português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
IBIX : PUBLICACIO BIENNAL DE CULTURA []
Referències trobades:
254   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 13
anar a la pàgina                         


1 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Exilis i evacuacions : l'impacte immediat de la guerra civil sobre el despoblament al Pallars Sobirà / Noemí Riudor i Garcia
Riudor i Garcia, Noemí


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 11-24
Bibliografia. Notes. Inclou annex gràfic. Resum en català i anglès.

Els pobles de Tírvia, Farrera i Alós d'Isil presenten, entre 1930 i 1940, una davallada poblacional superior al 40 per cent. Són els únics pobles del Pallars Sobirà de més de 100 habitants que presenten uns percentatges tan elevats. Observant els fets viscuts pels habitants d'aquests pobles durant la guerra, sembla que es pot establir una correlació entre la davallada poblacional i les migracions sobrevingudes com a conseqüència d'exilis i evacuacions.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Exili ; Despoblament ; Arees de muntanya
Àmbit:Tírvia ; Farrera ; Alós d'Isil - Alt Àneu ; Pallars Sobirà
Cronologia:[1930 - 1940]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426355
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Urbanitzeu el camp, ruritzeu la ciutat" : el planejament territorial, una eina contra el despoblament a muntanya? / Alexis Sancho Reinoso
Sancho Reinoso, Alexis


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 25-38
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Mitjançant exemples il·lustratius en entorns de muntanya al Prepirineu i als Alps orientals, aquest article reflexiona sobre les causes complexes i les nefastes conseqüències territorials i sòcioecològiques del despoblament. L'absència d'un planejament territorial sòlid al nostre país, que arrenca amb el tergiversament del llegat d'Ildefons Cerdà, explica, en bona mesura, per què ens trobem en la situació actual. Només si som capaços de superar determinades fronteres mentals (com, per exemple, la que separa ®el camp» de ®la ciutat»), estarem en disposició d'afrontar amb garanties els reptes presents i futurs relacionats amb les dinàmiques demogràfiques i el canvi climàtic, per posar dos exemples. Aquestes fronteres mentals tenen a veure amb la poca tolerància amb tot allò que sigui diferent. Per això, argumento que, per a esdevenir una eina eficaç contra el despoblament, cal que el planejament esdevingui una arma contra l'®heterofòbia» i que assumeixi el lideratge en la coordinació de polítiques públiques amb impacte territorial. En la part final de la meva reflexió, introdueixo elements de judici pràctic: dues iniciatives de revitalització rural al Berguedà i a Andalusia, i els resultats d'un informe recent sobre la percepció al voltant de les polítiques de despoblament a Espanya.


Matèries: Política territorial ; Despoblament ; Arees de muntanya
Àmbit:Pirineu ; Alps, els ; Berguedà ; Andalusia ; Espanya
Cronologia:[2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426356
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Del superpoblament a l'abandonament. Les conseqüències de la immigració francesa a Catalunya dels segles XVI i XVII en les seves àrees d'origen / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 39-52
Notes. Resum en català i anglès.

Aquesta comunicació té per objectiu mostrar les causes que van abocar els habitants del Migdia francès cap a terres catalanes i les conseqüències que va suscitar aquest moviment de població en forma de pèrdues demogràfiques i abandonament de pobles en les seves zones de procedència. Per assolir aquests propòsits, s'analitzaran els llibres de matrimonis i els capítols matrimonials dels segles XVI i XVII de més d'un centenar de parròquies catalanes per identificar quines van ser les principals àrees subministradores d'immigrants a Catalunya, i a partir de la bibliografia i les fonts coetànies de les zones d'origen s'aprofundirà en el seu context socioeconòmic i en la percepció que van tenir les fonts de l'època sobre les conseqüències d'aquestes migracions per al Migdia francès.


Matèries: Immigració ; Població estrangera ; Edat moderna ; Despoblament ; Exode rural ; Fonts documentals ; Llibres parroquials
Matèries: Francesos
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1700]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426550
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cal Riera (Puig-reig, Berguedà), una colònia tèxtil en procés de despoblament / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 53-64
Notes. Resum en català i anglès.

