português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
RECERQUES I ASSAJOS []
Referències trobades:
17   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 17   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El 1er de Maig a Catalunya. Les Vuit Hores i la jornada internacional del treball / Maria Rodríguez Calleja
Rodríguez Calleja, Maria


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 216-219 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

El 1er de Maig va ser establert per un Congrés Obrer Internacional amb el propòsit de realitzar una afirmació pública dels obrers com a obrers, sense distincions ni ideològiques ni nacionals. Una unitat que s'establia amb la demanda d'una legislació internacional del treball amb la jornada de vuit hores al capdavant. Però aquestes diferencies si que existien i es basaven en les relacions entre els mateixos obrers i entre els obrers i la societat que els envoltava. Unes diferencies que configura la història del moviment obrer en general i la de la jornada del 1er de Maig en particular.


Matèries: Internacional II ; Moviment obrer ; Jornada laboral ; Primer de maig ; Associacionisme ; Associacions obreres ; Conflictivitat social ; Vagues ; Manifestacions ; Anarquisme ; Socialisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1889 - 1918
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/27884
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Pulso de 1976. Las movilizaciones de Tarragona en el contexto español / Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 287-114 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

Després de la mort de Franco el novembre de 1975 la part més mobilitzada de l'oposició maldà per trencar amb el seu règim polític, que buscava perpetuar-se més enllà de la vida del dictador. La conflictivitat sociopolítica, que s'havia erigit en el model predilecte d'oposició al franquisme, va adquirir una gran intensitat en les principals regions urbanes i industrials del país. Al llarg de tota la dictadura, la de Tarragona va ser una província secundària en termes de mobilització social. Això no obstant, les oportunitats polítiques generades per un context de gran conflictivitat van establir les condicions per a que l'antifranquisme tarragoní intentés escometre una vaga general d'àmbit local. Una pretensió que no va reeixir tal com l'havien esperat, però que va suposar el pic de protestes laborals de tot el franquisme a la ciutat i les conseqüències polítiques de la qual van resultar evidents quan tres regidors municipals van dimitir i el Governador Civil va ser cessat del càrrec. La duresa del conflicte només va ser superada per una intensa i inèdita violència policial, la qual va condicionar nítidament l'abast del pols polític contra el franquisme de 1976.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica ; Antifranquisme ; Conflictivitat social ; Vaga general 1976 ; Moviment obrer ; Repressió política
Àmbit:Tarragona, província ; Espanya
Cronologia:[1973 - 1976]
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/27907
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Llums i ombres a "Homenatge a Catalunya" / Paul Preston
Preston, Paul


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 10 (2017) , p. 1-29 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Fets de maig 1937 ; Escriptors ; Memòries ; Literatura ; Pensament polític
Matèries: Orwell, George (1903-1950)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/21350
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Atentados sociales y el surgimiento de la violencia individualizada en los conflictos laborales de Barcelona, 1902-1917 / Juan Cristóbal Marinello Bonnefoy
Marinello Bonnefoy, Juan Cristóbal


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 9 (2016) , p. 25-50 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

El concepte d'atemptat social va ser utilitzat per definir les formes de violència que van caracteritzar l'època del pistolerisme. Aquesta idea evidenciava un aspecte singular de la violència sindical a Barcelona: l'existència d'agressions individualitzades que contrastaven amb el caràcter col·lectiu que va mantenir el fenomen en altres contextos. L'article analitza el sorgiment d'aquesta violència a través de tres moments decisius: el pas d'una política d'ordre públic reactiva a una preventiva després de la vaga general de 1902, l'aparició d'atemptats organitzats durant les vagues metal·lúrgiques de 1910 i els primers atacs contra empresaris de la indústria tèxtil.


