doctorals ; Diputats a Corts ; Isabel II d'Espanya ; Dècada moderada ; Corts generals ; Liberalisme ; Vida política ; Opinió pública ; Catalanisme ; Espanyolisme ; Partits polítics ; Polítics ; Prosopografia ; Sistema electoral ; Eleccions ; Comportament electoral
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1843 - 1854
Autors add.:Rubí i Casals, Maria Gemma (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/368191
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El libre en lo qual stan contenguts la forma y modo de ensacular de dos en dos anys y traure quiscun any los honorables consols de la vila de Cardona (any 1558) / Andreu Galera i Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XIII, núm. 13-1 (1993) , p. 485-493 (Institucions Municipals
Notes a peu de pàgina. Inclou transcripció de les "Ordinacions sobre la manera d'elegir els Cònsols de la vila de Cardona mitjançant la insaculació".


Matèries: Poder local ; Insaculació ; Consell municipal ; Sistema electoral ; Fonts documentals
Àmbit:Cardona
Cronologia:1558
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (3r : 1993 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/101152/152102
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Members of Parliament representing Barcelona during the rise of the Spanish parliamentary system (1834-54) / Borja de Riquer, Gemma Rubí, Ferran Toledano, Nuria Rius, Oriol Luján



En: Parliaments, Estates and Representation. London. Vol. 35, num. 1 (April 2015), p. 46-65 : il. gràf.
Resum en anglès.


Matèries: Revolució liberal ; Corts generals ; Parlamentaris ; Diputats a Corts ; Polítics ; Composició socioeconòmica ; Sistema electoral ; Poder polític ; Vida política
Àmbit:Barcelona, província ; Catalunya
Cronologia:1834 - 1854
Autors add.:Riquer i Permanyer, Borja de ; Rubí i Casals, Maria Gemma ; Toledano González, Lluís Ferran ; Rius Vera, Núria ; Lujan Feliu, Oriol
Accés: http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/02606755.2014.988468# [Accès restringit]
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 55
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Sistema de partits català des de la transició fins avui (1977-1996) / Miquel González
González, Miquel


En: 007132 Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana: 2n Congrés de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Palma, 1997. Barcelona : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Cossetània, 2001. p. 173-194 : gràf.

Bibliografia.



Matèries: Franquisme ; Transició democràtica ; Epoca democràtica actual ; Partits polítics ; Vida política ; Eleccions ; Sistema electoral ; Comportament electoral
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1977 - 1996
Localització: Biblioteca de Catalunya; UB: Filosofia, Geografia i Història; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Central de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Zulueta a l'Urgellet : un primer contacte en clau electoral / Carles Gascón Chopo
Gascón Chopo, Carles


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2010-11, núm. 7 (novembre 2012), p. 139-155 : il.
Notes. Inclou apèndix amb l'escrutini de les eleccions legislatives de l'1 de febrer de 1891 al districte de la Seu d'Urgell. Resum en català i anglès.

El particular sistema polític de l'Espanya de la Restauració reservava un escó a les Corts de Madrid a cadascun dels partits judicials del país, si bé no era estrany que els candidats que s'hi presentaven fossin forans. L'any 1890, un jove advocat barceloní de tendències republicanes moderades apareixia al partit judicial de la Seu d'Urgell per mirar de batre el candidat conservador, Don Ramón Martínez Campos, duque de la Seo de Urgel. El jove candidat republicà, Josep Zulueta i Gomis, es dedicà durant aquell any de 1890 a recórrer tot l'Urgellet i part de la Cerdanya a la recerca de votants i posà les seves impressions per escrit en una sèrie d'articles que foren publicats a La Vanguardia, diari del qual era col·laborador habitual. En aquests articles, Zulueta descriu un territori molt endarrerit a causa de l'oblit de l'Administració central, al qual atribueix, però, grans riqueses naturals i una gran capacitat emprenedora per part dels seus habitants. L'interès del seu testimoni, però, no és simplement descriptiu: Josep Zulueta i Gomis és un dels personatges més influents -segurament el que més- en la història de l'Urgellet i de bona part del Pirineu català durant el segle xx arran del seu protagonisme en la implantació d'un nou model econòmic, i aquest primer contacte amb la realitat socioeconòmica de l'Urgellet de finals del segle xix ens serveix per determinar les línies mestres del seu pensament i dibuixar els camins que pretenia seguir per treure aquest territori de la misèria.


