português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
INSTITUCIONS POLITIQUES []
Referències trobades:
421   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 22
anar a la pàgina                         


1 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Alcover en el fons documental de la comuna del Camp de Tarragona / Josep M. T. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 97-98-99-100 ([gener-desembre] 2002), p. 5-7 (Documents
Inclou apèndix documental.


Matèries: Fonts documentals ; Institucions polítiques ; Edat mitjana ; Fogatges
Matèries:Comuna del Camp de Tarragona
Àmbit:Alcover
Cronologia:[1420 - 1699]
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiCEA/article/view/207410
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Administrar el territori des del territori : la Diputació del General a Vic a l'època moderna / Ricard Torra-Prat
Torra Prat, Ricard


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 619-642 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A partir de l'anàlisi de la documentació dela diputació local de Vic conservada a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, aquest estudi descriu succintament qüestions com ara de quina manera la Generalitat de la Catalunya moderna administrà el territori, quins oficials la serviren i quin fou el seu origen social, les relacions que mantingué amb la resta de jurisdiccions i el grau de cooperació que existí entre la ciutadania i el poder públic.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Diputació del General de Catalunya ; Generalitat de Catalunya ; Fonts documentals ; Administració pública ; Institucions polítiques
Àmbit:Vic ; Catalunya
Cronologia:[1400 - 1700]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/392243
https://doi.org/10.34810/ausav29n186id392243
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Llarg camí : intentar el reconeixement de la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran / Amadeu Gallart Sort
Gallart i Sort, Amadeu


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 29 (tardor 2021), p. 81-86 : il. (Dossier: La Vegueria de l'Alt Pirineu


Matèries: Divisió territorial ; Vegueries ; Arees de muntanya ; Institucions polítiques
Àmbit:Pirineu ; Cerdanya ; Alt Urgell ; Pallars Jussà ; Pallars Sobirà ; Alta Ribagorça ; Val d'Aran
Cronologia:[1971 - 2021]
Accés: http://www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-29.pdf [exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Institucions locals i elits a la Catalunya baixmedieval (Girona, 1345-1445) / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2019
2 vols. (978 pàgines) : taules genealògiques ; 24 cm (, Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788413031156 (oc)
ISBN 9788413030937 (v. 1)
ISBN 9788413031149 (v. 2)

El primer volum d'un treball madur i complex, que està estructurat en dues parts, la primera de les quals està dedicada a les institucions pròpies, generades pel territori de Girona durant el període objecte d'anàlisi, i la segona se centra a descobrir i identificar les elits polítiques imbricades en la vida municipal. O sigui, qui són els protagonistes que exerceixen el poder a la ciutat de Girona. El segon i darrer volum d'aquest complet treball es centra a descobrir i identificar les elits polítiques imbricades en la vida municipal. O sigui, qui són els protagonistes que exerceixen el poder a la ciutat de Girona. Ens trobem davant d'una obra ambiciosa, rellevant, ben dissenyada, ben documentada, ben dirigida i ben escrita. (FN).


Matèries: Finances públiques ; Finances municipals ; Impostos municipals ; Administració local ; Vida política ; Institucions polítiques ; Elits locals ; Poder local ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Girona
Cronologia:1345 - 1445
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/E79-Llibre.pdf
https://www.fundacionoguera.com/wp-content/uploads/E80-Llibre.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Ramon Llull; Universitat de Girona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 421
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tarragona, puerto del Consejo de Aragón durante la Guerra Civil (1936-1939) / Francisco González Huix
González Huix, Francisco J.


En: 154119 Recull Joan Antònio i Guàrdias (1890-1967). Tarragona : Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1990. p. 99-114



Matèries: Guerra civil espanyola ; Marina mercant ; Ports ; Institucions polítiques
Matèries:Port de Tarragona ; Consell de Aragó
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1936 - 1939
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Braç Militar de Catalunya (1602-1714) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


València : Publicacions de la Universitat de València, [2016]
232 p. : il. ; 25 cm (Història, 176) 
XXXè Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (edició extraordinària 2014). Bibliografia.
ISBN 9788491340119