La colònia tèxtil de Cal Riera (Puig-reig, Berguedà) neix a finals del segle XIX en el context d'industrialització i poblament de l'alta vall del Llobregat. De totes les colònies de Puig-reig, la de Cal Riera, anomenada també Colònia Manen, és una de les menys conegudes i reconegudes. La seva història està estretament vinculada a la de la masia que li dona nom, la Casa Gran de Cal Riera de Merola, els orígens de la qual es remunten als temps medievals; també a la de la família d'industrials Manent, després Manen, una de les moltes que van fer de Ca- talunya la fàbrica d'Espanya, i de la indústria tèxtil un motor de desenvolupament del país i del Berguedà. Fins als anys setanta del segle XX es va mantenir oberta la botiga i l'escola, però en tancar- se l'escola i haver-se de traslladar els nens i nenes a Puig-reig o a Navàs, moltes famílies van optar per abandonar els pisos de la colònia, molt envellits. El despoblament, accentuat per la davallada dels serveis i de les condicions de manteniment, precipità l'abandonament. Quan la fàbrica va tancar les portes l'any 1979 hi treballaven 370 persones, però a la colònia n'hi vivien moltes menys. La fàbrica fou adquirida per un industrial berguedà que reinicià l'activitat fabril amb una moderna filatura que es manté activa. Els habitatges dels carrers de Santa Isabel i de Sant Antoni M. Claret foren adjudicats en subhasta a un grup inversor que els va arranjar i els va vendre a la gent que hi vivia. La resta d'habitatges i edificis són propietat d'una empresa bar- celonina i es troben en un procés de degradació molt notable. Els esforços que l'Ajuntament de Puig-reig ha fet en els últims anys per revertir aquesta situació -urbanització de carrers i places, dotació de serveis bàsics de sanejament i servei d'aigües, enllumenat, serveis de recollida d'escombraries i centre cívic, entre les més notables- no semblen donar fruits. Dels 105 habitants del 2000 s'ha passat als 68 del 2020.


Matèries: Colònies industrials ; Indústria tèxtil ; Crisi econòmica ; Despoblament
Matèries:Cal Riera de Puig-reig
Àmbit:Puig-reig
Cronologia:[1900 - 2000]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426553
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paper dels conflictes ambientals en el despoblament de les comarques pirinenques : el cas de la construcció d'embassaments / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 65-73
Notes. Resum en català i anglès.

Una de les principals causes que explicaria l'abandonament de nuclis de població a les comarques pirinenques és, i ha estat, el conflicte. Conflictes molt diversos que es poden ca- talogar com a econòmics, socials, territorials, polítics i culturals. Tanmateix, sovint, aquestes desavinences humanes amaguen dificultats i disputes en relació amb l'accés, l'ús i la gestió dels recursos naturals. Són, per tant, conflictes ambientals. Un exemple d'això és la creixent problemàtica entorn a les persones desplaçades i migrants ambientals associades a les conseqüències del canvi climàtic d'origen antròpic i l'escalfament global. Però si bé aquest concepte és relativament nou (de fet, encara s'està debatent), el fenomen a què fa referència no ho és pas. En són un exponent clar els processos migratoris i el despoblament que va patir el Pirineu des de la segona meitat del segle XIX i sobretot durant les dècades centrals del segle XX. Els testimonis ens parlen de persones que es van veure empeses a deixar la seva terra per motius ambientals i per confrontacions relacionades amb els recursos naturals. En aquesta contribució analitzaré el cas concret de la construcció d'embassaments com un conflicte ambiental que va contribuir a la pèrdua de població a les comarques pirinenques durant el segle passat .


