La Indústria llanera al Pont d'Armentera : 1877 i 1887 / M. dels Àngels Boada i Vivó
Boada i Vivó, M. dels Àngels


Tarragona : Silva, 2016
150 p. : il., gràf. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788494522086

Industrialització i moviment obrer a Sabadell, 1840-1868
Benaul i Berenguer, Josep Maria


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 39 (2021) , p. 116-127 : il. (Dossier temàtic: Josep M. Benaul i Berenguer. Obra publicada, selecció de textos) 

Pròleg de la tesi doctoral "La industria tèxtil llanera a Catalunya 1750-1870. El procés d'industrialització al districte industrial de Sabadell-Terrassa"
Benaul i Berenguer, Josep Maria


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 39 (2021) , p. 128-133 : il. (Dossier temàtic: Josep M. Benaul i Berenguer. Obra publicada, selecció de textos) 

Una Gran empresa en el Mediterráneo medieval. La compañía mercantil de Joan de Torralba y Juan de Manariello (Barcelona-Zaragoza, 1430-1437) / David Igual Luis[ressenya d']Enrique Cruselles Gómez
Igual Luis, David


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 40, núm. 2 (2022) , p. 269-272 (Reseñas) 
Exemplar dedicat a: "Culturas fiscales en la Europa Bajomedieval".
Ressenya de:
. Una Gran empresa en el Mediterráneo medieval. La compañía mercantil de Joan de Torralba y Juan de Manariello (Barcelona-Zaragoza, 1430-1437) / Maria Viu Fandos. Madrid : CSIC, 2021

De Aragón a Venecia : el "Llibre major de comerç de llana blanca amb Italia" de la compañía Torralba (1433-1434) / [ressenya d']Enrique Cruselles Gómez
Cruselles Gómez, Enrique


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 39, núm. 2 (2021) , p. 240-242 (Reseñas) 
Ressenya de:
. De Aragón a Venecia : el "Llibre major de comerç de llana blanca amb Italia" de la compañía Torralba (1433-1434) / López Pérez, Mª Dolores, Basso, Enrico, Marí, Gerard y Travé, Esther. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019

El Ressorgiment dels molins drapers i el negoci de la llana a la Banyoles del segle XVI / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 205-232

Un cop acabada la Guerra Civil catalana, la vila de Banyoles viu un auge de la manufactura tèxtil de la llana durant tota la centúria amb la reconstrucció de molts molins drapers i tints coincidint amb l'arribada de pobladors novells. Algunes nissagues de paraires s'enriquiran amb el negoci dels draps de llana "banyolesos", fins a la davallada econòmica del segle XVII.

El Procés del filat de la llana / Rafel Gomà
Gomà, Rafel


En: 181977 Cultura popular : món rural i tradicions al segles XIX i XX : actes de la XXXVI Jornada de Treball, Agramunt, 2005 : homenatge a Lluís Pons Serra. [Tàrrega] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2005. p. 91-97


Fins a la meitat del segle XX, a moltes zones rurals, la llana es filava a les cases. El procés comença per la "xolla" de les ovelles. De la llana xollada s'escollia la de millor qualitat per al propi us de la casa. A continuació es rentava la llana, encara que aquesta era una pràctica no generalitzada ja que, en alguns llocs, es filava en brut. La lanolina que, de natural, impregna aquesta llana ajudava en el procés de filat (corria millor, es deia). A continuació la llana s'esparpillava, un pas previ a la carda que consisteix en fer-la més flonja, donar-li més volum i separar les fibres.

Deutes entre paraires : llana i setzens : Sarral 1555-1556 / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: El Baluard : revista d'informació local. Sarral. 2a època, Any XIX, Núm. 114 (novembre-desembre 2001), p. 19

Inventari post mortem de béns de paraire Sarral 1583 / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: El Baluard : revista d'informació local. Sarral. 2a època, Any XV, Núm. 85 (gener-febrer 1997), p. 26-27
Inclou vocabulari de paraires.

