Política d'ordre públic i repressió durant la Restauració (1875-1898) [Fitxer informàtic]
/ [tesi doctoral de] Jordi Monsó Dilla ; dirigida per: Manel Risques
Monsó i Dilla, Jordi[Barcelona] : Universitat de Barcelona, DL 2012
Dirigida per: Risques, Manel. Universitat de Barcelona. Departament de Història Contemporània, 2012
1 fitxer informàtic
El règim de la Restauració (1875-1898) no va ser pas, com en ocasions s'ha afirmat, un període de pau, estabilitat i consens social. El seu caràcter oligàrquic i no democràtic, la seva voluntat de marginar del sistema les forces polítiques dissidents (carlins i republicans), i la voluntat de no atendre les aspiracions de les classes subordinades, es va traduir en una multiplicació dels conflictes i dels desordres públics, l'anàlisi dels quals ha estat un dels principals eixos del meu treball. Altre eix important ha estat l'anàlisi de la resposta governamental davant aquests conflictes, constatant-se que aquesta es va dur a terme tant a través de pràctiques extremes de control social, com a través d'una política d'ordre públic dirigida a reprimir violentament qualsevol acció contraria al règim. Aquesta repressió es va veure emparada per tot un arsenal legal que li va donar cobertura i va pretendre legitimar les accions de les forces d'ordre, permetent pràctiques com la suspensió abusiva de les garanties constitucionals o la declaració directa de l'estat de guerra. Davant la multiplicació dels conflictes no es va optar per un model de seguretat basat en unes forces d'ordre públic de caire civil, sinó que es va optar per un model de seguretat militaritzat, situació gens aliena al fet que l'Exèrcit mostrés en tot moment la intenció de mantenir la seva preeminència com a garant de l'ordre públic, tal i com venia succeint amb anterioritat al període restauracionista, i certificant, en definitiva, que les suposades pretensions civilistes de la Restauració no van ser més que un miratge que la realitat va acabar diluint.
