Discurs de cloenda de l'acte de reconeixement al Dr. Antoni Gavaldà / Antoni Gavaldà Torrents
Gavaldà i Torrents, Antoni


En: Comunicació Educativa. Tarragona, núm. 35 (2022) , p. 59-75 (Converses) 

El doctor Antoni Gavaldà va pronunciar el 26 de novembre de 2021 el discurs de cloenda en l'acte de reconeixement a la seva trajectòria, celebrat a l'aula Magna de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Gavaldà, historiador i membre del grup de recerca ISOCAC, ha estat professor titular de Didàctica de les Ciències Socials (Departament d'Història i Història de l'Art) de la URV, ha centrat la seva carrera en la formació de mestres i en la investigació en el món de les humanitats i l'Educació, i és membre actiu de la revista Comunicació Educativa, a més de ser-ne un dels fundadors l'any 1990.

La Memòria de l'espai públic : una experiència didàctica sobre el nomenclàtor del primer franquisme a Tortosa (Baix Ebre) / Agustí Campos Perales
Campos Perales, Agustí


En: Comunicació Educativa. Tarragona, núm. 35 (2022) , p. 117-139 : il. (Articles) 
Referències bibliogràfiques.

En aquest article presentem una seqüència didàctica portada a terme durant el curs 2020-21 en un grup de segon de batxillerat a l'INS Dertosa (Tortosa). Es treballen conceptes com memòria i espai públic arran de la reflexió sobre el nomenclàtor d'època franquista de la capital del Baix Ebre. S'ha elaborat un informe fictici per a l'Ajuntament de Tortosa sobre el compliment de la Llei de memòria històrica (2007) i s'han treballat fonts primàries del primer franquisme. Els alumnes han obtingut unes conclusions d'acord amb les activitats que han desenvolupat, tot evidenciant la importància de la història en la configuració de les identitats col·lectives contemporànies.

Entrevista a Antoni Gavaldà / Albert Irigoyen
Florenza Satorres, Patrícia


En: Comunicació Educativa. Tarragona, núm. 33 (2020) , p. 7-28 : il.

Entrevista al doctor Antoni Gavaldà Torrents, que ha estat professor titular de Didàctica de les Ciències Socials (Departament d'Història i Història de l'Art) de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, i que ha centrat la seva carrera en la formació de mestres i en la investigació en el món de les humanitats. Mestre de mestres, un cop arribada la jubilació, en repassem la trajectòria en una entrevista on respon a quùestions sobre el futur de l'educació i de l'ensenyament-aprenentatge de la Didàctica de les Ciències Socials. També sobre conceptes com ara treball cooperatiu i valors cooperatius, virtualització i digitalització, el món de la docència i la recerca universitària. I, encara, sobre què significa ser mestre. Antoni Gavaldà, historiador i membre del grup d'investigació ISOCAC, és un dels fundadors de la revista Comunicació Educativa.

L'Ensenyament al cicle superior a partir d'un projecte patrimonial : un estudi de cas al Monestir de Sant Pere de Casserres / Joan Callarisa Mas
Florenza Satorres, Patrícia


En: Comunicació Educativa. Tarragona, núm. 33 (2020) , p. 41-52 : il.
Bibliografia.

Aquest article parteix d'una recerca sobre la didàctica del patrimoni, en què, a partir del seguiment d'un projecte interdisciplinari amb alumnes de sisè del cicle superior de primària en una escola d'Osona, s'observa com es treballa el patrimoni cultural centrat en un monestir i com es desenvolupen totes les àrees curriculars durant el curs. S'hi observen i analitzen, d'una banda, els resultats del treball curricular desenvolupat amb projectes interdisciplinaris i, d'una altra banda, el treball metodològic de la mestra.

Filosofia a primària. Ensenyar a pensar / Maria Guix
Guix, Maria


En: Comunicació Educativa, n. 25 (2012) , p. 40-45 : il.