Vendes de llana en un món de paraires Sarral 1582-1583 / Valentí Gual i Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: El Baluard : revista d'informació local. Sarral. 2a època, Any XV, Núm. 86 (març-abril 1997), p. 37-39

Els "Panyos", una joia de país / Josep Alabern Valentí
Alabern i Valentí, Josep


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 3-4 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

El patrimoni industrial és una tipologia de patrimoni que s'ha començat a valoritzar en les darreres dècades com a part important del desenvolupament històric de les societats. El moment en que va tenir lloc la industrialització varia molt d'un indret a un altre, i a Catalunya aquest fet va suposar una sèrie de canvis socials i econòmics que en definirien els segles posteriors fins a dia d'avui. La fàbrica dels Panyos de Manresa és el punt de partida d'aquesta etapa, a més de ser un edifici que conserva moltes de les seves característiques originals que el fan únic i excepcional.

Informe patrimonial de la fàbrica dels Panyos com a monument industrial a Catalunya / Eusebi Casanelles Rahola
Casanelles i Rahola, Eusebi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 5-8 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

El patrimoni industrial és una tipologia de patrimoni que s'ha començat a valoritzar en les darreres dècades com a part important del desenvolupament històric de les societats. El moment en que va tenir lloc la industrialització varia molt d'un indret a un altre, i a Catalunya aquest fet va suposar una sèrie de canvis socials i econòmics que en definirien els segles posteriors fins a dia d'avui. La fàbrica dels Panyos de Manresa és el punt de partida d'aquesta etapa, a més de ser un edifici que conserva moltes de les seves característiques originals que el fan únic i excepcional.

Orígens i inicis de la fàbrica dels Panyos de Manresa (1815-1866) / Àngels Solà Parera
Solà i Parera, Àngels


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 9-18 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

La fàbrica dels Panyos és un edifici de gran entitat i es considera com un dels punts de partida de l'arquitectura industrial catalana i espanyola. Desafortunadament, no es coneix amb precisió les dates de la seva construcció ni la de la seva entrada en funcionament, tot i que sembla que fou al final de la dècada de 1820. Aquest article intenta desembolicar les complexes vicissituds d'aquesta història -i la de l'empresa que la va construir- amb la síntesi dels treballs publicats i l'aportació de documentació nova.

La Influència de la política retarda la construcció dels Panyos (1818-1828) / Jordi Sardans Farràs, Lluís Virós
Sardans i Farràs, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 19-28 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

La fàbrica dels Panyos es comença a construir durant el Trienni liberal i s'acaba en l'Ominosa dècada. Impulsada per un ajuntament liberal, amb el retorn dels absolutistes haurà de superar els entrebancs dels polítics que s'oposen aferrissadament a la seva construcció, encapçalats pel notari i advocat Tomàs Coma. La seva mort el 1824 i el posicionament favorable del mateix any a la nova indústria per part de Vicente de Frígola, Intendent de Catalunya, donarà via lliure a l'acabament de la fàbrica i a la concessió definitiva del dret d'aigües el 1826.

Un esquema cronològic per entendre la construcció dels Panyos (1815-1828) / Àngels Solà Parera, Lluís Virós Pujolà
Solà i Parera, Àngels


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 29-32 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

La fàbrica dels Panyos es comença a construir durant el Trienni liberal i s'acaba en l'Ominosa dècada. Impulsada per un ajuntament liberal, amb el retorn dels absolutistes haurà de superar els entrebancs dels polítics que s'oposen aferrissadament a la seva construcció, encapçalats pel notari i advocat Tomàs Coma. La seva mort el 1824 i el posicionament favorable del mateix any a la nova indústria per part de Vicente de Frígola, Intendent de Catalunya, donarà via lliure a l'acabament de la fàbrica i a la concessió definitiva del dret d'aigües el 1826.

