Vestidos para morir. Una inhumación de entre los siglos XI y XII de Sidillà (Foixà, Baix Empordà, Girona) / Gisela Ripoll, Joan Tuset Estany, Izaskun Ambrosio-Arcas, María Rosa Arán Martínez, Núria Molist



En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 235-259 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà, i anglès.

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer una inhumació vestida del jaciment de Sidillà. La sivella de cinturó que acompanya a l'individu és un guarniment personal poc freqüent als segles XI i XII, cro-nologia proporcionada per la datació radio-carbònica. El conjunt de dades exposat permet augmentar el coneixement sobre els rituals i maneres de vestir els morts a inicis de l'època medieval.

El Fenómeno del doble sellado en dolia del nordeste peninsular / Maria Rueda Prunell
Rueda Prunell, Maria


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie I, Prehistoria y arqueología. Madrid. nueva época, núm. 18 (2025) , p. 3-23 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest article se centra en la problemàtica del segellament dels dolia, en concret, sobre aquells recipients amb dos segells. A més de fer hipòtesi sobre el motiu d'aquest segellament, es descriuen els fragments de dolia amb dos segells trobats en l'actual zona catalana, intentant relacionar-los amb els personatges apareguts en l'epigrafia monumental, principalment de les ciutats de Barcino i Tarraco, així com en l'epigrafia de les àmfores. Encara que la majoria d'aquests segells ja havien estat publicats anteriorment en corpus més generals, aquest article pretén agrupar aquest fenomen del doble segellat, donar-li una possible explicació, a més de presentar algunes marques inèdites.

El Derelicte Aiguablava I : un exemple de comerç de vi de la tarraconense en època d'August / Rut Geli Mauri
Geli Mauri, Rut


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 51-79 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El derelicte Aiguablava I, excavat pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya l'any 2009, constitueix un petit vaixell de cabotatge que s'enfonsà a la cala d'Aiguablava, localitzada al sud del cap de Begur. Transportava un carregament homogeni de vi envasat en àmfores Pascual 1, procedent de la costa catalana i es dirigia en un trajecte Sud- Nord, cap al port de Narbona. Tot i que l'arquitectura naval no s'ha conservat, el carregament i la ceràmica de la tripulació han per-mès datar l'enfonsament i estudiar un exemple de comerç d'aquest vi produït a la costa catalana a la segona meitat del s. I aC.

Un Espacio simbólico : lecturas del ajuar de la tumba 69 de la Necrópolis Bonjoan, en Emporion (Empúries, Girona) / Margarita Moreno Conde, Ricardo Olmo, Alicia Perea, Marta Santos



En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 81-117 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

Consum carni i artesanat en os als afores del Puig de Sant Andreu : el jaciment ibèric del Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle (Ullastret, Baix Empordà) / Sílvia Valenzuela-Lamas, Lua Valenzuela-Suau, Sergio Jiménez-Manchón, Ferran Codina Falgas, Rosa Plana Mallart Aurora Martín Ortega



En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 7-26 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIIILes diverses campanyes d'excavació al Camp d'en Gou - Gorg d'en Batlle van posar al descobert tot un barri situat a les afores de la muralla del Puig de Sant Andreu. La importància i la densitat d'aquesta ocupació periurbana van evidenciar que el poblament de la capital dels Indigets no estava concentrat només dins de l'espai fortificat, sinó que s'estenia també pels terrenys immediats fora de la muralla. El present estudi presenta els resultats de l'anàlisi de la fauna recuperada durant les excavacions d'aquest barri periurbà, que presenta un consum inusualment elevat de porc, i posa les bases per una ulterior comparació amb el registre faunístic intramurs del Puig de Sant Andreu i amb el d'altres jaciments contemporanis.

El Jaciment tardoantic del Camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat, Alt Empordà) / Josep M. Nolla, Josep Casas, Marc Prat
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 53-83 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIII.

