português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
POMES I VIVES, JORDI []
Referències trobades:
37   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mossèn Cinto Verdaguer i la seva relació amb Canet / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 69 (2019) , p. 16-21 : il. (Noms de persones als carrers de Canet, 6) 
Notes. Resums en català i anglès.

Jordi Pomés analitza la relació que l'eminent poeta Jacint Verdaguer va tenir amb Canet de Mar. Ben probablement fou Lluís Domènech i Montaner la persona que inicià el fort vincle entre mossèn Cinto i la població. Ambdós es coneixien almenys desde mitjans dels anys 70 del segle XIX. Col·laboraren professionalment i entaularen una gran amistat. A partir de Domènech,Verdaguer conegué els amos del Castell de Santa Florentina, Ramon de Montaner i Florentina Malató. Mossèn Cinto també fou molt amic d'aquest matrimoni, el qual convidà al poeta en diverses ocasions asojornar uns dies a la seva Casa Forta de Canet. Verdaguer dedicà a Malattó dos poemes amb motiu de la seva mort el 1900 i també dedicà una quarteta a la Mare de Déu de la Misericòrdia.


Matèries: Escriptors ; Poetes ; Clergues ; Poesia ; Carrers ; Nomenclàtors
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902) ; Domènech i Montaner, Lluís (1850-1923) ; Montaner, família
Àmbit:Canet de Mar
Cronologia:[1875 - 1902]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/360669
Localització: B. Gual i Pujadas (Canet de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Lligams del socialista Rafael Campalans amb Canet de Mar (2ª part)
Pomés i Vives, Jordi


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 67 (2019) , p. 15-19 : il. (Noms de persones als carrers de Canet, 5) 
Notes. Resums en català i anglès.

Rafael Campalans va ser un dels principals responsables de la inauguració de l'Escola de Teixits de Canet el 1922, com també de la seva reobertura el 1931, després que la dictadura de Primo de Rivera la clausurés el 1925. Campalans també va animar el petit nucli de socialistes catalanistes de Canet per tal que fundessin una secció local de la Unió Socialista de Catalunya.


Matèries: Polítics ; Socialisme ; Inauguració ; Centres d'ensenyament ; Partits polítics ; Carrers ; Nomenclàtors
Matèries: Campalans i Puig, Rafael (1887-1933)
Matèries:Escola de Teixits de Canet de Mar ; Unió Socialista de Catalunya : USC
Àmbit:Canet de Mar ; Catalunya
Cronologia:1922 - 1933
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/353066
Localització: B. Gual i Pujadas (Canet de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Albert Pérez Baró / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2018 (Cooperativistes catalans, 31) 
ISBN 9788490347843

Albert Pérez Baró (Barcelona 1902-1989) va ser una de les figures més rellevants del cooperativisme català del segle XX. Sobretot ho fou entre 1950 i 1980. Durant aquests anys va treballar per mantenir en vida o amb la màxima salut possible el ric cooperativisme del país. També va ser qui va teoritzar més sobre la temàtica. Fou el català que més va estudiar el moviment i el que més escrits i discursos en públic en va fer. Dictà centenars de conferències i publicà més d'un miler d'articles en diaris, revistes i butlletins a banda de vint-i-tres llibres o opuscles sobre cooperativisme. Es convertí en un reconegut expert en aquesta matèria en l'àmbit internacional. Va entregar la seva vida a l'ideal de la cooperació i als seus nobles valors. Mostrà amb la seva vida quins eren aquests valors tot procurant predicar-los amb l'exemple. Per això va ser tan reconegut, fins pels que no combregaven amb les seves idees. Aquests valors l'impulsaren a comprometre's en la defensa del cooperativisme tant des de la mateixa base, participant abnegadament en les tasques de gestió de la cooperativa de consum Teixidors a Mà, de Gràcia, com promovent projectes d'envergadura més enllà de l'àmbit local com ara la creació el 1951 del Centre d'Estudis Cooperatius. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Cooperativisme ; Cooperatives ; Moviment obrer
Matèries: Pérez i Baró, Albert (1902-1989)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1902 - 1989
Autors add.:Fundació Roca i Galès


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un Procés cap a la democràcia : Sant Pol de Mar (1975-2003) : història d'una crònica política local / Jordi Pomés
Pomés i Vives, Jordi


Sant Pol de Mar : Ajuntament de Sant Pol de Mar, 2003
172 p. : il. ; 28 cm
Bibliografia.