Matèries: Restauració ; Caciquisme ; Sistema electoral ; Corrupció política ; Candidatures electorals ; Republicanisme ; Parlamentaris ; Diputats a corts
Matèries: Zulueta i Gomis, Josep (1858-1925) ; Martínez Campos i Rivera, Ramon (1863-1930)
Àmbit:Seu d'Urgell, la ; Alt Urgell
Cronologia:1890
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (7è : 2011 : Salardú )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/261848/376588
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 55
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Fin de la insaculación Fernandina en los municipios y gremios catalanes / Juan Mercader Riba
Mercader i Riba, Joan


[S.l.] : Institución Fernando el Católico, [1952]
[10] p. ; 24 cm
Separata de: Estudios del V Congreso de historia de la Corona de Aragón. Vol. I, p. 343-353.



Matèries: Corona d'Aragó ; Sistema electoral ; Insaculació ; Gremis ; Ajuntament
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700 - 1800]
Autors add.:Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (5è : 1952 : Saragossa )
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La designació de secretaris a l'Aljama de Castelló d'Empúries. Dades documentals / Miquel Pujol i Canelles
Pujol i Canelles, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 24 (1991) , p. 127-172 : il. (Història
Notes. Inclou apèndix documental.


Matèries: Edat mitjana ; Fonts documentals ; Càrrecs públics ; Sistema electoral ; Sinagogues ; Jueus ; Vida social ; Aljama
Àmbit:Castelló d'Empúries
Cronologia:1284 - 1411
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93124/164606
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La política a la Barcelona de la Restauració: interessos i ideals, memòries i projectes / Àngel Duarte
Duarte i Montserrat, Àngel


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 16 (2010) , p. 15-38 (Dilemes de la fi de segle, 1874-1901. I. Política local i rerefons intel·lectual) 
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Restauració ; Política ; Poder local ; Sistema electoral ; Partits polítics ; Elits locals
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1874 - 1901
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (10 : 2007 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/226089/333184
http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/duarteponen.pdf [Resum ponència]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La lluita política durant el Sexenni: del radicalisme democràtic al conservadorisme liberal / Marició Janué i Miret
Janué i Miret, Marició


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 15 (2009) , p. 19-52 (El Tombant de 1868-1874. I. El Sexenni Democràtic) 


Matèries: Sexenni democràtic ; Historiografia ; Política ; Revolució liberal ; Liberalisme ; Ideari polític ; Sistema electoral ; Organització administrativa
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1868 - 1874
Autors add.:Congrès d'Història de Barcelona (9 : 2005 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/166872/221135
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UB: Filosofia, Geografia i Història; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 55
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Vots, electors i corrupció : una reflexió sobre l'apatia política a Catalunya (1869-1923) / Gemma Rubí i Josep Armengol
Rubí i Casals, Maria Gemma


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012
192 p. : il. ; 19 cm (Biblioteca Serra d'Or, 453. Història contemporània) 
Bibliografia.
ISBN 9788498835427

El llibre explora en clau electoral alguns aspectes que pretenen explicar, o si més no reflexionar-hi, la tendència a l'apatia política que experimentaren els ciutadans catalans des del Sexenni Democràtic (1868-1874) i durant la Restauració borbònica (1868-1923). Els trets d'una cultura cívica gestada durant la llarga transició del liberalisme polític a la democràcia no van contribuir en absolut a la cohesió, sinó a la divisió i a la gran fractura que va significar la guerra civil.



Matèries: Sexenni democràtic ; Restauració ; Eleccions ; Comportament electoral ; Caciquisme ; Corrupció política ; Sistema electoral
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1868 - 1923
Autors add.:Armengol i Segú, Josep
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Modernizando desde abajo. La reconversión del caciquismo y la política de masas en las ciudades catalanas (1901-1923) / Maria Gemma Rubí Casals
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 32 (2011) , p. 187-202
Notes a peu de pàgina.

L'origen d'aquest article resideix en una comunicació que vaig presentar al Congrés Internacional "Modernitzar Espanya" (1898-1914) que es va celebrar a la Universitat Complutense de Madrid a l'abril de 2006. L'enfocament utilitzat és el de la història social de la política i se centra en l'anàlisi de les pràctiques polítiques i de les actituds adoptades per les elits partidistes catalanes al llarg del règim polític de la Restauració. Abans de res, s'insisteix en la capacitat de resistència de les pràctiques caciquils que es percep a partir de 1900, malgrat la descomposició precoç del torn dinàstic a Catalunya, i del progrés imparable de l'autenticació del sufragi. A aquest nou caciquisme ho hem cridat "caciquisme renovat o reconvertit" que va conviure amb la mobilització electoral i el pluralisme polític, elements propis d'una politització democràtica embrionària, i que es va recolzar en les organitzacions d'interessos que van proporcionar vots a canvi de favors i de prebendes.