En l'article s'hi dóna resposta a una sèrie d'interrogants que es plantegen quan hom diu "fem filosofia a primària". Per què? D'on surt? En què consisteix? Què es pretén? Com es treballa? Aquesta experiència, que comparteixen escoles de més de trenta països, es porta a terme a l'escola de Can Puig de Banyoles des de fa una vintena d'anys, amb una valoració molt positiva, tant dels mestres que l'imparteixen com dels alumnes que en gaudeixen.

L'Arqueologia entra a l'institut : experiència didàctica a l'Institut Angeleta Ferrer de Sant Cugat del Vallès / Anabel Ortiz López, Sònia Mañé Orozco, Antoni Bardavio Novi
Ortiz López, Anabel


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 56 (2023) , p. 115-124 : il. (Didàctica i medi local) 

Aprofitament didàctic d'un jaciment de neandertals : La Roca dels Bous i el Camp d'Aprenentatge de la Noguera / Antoni Bardavio Novi, Sergi Chàfer Buzzi, Sònia Mañé Orozco
Bardavio i Novi, Antoni


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 47-55 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El Camp d'Aprenentatge de la Noguera és un servei educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que des de fa quinze anys desenvolupa activitats didàctiques a l'entorn del jaciment arqueològic neandertal de la Roca dels Bous. La inclusió de la prehistòria als currículums d'educació infantil, primària i secundària vincula el passat més llunyà de l'ésser humà amb qüestions socialment rellevants en el nostre món actual, com ara el que ens defineix com a humans. Així mateix, va ser també a la prehistòria que es van desenvolupar processos importants per entendre com funciona la societat avui dia, tant pel que fa a les relacions socials, com a l'economia o l'organització política. La visita a la Roca dels Bous promou l'aproximació a les societats paleolítiques d'una manera vivencial, per tant, més significativa i potenciadora de l'empatia històrica, i, en conseqüència, de l'empatia cap a l'alteritat.

El Joc a l'antiguitat clàssica : una tècnica d'immersió a la vida quotidiana del passat / Marta Panadès Manresa
Panadès Manresa, Marta


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 127-132 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Camp d'aprenentatge de la ciutat de Tarragona ha desenvolupat i fet créixer un projecte d'arqueologia experimental al llarg de 19 anys. La Jornada d'aprenentatge actiu, "Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco", és una macro activitat col·laborativa per a l'alumnat de 5è de Primària de Tarragona i el Tarragonès. Al llarg d'un matí l'alumnat viu i experimenta el joc i la joguina dels nostres avantpassats romans.

Notas para el estudio de la ortodoxia pedagógica : un modelo educativo del siglo XVIII; Noticia del "tratado del origen y arte de escribir bien" de Fr. Luis de Olod / Josep Ma Sabaté i Bosch
Sabaté i Bosch, Josep Maria


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núms. 6-7 (1983-1984) , p. 213-253
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Els Anuncis del "Llibre de la Festa Major" al llarg del segle XX / Josep Pujol
Pujol, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2015) , p. 83-96 : il.
Notes.

Instruccions per la ensenyança de minyons : obra utilissima per la instrucció dels minyons, y descans dels mestres, ab laminas finas pera apendrer be de escriurer / escritas per lo Rt. Baldiri Rexach, prevere, y rector de la Iglesia Parroquial de Sant Martí de Ollés, Bisbat de Gerona
Reixach i Carbó, Baldiri


Barcelona : Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, 1923
XV, 383 p. : il. ; 23 cm
Edició similar a la feta a Girona per Anton Oliva, el 1749.

