português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
FUNDACIO JOSEP IRLA []
Referències trobades:
84   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              


1 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere Aguilera, alcalde republicà de Rubí / Ramon Batalla i Galimany
Batalla i Galimany, Ramon


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
264 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409356263

Pere Aguilera i Garriga (Rubí, 1901-1991) pagès i fill de pagesos, inicia de ben jove una sòlida militància social i política que no abandonarà en tota la vida: cooperativista; dirigent del Centre Democràtic Republicà i impulsor del seu òrgan La Lluita; vicepresident de la Unió de Rabassaires de Catalunya; regidor i, a partir de 1934, alcalde de la ciutat per Esquerra Republicana de Catalunya. La proclamació de l'Estat Català, l'octubre de 1934, el porta a la destitució com a alcalde i a la presó per primer cop. La victòria del Front d'Esquerres, el febrer de 1936, el restitueix al capdavant de l'Ajuntament que continua liderant amb l'esclat de la Guerra Civil fins que s'incorpora al front com a milicià voluntari. De nou alcalde i de nou incorporat al front, amb la derrota és empresonat i condemnat a mort pel règim franquista. Commutada la pena i ja en llibertat, la seva generació viu en un exili interior, maldant per tirar endavant la família. Recuperada la democràcia, lidera la nova etapa d'Esquerra Republicana a la ciutat i el 1979 esdevé de nou regidor. A partir de 1983, retirat de la vida pública, rep el reconeixement públic i l'escalf popular a una llarga trajectòria de compromís i lluita per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme
Matèries: Aguilera i Garriga, Pere (1901-1991)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Rubí ; Catalunya
Cronologia:1901 - 1991
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2021/11/Pere_Aguilera.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Artemi Aiguader : posar ordre a la rereguarda / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
199 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409348206

Artemi Aiguader i Miró (Reus, 1889 - Ciutat de Mèxic, 1946) inicia de ben jove un fort compromís polític que el porta el 1914, amb només vint-i-cinc anys, a esdevenir regidor republicà a Reus durant vuit anys. Passada la Dictadura primoriverista i instal·lat al cap i casal de Catalunya, el 1931 la proclamació de la República és el detonant d'una renovada militància, ara a Esquerra Republicana, de la qual en serà dirigent al Comitè Executiu Central, representant la Federació de Barcelona Ciutat. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el seu do de gents i caràcter enèrgic i resolutiu el duen primer al Comitè Central de Milícies Antifeixistes i després a esdevenir conseller de Seguretat Interior, des d'on es fa càrrec de l'ordre públic de Catalunya maldant per acabar amb el desgavell a la rereguarda. La derrota i l'exili el porten a França i finalment a Mèxic, -continuant com un actiu i lleial militant del partit- on hi mor sense haver pogut tornar mai a Catalunya. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Regidors ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Consellers ; Ordre públic ; Rereguarda ; Guerra civil espanyola ; Milícies populars ; Exili
Matèries: Aiguader i Miró, Artemi (1889-1946)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Reus ; Barcelona ; Catalunya ; França ; Mèxic
Cronologia:1889 - 1946
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2021/11/Artemi_Aiguader-1.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública Arús (Barcelona); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere Blasi : mestre, geògraf i diputat republicà / Jordi García Farrero
García i Farrero, Jordi


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
193 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409360697

Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 1886 - Barcelona, 1961), fill de família republicana, mestre vocacional i jove inquiet, inicia el seu compromís cívic com a redactor del setmanari Ceretania i activista cultural a la seva vila natal. Destinat a l'escola nacional de Torroella de Montgrí, s'empelta a l'Empordà, on es casa i continua la seva militància cultural impulsant associacions com l'Ateneu Montgrí i publicacions com "Mont-Gris" i "Emporion". Paral·lelament a la seva tasca de renovació pedagògica, inicia els seus treballs de divulgació geogràfica amb l'edició de "Geografia elemental de Catalunya". Arran de l'adveniment de la República esdevé diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, fins que la derrota a la Guerra Civil el força a uns anys d'exili a França. Retornat al país, i depurat del magisteri públic per la repressió franquista, exerceix a l'escola privada de la seva filla i enllesteix l'edició de la seva obra geogràfica cabdal, "Les terres catalanes", un tribut d'amor al país, a la cultura i a la seva gent. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Mestres ; Geògrafs ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Diputats al Parlament de Catalunya ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Franquisme ; Depuracions polítiques
Matèries: Blasi i Maranges, Pere (1886-1961)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Puigcerdà ; Catalunya ; França
Cronologia:1886 - 1961
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/03/blasi.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Víctor Torres : una vida republicana / Manel López Esteve
López Esteve, Manel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
239 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409369454

Víctor Torres i Perenya (Lleida, 1915-2011) fa honor a les seves dues il·lustres nissagues de republicans lleidatans i inicia de ben jove un compromís polític, amb Esquerra Republicana, que no abandonarà mai al llarg de la vida. Amb l'esclat de la Guerra Civil, lidera els joves milicians de les JEREC de les terres de Ponent que s'allisten voluntaris a la Columna Macià-Companys; i durant el conflicte armat, lluita com a comissari primer al front d'Aragó i després al front del Segre. A l'exili, és el braç dret del president de la Generalitat Josep Irla; a la del franquisme, retorna a Catalunya i esdevé un dels líders de la renascuda Esquerra Republicana; i durant la represa democràtica, serà diputat de les dues primeres legislatures del Parlament de Catalunya. I ja en la vellesa, retirat de la primera línia política, esdevé un exemple pels joves que venen darrere, als quals mai no escatimarà els seus consells, suport i encoratjament. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat a l'exili ; Guerra civil espanyola ; Milícies populars ; Exili ; Transició democràtica ; Diputats al Parlament de Catalunya
Matèries: Torres i Perenya, Víctor (1915-2011)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Lleida ; Catalunya ; França
Cronologia:1915 - 2011
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/02/víctor-torres.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Nativitat Yarza, mestra, alcaldessa, miliciana / Antoni Dalmau, Isidre Surroca
Dalmau i Ribalta, Antoni


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
107 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409382408

Nativitat Yarza i Planas (Valladolid, 1872 - Tolosa de Llenguadoc, 1960), criada a Barcelona, fou una mestra amb un marcat compromís laïcista i feminista que la portà a militar en partits polítics republicans i esdevenir la primera alcaldessa electa de la història de Catalunya, el gener de 1934 a Bellprat, per Esquerra Republicana. Amb l'esclat de la Guerra Civil s'allistà a la Columna del Barrio, vinculada a la UGT i el PSUC, i durant uns mesos esdevingué miliciana al front d'Aragó. Retornada a la rereguarda dirigí el Grup Escolar Lina Òdena de Barcelona en el marc del Consell de l'Escola Nova Unificada, fins que la derrota republicana la portà a l'exili. A França va mantenir el seu compromís republicà, es va negar sempre a tornar a una Espanya franquista i va morir en condicions molt precàries, en el més absolut dels oblits. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Dona ; Mestres ; Alcaldesses ; Polítiques ; Republicanisme ; Guerra civil espanyola ; Milícies populars ; Exili
Matèries: Yarza i Planas, Nativitat (1872-1960)
Àmbit:Valladolid ; Barcelona ; Bellprat ; Catalunya ; França
Cronologia:1872 - 1960
Autors add.:Surroca i Llucià, Isidre
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/02/biografiairla-nativitat-yarza-mestra-alcaldessa-miliciana.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Sauret : tasca i esperança / Àlvar Llobet
Llobet, Alvar


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
287 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409400423