Matèries: Restauració ; Caciquisme ; Poder local ; Elits locals ; Eleccions ; Sistema electoral
Àmbit:Manresa ; Catalunya
Cronologia:1900 - 1923
Accés: http://revistas.ucm.es/index.php/CHCO/article/view/36671
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El proceso electoral en España y en Cataluña según la Constitución de 1812 / Quintí Casals Bergúes
Casals Bergés, Quintí


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 5-28 (Arran de Cadis : Dossier
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

En aquest treball s'analitza la normativa electoral i la seva aplicació inclosa en l'articulat de la Constitució de 1812. Per això en primer lloc s'estudia l'esperit del projecte electoral constitucional. Posteriorment s'analitza la seva aplicació en els comicis per elegir les Corts Ordinàries de 1813 en les dues realitats que contempla: els territoris de la metròpoli i els d'ultramar. Analitzada la normativa electoral, establim el Parlament teòric resultant i la seva aplicació real. Finalment, fem una anàlisi prosopogràfica dels diputats elegits a Espanya i Catalunya, establim la morfologia del parlamentari tipus i el comparem amb els resultats de les dues realitats electorals apuntades.


Matèries: Corts constituents ; Corts generals ; Corts de Cadis ; Eleccions generals ; Legislació ; Sistema electoral ; Diputats a Corts ; Prosopografia
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1810 - 1814
Autors add.:Seminari Bicentenari de la Constitució de Cadis (2012 : Bellaterra )
Accés: http://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/casals-v1n1/pdf


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Escaños, votos e irregularidades. Los caprichos de la política en la Cataluña de la Restauración (1875-1923) / Gemma Rubí
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 7 (2007) , 17 p

El present article tracta d'analitzar les singularitats que va tenir la vida política a Catalunya durant el període històric de la Restauració borbònica, i especialment posa l'accent en els ritmes i cronologies de descomposició del torn dinàstic. En no modificar-se substancialment les regles del sistema polític, van perviure els hàbits propis de la política clientelar, que es van reproduir com a mecanisme d'accés al poder, tant per a dinàstics com per a catalanistes i republicans. Alhora, la política als districtes catalans va avançar lentament però inexorablement cap a una embrionària democràcia de masses, plural i competitiva.


Matèries: Restauració ; Caciquisme ; Vida política ; Eleccions ; Partits polítics ; Sistema electoral ; Corrupció política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1875 - 1923
Accés: http://hispanianova.rediris.es/7/articulos/7a004.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 55
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pla de l'Estany / Jordi Galofré
Galofré i Illamola-Simal, Jordi


En: 122978 El somni republicà. el republicanisme a les comarques gironines ; Pujol, Enric (Dir.). Barcelona : Viena : Diputació de Girona, 2009. p. 212-219 : il.
 (El republicanisme comarca per comarca



Matèries: Carlisme ; Republicanisme ; Eleccions ; Partits polítics ; Polítics ; Restauració ; Dictadura de Primo de Rivera ; República espanyola II ; Famílies ; Caciquisme ; Sistema electoral ; Corrupció política ; Frau electoral ; Poder local ; Federalisme ; Catalanisme ; Maçoneria ; Moviment obrer ; Vida política
Àmbit:Banyoles ; Pla de l'Estany
Cronologia:[1900 - 1939]
Localització: Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Política, liberalisme i revolució: Barcelona, 1820 - 1823 [Fitxer informàtic] / Jordi Roca Vernet ; tesi doctoral dirigida per Lluís Ferran Toledano González
Roca i Vernet, Jordi


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2009
Dirigida per: Toledano González, Lluís Ferran. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna iContemporània, 2007
Consultable des del TDX. Bibliografia.
ISBN 9788469199794