Matèries: Transició democràtica ; Epoca democràtica actual ; Vida política
Àmbit:Sant Pol de Mar
Cronologia:1975 - 2003
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); B. Can Salvador de la Plaça (Callella); B. Gual i Pujadas (Canet de Mar); B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Pública (Sant Pol de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Federalismo regionalista catalán de base krausista durante el Sexenio Democrático (1868-1874) / Jordi Pomés-Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 55 (2017) , p. 421-446
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

Durant el Sexenni Democràtic es va manifestar a Catalunya un federalisme regionalista de base krausista ben diferenciat tant del federalisme anomenat intransigent, de base pimargallana, com del federalisme organicista de base krausista que defensava des de Madrid fonamentalment el republicanisme més d'ordre, encapçalat per Nicolás Salmerón o Emilio Castelar. Aquest federalisme regionalista català, que va tenir a Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) i a Eusebi Pascual i Casas (1837-1883) com els seus principals valedors alhora que teòrics, va postular la defensa d'una Catalunya ben integrada políticament com a Estat federal dins del conjunt de la nació espanyola (o ibèrica) -estructurada territorialment de forma federal-, encara que amb un alt grau de competències exclusives, amb l'objectiu que quedessin garantides les seves particularitats culturals, econòmiques i del dret civil. Cal emmarcar l'afirmació d'aquest federalisme dins del context de creixement del moviment cultural de la Renaixença catalana.


Matèries: Sexenni democràtic ; Republicanisme ; Federalisme ; Regionalisme ; Vida política ; Pensament polític ; Renaixença
Matèries: Sanpere i Miquel, Salvador (1840-1915) ; Pascual i Casas, Eusebi (1837-1883) ; Roca i Ferreras, Josep Narcís (1834-1891)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1868 - 1874
Accés: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/18092
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Epíleg : Pere Gabriel : mestre i amic d'historiadors / Jordi Pomés i Fran Fernández
Pomés i Vives, Jordi


En: 159250 Republicans i solidaris : homenatge al professor Pere Gabriel. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. p. 151-156

Bibliografia.



Matèries: Homenatge ; Professors ; Historiadors ; Biobibliografia
Matèries: Gabriel i Sirvent, Pere (1945-....)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2015]
Autors add.:Fernández Gómez, Francisco de Paula
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sobre la col·laboració de l'iberisme en l'entesa cordial entre catalans i portuguesos a l'últim terç del segle XIX. Els casos de Teofilo Braga, Teixeira Bastos i Magalhäes Lima / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: 159250 Republicans i solidaris : homenatge al professor Pere Gabriel. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. p. 11-18

Referències bibliogràfiques.



Matèries: Republicanisme ; Federalisme ; Pensament polític ; Catalanisme ; Maçoneria
Matèries: Braga, Teófilo (1843-1924) ; Teixeira Bastos, Francisco José (1857-1902) ; Magalhäes Lima, Sebastiäo de (1850-1928)
Àmbit:Catalunya ; Portugal
Cronologia:[1875 - 1900]
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Republicans i solidaris : homenatge al professor Pere Gabriel / Joan Serrallonga i Urquidi, Jordi Pomés Vives, Francisco de Paula Fernández Gómez, [et al.]



Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2015
156 p. ; 23 cm (Documents, 106) 
Inclou una bibliografia selectiva de Pere Gabriel. Textos en català i castellà.
ISBN 9788449051678

Republicans i solidaris. Homenatge al professor Pere Gabriel és un llibre que recull aportacions inèdites de setze investigadors d'història contemporània especialistes en les temàtiques del republicanisme, l'obrerisme, el socialisme, l'anarquisme i el nacionalisme. Són precisament les matèries que Pere Gabriel més ha tractat en els seus més de quaranta anys de carrera professional com a historiador. Amb motiu de la seva jubilació, aquests setze historiadors, que, alhora que hi han mantingut fins avui un vincle personal proper, han col·laborat estretament amb ell en algun moment de la seva dilatada trajectòria com a experts d'aquestes matèries, han volgut retre-li un homenatge a través d'aquest llibre oferint a ell, a la comunitat científica i a tothom la publicació d'un article sobre la seva especialitat. El conjunt d'aportacions es belluguen sempre dintre de l'ampli marc que ofereix la història dels moviments socials i polítics populars, encara que presentin diversitat d'orientacions: unes d'història estrictament política o del pensament polític, d'altres d'història més cultural, i d'altres, finalment, d'història més pròpiament de la lluita obrera. També s'inclouen dos articles sobre crítica historiogràfica. El llibre es tanca amb un "Epíleg i aportacions", on el lector podrà trobar tant unes reflexions fetes per dos exalumnes -i actuals col·laboradors seus- sobre les qualitats docents que sempre va mirar de cultivar Pere Gabriel, com una llarga llista de les principals recerques que ha anat publicant al llarg de la seva molt fructífera carrera.