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Pantans ; Infraestructures d'aigües ; Medi ambient ; Conflictivitat social
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[1930 - 1960]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426555
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Montmajor (Berguedà) : molts pobles, un municipi / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 75-87 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Montmajor, al Berguedà, és un extens municipi rural de 76,49 km veí del Solsonès i el Bages, entre els rasos de Peguera al nord i les Hortes de Cardona al sud. Es va formar amb l'agregació de diferents parròquies, els habitants de les quals van optar al segle XIX, durant el llarg procés de formació dels municipis, per integrar-se a la parròquia de Sant Sadurní de Montmajor, compresa entre la riera de Navel (límit oriental) i l'Aigua d'Ora (en part límit occidental), formant un singular terme municipal, de perímetres complexos. Comprèn els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà, situats als rasos de Peguera, i el de Valielles dins el Solsonès. El sector de Montmajor comprèn les antigues parròquies i els pobles de Montmajor, Sorba i Gargallà, i les caseries del Pujol de Planès, Sant Feliu de Lluelles i Correà, compartida aquesta amb l'Espunyola. La singularitat i la composició complexa d'aquest municipi -que es va formar per interessos dels grans propietaris rurals i per la força de la tradició de la parròquia rural, molt potent en els anys en què el bisbat de Solsona consolida la seva estructura parroquial- s'han accentuat amb la nova xarxa de comunicacions i els moviments de població dels últims cent anys. En els últims cent anys la fesomia del terme ha canviat; el poble de Montmajor ha esdevingut un centre d'atracció de la població del terme municipal, alhora que s'ha ac- centuat el despoblament i l'abandonament dels pobles més allunyats d'aquesta centralitat. Ara els límits del terme municipal tenen menys sentit que mai. Dinàmiques locals sobre les quals pesa també la d'un territori intercomarcal amb personalitat pròpia, el comprès en aquest sector de confluència entre el Berguedà, el Solsonès i el nord del Bages.


Matèries: Despoblament ; Exode rural ; Nuclis de població ; Parròquies ; Pobles abandonats ; Termes territorials
Àmbit:Montmajor
Cronologia:[2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426557
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Rastre d'un món desaparegut. La religiositat popular de Sant Grau d'Entreperes a través de la consueta de Sadernes (Alta Garrotxa) / David Moré Aguirre
Moré Aguirre, David


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 89-105
Notes. Resum en català i anglès.

L'Alta Garrotxa, territori fressat per molts per emprendre l'exili a la fi de la Guerra Civil, és una de les zones del país que més despoblament ha patit al llarg del darrer segle. L'antiga parròquia de Sant Grau d'Entreperes, al municipi garrotxí de Sales de Llierca, ja va ser agregada el 1476 a la parròquia de Sadernes, la qual, actualment, malgrat la seva vigència, pràcticament no té fidels ni vida parroquial (se n'encarrega el rector de Besalú amb més d'una quinzena de parròquies al seu càrrec). La celebració el 13 d'octubre de la festivitat de Sant Grau, un sant a la comarca molt vinculat a la pagesia, congregava veïns de diversos municipis de l'Alta Garrotxa. A través de la consueta de Sant Grau d'Entreperes (s. XIX) conservada en el fons parroquial de Sadernes dipositat a l'Arxiu Diocesà de Girona farem un recorregut per la religiositat popular de la zona. Certament, amb el despoblament, no només han marxat les persones i s'han tancat les cases, sinó que també han desaparegut els comportaments socials de les comunitats. Farem una mirada etnològica a través de l'anàlisi de la religiositat popular, un aspecte fonamental per entendre com s'organitzaven les comunitats rurals en extinció.


Matèries: Tradicions populars ; Religiositat popular ; Societat rural ; Fonts documentals ; Documentació eclesiàstica ; Consuetes ; Pràctica religiosa
Àmbit:Sant Grau d'Entreperes - Sales de Llierca ; Sadernes - Sales de Llierca
Cronologia:[1500 - 1900]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426559
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Reflexions sobre eficiència, poblament i ordenació territorials / Antoni Pol i Solé
Pol i Solé, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 107-116
Bibliografia. Resum en català i anglès.

En l'XI Col·loqui d'Estudis Transpirinencs, celebrat a la Seu d'Urgell el 2019 entorn del tema "Els pobles abandonats als Pirineus: causes i conseqüències", vaig presentar una ponència amb el títol "Abandonament o desequilibri territorial". La que esteu llegint n'és, en certa manera, una continuació. La complexitat del tema fa que el format escollit per fer aquesta ponència sigui el d'exposar una sèrie de reflexions entorn de la qüestió, la qual cosa permet una exposició del contingut més lleugera i alhora un recorregut més llarg o ampli, tot i que impliqui menor detall o profunditat, cosa que es deixa per a futures aportacions, perquè, com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible.