La Memòria dels objectes. El llegat material dels escenaris de conflicte; el cas de les fosses comunes / Lorena Maeso Blanco
Maeso Blanco, Lorena


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 273-286 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Les troballes d'objectes que es recuperen durant les exhumacions en fosses comunes tenen un valor cabdal de gran importància per la mateixa pertinença i càrrega sentimental de l'objecte en si, però també per les dades d'informació que els experts en poden extreure i posteriorment estudiar. Els objectes són segurament la prova tangible d'una humanitat que acompanya a les restes òssies exhumades i que, com a tals, tenen el que simbòlicament es pot anomenar com el 'poder' d'explicar el passat en un moment present o fer de nexe entre passat recent.Aquest article té per objectiu assentar les bases d'una anàlisi i reflexió al voltant de les possibilitats de fer servir aquests objectes materials en clau didàctica i emmarcats dins del patrimoni de memòria i de l'arqueologia del conflicte. Per fer-ho, es vol centrar el focus en l'estudi de casos de diverses pràctiques didàctiques fetes a partir d'exhumacions en fosses comunes de conflictes bèl·lics contemporanis, tot centrant una primera part en les fosses de la guerra civil a Espanya.S'analitzarà quins usos dels objectes poden ser efectius en l'actualitat per donar a conèixer al conjunt de la ciutadania i a les comunitats educatives, des d'una visió profess ional i científica, però també divulgativa, una temàtica complexa i delicada sovint no exempta de problemàtiques. Quins recursos i estratègies s'han emprat i quines noves vies de divulgació podrien tenir cabuda. Es vol fer èmfasi a investigar quines diferències i similituds podem trobar en altres processos patrimonialitzadors de la memòria. Explorar quina finalitat se n'ha tret dels objectes recuperats i si aquestes pràctiques poden contribuir a la recuperació de la memòria històrica i a la conscienciació de l'impacte que suposa per una comunitat un conflicte bèl·lic.

Projecte Almenara (Agramunt, Urgell) : recerca i recuperació patrimonial d'una necròpolis tumulària de cremació de final de l'edat del bronze i primera edat del ferro (segles IX-VI a. de la n. e.). Les intervencions dels anys 2015-2018 / Òscar Escala Abad, Andreu Moya i Garra, Gemma Piqué Palacín, Georgina Prats Ferrando, Anna Bach Gómez, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà, Núria Armentano Oller, Lydia Gutiérrez Becerra



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 89-112 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article recollim tota la informació aconseguida sobre el castell de Canals, ubicat al terme municipal de l'EMD de Valldoreix, a partir dels resultats de les campanyes arqueològiques dutes a terme entre 2017 i 2018. Amb les últimes intervencions arqueològiques realitzades donant compliment a les línies d'actuació traçades al Pla director, s'han excavat aproximadament dos terços de la superfície interior del castell i s'ha aconseguit obtenir una imatge força ajustada de les característiques principals del monument.

Les Ocupacions prehistòriques a l'àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del neolític a la primera edat del ferro / Ramon Álvarez Arza, Anna Bach Gómez, Miquel Molist Montaña, Anna Maria Rauret Dalmau



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 228-247 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La represa de la recerca arqueològica d'època prehistòrica a l'àrea del Cabrerès i Sau, i més concretament a Tavertet (Osona), ha aportat informació inèdita de les dinàmiques d'ocupació de la vall mitjana del riu Ter. En aquest sentit, l'establiment d'una seqüència de neolític antic i mitjà a la Cova de les Pixarelles sincrònica a l'àrea dolmènica i la revisió de l'estratigrafia del poblat a l'aire lliure del pla del Castell evidencien la intensa continuïtat ocupacional en dos moments clau de transició dels primers pagesos i ramaders.

Pernafeites (Miravet, Ribera d'Ebre) i Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues), dos casos de fosses de la Guerra Civil associades a hospitals / Anna Camats Malet, Gemma Domènech Casadevall, Sergi González Planas, Eulàlia Mesalles Godoy



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 263-284 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, promociona, coordina i finança el Pla de Fosses, amb l'objectiu de localitzar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. En el marc d'aquest programa, l'excavació arqueològica de les fosses de Pernafeites i del Cementiri Vell ha permès recuperar les restes de 225 individus en dos dels múltiples nodes de la xarxa d'evacuació i tractament de ferits durant el període que aniria entre la batalla de l'Ebre i la batalla del Segre.

El Primer hospital de Girona : una propoesta ferma d'ubicació / Maribel Fuertes, Josep Maria Nolla
Fuertes, Maribel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 185-202 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia.