Matèries: Sindicalisme ; Moviment obrer ; Conflictivitat laboral ; Conflictivitat social ; Violència ; Vagues ; Pistolerisme ; Atemptats ; Restauració
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1902 - 1917
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/17539
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catalanisme radical, nacionalisme integral i feixisme a la Catalunya dels anys trenta : historiografia, teoria i estat de la qüestió / Daniel Roig i Sanz
Roig i Sanz, Daniel


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 9 (2016) , p. 51-82 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

Si bé el debat sobre l'existència d'un feixisme català -i separatista- ha tingut un abast ben limitat,aquest article pretén apropar-se a la qüestió a través d'un recorregut historiogràfic per les principals aportacions teòriques que, des dels anys setanta fins a l'actualitat, s'han anat elaborant al voltant d'aquesta problemàtica epistemològica. Així, tot partint de les polèmiques que generarien els escamots d'Estat Català durant els anys trenta, no només s'aborda la producció científica i divulgativa sobre la història de l'independentisme català del període. Sinó que el text també planteja un marc d'anàlisi i d'interpretació històrica sobre els segments politico-ideològics del separatisme que, des d'un nacionalisme integral d'arrel maurrassiana, abraçarien bona part dels ingredients, de la retòrica i de les receptes de la nova dreta radical europea.


Matèries: República espanyola II ; Partits polítics ; Ideari polític ; Vida política ; Catalanisme ; Nacionalisme ; Feixisme ; Historiografia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/17540
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Eleccions municipals de 1934 a Catalunya / Raimon Soler Becerro
Soler i Becerro, Raimon


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 47-75 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina. Inclou annex: Resum de participació i resultats en percentatges.

El 14 de gener de 1934 es van celebrar unes eleccions municipals a Catalunya que foren crucials per al desenvolupament posterior dels esdeveniments d'aquell any. S'havien de substituir tots els ajuntaments catalans sorgits de les eleccions del 12 d'abril i es van desenvolupar en un context de gran tensió política i social. A més,per primer cop en la història del nostre país les dones podien participar en peu d'igualtat amb els homes en l'elecció dels consistoris. Tanmateix, la historiografia ha tendit a passar-hi per sobre, quan no a marginar del seu relat aquestes eleccions, les quals van suposar un punt de ruptura entre dretes i esquerres. En aquest article es pretén omplir aquest buit i donar una visió de conjunt d'aquests comicis.


Matèries: República espanyola II ; Eleccions municipals 1934 ; Comportament electoral ; Vida política ; Sufragi femení ; Historiografia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1934
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/15136
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Barcelona, els moviments socials i la transició a la democràcia : hegemonia gramsciana, referent espanyol i ruptura catalana / Marc Andreu Acebal
Andreu Acebal, Marc


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 105-134 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

El moviment cívic forjat als barris durant la dictadura de Franco a Espanya, als anys seixanta va ser dirigit per militants de l'oposició (bàsicament comunistes i activistes cristians de base). La seva estructura a Catalunya va ser una sèrie de comissions de barri i associacions de veïns. A partir de 1972, es va organitzar a Barcelona al voltant d'una federació legal (FAVB), que inicialment era de classe mitjana i en gran part vinculada a l'establishment franquista local. No obstant això, va ser presa ràpidament per l'esquerra urbana i catalanista i es va convertir en un element clau de la lluita contra el franquisme i per la democràcia. Aquest moviment popular va aconseguir nombroses victòries a Barcelona pel que fa qüestions urbanes, socials i culturals. Els canvis interns a la FAVB i la seva difícil relació amb l'autoritat local, però sobretot la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, va imposar un canvi d'escala i del model urbà de la ciutat. Això va marcar el final d'aquesta hegemonia cultural i d'una idea de ciutat democràtica socialitzant que, no obstant, manté la seva influència sobre el final del consens urbà forjat durant la transició.


Matèries: Franquisme ; Transició democràtica ; Moviments socials ; Moviment veïnal ; Associacions de veïns ; Historiografia
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1970 - 1982]
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/15136
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
In movimento. Repertorio de fonti comparativi per lo studio del rapporto tra il movimento operaio e la migrazione interna. Barcellona - Torino 1955-1969 / Michelangela Di Giacomo
Di Giacomo, Michelangela


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 53-75 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

L'article tracta de si és possible i de quina manera es pot realitzar una investigació que compari les actituds dels subjectes del moviment obrer italià i espanyol en relació a la població que emigra des de les àrees subdesenvolupades cap a les capitals industrials de ambdós països. Més en concret, se centrarà en les ciutats de Torí i Barcelona durant els anys seixanta i en les parelles PCI/ PCE-PSUC i CGIL/ CCOO. En una primera part, es descriuen els materials d'arxiu i bibliogràfics. En una segona part, s'esbossen unes propostes per utilitzar concretament aquests materials i, en una tercera, donaré compte de la literatura historiogràfica, tot definint els punts principals de la comparació.


