Museu d'Arqueologia de Catalunya : són moderns, aquests romans! / text de Genís Casanovas i fotografies de Dani Codina
Casanova, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 268 (juliol 2024), p. 76-79 : il. (L'experiència) 

A l'entorn de Lavaix des de l'arqueologia : les excavacions de vint anys enrere / Natalia Salazar Ortiz
Salazar Ortiz, Natalia


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 6 (2024) , p. 11-30 : il. (Dossier: a l'entorn de Lavaix) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Notes sobre un amoret d'os treballat procedent de Can Xammar (Mataró) / Robert Lleonart Casadevall, Joan Francesc Clariana Roig
Lleonart i Casadevall, Robert


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 33-35 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Bibliografia.

Els Vidres romans de la Salut o Mansio Arragonem (Sabadell, Vallès Occ.) / Joan-Manuel Coll i Riera
Coll i Riera, Joan Manuel


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 84-97 : il. (Recerques) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La vil·la de la romana de la Salut (Sabadell, Vallès Occidental), identificada amb la Mansio Arragonem,1 a partir de la continuïtat toponímica de l'emplaçament de la vil·la romana amb els posteriors castell i parròquia medievals, ha estat objecte de diferents intervencions arqueològiques al llarg de l'últim segle, durant les quals s'ha recuperat un interessant conjunt de vidres d'època romana, els quals han estat estudiats recentment dins del marc d'una tesi doctoral.2 L'estudi i la classificació d'aquest material permet acotar la cronologia del funcionament i vigència de la vil·la i mansio.

La Tenalla de Vallverd i el desenvolupament de les comunitats agrícoles al Pla d'Urgell / Xavier Clop Garcia, Josep Gallart Fernández, Javier Cámara Manzaneda, Sara Diaz Bonilla, Montse Baiges Minguella, Antoni Llussà Guasch



En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 31-37 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Fa un temps, prop de Vallverd, el senyor Isidre Bori va trobar una tenalla feta a mà profusament decorada amb cordons aplicats. És l'evidència neolítica més antiga localitzada fins ara a la comarca del Pla d'Urgell, del voltant de l'any 5.000 abans de Crist (neolític antic epicardial). L'interès de la troballa ha portat a fer un estudi interdisciplinari per conèixerne el màxim nombre d'aspectes possibles i, per tant, del grup humà que la va fabricar i utilitzar. En l'estudi hi col·laboren l'Agrupació Cultural La Femosa (Artesa de Lleida) i el Laboratori ARCHAEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Rescatats de l'oblit : el material arqueològic recuperat de les fosses de la Guerra civil espanyola / Carme Miró i Alaix
Miró i Alaix, Carme


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 514 (desembre 2024), p. 24-31: il. (Focus) 

La Indústria de l'os a l'entorn del decumanus de Baetulo / Maria Font Puigsech, Esther Gurri Costa
Font Puigsech, Maria


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 7-34 : il.
Notes. Bibliografia.

Aquest article sintetitza la recerca d'un treball de final de grau sobre la indústria òssia de la ciutat romana de Baetulo i un aprofundiment posterior. L'estudi es focalitza, sobretot, en la classificació tipològica i funcional dels objectes estudiats, apareguts al decumanus maximus de la ciutat romana, on es va localitzar un taller d'os amb nombroses restes de la producció d'aquesta indústria. També s'analitza el coneixement de l'artesania de l'os i les diferents zones de producció localitzades arreu de la península Ibèrica i en una part de França.

Primeres excavacions arqueològiques en extensió a la Penya dels Padrets / per Joan Llinàs (Atri Cultura i Patrimoni, SLU)
Llinàs i Pol, Joan


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 25 (2022) , p. 42-49 : il. (Recerques, 03) 

Estudi tecnològic de materials ceràmics i d'elements d'ornamentació del neolític antic al Segrià / Xavier Clop Garcia, Maria Beltran Querol, Mònica Oliva Poveda, Josep Gallart Fernández, Antoni Llussà Guasch, Javier Cámara Manzaneda



En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 116-124 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els coneixements sobre l'inici del neolític a la plana occidental de Catalunya, especialment al Segrià, han anat progressant els darrers anys de diferents maneres. Aquest treball presenta els resultats dels estudis tecnològics de la ceràmica de Quatre Pilans (Lleida) i d'elements d'ornamentació de diferents indrets del Segrià. Aquests estudis permeten conèixer aspectes fonamentals de les maneres de fer i les tradicions artesanals en aquest àmbit geogràfic, en línia amb les propostes de recerca més avançades que s'estan desenvolupant actualment per aprofundir en el coneixement de les primeres comunitats neolítiques arreu.

Les Pràctiques funeràries durant el gravetià final a Catalunya / Joaquim Soler, Isaac Rufí, Neus Coromina, Alba Solés, Narcís Soler



En: Cypsela. Girona, núm. 23 (2024) , p. 33-54 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Població i megalitisme : una aproximació a partir de les anàlisis de dentició a les zones del Moianès i Osona / Olivia Orri Orri, Ignasi Oms, Josep Anfruns, Anna Bach-Gómez, Miquel Molist



En: Cypsela. Girona, núm. 23 (2024) , p. 55-76 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La Làpida romana de Mollet, després d'un segle i mig desapareguda / Míriam Pelayo
Pelayo, Míriam


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 231-238 : il. (Patrimoni. Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anomenada làpida romana de Mollet és el fragment superior esquerre de la gran inscripció monumental amb què el senador Luci Minici Natal i el seu fill, Luci Minici Natal Quadroni, van obsequiar la ciutat de Bàrcino (Barcelona), deixant així constància de la seva donació d'uns banys públics i de les corresponents conduccions d'aigua en uns terrenys de la seva propietat. Posteriorment, l'Església va dividir la gran inscripció per fer-ne servir els fragments com a ares i taules d'altar. La particularitat del fragment de Mollet és que el revers va ser reutilitzat com a làpida sepulcral medieval per al levita Raimundo de Mesonrocha, mort el 1188, incloent- hi així una excepcional doble inscripció amb més de 1.000 anys de diferència.