Al 1715 José Patiño informava a Felip V que el Braç Militar de Catalunya "se había hecho formidable y se entrometía en todas las materias de estado, publicándose celadores de la observancia de sus fueros". Aquest llibre pretén explicar com funcionava el Braç Militar i entendre de quina manera el seu desenvolupament històric en va fer una institució clau per entendre la Guerra de Successió a Catalunya. Preguntar-se pel Braç Militar suposa endinsar-se en els trets específics de la noblesa catalana al segle XVII, una noblesa que en aquell moment pateix una crisi dïidentitat a nivell europeu. En aquest context: quin paper van tenir els membres de lïestament militar? Qui controlava la institució i quina va ser la reacció de la noblesa catalana davant la crisi generalitzada de l'estament? La resposta a aquesta i altres preguntes les podreu trobar dins les planes dïaquesta obra. (Editorial).


Matèries: Edat moderna ; Guerra de Successió ; Exèrcit ; Noblesa ; Institucions polítiques ; Braç militar ; Cort General de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1602 - 1714
Autors add.:Universitat de València
Accés: http://catalan.digitaliapublishing.com/a/49595/ [Accés restringit als usuaris de la UB]
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Francesc Eiximenis and the Catalan idea of corruption in the late medieval Crown of Aragon / Ricard Torra-Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 13, núm. 2 (2021) , p. 193-213
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Escriptors ; Filòsofs ; Corrupció política ; Institucions polítiques ; Corona d'Aragó
Matèries: Eiximenis, Francesc d' (1327?-1409)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1350 - 1500]
Accés: https://doi.org/10.1080/17546559.2021.1928727 [Accès restringit]


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Concepte nació en els dietaris del Consell de Cent barceloní i la Diputació del General catalana en temps de canvi dinàstic i guerra successòria (1700-1714) / Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 137-162
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article realitzarem una anàlisi quantitativa i semàntica del concepte nació en les seves formes terminològiques singulars i plurals pròpies dels idiomes català, castellà i llatí, contingudes en dietaris institucionals del Consell de Cent de Barcelona i de la Diputació del General de Catalunya. El període analitzat serà el del conflicte dinàstic pel tron de la Monarquia Hispànica que es va produir a principis del segle XVIII entre les cases d'Àustria i de Borbó, i els seus respectius aliats. Prestarem especial atenció a aquelles accepcions del concepte que puguin tenir connotacions polítiques, tant pel paper exercit pel factor polític en la construcció de les identitats col·lectives de tipus patriòtic durant l'Antic Règim com per la qüestió historiogràfica concreta sobre si nació posseïa, o no, significació política en els temps anteriors a les revolucions liberals. Finalment, es farà un balanç per observar les tendències del terme nació en la predita. font documental.


Matèries: Guerra de Successió ; Institucions polítiques ; Consell de Cent ; Diputació del General de Catalunya ; Identitat nacional ; Fonts documentals
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1700 - 1714
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/10.5565-rev-manuscrits.243
https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.243
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Braç Militar de Catalunya (1602-1714) / [ressenya de:] Ricard Torra i Prat
Torra i Prat, Ricard


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 35 (2017) , p. 125-127 (Ressenyes
Ressenya de:
- Martí Fraga, Eduard. El Braç Militar de Catalunya (1602-1714). València : Publicacions de la Universtiat de Barcelona, 2016


Matèries: Ressenyes ; Edat moderna ; Institucions polítiques ; Braç militar
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1602 - 1714
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/v35-torra
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 421
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La República espanyola contra Catalunya / Agustí Soler
Soler i Regàs, Agustí


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2021
198 p. ; 22 cm
Bibliografia.
ISBN 9788491911531

En morir el dictador, l'any 1975, molts catalans cregueren que Catalunya tornaria a recuperar les seves velles institucions i que amb un petit interval monàrquic, l'estat espanyol podria tornar a ser una república democràtica en la qual poder confiar. Alguns, de Catalunya estant, encara creuen que una República espanyola significaria un canvi substancial en la relació entre Espanya i Catalunya. Malauradament, molts desconeixen que significà la Segona República per als catalans. Aquest petit estudi preten donar a coneixer uns fets que ens il·lustren sobre els vuit anys (1931 a 1939) en que la realitat historica ens permet afirmar que sigui sota una monarquia, sota una dictadura o sota una democràcia, Catalunya no va veure reconegut el seu dret a ser un poble lliure entre els pobles lliures de la terra. (Editorial).