Conté:
- 159251  Pomés i Vives. Jordi. Sobre la col·laboració de l'iberisme en l'entesa cordial entre catalans i portuguesos a l'últim terç del segle XIX. Els casos de Teofilo Braga, Teixeira Bastos i Magalhäes Lima.
- 159252  Morente Valero. Francisco. Escuela y República.
- 159253  Piqueras. José Antonio. La Urdimbre cultural de la izquierda social.
- 159254  Suárez Cortina. Manuel. Por una historia comparada. La experiencia del liberalismo y el federalismo en España y México en el siglo XIX.
- 159255  Fernández Gómez. Francisco de Paula. XIX : El siglo de las insurrecciones.
- 159256  Serrallonga i Urquidi. Joan. 1848 : No hi ha llibertat sense igualtat. Visca la República!
- 159257  Martín Ramos. José Luis. Socialistas, antes que republicanos. Entre la Restauración y la Segunda República.
- 159258  Rallle. Michael. Unos datos fragmentarios ¿Unas hipótesis demasiado amplias? A proposito de las huelgas en Cataluña (1880-1894).
- 159259  Tavera García. Susanna. Filosofia, sociologia i història : una autodidacta prelació anarquista.
- 159260  Vega i Massana. Eulàlia. Solidaridad y supervivencia en las prisiones de mujeres durante el franquismo.
- 159261  Smith. Angel. L'Impacte de l'orientalisme en l'articulació dels discursos nacionalistes cubà, català i basc al final del segle XIX.
- 159262  Beramendi. Justo G. Cuatro discurso para cuatro naciones.
- 159263  Duarte i Montserrat. Àngel. Del anarquismo al republicanismo. O el uso de las sinalefas.
- 159264  Massot i Muntaner. Josep. Miquel dels Sants Oliver, historiador.
- 159265  Pomés i Vives. Jordi. Epíleg : Pere Gabriel : mestre i amic d'historiadors.



Matèries: Republicanisme ; Obrers ; Moviment obrer ; Socialisme ; Anarquisme ; Nacionalisme ; Homenatge ; Historiadors
Matèries: Gabriel i Sirvent, Pere (1945-....)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1800 - 1900]
Autors add.:Serrallonga i Urquidi, Joan ; Pomés i Vives, Jordi ; Fernández Gómez, Francisco de Paula
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Santa Susanna, un municipi genuínament agrari a la costa del Maresme (1891-1986) / Jordi Pomés
Pomés i Vives, Jordi


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 95 (octubre 2009), p. 21-27 : il. (Estudis
Notes.

Fins a època molt recent, el municipi de Santa Susanna gairebé era dedicat exclusivament a l'agricultura. Jordi Pomés, professor d'història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, analitza aquesta singularitat.


Matèries: Agricultura ; Economia
Àmbit:Santa Susanna
Cronologia:1890 - 1986
Accés: http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/179366/338481
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Ideal y la concordia ibérica en la Cataluña de los años 80 del siglo XIX / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: 141384 España Res publica : nacionalización española e identidades en conflicto (siglos XIX y XX). Granada : Comares, 2013. p. 351-361
 (Discursos nacionales
Notes.



Matèries: Nacionalisme ; Espanyolisme ; Federalisme ; Ideari polític ; Vida política ; Polítics ; Intel·lectuals ; Pensament polític
Àmbit:Espanya ; Catalunya ; Portugal
Cronologia:[1880 - 1890]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Discursos nacionales / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: 141384 España Res publica : nacionalización española e identidades en conflicto (siglos XIX y XX). Granada : Comares, 2013. p. 337-350
 (Discursos nacionales
Notes.