Matèries: Fonts documentals ; Moviment obrer ; Migració interna ; Partits polítics ; Sindicats
Àmbit:Barcelona ; Torí - Itàlia
Cronologia:1955 - 1969
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/1156
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Comitè Internacional de la Creu Roja, el possible reconeixement diplomàtic de Catalunya i els efectes humanitaris de l'evolució política catalana (1936-1939) / Arnau Gonzàlez i Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 33-52 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

Si és cert que la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va implicar el gruix dels estats europeus d'una o altra manera, no és menys veritat que també ho va fer amb entitats internacionals apolítiques i neutrals com el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). Amb l'objectiu de mitigar els efectes de la guerra sobre la població civil, l'entitat suïssa desplegaria una àmplia activitat a tot el territori en guerra. Una actuació que esdevindria de gran rellevància a Catalunya a través de l'actuació de la delegació formada a Barcelona i que col·laboraria de manera activa amb la Generalitat i el Cos Consular. Precisament la persecució de la signatura d'un acord amb tots els actors possibles del conflicte que facilités l'evacuació de la població no combatent, va a estar a punt de propiciar el reconeixement internacional (indirecte) de Catalunya. Aquesta iniciativa, frustrada per la negativa de Largo Caballero i de Franco, impossibilitaria la disminució de les víctimes del conflicte.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Generalitat republicana ; Organismes internacionals ; Relacions internacionals ; Diplomàcia ; Refugiats de guerra ; Víctimes de guerra
Matèries:Comité Internacional de la Creu Roja : CICR
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Europa
Cronologia:1936 - 1939
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11236
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Castells, sardanes i toros. Les disputes culturals dels nacionalismes durant el franquisme / Pablo Giori
Giori, Pablo


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 13-32 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

La Catalunya contemporània s'ha construït sobre la base d'una història molt complexa d'imbricacions, disputes i trobades entre tradicions, subjectes i projectes col·lectius. Els ritmes dels processos de construcció de la nació estan marcats en les seves relacions i aliances amb les pràctiques culturals hegemòniques: els toros, les sardanes i els castells. Aquestes pràctiques no només desenvolupen idees, sinó també formes de fer i de sentir el món amb els que participem dels projectes de nació en una relació d'identitat i de tensió. Necessitem pensar els processos de nacionalització cultural i política per tal d'aprofundir en el pensament sobre la nació.


Matèries: Franquisme ; Tradicions populars ; Catalanisme ; Nacionalisme ; Identitat nacional ; Cultura ; Política ; Historiografia
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1939 - 1979
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/11235
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El míting anarquista, una forma de cultura popular (Barcelona, al tombant de segle XX) / Antoni Dalmau i Ribalta
Dalmau i Ribalta, Antoni


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 6 (2013) , p. 63-83 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

La historiografia del moviment llibertari a Catalunya i Espanya ha dedicat una atenció prou notable a les diverses manifestacions del que s'ha convingut a anomenar la "cultura anarquista", com ara els ateneus, l'ensenyament racionalista, la premsa o l'activitat artística i teatral. Però en canvi, sorprenentment, a penes s'ha ocupat d'un element d'agitació social tan popular i estès com els mítings i el seu ritual específic, una forma de cultura i de mobilització determinant per a l'afirmació i la presa de consciència del moviment obrer. Aquest treball, doncs, s'ocupa d'aquests actes públics a la Catalunya del tombant del segle XIX-XX i analitza a fons tots els seus components característics: tipologia, control de les autoritats, locals, escenografia, oradors, eslògans i himnes, idiomes, recreació literària i artística... Un ritual cridat a ser modificat posteriorment per la influència dels usos de la política i per l'expansió mateixa del moviment anarquista.