Documents per fonamentar la cronologia de la fàbrica dels Panyos / Jaume Serra Carné
Serra i Carné, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 33-36 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Per fer la història de la Fàbrica Miralda o dels Panyos tenim el problema que no s'ha conservat la documentació de la fàbrica. La documentació existent és dispersa i força escassa. Un dels problemes que es planteja és el de la data de construcció de la i la data de l'inici de l'activitat industrial. El present article pretén donar llum sobre aquestes dates dels inicis de la fàbrica. Enguany, l'any 2020, fa dos-cents anys de la construcció d'aquesta fàbrica joia del nostre patrimoni industrial. Desitjaríem que aquesta efemèride fos ocasió per endegar la completa restauració d'aquesta extraordinària fàbrica que hem de llegar per a la posteritat.

El Context : per què es va construir la fàbrica dels Panyos a Manresa? / Lluís Virós Pujolà
Virós i Pujolà, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 37-44 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

En la Jornada d'inici del bicentenari, l'octubre de 2018, es va encarregar a l'autor una ponència sobre el context que va afavorir el projecte d'empresa llanera que culminaria amb la construcció de la fàbrica dels Panyos per part de la companyia de Pau Miralda. El text explica el paper que hi va tenir l'experiència productiva i mercantil, l'acumulació de capital feta per grans companyies i l'esperit empresarial generats per la manufactura sedera manresana en els anys finals del segle XVIII. Aquest cas mostra el pas de la proto-indústria a la indústria en una mateixa ciuta t però en sectors diferents.

La Companyia de Pau Miralda. Una història empresaria / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 45-70 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Aquest article tracta sobre la història de la fàbrica dels Panyos després del projecte dels Panyos, i sobre les empreses i els treballadors que van omplir d'activitat manufacturera un conjunt industrial que no va parar de treballar fins el 1976. Entre 1844 i 1936 s'esdevé l'etapa més llarga i exitosa, des del punt de vista empresarial i industrial, per a Manresa i pels seus empresaris, els Portabella. Després, a l'etapa final dels Panyos, de 1939-1976, es tornà a fabricar fil de llana, concretament estam, de la mà de Hilados de Estambre del Alto Llobregat SA.

La Fàbrica dels Panyos : de 1866 a 1976, una història poc reconeguda / Lluís Piqué Sancho, Joan Escalé Estrada, Rosa Serra Rotés
Piqué i Sancho, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 71-94 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Aquest article tracta sobre la història de la fàbrica dels Panyos després del projecte dels Panyos, i sobre les empreses i els treballadors que van omplir d'activitat manufacturera un conjunt industrial que no va parar de treballar fins el 1976. Entre 1844 i 1936 s'esdevé l'etapa més llarga i exitosa, des del punt de vista empresarial i industrial, per a Manresa i pels seus empresaris, els Portabella. Després, a l'etapa final dels Panyos, de 1939-1976, es tornà a fabricar fil de llana, concretament estam, de la mà de Hilados de Estambre del Alto Llobregat SA.

Les Primeres noticies sobre la fàbrica dels Panyos de Manresa en la historiografia (1824-1850 i 1923) / Àngels Solà Parera, Lluís Virós i Pujolà
Solà i Parera, Àngels


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 95-98 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

En els cent anys que van transcórrer entre 1824 i 1923, diversos autors van escriure sobre la fàbrica dels Panyos, mostra de la importància que ja es donava a l'edifici i al projecte empresarial que el va impulsar. Els primers -l'erudit manresà Josep Maria de Mas, l'Intendent de Catalunya Vicente de Frígola i el polític liberal Pascual Madoz- destacaren la grandiositat del projecte, de l'edifici o de la qualitat dels seus teixits. Altres va informar de la seva participació a diferents exposicions industrials entre 1821 i 1845. Finalment, el 1923, l'historiador Josep Sarret va fer esment de la fàbrica en el que es pot considerar el primer llibre d'història socio-econòmica de Manresa.