Ceràmiques de cuina de cuita reductora del Castell de Campelles (Ripollès) : circuits regionals, pautes de consum i especialització productiva a la Baixa Edat Mitjana (segles XIV - XVI) / Albert Pratdesaba i Sala, Esther Travé Allepuz
Pratdesaba i Sala, Albert


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 19-39 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest treball presentem els resultats d'un estudi recent de caracterització dels materials ceràmics del castell de Campelles (Ripollès). En el marc d'un projecte de recerca més ampli, hem dut a terme una anàlisi petrogràfica d'una vintena de mostres de ceràmica comuna de cuita reductora amb la finalitat de conèixer els trets d'aquestes produccions en termes de provinença i tecnologia de producció i, alhora, d'explorar les possibles connexions regionals del jaciment amb el territori circumdant. Els resultats han estat reveladors i han possibilitat la descoberta d'unes produccions locals que abastien el jaciment, juntament amb importacions del Berguedà i l'àrea gironina en un radi relativament ampli. El conjunt ens permet aprofundir en els patrons de producció i distribució d'aquest tipus de materials en cronologies més tardanes de les conegudes fins ara i obre la porta a la recerca futura en aquest àmbit.

Una Escudella d'orelles de reflexos daurats i la construcció de la Capella de Santa Maria Magdalena del Claustre de la Catedral de Tarragona : un context datat a través de la inscripció fundacional de 1536 / Itziar Gutiérrez Soto, Andreu Muñoz Virgili
Gutiérrez Soto, Itziar


En: Rodis, núm. 7 (2024) , p. 40-55 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Es presenta l'estudi sobre una escudella d'orelles de reflexos daurats recuperada a la rasa constructiva de la Capella de Santa Maria Magdalena al Claustre de la Catedral de Tarragona en el marc de les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme a la galeria del rereclaustre nord. El context en qüestió està associat a una estructura que compta amb la inscripció fundacional. Tot plegat, permet contextualitzar la peça amb un notable grau de precisió cronològica i fiabilitat estratigràfica.

De les ruïnes d''un castell al jaciment arqueològic del turó de Montsoriu : la reivindicació del castell de Montsoriu^a partir de la recerca històrica i arqueològica / Sandra Pujadas Mitjà i Gemma Font Valentí
Pujadas i Mitjà, Sandra


En: Punxa. Girona, núm. 63 (abril 2023), p. 16-23 : il. (Tema central. l'arquitectura de Montsoriu) 

El Sector nord del Jaciment de la Devesa (Besalú, la Garrotxa) : fases, estrtigrafia i materials / Francesc Busquets i Costa, Marta Fàbregas i Espadaler, Montse Freixa i Vila, Eudald Vila i Pujol, Rafael Dehesa i Carreira



En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 9 (1997) , p. 17-28: il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Quan Sant Andreu no era Sant Andreu / Jordi Petit i Gil
Petit i Gil, Jordi


En: 263453 Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX. Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024. p. 39-57 :il

Bibliografia.

Un Nou signaculum de Camderà (Besalú, Girona) / Marc Mayer
Mayer i Olivé, Marc


En: Sylloge Epigraphica Barcinonensis. vol. XVIII, num. 6 (Sección D 1995), p. 189-190

Tot revisant el contingut manuscrit del Fonds Balure,1 que porta el numero 238 a la Biblioteca Nacional de Paris, vam trobar la referència al fol. 183 VD en una carta dirigida a Jeroni Pujades el 6 de desembre del 1612 per Joan Baptista Pont en que feia a l'erudit historiador diverses consultes. En ella J. B. Pont diu: "Assi en Campdera cavant un pages en un camp ha trobat una cosa de Bronzo a modo de Stampilla de firmar cartes desta forma y ab estes Iletres". Dibuixa a continuació el segell en perspectiva i en torn de Ilanell de subjecció indica: "assi alo ques enten tenien 10 dit quan imprimien lo sello". ...

Producciones metalúrgicas en el nordeste de la península Ibérica durante el III milenio cal. ac : el Taller de la Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, Girona) / Gabriel Alcalde, Miquel Molist, Ignacio Montero, [et al.]
Alcalde i Gurt, Gabriel


En: Trabajos de Prehistoria. Madrid. Vol. 55, n. 1 (1998) , p. 81-100
Bibliografia.

Se presentan los resultados de la excavación en los niveles del III milenio cal. AC del pequeño abrigo rocoso de la Bauma del Serrat del Pont. El yacimiento fue ocupado por un grupo pequeño que organizó el espacio interno con una estructura de material perecedero, excepto en el nivel II.5. Algunos datos indican que las ocupaciones pudieron tener un carácter estacional. Los estudios multidisciplinares reconstruyen un aprovechamiento diversificado de recursos locales, entre los que se integran los dedicados a las tareas metalúrgicas. Se documentan aleaciones intencionadas de bronce de gran antigüedad, el empleo de vasijas horno con o sin decoración campaniforme, y toberas de arcilla.

Datos arqueológicos / Celestino Pujol y Camps
Pujol i Camps, Celestí


En: Revista de literatura, ciencias y artes : Órgano de la Asociación Literaria de Gerona. Tomo I. Año I, núm. 4 (diciembre 1876), p. 68-
Notes.