Matèries: Historiografia ; Moviments socials ; Moviment obrer ; Anarquisme ; Vida política
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1850 - 1936]
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9959
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
FET y de las JONS en el món rural català de postguerra / Josep Gelonch Solé
Gelonch i Solé, Josep


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 5 (2012) , p. 95-124 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

L'article analitza el desplegament de FET y de las JONS en el món rural de l'interior de Catalunya durant la postguerra. Des d'una metodologia que prioritza l'estudi arran de terra i el tractament de les fonts documentals provincials i locals, es qüestiona quina va ser la capacitat del partit únic franquista de bastir una estructura política i de penetració social, en les seves pretensions de controlar, enquadrar, socialitzar i mobilitzar la societat. L'article ofereix una realitat del partit que difereix substancialmentdels discursos i retòriques del moment, amb una implantació desigual en el territori, uns recursos humans i materials molt limitats i que només assolí parcialment alguns dels objectius i les funcions que li foren atribuïdes.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Societat rural ; Control social ; Poder local ; Falangisme ; Fonts documentals
Matèries:Falange Española Tradicionalista y de las JONS : FET y de las JONS
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1937 - 1945
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9836
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Ventosa i Calvell, l'home de la Lliga Catalana a Burgos. Les relacions dels catalanistes conservadors amb els militars rebels durant la Guerra Civil / Borja de Riquer i Permanyer
Riquer i Permanyer, Borja de


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 5 (2012) , p. 37-61 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

Aquest article analitza l'actuació del polític catalanista Joan Ventosa i Calvell a la zona rebel durant la Guerra Civil espanyola. Mercè a la seva correspondència particular amb el màxim dirigent de la Lliga Catalana, Francesc Cambó, hem pogut conèixer el caràcter de les seves tres entrevistes amb el general Franco a Burgos al començament del conflicte (octubre, novembre i desembre de 1936) i com es concretà la col·laboració de la dreta catalanista amb els militars rebels: suport econòmic, assessorament financer, contactes amb grups econòmics internacionals, organització de la propaganda exterior, etc. Son especialment interessants les informacions sobre els plans dels militars respecte el futur de Catalunya i sobre el règim i el caràcter polític de la postguerra. La prolongació de la guerra, la progressiva feixistització del govern de Franco i l'anticatalanisme existent a la "zona nacional" acabaran marginant políticament a Ventosa, que fins i tot havia cregut que podria esdevenir un dels homes forts del govern de Franco.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Conservadorisme ; Catalanisme ; Militars ; Polítics ; Pensament polític ; Partits polítics ; Fonts documentals ; Epistolari
Matèries: Ventosa i Calvell, Joan (1879-1959) ; Cambó i Batlle, Francesc (1876-1947)
Matèries:Lliga Catalana
Àmbit:Catalunya ; Burgos ; Espanya
Cronologia:1936 - 1939
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9852
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Falange, autarquia i crisi : la vaga general de 1951 a Barcelona / Michael Richards ; traducció de l'anglés de Carles Mercadal
Richards, Michael


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 3 (2010) , p. 95-124 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

La vaga de tramvies de 1951 va ser la protesta més important que es va aixecar a la ciutat de Barcelona des de la Guerra Civil fins a 1976. Va representar un punt d'inflexió en el franquisme, ja que va contribuir a un lent canvi en les formes de dominació imposades per la dictadura. L'article analitza les causes de la protesta, emfatitzant les desavinences internes a Falange i entre Falange i el governador civil, per explicar el suport inicial al boicot als tramvies per part de sectors afins al règim. Si bé els primers agents de la protesta van ser estudiants i alguns membres de Falange, la població treballadora s'hi va anar implicant cada vegada més. La infiltració d'antifranquistes entre els enllaços sindicals, i també d'alguns membres descontents de Falange, ajuden a explicar la convocatòria de vaga general el 12 de març de 1951, que va tenir un ampli seguiment a l'àrea de Barcelona i repercussions a diverses ciutats espanyoles. Entre les conseqüències d'aquesta vaga, es pot destacar una àmplia repressió, el relleu de nombroses autoritats polítiques a Barcelona, un canvi en les relacions entre Falange i el governador civil, i el qüestionament de la política econòmica autàrquica, amb la introducció de mesures liberalitzadores.