Matèries: Poblament ; Pobles abandonats ; Ordenació del territori
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426562
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Extractivisme agrari com a causa de vulnerabilitat rural. Reflexions a partir de la comarca de la Llitera / Josep Espluga Trenc
Espluga Trenc, Josep Lluís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 117-126
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Un dels principals factors de despoblament del món rural ha sigut l'aplicació d'un model agrari industrialitzat i globalitzat, que ha tendit a concentrar la producció d'aliments i matèries primeres agràries en poques mans i a desplaçar una bona part de la població rural cap a les zones urbanes. Aquest procés ha tingut lloc en el marc del que es coneix com a extractivisme, un procés mitjançant el qual s'extreuen uns recursos mentre que el territori queda fracturat i espoliat, alhora que els beneficis se'ls enduen els inversors globals. En aquesta comunicació es descriu el procés extractivista implantat a la comarca de la Llitera i es posa l'èmfasi en la necessitat d'estratègies de dinamització local més ambicioses, basades en models agroalimentaris alternatius, com l'agroecologia i la sobirania alimentària, que facilitin una major sostenibilitat econòmica i social i promoguin un món rural viu.


Matèries: Despoblament ; Agricultura ; Explotacions agràries ; Producció agrària ; Desenvolupament sostenible ; Aliments
Àmbit:Llitera - Franja, la ; Osca ; Aragó
Cronologia:[2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426563
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Equívocs de la ruralitat. La vall d'Erillcastell i Peranera / Jordi Suïls Subirà
Suïls Subirà, Jordi


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 127-147 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

L'espacialitat cohesiona el coneixement compartit per una comunitat. Hem construït eines que permeten recollir i difondre la memòria sobre el territori, per tal de restablir el lligam que hi té la comunitat. Els materials ens aporten evidències sobre aspectes poc atesos en la història del despoblament, i volen ser una eina per reconnectar la comunitat amb el coneixement del seu medi i de la seua història.


Matèries: Despoblament ; Història oral ; Toponímia ; Pobles abandonats ; Arees de muntanya
Matèries:Colònia Minera de Sant Corneli ; Museu de les Mines de Cercs
Àmbit:Erillcastell - Pont de Suert, el ; Peranera - Pont de Suert, el
Cronologia:[2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426622
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sant Corneli, una colònia-museu al Berguedà / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 149-158 : il.
Bibliografia. Notes. Resum en català i anglès.

La crisi del model de colònia, manifesta a partir de 1975, afectà amb duresa les colònies mineres berguedanes amb el despoblament i l'abandó dels serveis, una situació que s'agreujà amb l'anunci del tancament de les mines. A partir de 1989, i gràcies a un decidit i valent projecte de l'Ajuntament de Cercs -1.745 habitants el 1990-, amb la creació del Museu de les Mines de Cercs, la colònia de Sant Corneli ha reviscolat; el projecte cultural i de turisme cultural va evitar el despoblament i l'abandó de la que fou una de les colònies mineres més importants de Catalunya. L'aposta fou molt potent si tenim en compte que tot el municipi de Cercs va quedar durament afectat per la crisi minera de llarga durada. En ple procés de tancament de la mineria, l'Ajuntament va emprendre el repte de modernitzar i garantir les infraestructures bàsiques de la colònia -carretera, subministraments d'aigua i llum, depuradora d'aigües residuals, enllumenat públic, etc.- i els serveis essencials -recollida d'escombraries i neteja de carrers, servei mèdic, brigada d'obres, correus, transport escolar, etc.-, i va activar el calendari festiu. Bona part dels habitatges estan ocupats avui, transcorreguts trenta anys, com a segones residències, i l'antiga colònia és un centre de turisme cultural gràcies a l'oferta d'hostaleria i restauració i de l'intens programa d'activitats del Museu de les Mines de Cercs. En aquest procés de salvaguarda de la colònia minera hi ha col·laborat estretament la iniciativa privada, amb el restaurant Santa Bàrbara, la cafeteria Pic i Pala i l'hotel Santa Bàrbara, serveis indispensables que han fet de Sant Corneli una singularitat turística a la comarca que rebia més de 50.000 visitants abans de l'arribada de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta comunicació vol explicar aquest procés de transformació ocorregut entre 1989 i el 2019.


