Bordius, el despoblat més conegut de l'Aran / Joan-Ramon González Pérez, Maria José Atienza Averós
González i Pérez, Joan RamonEn:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 167-201 : il.
Bibliografia i notes. Resum en català i anglès.
La Val d'Aran no té l'alarmant despoblament de la resta del Pirineu. La singularitat política i cultural del petit país occità i la potencialitat econòmica per la pràctica de l'esquí, complementada pel gaudi de la natura i del patrimoni la resta de l'any, sobretot durant l'estiu, són les raons perquè no hi hagi un buidatge com a les altres contrades de la serralada. Tanmateix, també hi ha despoblats, alguns amb una discreta recuperació, d'altres ja gairebé oblidats si no fos pels admiradors de la seva bellesa desolada. La vall de Toran, en el terme municipal de Canejan, concentra el major nombre de petits assentaments de tot l'Aran, que estan, segons la facilitat d'accés, en un grau o un altre en l'habitual procés de despoblament o de recuperació. Als peus del Montlude destaca el nucli de Bordius, entre mític i mig perdut, amb una pista que s'apropa, però que no arriba, amb la ruïna i l'abandó de les seves cases, però amb tímids intents de recuperació. El mític llogaret fou immortalitzat per Juli Soler Santaló l'any 1907 amb una icònica fotografia, quan era ple de vida. La comparació d'aquella imatge amb l'actual és un magnífic exemple de com han canviat aquells llocs. Després de segles de vida en total equilibri amb el difícil entorn, els atractius del segle XX convidaren els seus habitants al trist abandó de les seves cases. Bordius té encara una oportunitat?