Matèries: Vagues ; Vaga de tramvies 1951 ; Franquisme ; Politica econòmica ; Primer franquisme ; Conflictivitat social ; Oposició política ; Antifranquisme ; Falangisme
Matèries:Falange Española Tradicionalista y de las JONS : FET y de las JONS
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1951
Autors add.:Mercadal, Carles (Trad.)
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9836
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entre història, literatura i memòria : "Aquesta es la meva història, que no me l'han contada" / Alberto Reig Tapia
Reig Tapia, Alberto


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 3 (2010) , p. 57-94 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina. Resums en català, anglès i castellà.

És necessària una altra novel·la sobre la Guerra Civil? Aquesta és la pregunta que podria servir de presentació a l'assaig del professor Alberto Reig Tapia sobre els conceptes d'història, literatura i memòria en la Guerra Civil Espanyola. A partir de la consideració de l'historiador com un mèdium del seu temps, i desdibuixant les fronteres entre els tres conceptes citats anteriorment, Reig Tapia ens proposa analitzar algunes de les novel·les històriques sobre el tema que ens poden ajudar a conèixer les vivències i l'esperit de l'època. Després d'un recorregut que inclou autors com Rafael García Serrano, Joan Sales, Antonio Muñoz Molina, i Jordi Soler, tot i reconèixer les valuoses aportacions dels tres últims, Reig Tapia respon de manera afirmativa a la qüestió inicial: encara és necessària una novel·la sobre la Guerra Civil que esdevingui un paradigma de referència obligada i part indiscutible de la nostra memòria històrica col·lectiva.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Literatura ; Novel·la històrica ; Memòries
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1936 - 1939; 1936 - 2010
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9835
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els fets d'octubre de 1934 : més enllà de l'acció governamental / Manuel López Esteve
López i Esteve, Manuel


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 3 (2010) , p. 31-55 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina.

Aquest article analitza les diverses pràctiques, objectius concrets i projectes socials i polítics que van convergir en la insurrecció d'octubre de 1934 a Catalunya. A més de la iniciativa del govern català, el moviment obrer, els rabassaires i pagesos pobres van tenir un clar protagonisme en els fets, convertint el moviment d'octubre a bona part de Catalunya en una insurrecció social.


Matèries: República espanyola II ; Conflictivitat social ; Moviment obrer ; Conflicte rabassaire ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Generalitat republicana ; Govern Companys
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1934
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/9834
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 17
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diplomàcia i repressió : la persecució hispano-francesa de l'exili republicá, 1937-1951 / Jordi Guixé i Coromines
Guixé i Coromines, Jordi


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 1 (2008) , p. 83-104 (Recerques i assajos
Notes a peu de pàgina. Resums en català, anglès i castellà.

Diplomàcia i repressió és un treball que, al llarg de tres importants guerres, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda, analitza la repressió d'Estat, policial i oficiosa contra els exiliats de la Segona República espanyola a França. Les estratègies i pactes diplomàtics oficiosos marcaren unes polítiques policials obscures que afectaren la vida de milers de refugiats. La repressió fou política i l'article analitza la continuïtat repressiva derivada d'una guerra civil fins a les operacions de "caça de bruixes" contra els comunistes espanyols a França el 1950. La base són les fonts documentals originals -fonts primàries- dels arxius francesos i espanyols -ministerials, policials i militars. La persecució i la repressió d'exiliats republicans va viure tot tipus de casuístiques i afectà des dels alts càrrecs polítics fins als més humils deportats. En tot aquest procés els estats espanyol i francès van ser jutge i part. Les diferents expectatives diplomàtiques i geoestratègiques, dictades contra el respecte als drets més elementals, marcaren el món de l'exili. A més dels fets, l'article ens apropa a la "repressió extraterritorial" del franquisme, dura, fanàtica i obsessiva, contra l'exili republicà.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Exili ; Refugiats de guerra ; Guerra mundial II ; Conflictes internacionals ; Repressió política ; Diplomàcia ; Franquisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; França
Cronologia:1939 - 1951
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/8110
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3