Matèries: Nacionalisme ; Republicanisme ; Espanyolisme ; Federalisme ; Ideari polític ; Discursos ; Vida política ; Polítics ; Socialisme ; Regionalisme ; Catalanisme
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:[1875 - 1900]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
España Res publica : nacionalización española e identidades en conflicto (siglos XIX y XX) / Pere Gabriel, Jordi Pomés, Francisco Fernández Gómez (Eds.)



Granada : Comares, 2013
554 p. : plàn. ; 24 cm (Comares Historia
ISBN 9788490450864

La historiografia contemporània espanyola més nova ha plantejat amb força la necessitat de l'estudi en profunditat del procés de nacionalització espanyola dels segles XIX i XX. "España Res pública" permet al lector entrar en algunes i importants conclusions sobre les característiques i les eines del "nation-bulding" espanyol en el conjunt del territori de l'estat. Aquesta obra és el producte d'un vast esforç investigador col·lectiu portat a terme per quatre grups de treball, de reconeguda valua científica, de les universitats de Salamanca, País Basc, Santiago de Compostela i la Universitat Autònoma de Barcelona. El repte fonamental de l'obra és, més enllà de la constatació de la complexitat històrica de la afirmació nacional, la de l'anàlisi contrastat de la diversitat de processos "territorials o regionals" de nacionalització pròpia i en "competència" amb el del conjunt de l'Estat. Així, es presta també atenció a alguns territoris, com Catalunya, País Basc o Galícia, amb processos de nacionalització propis "en competència" amb el projecte nacional espanyol. L'obra és l'evidència de la consolidació d'un treball comú desenvolupat per una xarxa d'investigadors, amb una perspectiva de història comparada a nivell estatal e internacional.


Conté:
- 141385  Roca i Vernet. Jordi. Representar y celebrar el proceso de construcción nacional.
- 141386  Roca i Vernet. Jordi. Las Plazas y la representación de la nación liberal, Barcelona 1820 - 1857.
- 141387  Peralta Ruiz. Gemma. ¿Cómo se dibuja España? : representaciones de la idea de España en la prensa republicana ilustrada del siglo XIX.
- 141388  Rubí i Casals. Maria Gemma. La Corona y la Nación : las visitas reales como política pública.
- 141389  Smith. Ángel. Literatura, lengua, prensa.
- 141390  Smith. Ángel. Regionalismo y nacionalismo en los relatos historicistas de la Renaixença catalana (1833 - 1865).
- 141391  Lanes Marsall. Julien. "Setmanaris en català que ara's parla" en los años 1860 : nuevos espacios de popularización del catalanismo cultural.
- 141392  Rodríguez Calleja. María. 1916 : The Easter Rising y el nacionalismo político catalán.
- 141393  Fernández Gómez. Francisco de Paula. La Barcelona de los exiliados, antipatriotas, desertores, prófugos y solidarios. Internacionalismo y cosmopolitismo en el último tercio del siglo XIX.
- 141394  Pomés i Vives. Jordi. Discursos nacionales.
- 141395  Pomés i Vives. Jordi. El Ideal y la concordia ibérica en la Cataluña de los años 80 del siglo XIX.
- 141396  Vall Ontiveros. Xavier. Etnia, raza y nación en el pensamiento de Pompeu Gener. Intelectualidad, sociedad y encrucijadas identitarias, 1887 - 1906.
- 141397  Llombart i Huesca. Maria. Discursos del President Tarradellas en el exilio (1954 - 1977) : de la Generalitat republicana a la España monárquica.



Matèries: Actes de congressos ; Identitat nacional ; Nacionalisme ; Política
Àmbit:Espanya
Cronologia:[1800 - 1945]
Autors add.:Gabriel i Sirvent, Pere (Ed.) ; Pomés i Vives, Jordi (Ed.) ; Fernández Gómez, Francisco de Paula (Ed.)
Autors add.:Congreso España Res Publica (2012 : Bellaterra )
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Lluís de Zulueta, un dels primers il·lustres estiuejants de Vilassar de Mar / Jordi Pomés
Pomés i Vives, Jordi


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 30 (desembre 2011), p. 33-43 : il.
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Pedagogs ; Escriptors ; Estiueig
Matèries: Zulueta i Escolano, Lluís de (1878-1964)
Àmbit:Vilassar de Mar ; Madrid ; Espanya
Cronologia:1880 - 1925
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Singladures/article/view/250373/335086
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Pompeu Fabra (Mataró); Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Entre Barcelona i Madrid (1905-1910). Lluís de Zulueta, un pont entre aqueste dues ciutats / Jordi Pomés Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: 135740 Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 499-507
 (El catalanisme i les relacions Catalunya-Espanya
Notes.