Arxius i fonts primàries. El Carrilet, un tren per la història [Fitxer informàtic] / Paula Genové Busquets, Aïna Izquierdo Ventura, Carla Parera-Nieto Salas
Genové Busquets, Paula


2022
1 recurs electrònic

El tema que volem treballar en aquesta Unitat Didàctica és el Carrilet. Primerament, hem triat aquesta temàtica perquè l'escola on ens trobem se situa al costat de la ruta per on passava el ferrocarril que viatjava des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols. Per tant, considerem que es tracta d'un element que constantment forma part del dia a dia dels infants, però que realment desconeixen. Creiem que és important que els alumnes en coneguin la seva història, a causa de l'impacte que va tenir aquesta invenció en les vides dels habitants de Llagostera, ja que els va permetre establir relacions més ràpidament amb les poblacions del voltant. Un altre aspecte a destacar, és que els alumnes encara poden conèixer a gent del seu entorn (avis, familiars, veïns...) que haguessin pogut viatjar o veure el Carrilet. Aquest fet pot ser molt enriquidor pels infants perquè els pot resultar molt més atractiu i curiós que persones properes els expliquin vivències viscudes amb aquest ferrocarril (transmetent d'aquesta manera el temps viscut) tot relacionant el centre educatiu amb la societat i l'entorn que ens envolta. A més a més, aquest any se celebraria el 130è aniversari de l'aparició d'aquest transport, aspecte que ens podria facilitar la introducció d'aquest tema a l'aula. Les fonts que hem utilitzat són, majoritàriament, primàries, ja que, en gran part són documents que la població utilitzava de manera habitual en l'època. També hem fet ús de fotografies que permeten veure com era el Carrilet i la societat de l'època. Totes les fonts emprades ens les han facilitat l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Recreació històrica de la Guerra Civil espanyola i formació universitària / Laura Martíinez Jiménez, Gemma Sebares Valle
Martínez Jiménez, Laura


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 227-238 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La recreació històrica, el re-enactment, és una activitat que té projecció en els espais formals i no formals d'ensenyament aprenentatge. A la Universitat de Barcelona s'han desenvolupat diverses experiències per promocionar la recreació històrica que han considerat, entre altres períodes, el de la Guerra Civil espanyola. De manera congruent a les pràctiques desenvolupades en altres països europeus, les activitats de recreació han obviat qualsevol recreació vinculada al feixisme i s'han centrat en l'entorn civil i militar republicà. Les estratègies desenvolupades s'han centrat en els estudiants del grau de mestre d'educació primària i els del màster de gestió del patrimoni i museologia. L'objectiu en tots dos casos ha estat el de preparar futurs professionals de l'entorn de la didàctica i la comunicació historicoarqueològica (en aules o museus) a considerar les possibilitats de la recreació històrica per aproximar un tema tan complex, i socialment tan sensible com és el de la Guerra Civil espanyola.

Treball fotogràfic "Itinerari d'una memòria enfrontada" / Oriol Riart Arnalot
Riart i Arnalot, Oriol


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 239-247 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'any 2017 l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona van emprendre un projecte per recuperar i dignificar els espais de l'hospital de campanya del Molar (Priorat) a partir d'una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l'Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l'Ebre. A la proposta es va assajar un nou model integral de museografia social, de cost i manteniment sostenibles, que volia donar protagonisme a les emocions, i en la qual tingués protagonisme una iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d'escenografies didàctiques i l'exposició d'una col·lecció extraordinària de medicina i cirurgia de guerra.

Hospital del Molar. Un caso de museografía social / Júlia Castell Villanueva, Frances-Xavier Hernàndez Cardona, Isabel Boj Cullel
Castell Villanueva, Júlia


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 229-259 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'any 2017 l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona van emprendre un projecte per recuperar i dignificar els espais de l'hospital de campanya del Molar (Priorat) a partir d'una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l'Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l'Ebre. A la proposta es va assajar un nou model integral de museografia social, de cost i manteniment sostenibles, que volia donar protagonisme a les emocions, i en la qual tingués protagonisme una iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d'escenografies didàctiques i l'exposició d'una col·lecció extraordinària de medicina i cirurgia de guerra.

Tallers didàctics a l'entorn de la Guerra Civil Espanyola / Annie Wilson-Daily, Maria Feliu-Torruella
Wilson Daily, Ann E.