Matèries: República espanyola II ; Institucions polítiques ; Vida política
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1931 - 1939
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Pujolismo entre gestión y cultura política. Unas notas interpretativas (1980-2003) / Paola Lo Cascio
Lo Cascio, Paola


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 120 (2020) , p. 283-308 (Estudios

Aquest article es proposa oferir unes notes interpretatives, forçosament sintètiques, d'aquella experiència política definida comunament com pujolisme. És a dir, de la cultura política que va ser hegemònica electoralment a Catalunya entre 1980 i 2003 i que es va traduir en una llarga experiència de govern al capdavant de les institucions catalanes en el mateix període. Per a abastar una temàtica tan complexa i àmplia s'abordarà l'objecte d'estudi a través de la selecció de dues dinàmiques considerades especialment significatives: la de la gestió i realització d'algunes de les polítiques de la Generalitat entre 1980 i 2003 i de la paral·lela evolució de la cultura política associada a elle.


Matèries: Política ; Vida política ; Nacionalisme ; Governs Pujol-CIU ; Polítics ; Institucions polítiques ; Poder polític
Matèries: Pujol i Soley, Jordi (1930-....)
Matèries:Convergència i Unió : CIU
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1980 - 2003
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7738879
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Gran Bretaña y la cuestión catalana : la negociación hispanobritánica durante el final de la guerra de Sucesión española / Manuel Alejandro Castellano García
Castellano García, Manuel Alejandro


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca. Vol. 42, núm. 2 (2020) , p. 329-363
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Edat moderna ; Guerra de Successió ; Diplomàcia ; Felip V d'Espanya ; Política internacional ; Institucions polítiques ; Tractat d'Utrech
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Madrid ; Regne Unit
Cronologia:1713
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7697829


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els vescomtes de Cabrera a la baixa edat mitjana : identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica / Alejandro Martínez Giralt
Martínez Giralt, Alejandro


Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2019
582 p. il. ; 24 cm (Anuario de estudios medievales. Anejo, 78) 
Bibliografia.
ISBN 9788400105105

La nissaga dels Cabrera fou una de les més rellevants de l'alta noblesa medieval catalana. Descendent d'aquells vescomtes de Girona del segle XI que havien aconseguit apropiar-se d'un càrrec vescomtal d'origen carolingi i convertir-lo en un títol hereditari, i que, havent incorporat la senyoria d'Àger creada per Arnau Mir de Tost, havien anat alimentant els seus propis interessos a la banda d'Urgell -fins i tot, a terres de Lleó i de Castella-, el seu cognom s'associa encara amb individus de la talla dels vescomtes Guerau IV, primer del llinatge a esdevenir comte d'Urgell, o Bernat II, "gran privat" del rei Pere el Cerimoniós. Tanmateix, fora dels seus considerats grans personatges, dels Cabrera se sap molt menys del que en general se suposa. Aquesta obra, basada en el contingut de la tesi doctoral del seu autor, busca aprofundir el nostre coneixement del passat dels Cabrera entre els segles XII i XV seguint tres eixos principals: el primer, de reconstrucció de les accions dels mateixos Cabrera en els plans polític, social, militar i econòmic a partir de l'anàlisi biogràfica col·lectiva -o prosopogràfica- del llinatge; el segon, de l'examen de les vies biològiques i memorístiques de creació, conservació i expressió d'una identitat familiar pròpia; i, el tercer i últim, de l'estudi dels processos de construcció i de gestió d'un domini senyorial. Gràcies en bona mesura a l'accés a la documentació procedent de l'antic arxiu dels vescomtes de Cabrera, que es troba a l'abast dels investigadors des de fa només unes poques dècades, el present estudi explora els intents dels mateixos Cabrera de donar continuïtat al llinatge i a la seva identitat, de perpetuar-ne el control sobre el patrimoni i la posició de poder, i, naturalment, de maximitzar les opcions d'augmentar aquests últims. Així mateix, planteja qüestions com ara la manera en què anaren evolucionant i consolidant-se els trets identitaris de la família, o com i per quina raó els Cabrera van apostar per generar consentiment entre els sotmesos a la seva senyoria, i quins efectes tingué això darrer sobre la cohesió territorial dels seus dominis, així com sobre l'aparell de govern i administració dels mateixos. Tot plegat posat en context des d'una perspectiva crítica que pretén contribuir a la reflexió a l'entorn d'unes concepcions ja clàssiques, tan deutores de la propaganda comtal -de Barcelona- i règia com de l'oposició política entre noblesa i monarquia i de la domesticació de la primera en benefici de la segona, idees aquestes que hom creu ja en curs des de les darreries del segle XIII. (Editorial).