Matèries: Regeneracionisme ; Pensament polític ; Catalanisme ; Republicanisme ; Biografia ; Polítics ; Pedagogs ; Escriptors
Matèries: Zulueta i Escolano, Lluís de (1878-1964)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Madrid ; Espanya
Cronologia:1905 - 1910
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els propietaris i l'associacionisme agrari a Catalunya (1890 - 1936) / [ressenya de] Jordi Pomés
Pomés i Vives, Jordi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 58-59 (2009) , p. 225-228
Ressenya de:
- Planas Maresma, Jordi. Els propietaris i l'associacionisme agrari a Catalunya (1890 - 1936). Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 2006



Matèries: Ressenyes ; Associacions de propietaris ; Propietat de la terra ; Propietaris agraris ; Associacions pageses
Matèries:Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1890 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cent anys de cooperativisme agrari a Sant Boi de Llobregat (1909-2009): del primer Sindicat Agrícola a l'actual Cooperativa Agrària Santboiana / Joan Montblanc i Lasaga, Miquel Ruiz, Agustí G. Larios ; direcció de Jordi Pomés



Cabrera de Mar : Galerada, 2009
228 p. : il. ; 23 * 23 cm
Bibliografia.
ISBN 9788496786318

Arran del centenari de la Cooperativa Agrària Santboiana, s'ha publicat aquesta monografia que n'estudia l'evolució a través de diferents episodis de la seva història, com ara, entre altres, les primeres actuacions -centrades en la creació d'una caixa rural i d'una comissió d'experiments per millorar la productivitat agrícola dels cooperativistes-, l'exportació de fruita durant la Segona República, la col·lectivització de terrenys durant la Guerra Civil, l'autarquia del primer franquisme i la posterior aparició de l'agricultura periurbana i la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat.



Matèries: Commemoració ; Cooperatives agràries ; Sindicats agrícoles ; Pagesia ; Associacions pageses ; Agricultura
Matèries:Cooperativa Agrària Santboiana
Àmbit:Sant Boi de Llobregat
Cronologia:1909 - 2009
Autors add.:Montblanc i Lasaga, Joan ; García i Larios, Agustí ; Pomés i Vives, Jordi (Dir.) ; Ruiz Carrillo, Miquel
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ressenyes: Un segle de cooperativisme agrari a Blanes. En el 60è aniversari de la Cooperativa Agrícola de Blanes / Jordi Pomés i Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 9 (2006) , p. 153-157 : il. (Bibliografia
Notes.
Ressenya de:
- Rabassa i Martí, Fèlix. Un segle de cooperativisme agrari a Blanes. Blanes : Ajuntament de Blanes i Cooperativa Agrícola de Blanes, 2006


Matèries: Ressenyes ; Commemoració ; Cooperatives agràries ; Cooperatives ; Condicions de vida ; Estructura econòmica ; Pagesia
Matèries:Cooperativa Agrícola de Blanes
Àmbit:Blanes
Cronologia:1946 - 2006
Accés: http://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/c12561960056a44cc125617b0049fad8/31f232cdc53cc4eec1257268004a5f86!OpenDocument
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; B. Comarcal (Blanes)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya, 1918 - 1930: la Unió de Rabassaires: entre el radicalisme obrerista i la via cooperativista [Fitxer informàtic] / Jordi Pomés i Vives ; director: Pere Gabriel i Sirvent
Pomés i Vives, Jordi


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2008
Dirigida per: Gabriel i Sirvent, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna iContemporània, 1998
Un fitxer electrònic
ISBN 9788469132975

La Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civilLa Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civil.