Aquesta investigació analitza una de les etapes oblidades de la història contemporània de Barcelona, el Trienni Liberal 1820-1823, i ho fa des d'una perspectiva política i social. La recerca ha pretès reconstruir les elits polítiques liberals a partir de l'estudi de múltiples centres de sociabilitat: electoral, institucional, política, educativa, cultural i de les organitzacions i organismes revolucionaris. La confrontació de les diverses llistes de membres d'aquells centres, ha permès identificar els quatre cents ciutadans que bastiren el moviment liberal exaltat. La investigació ha concentrat la seva mirada en les pràctiques i discursos polítics que definiren la identitat política del moviment exaltat. La recerca ha posat de manifest com aquell moviment polític substituí les elits moderades en les institucions barcelonines i catalanes, a partir de la tardor de 1822. Els exaltats es feren amb el poder mobilitzant als ciutadans de Barcelona mitjançant la seva apel·lació a l'exercici directe de la sobirania política. El liberalisme revolucionari havia desplaçat la legitimitat política de les institucions al carrer. Per primera vegada, una investigació s'ocupa de manera monogràfica de la història política del Trienni a Barcelona, posant-la en relació amb la dinàmica catalana ja analitzada i amb els debats a Corts. La recerca sobre el liberalisme revolucionari s'ha elaborat a partir de l'estudi de quatre àmbits diferenciats: les pràctiques polítiques revolucionàries; el naixement de noves formes de sociabilitat política; la formació d'un discurs polític que ajudés a sedimentar les noves pràctiques; i una nova cultura constitucional que permetria comprendre de quina manera els ciutadans interpretaren la Constitució de 1812. L'anàlisi de la recepció d'aquestes exegesis ha ajudat a entendre quins foren elements que s'empraren per dotar de significat a la Constitució. La cultura constitucional del Trienni a Barcelona tingué fou distinta de la cultura constitucional que s'havia forjat durant el moment de la seva promulgació de la Constitució, el 19 de març de 1812 a Cadis.


Matèries: Trienni Liberal ; Vida política ; Liberalisme ; Revolució liberal ; Poder polític ; Corts de Cadis ; Constitució 1812 ; Oligarquia ; Sociologia política ; Polítics ; Parlamentaris ; Ideari polític ; Sistema electoral ; Tesis doctorals
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1820 - 1823
Accés: http://hdl.handle.net/10803/4811
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 55
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Visca la República / [coordinació:] Manuel Risques ; Ricard Vinyes, Josep Fontana, Joan B. Culla, [et al.]



Barcelona : Proa, 2007
272 p. ; 22 cm (Perfils, 79) 
Recull del Cicle de conferències:"A 75 anys de la Segona República: els grans debats", organitzades per l'Institut de Cultura de Barcelona. Palau de la Virreina, del 18 d'abril al 30 de maig de 2006. Inclou apèndix: les eleccions del període republicà.
ISBN 978-84-8437-989-8

Quan el 12 d'abril de 1931 la societat espanyola va acudir a votar per renovar els ajuntaments, ningú no podia sospitar que a la monarquia li quedaven dos dies de vida. Alfons XIII va fugir del país i el va deixar en mans d'una nova classe política. A partir d'aquell moment tot va anar molt de pressa: des d'una República Catalana proclamada per Francesc Macià que va durar tres dies, fins a un seguit de reformes i lleis que la involució de la República Espanyola va deixar a mig coure. L'obra republicana va ser molt intensa i va abraçar molts camps: des de la religió a l'exèrcit, passant per l'ensenyament, la sanitat o la distribució territorial. Textos de Joan B. Culla, Josep Fontana, Borja de Riquer i Enric Ucelay Da Cal, entre d'altres.



Matèries: República espanyola II ; Generalitat republicana ; Vida política ; Pensament polític ; Republicanisme ; Federalisme ; Catalanisme ; Eleccions generals 1931 ; Eleccions generals 1936 ; Dona ; Sistema electoral ; Policia ; Catolicisme ; Feixisme ; Cultura ; Societat ; Moviments socials ; Exèrcit ; Educació ; Sanitat ; Proclamació de la República Catalana 1931 ; Sufragi femení
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Risques Corbella, Manuel (Dir.) ; Vinyes i Ribas, Ricard ; Fontana i Làzaro, Josep ; Culla i Clarà, Joan B.
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 55
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Víctor Balaguer i el districte electoral de Vilanova i la Geltrú / Joan Palomas i Moncholí
Palomas i Moncholí, Joan


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 120 (desembre 2005), p. 6-9 : il.
Suplement de: L'Avenç: revista d'Història. Notes.

La relació de Víctor Balaguer amb Vilanova i la Geltrú va ser intensa i àmplia. Tot i així, en iniciar la seva carrera política no tenia cap lligam específic amb aquesta població. Ni tan sols no s'havia plantejat utilitzar-la com a base d'operacions per fer el salt a l'alta política.


Matèries: Vida política ; Eleccions ; Sistema electoral ; Sexenni democràtic ; Progressisme ; Polítics ; Parlamentaris
Matèries: Balaguer i Cirera, Víctor (1824-1901)
Àmbit:Sabadell ; Vilanova i la Geltrú
Cronologia:1854 - 1901
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Plecs/article/view/282723/370569
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 3
anar a la pàgina          

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3