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 277-288 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'experiència existent sobre tallers didàctics de la Guerra Civil Espanyola per a entorns formals i no formals d'ensenyament-aprenentatge és molt limitada. El present estudi descriu una praxi empírica quant a disseny i experimentació de tallers didàctics sobre la guerra del 1936-1939, desenvolupada en contexts de formació universitària de professorat, professionals del patrimoni i estudiants de primària i secundària. El conjunt de pràctiques que es descriuen ha possibilitat la consolidació de models de tallers versàtils que es poden aplicar i desenvolupar, amb les oportunes correccions i ajustaments, a diferents temàtiques vinculades a la Guerra Civil Espanyola. Les propostes de taller tenen un caràcter funcional, i s'apliquen indistintament en entorns formals i no formals d'ensenyament-aprenentatge. La Guerra Civil es considera des de punts de vista molt diversos, predominant una visió civil i de vida quotidiana sobre el conflicte.

Els Pioners del cinema pedagògic a Catalunya / Enric Ruiz Gil
Ruiz Gil, Enric


En: Filmhistoria online. [Barcelona]. Vol. 23, núm. 2 (20132) , p. 1 arxiu html
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En el marc de la Mancomunitat de Catalunya, un moment d'obertura i innovació en tots els àmbits, es va produir un tomb de modernitat en la instrucció pública. La pedagogia reivindicava el mètode intuïtiu, i el repte innovador imposava mètodes experimentals. Al cap davant d'aquest procés hi havia mestres i pedagogs. La Mancomunitat va fixarse en com responia Europa i els Estats Units d'Amèrica, a aquests nous reptes de modernitat, i va incorporar nombroses tècniques i polítiques, procedents d'altres països (França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, EUA, etc.). Mentre el món patia els efectes de la primera Guerra Mundial, a Catalunya, un enginyer de tècniques tèxtils va sol·licitar l'adquisició d'un projector de cinema per poder millorar les tècniques de formació dels seus alumnes. La resposta positiva del Consell de Pedagogia, òrgan de la Mancomunitat que regia la instrucció pública, converteix als responsables d'aquesta iniciativa en pioners en el camp del cinema pedagògic.

Memòria històrica i compromís cívic : construir un futur en pau / Gemma Ribó Traveria
Tribó i Traveria, Gemma


En: L'Arjau : revista cultural. Sant Feliu de Guíxols, núm. 81 (desenbre 2018), p. 6-15 : il. (Calidoscopi. Vist per la didàctica) 

I de sobte una troballa, una carta antiga al Mercantic! / Antoni Bardavio Novi, Laura Casado Domingo, Sònia Mañé Orozco
Bardavío i Novi, Antoni


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 55 (2022) , p. 179-187 (Didàctica i medi local) 
Bibliografia i notes.

Arqueología del conflicto y memoria colectiva : la experiencia internacional / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: Desperta Ferro : Arqueología e Historia. Madrid, núm. 50 (Agosto 2023), p. ? : il.
Número dedicat a "Arqueología de la Guerra Civil".

L'Arqueologia del conflicte constitueix en l'actualitat la línia de treball que millor connecta les intervencions amb la societat, ja que l'estudi dels camps de batalla i les restes materials dels conflictes, l'obertura de fosses comunes, identificació de desapareguts, retorn de les restes als seus familiars o, simplement, dignificació dels enterraments, són entesos com un treball positiu i necessari per donar resposta a preguntes actuals i ajuda a comprendre el passat qüestionant el recurs a la violència primària. A més, la possibilitat que l'arqueologia forense pugui col·laborar de manera determinant en l'exercici de la justícia en els processos per crims de guerra o contra la Humanitat emparats per l'ONU, possibilita l'actuació guaridora de les conseqüències dels processos polítics i els genocidis a partir de dades científiques i no de pulsions ideològiques. La ciència s'imposa a la raó ideològica en la implementació didàctica de les polítiques de memòria.