Matèries: Colònies industrials ; Indústria minera ; Explotacions mineres ; Museus especialitzats ; Obrers ; Habitatge ; Patrimoni cultural
Matèries:Colònia Minera de Sant Corneli ; Museu de les Mines de Cercs
Àmbit:Cercs
Cronologia:1989 - 2019
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426623
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Efectes de la pandèmia de la COVID-19 en zones de muntanya : el cas de la comarca del Ripollès / Ester Noguer-Juncà, Ricard Rigall
Noguer-Juncà, Ester


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 159-165
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Des de mitjans del segle XX, el Pirineu català, així com els altres entorns rurals de Catalunya i d'Espanya, s'ha vist afectat pel despoblament, cosa que ha generat canvis econòmics, socials, culturals, paisatgístics, etc. No obstant, les restriccions imposades per frenar la crisi sanitària de la Covid-19 van fer créixer l'interès de la població urbana pels espais rurals on es gaudeix d'una bona qualitat de vida però on hi ha unes limitacions a nivell laboral, de connexions telefòniques, etc. En aquest sentit, aquesta investigació té com a finalitat fer un estudi exploratori, a partir de dades estadístiques, dels efectes de la pandèmia de la Covid-19 en les tendències poblacionals de la comarca del Ripollès.


Matèries: Arees de muntanya ; Demografia ; Despoblament ; Pandèmies ; COVID - 19
Àmbit:Ripollès
Cronologia:2020 - 2021
Autors add.:Rigall i Torrent, Ricard
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426624
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bordius, el despoblat més conegut de l'Aran / Joan-Ramon González Pérez, Maria José Atienza Averós
González i Pérez, Joan Ramon


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 167-201 : il.
Bibliografia i notes. Resum en català i anglès.

La Val d'Aran no té l'alarmant despoblament de la resta del Pirineu. La singularitat política i cultural del petit país occità i la potencialitat econòmica per la pràctica de l'esquí, complementada pel gaudi de la natura i del patrimoni la resta de l'any, sobretot durant l'estiu, són les raons perquè no hi hagi un buidatge com a les altres contrades de la serralada. Tanmateix, també hi ha despoblats, alguns amb una discreta recuperació, d'altres ja gairebé oblidats si no fos pels admiradors de la seva bellesa desolada. La vall de Toran, en el terme municipal de Canejan, concentra el major nombre de petits assentaments de tot l'Aran, que estan, segons la facilitat d'accés, en un grau o un altre en l'habitual procés de despoblament o de recuperació. Als peus del Montlude destaca el nucli de Bordius, entre mític i mig perdut, amb una pista que s'apropa, però que no arriba, amb la ruïna i l'abandó de les seves cases, però amb tímids intents de recuperació. El mític llogaret fou immortalitzat per Juli Soler Santaló l'any 1907 amb una icònica fotografia, quan era ple de vida. La comparació d'aquella imatge amb l'actual és un magnífic exemple de com han canviat aquells llocs. Després de segles de vida en total equilibri amb el difícil entorn, els atractius del segle XX convidaren els seus habitants al trist abandó de les seves cases. Bordius té encara una oportunitat?


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Edificis ; Fonts documentals ; Fotografies
Matèries: Solé Santaló, Juli
Àmbit:Bordiu - Canejan
Cronologia:1907; 2021
Autors add.:Atienza Averós, Maria José
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426626
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Actuació positiva en un despoblat de les Lloses : el cas del Pujol de Llentes / Antoni Llagostera Fernández, Josep Sagués i Matas
Llagostera i Fernández, Antoni


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 189-201 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El tema dels pobles despoblats ofereix un camp ampli on veure com aquest fenomen s'expandeix i es fa una realitat crua. Però també hi ha actuacions que han aconseguit, d'alguna manera, frenar les conseqüències del despoblament, donant noves oportunitats al territori, al seu ús i a l'existència de cases emblemàtiques. Aquest és el cas del procés que s'ha portat a terme a la finca del Pujol de Llentes, a les Llosses (el Ripollès), un important lloc de returada i tria del camí ramader del Lluçanès, amb una oportuna reparació i reconstrucció, una recuperació i ampliació dels terrenys de pastura i la promoció del seu passat emblemàtic.