Matèries: Noblesa ; Biografia ; Prosopografia ; Famílies ; Genealogia ; Feudalisme ; Baixa edat mitjana ; Expansió catalano-aragonesa ; Dominis jurisdiccionals ; Poder polític ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Institucions polítiques ; Drets i privilegis senyorials ; Fonts documentals
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Catalunya ; Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona
Cronologia:1199 - 1423; esp. 1328 - 1423
Autors add.:CSIC
Accés: http://catalan.digitaliapublishing.com/a/61538/ [Accés restringit als usuaris de la UB]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica : els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423 [Fitxer informàtic] / Alejandro Martínez Giralt ; [director: Pere Ortí Gost]
Martínez Giralt, Alejandro


[Girona] : Universitat de Girona, 2016
Dirigida per: Ortí Gost, Pere. Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona. Facultat de Lletres. Departament d'Història i Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic (782 p.)

La present tesi doctoral vol ser una contribució a la millora i a l'ampliació delconeixement que es té del passat medieval dels vescomtes de Cabrera, una de les famílies més rellevants de l'alta aristocràcia medieval catalana, però alhora una de les menys conegudes. L'estudi s'ha desenvolupat seguint tres eixos principals: la reconstrucció de les accions dels Cabrera en els terrenys polític, social, militar, a través de l'anàlisi biogràfic o prosopogràfic del grup de parentiu; l'anàlisi de les vies biològiques i memorístiques de creació, de conservació i d'expressió de la seva identitat familiar; i, finalment, dels mitjans i dels processos de creació i de gestió d'un domini familiar més o menys cohesionat.


Matèries: Tesis doctorals ; Noblesa ; Genealogia ; Biografia ; Prosopografia ; Famílies ; Feudalisme ; Edat mitjana ; Dominis jurisdiccionals ; Poder polític ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Institucions polítiques ; Drets i privilegis senyorials
Matèries: Cabrera, Vescomtes de
Àmbit:Catalunya ; Cabrera, vescomtat ; Selva ; Osona
Cronologia:1199 - 1423
Autors add.:Ortí i Gost, Pere (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/398029
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 421
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Anticorrupció i pactisme. La Visita del General de Catalunya (1431-1714) / Ricard Torra i Prat
Torra i Prat, Ricard


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2020
404 p. ; 21 cm (Recerca i pensament
ISBN 9788416260935

La Visita del General de Catalunya fou la institució que des de 1599 i fins a 1714 s'encarregà de controlar les actuacions dels membres de la Generalitat de Catalunya i corregir-ne les corrupteles. Aquest llibre reconstrueix la seva història -des dels seus orígens a les Corts catalanes del segle XV fins a la seva supressió juntament amb la resta d'institucions catalanes l'any 1716-, les relacions que mantingué amb els altres poders polítics i jurisdiccionals de la Catalunya moderna, el seu funcionament, els resultats de les seves inspeccions, l'economia i la seva composició social. En la Visita del General confluïren les dues idees clau que encapçalen el títol d'aquest llibre: d'una banda, "anticorrupció", perquè la Visita perseguí amb determinació les pràctiques il·lícites dels oficials de la Generalitat; d'altra banda, "pactisme", perquè la Visita fou la institució que millor representà la idea de contrapès d'un dels poders jurisdiccionals més rellevants de l'època: la Generalitat. En definitiva, a través de la Visita del General de Catalunya es pot entrellucar la complexitat, la vigència i la modernitat d'un sistema polític -el català d'època moderna- que, contràriament a allò que han exposat alguns historiadors, feu del respecte als ordenaments jurídics aprovats en les assemblees representatives l'eix vertebrador de la seva comunitat política. (Editorial).