Matèries: Sindicats camperols ; Pagesos ; Conflicte rabassaire ; Republicanisme ; Vinya ; Contractes de conreu ; Procés judicial ; Conflictivitat social ; Pagesia ; Cooperativisme ; Sindicalisme ; Dictadura de Primo de Rivera ; Tesis doctorals ; Sindicats agrícoles
Matèries:Unió de Rabassaires
Àmbit:Catalunya ; Barcelona, província
Cronologia:1918 - 1930
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0428108-165218
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Salvador Pagès Inglada / Jordi Pomés
Pomés i Vives, Jordi


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2007
80 p. : il. , 24 cm (Cooperativistes catalans, 10) 
Bibliografia.
ISBN 978-84-9791-354-6

Salvador Pagès Inglada (Barcelona 1833 - ?), fou un teixidor mecànic d'origen social humil, que arribà a ser un dels líders cooperativistes més destacats de Catalunya entre els anys setanta i vuitanta del segle XIX. Defensà el cooperativisme en els principals congressos obrers que se celebraren a Catalunya entre aquests anys. Fonamentalment a ell es va deure el primer intent de federar totes les cooperatives catalanes, així com la consolidació i el progrés de la probablement principal cooperativa de producció catalana i espanyola d'aquella centúria, l'Obrera Mataronesa (1864-189?). Tant la seva vida i obra com les idees per les que va lluitar poden representar una gran lliçó d'història i d'humanitat per a nosaltres i les generacions futures.



Matèries: Cooperativisme ; Biografia ; Teixidors ; Moviment obrer ; Cooperatives de producció
Matèries: Pagès i Inglada, Salvador (1833-1???)
Matèries:Obrera Mataronesa
Àmbit:Mataró ; Catalunya
Cronologia:[1833 - 1900]
Autors add.:Fundació Roca i Galès
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); B. Can Casacuberta (Badalona); B. Gual i Pujadas (Canet de Mar); B. La Cooperativa (Malgrat de Mar); B. La Cooperativa (Centelles)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sindicalisme pagès i republicanisme popular a Catalunya, 1918 - 1930: la Unió de Rabassaires: entre el radicalisme obrerista i la via cooperativista / Jordi Pomés Vives; dirigida per Pere Gabriel i Sirvent
Pomés i Vives, Jordi


Dirigida per: Gabriel Sirvent,Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 1988
506 p. : il. ; 31 cm
Document llistat. Bibliografia.

La Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civil. La Unió de Rabassaires va ser un sindicat camperol català que va néixer el 1922, en un context de desorganització cenetista -una vegada superat el trienni bolxevic- i, no casualment, de reorganització político-sindical del republicanisme. Es va organitzar i va desenvolupar durant els seus primers vuit anys de vida a les comarques vitícoles de la província de Barcelona. Unes comarques on el republicanisme mantenia una certa vitalitat -malgrat els baixos resultats electorals- i on la terra era treballada majoritàriament per parcers i rabassaires, els quals formaven un component essencial de la base social del republicanisme comarcal català. Al mateix temps eren unes comarques on la conflictivitat social i sindical rabassaire va perdurar de forma ben roent fins el primer terç del segle XX, després de desenvolupar-se amb força al llarg del segle anterior. Des d'un posicionament político-sindical republicà, la Unió de Rabassaires va assumir les reivindicacions sindicals d'aquesta pagesia sense terra pròpia, intentant d'aconseguir per a ell -sempre mitjançant canals legals- la més gran estabilitat possible sobre la terra que treballava. Encara que no va aconseguir cap llei que assumís ni que fos parcialment el seu programa sobre contractes de conreu, en bona mesura a causa de les oposades circumstàncies polítiques dels anys vint, com a mínim el sindicat rabassaire es va distingir en aquesta dècada per la defensa que a nivell individual va fer dels camperols que van haver d'enfrontar-se amb problemes judicials a causa dels contractes. Malgrat tot, els seus millors èxits sindicals els va recollir als camps del cooperativisme i de la valoració de la producció agrícola, especialment del sector dels tubercles. Aquests èxits van consolidar al sindicat i van col·laborar decisivament a trastornar prop de 1930 el color de l'hegemonia sindical al camp català que, gràcies a institucions com l'IACSI, la Mancomunitat de Catalunya i les federacions catòliques, s'havia mantingut en bona mesura de signe conservador al llarg de les tres primeres dècades del segle. La Unió de Rabassaires va arribar a ésser la principal força sindical rural catalana durant la segona meitat dels anys trenta, especialment durant la guerra civil.


Matèries: Conflicte rabassaire ; Cooperativisme ; Sindicalisme ; Pagesia ; Dictadura de Primo de Rivera ; Sindicats agrícoles ; Republicanisme ; Tesis doctorals ; Sindicats camperols
Matèries:Unió de Rabassaires
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1918 - 1930
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0428108-165218/
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3