Matèries: Despoblament ; Projectes ; Explotacions agràries ; Masies ; Pastures ; Ramaderia ; Vies pecuàries
Matèries:Pujol de Llentes, el
Àmbit:Llosses, les
Cronologia:[0000 - 2021]
Autors add.:Sagués i Matas, Josep
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426627
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Apunts entorn del procés de transició demogràfica al poble de Tuixent (Urgellet) / Daniel Fité i Erill
Fité Erill, Daniel


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 203-219
Notes. Resum en català i anglès.

Aquest article és el fruit de la recerca documental realitzada per l'autor en els darrers anys entorn del poble de Tuixent, a l'extrem sud-oriental de la comarca de l'Urgellet. El text s'estructura en dues parts ben definides. La primera analitza com va ésser el creixement demogràfic dels segles XVIII i XIX a partir de l'anàlisi dels recomptes de població "oficials" i també d'altres fonts externes que dibuixen un creixement molt més versemblant, posant l'èmfasi en el grau d'ocultació d'algunes d'aquestes fonts "oficials". La segona analitza com va ésser el procés de despoblament, posant el focus en la singularitat de l'emigració a la República Argentina i en les singularitats del procés de despoblament a partir del buidatge estadístic del Registre Civil de Tuixent. L'article és fruit d'una investigació sobre el procés de transició demogràfica al poble de Tuixent encara oberta; és per això que moltes de les seves conclusions es poden veure matisades en un futur. L'autor espera publicar-ne molt properament un treball més extens.


Matèries: Moviments migratoris ; Demografia ; Canvi demogràfic
Àmbit:Tuixent - Josa i Tuixén
Cronologia:[1700 - 2021]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426628
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Projecte "Pobles abandonats", una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori i iniciatives catalanes per combatre el despoblament / Ernest Cabré Sedó
Cabré Sedó, Ernest


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 221-235
Bibliografia. Resum en català i anglès.

El fenomen del despoblament es troba en una situació prou crítica en diverses comarques interiors catalanes, on factors com la manca d'oportunitats econòmiques, de serveis i l'aïllament territorial l'han accentuat al llarg de les darreres dècades. Ara bé, el desenvolupament del projecte Pobles Abandonats (Pobles Abandonats, una herència per al coneixement i desenvolupament del territori), pretén donar un valor afegit a aquell patrimoni humà, social i espacial sovint oblidat. També l'aparició de diverses iniciatives públiques amb l'objectiu de frenar el despoblament i una creixent estima cap a la ruralitat en un escenari postpandèmic semblen aflorar, però seran suficients per a revertir aquesta tendència?


Matèries: Moviments migratoris ; Demografia ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Projectes ; Patrimoni cultural ; COVID - 19
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2010 - 2021
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (12è : 2021 : Sant Joan de les Abadesses )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/426629
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Poblament pirinenc : dinàmiques i perspectives de futur / Joan Ganau
Ganau i Casas, Joan


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 13-23 : il.
Resum en català i anglès.

Les comarques del Pirineu català han experimentat durant moltes dècades un continuat descens de la població. Sense indústria i comunicacions, aquest territori va quedar marginat de les dinàmiques econòmiques. El resultat va ser l'emigració: l'abandonament d'uns pobles, el buidament d'altres i la concentració de la població a les capçaleres dels fons de les valls. Malgrat que el turisme i la immigració d'aquest segle han mitigat o, fins i tot capgirat aquesta tendència, les causes profundes no han desaparegut. L'envelliment progressiu de la població pirinenca llasta el seu futur i calen polítiques decidides i valentes per transformar la dinàmica econòmica del Pirineu, obrir-la a una major diversificació i assentar les bases per a un creixement demogràfic i econòmic pel qual fa dècades que se sospira, però que encara avui no ha acabat d'arribar.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Envelliment de la població ; Emigració ; Economia ; Turisme
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2019]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413976
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Repercussions del despoblament sobre el medi / Joan Manuel Soriano
Soriano López, Joan Manuel


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 25-35 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