Matèries: Diputació del General de Catalunya ; Edat moderna ; Institucions polítiques ; Corrupció política ; Poder polític ; Càrrecs públics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1431 - 1714


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 421
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Dret i les institucions catalanes en temps dels càtars / Doctor Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: 198746 Els Càtars, una ruta per Catalunya. En el VIII centenari de la batalla de Muret (1213-2013) : Caseres (Terra Alta), 5 d'octubre de 2013. Caseres : Ajuntament de Caseres, DL 2014. p. 67-89

Referències bibliogràfiques.



Matèries: Catarisme ; Alta edat mitjana ; Dret català ; Institucions polítiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1000 - 1300]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Centre de Lectura (La Fatarella); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Promoción de símbolos identitarios en tiempos de "crisis" : el caso de las ciudades y villas catalanas entre mediados del siglo XIV y finales del siglo XV / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Hispania. Madrid. Vol. 80, núm. 265 (2020) , p. 343-372
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El present article analitza la promoció d'elements identitaris per part dels governs municipals catalans des de mitjan segle XIV fins a finals de la centúria següent, període que la historiografia havia tendit a considerar de recessió. A partir de la combinació de dades inèdites i informació bibliogràfica de procedència diversa, es para esment a iniciatives orientades a enfortir la imatge externa de les corporacions locals durant la cronologia apuntada: la construcció i progressiva decoració de les cases consistorials de les principals poblacions, l'adquisició de mobiliari i la creixent preocupació per l'aparença i la indumentària dels magistrats municipals. Tot aquest procés es vincula amb el grau de maduresa institucional aconseguit pels ens locals des de finals del tres-cents i es posa en relació amb altres territoris europeus. Ens obliga, en última instància, a plantejar noves perspectives d'interpretació de la idea tradicional de crisi de les corporacions municipals a la Catalunya dels segles XIV i XV.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval ; Municipis ; Ajuntament ; Simbologia política ; Institucions polítiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1350 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7566151
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cartes dels paers de Cervera a diverses persones de Tarragona (1422-1494) / Josep M. LLobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 36 (2020) , p. 51-63 : il.

Comentem i transcrivim deu cartes datades entre l'any 1422 i 1494. Són una mostra de les relacions epistolars que tingueren els paers de Cervera amb diferents persones i institucions de Tarragona.


Matèries: Fonts documentals ; Epistolari ; Ajuntament ; Institucions polítiques ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Cervera ; Tarragona
Cronologia:1422 - 1494
Accés: https://raco.cat/index.php/Constanti/article/view/3734219
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Municipal de Constantí


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 421
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ambaixadors catalans a Madrid. Els inicis de la guerra de separació (1640-1641) / [ressenya de:] Eva Serra i Puig
Serra i Puig, Eva


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 214-218 (Ressenyes
Ressenya de:
- Muñoz González, Antoni; [et al.]. Ambaixadors catalans a Madrid : els inicis de la Guerra de Separació (1640-1641) / Antoni Muñoz González, Josep Catà Tur. Barcelona : Rafael Dalmau, 2015


Matèries: Ressenyes ; Guerra dels Segadors ; Revolta catalana 1640 ; Diplomàtics ; Cort General de Catalunya ; Institucions polítiques ; Allotjaments ; Felip IV de Castella i III d'Aragó
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Madrid
Cronologia:1640 - 1641
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/369384
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 421
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El "Annus horribilis" de 1640 / Manuel Rivero Rodríguez
Rivero Rodríguez, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 6-12 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

La crisi hispànica de 1640 no pot interpretar-se només com un episodi d'una altra major, la "crisi general del segle XVII". Avui dia, més enllà dels motius econòmics i socials, els historiadors destaquen que la causa d'aquesta crisi va ser l'esgotament davant una guerra interminable els objectius polítics de la qual i diplomàtics mancaven de sentit. La incapacitat del comte-duc d'Olivares per a comprendre-ho va provocar dramàtiques convulsions que van obligar a reinventar la monarquia i conducta a la seva reconfiguració després de 1640.



Matèries: Guerra dels Trenta Anys ; Revolta catalana 1640 ; Guerra dels Segadors ; Crisi política ; Crisi econòmica ; Institucions polítiques ; Historiografia ; Edat moderna ; Felip IV de Castella i III d'Aragó
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1640]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 22
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3