El "Fragment de la Haia" el formen tres fulls de pergamí en llatí, trobats al final d'unes Gesta regum francorum, guardats a la Biblioteca Reial de la Haia. Segons Charles Samaran, el text podria ser dels anys 980-1030. Explica el setge d'una ciutat per part d'exèrcits carolingis amb els personatges Ernaldus, Bernardus, Bertrandus, un dux i el seu fill Wibelinus. El dux mata Borel i Wibelinus, el fill de Borel. Els carolingis ocupen la ciutat. Els millors romanistes han omplert pàgines per identificar la ciutat i el personatge Borel, sense posar-se d'acord. Basant-nos en idees de la Vita Hludovici, Al-Udri, les cançons de gesta Chançun de Guillelme i Aimeri de Narbonne, L'Histoire de Languedoc II, Gaston Paris, Meyer, Gautier, Demaison, Aebischer, Rovira i Virgili, Abadal, Ponsich i Salrach podem assegurar que la ciutat és Girona i Borel, el comte Borrell d'Ausona, assetjat a Girona pels carolingis vers el 827. El Fragment de la Haia presenta el primer setge de Girona documentat.

El Vaso campaniforme en la provincia de Castellón y territorios limítrofes / Francesc Gusi, José Luján
Gusi Jener, Francesc


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 30 (2012) , p. 33-52 : il.
Bibliografia.

Las Importaciones griegas en la costa ilercavona / Florencio Mayoral Franco
Oliver Foix, Arturo


En: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, Núm. 15 (1991) , p. 173-188
Notes a peu de pàgina.

La Lápida romana de Salou / José Mª. Camacho Padilla
Camacho Padilla, José M.


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any V, núm. 96 (gener 1924), p. 12
Notes a peu de pàgina.

Petites addicions a la història de la Tarragona romana / Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any I, núm. 15 (Setembre 1920), p. 270-272

Les Árees funeràries de l'ager Tarraconensis (segles I-III dC) / Judit Ciurana i Prast
Ciurana i Prast, Judit


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 119-140
 (El poblament) 
Bibliografia.

Aquest treball és un estudi de cas sobre les pràctiques i els rituals funeraris a les necròpolis romanes de l'ager Tarraconensis durant l'època romana (segles i-iii dC). L'objectiu d'aquest article és identificar i analitzar els rituals celebrats in agro. En el territorium de Tarraco, les àrees funeràries eren una part important dels assentaments rurals. Unes foren ubicades a les fronteres dels fundi, d'altres al costat de la costa, arran de mar. Cada àrea funerària és un cas particular; per això és necessari estudiar la seva evolució de manera conjunta amb el paisatge rural circumdant. La dinàmica relacionada amb les relacions espacials entre enterraments, vies i assentaments rurals (villae o granges) es reflecteix molt clarament en els monumenta funeraris. A través d'aquestes construccions, els grans propietaris reforçaren el vincle entre la terra i la família. D'altra banda, també proposem una visió global dels rituals funeraris. S'han estudiat els objectes relacionats amb aquests i hem detectat pràctiques ituals com ara libacions i ofrenes d'aliments.

Paisatge, poblament, cultura material i història de l'ager Tarraconensis. Resultats i comparacions / Marta Prevosti i Monclús
Prevosti i Monclús, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 13-22
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Síntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals s'extreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de l'estudi entorn del conjunt de l'espai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratègies de control romà del territori, de les tipologies i evolució dels establiments, dels aspectes econòmics i de la dinàmica del poblament. Tot plegat fa referència molt especialment al territori de Tarraco, per bé que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de l'àrea catalana i saguntina i també d'altres províncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sinó també en indústries, producció tèxtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comerç molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrània occidental romana. La jerarquia dels hàbitats rurals també s'està demostrant més complexa gràcies al coneixement de noves aglomeracions. L'evolució posterior al període romà també ha entrat en discussió, especialment pel que fa a l'època islàmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pol·línic realitzat dins del marc del projecte.

El Vidre^dMarta Prevosti i Monclús / Marta Prevosti i Monclús
Prevosti i Monclús, Marta


En: 141487 Ager Tarraconensis 4 : els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona ; Járrega, Ramón (Ed.); M.Prevosti (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 265-268

Bibliografia.

Els Objectes d'os treballat i la identificació d'un taller tèxtil / Marta Prevosti i Monclús
Prevosti i Monclús, Marta


En: 141487 Ager Tarraconensis 4 : els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona ; Járrega, Ramón (Ed.); M.Prevosti (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 247-264

Bibliografia.

Els Objectes metàl·lics / Ramón Járrega Domínguez
Járrega i Domínguez, Ramon


En: 141487 Ager Tarraconensis 4 : els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona ; Járrega, Ramón (Ed.); M.Prevosti (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 231-246

Bibliografia.