En aquest article es fa un repàs a les conseqüències que han tingut sobre el territori les dinàmiques demogràfiques, de caràcter negatiu, que han experimentat les comarques de muntanya al llarg dels darrers 150 anys, amb exemples puntuals sobre la Cerdanya i l'Alt Urgell. Si fins al tercer quart del segle XX l'efecte immediat del despoblament (dit d'una altra manera, de l'èxode rural) era l'abandonament del territori, l'estabilització i fins la recuperació discreta de la població en aquestes zones no ha suposat, tanmateix, el recobrament de la gestió d'aquests espais, atès que l'activitat centrada en el sector primari ha continuat davallant. Entre altres efectes del despoblament, es descriuen l'augment desordenat de les masses forestals, la pèrdua de patrimoni cultural, la desaparició de camins, la intensificació dels processos erosius i l'increment del risc d'incendis forestals.


Matèries: Arees de muntanya ; Despoblament ; Patrimoni cultural ; Boscos ; Incendis forestals ; Medi ambient ; Paisatge
Àmbit:Cerdanya ; Alt Urgell
Cronologia:[1850 - 2019]
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413977
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Presentació del projecte "Pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori" / Òscar Jané i Checa, Maria Carme Jiménez Fernández
Jané i Checa, Òscar


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 37-41 : il.
Resum en català i anglès.

El projecte posa el focus en els pobles abandonats com a element d'estudi des d'una anàlisi interdisciplinar, transversal i comparativa territorialment. L'objectiu és disposar d'una perspectiva històrica àmplia i acurada per tal de presentar propostes de futur que serveixin per revertir processos de despoblament o desequilibri territorial perquè puguin servir d'eina de treball per a les administracions i els agents locals. Es tracta d'un projecte coral que compta amb la participació d'un elevat nombre d'investigadors i institucions.


Matèries: Demografia ; Despoblament ; Pobles abandonats ; Investigació científica ; Projectes
Àmbit:Catalunya ; Països Catalans
Cronologia:2018 - 2019
Autors add.:Jiménez i Fernández, Maria del Carme
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413979
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 254
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cabanes, tancats i llogarrets a l'alta muntanya : el Despoblat de Casesnoves i la llarga història de poblament, abandó i reocupacions del Pirineu / David Garcia Casas, Ermengol Gassiot Ballbè, David Rodríguez Antón, Niccoló Mazzucco, Sabina Lapedra Grau, Sara Díaz Bonilla, Guillem Salvador Baiges, Laura Obea Gómez



En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 43-55 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Les zones d'alta muntanya són espais idonis per a copsar el pas del temps. Per als habitants de les ciutats, en general, representen àmbits essencialment naturals que destaquen pel seu valor paisatgístic. A diferència d'altres medis, ens costa reconèixer-hi traces de la presència humana. No obstant això, les recents investigacions mostren que l'alta muntanya pirinenca ha estat habitada des de la Prehistòria. Aquestes recerques han permès descobrir una gran quantitat de restes arqueològiques, les més antigues de les quals daten de fa 10.000 anys. En aquesta comunicació volem presentar alguns d'aquests vestigis de poblament situats en dos moments diferenciats del temps. El primer, el Despoblat de Casesnoves, abandonat a finals de l'Edat Mitjana, que destaca per la seva gran quantitat de recintes habitacionals i tancats ramaders, a més d'un possible espai de culte. Després presentem els conjunts del Pletiu de Mainera i l'Orri Vell, relacionats amb la transhumància tradicional dels últims segles i que van ser abandonats en algun moment entre els segles XIX i XX. Finalment, volem exposar algunes reflexions sobre la importància patrimonial d'aquestes restes i les possibles aportacions que es poden fer des de l'Arqueologia del Territori a la gestió i planificació sostenible dels espais de muntanya.


Matèries: Arees de muntanya ; Demografia ; Poblament ; Arqueologia ; Paisatge ; Ramaderia ; Evolució demogràfica
Àmbit:Casesnoves - Vall de Boí, la
Cronologia:[0000 - 2000]
Autors add.:Garcia Casas, David ; Gassiot i Ballbè, Ermengol ; Rodríguez Antón, David ; Mazzucco, Niccoló ; Lapedra Grau, Sabina ; Díaz Bonilla, Sara ; Salvador Baiges, Guillem ; Obea Gómez, Laura
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (11è : 2019 : La Seu d'Urgell )
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/413980
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 13
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3