Joan Sauret i Garcia (Balaguer, 1899-1985) emigra en l'adolescència a Argentina, iniciant a Buenos Aires, en paral·lel, una perenne vocació periodística a través de Ressorgiment i un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà. Tornat a la seva ciutat natal, el 1925 crea Pla i Muntanya, quinzenal d'àmbit comarcal; el 1930 impulsa el Centre Català Republicà; el 1931 participa en la fundació d'Esquerra Republicana; i el 1932 esdevé diputat al Parlament de Catalunya, tasca que compagina amb la de periodista a La Humanitat. Amb la derrota de la Guerra Civil, s'exilia a França on esdevé estret col·laborador del secretari general d'ERC Josep Tarradellas, al qual succeeix al capdavant de l'organització des del 1954 i durant vint-i-dos anys, mantenint la flama del partit a través de Tribuna, alhora que impulsa l'incipient moviment federalista europeu. Amb la fi del franquisme, el 1976, cedeix el lideratge d'Esquerra Republicana a Heribert Barrera, deixa escrita la peripècia de la diàspora a L'exili polític català i retorna al seu bressol a la vora del Segre, per a morir-hi en pau. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Periodistes ; Polítics ; Republicanisme ; Partits polítics ; Premsa política ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Diputats al Parlament de Catalunya ; Generalitat a l'exili ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Sauret i Garcia, Joan (1899-1985)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Balaguer ; Argentina ; Catalunya
Cronologia:1899 - 1985
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/05/sauret.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Memorial Democràtic; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ventura Gassol : una biografia política / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
272 p. : il. col. ; 19 * 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409412396

Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, 1893 - Tarragona, 1980) inicia de ben jove un sòlid compromís amb el catalanisme polític i cultural, com a propagandista i activista i com a notable poeta. Exiliat arran de la Dictadura primoriverista, s'alia a Estat Català, esdevé un dels lloctinents de Francesc Macià i participa en la insurrecció de Prats de Molló, acompanyant posteriorment el líder separatista en el seu periple americà. Retornat a Catalunya participa en la fundació d'Esquerra Republicana i en l'adveniment de la República i la Generalitat de Catalunya. Com a conseller d'Instrucció Pública i de Cultura promou una obra de govern que continua, actualitza i amplia l'endegada per la Mancomunitat, malgrat el convuls període en la qual es desenvolupa. Empresonat amb tot el Govern arran els Fets d'Octubre de 1934, reprèn la tasca de conseller arran la victòria del Front d'Esquerres del 1936, per a tot seguit afrontar durant la Guerra Civil el salvament de vides i patrimoni abans d'haver d'exiliar-se per les amenaces dels incontrolats. Allunyat de la primera línia política, viu un segon exili a cavall de França i Suïssa fins el seu retorn a Catalunya, a la del franquisme, per a morir-hi en pau. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Fets de Prats de Molló ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Consellers ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Gassol i Rovira, Bonaventura (1893-1980)
Matèries:Estat Català ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Selva del Camp, la ; Catalunya ; França ; Suïssa
Cronologia:1893 - 1980
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2022/07/biografia-ventura-gassol-versio-web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Setmanari L'Opinió i la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya (1928-1931) / Jaume Guillamet
Guillamet i Lloveras, Jaume


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
185 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409327102

El setmanari L'Opinió (1928-1931) neix en plena dictadura de Primo de Rivera, amb el propo`sit de ser el perio`dic de "la jove democràcia catalana", i obre un debat molt viu entre catalanistes, republicans, separatistes, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. El nucli promotor esta` format per Joan Lluhí, Joan Casanelles, Pere Comas i Antoni Xirau. El primer cronista és Josep Pla i els col·laboradors més assidus són els comunistes Jaume Miravitlles i Jordi Arquer. Dimitit el dictador i declarat "setmanari socialista", l'anomenat Grup de L'Opinió promou un Manifest d'Intel·ligència Republicana i una posterior Conferència d'Esquerres Catalanes, que culmina en la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb el lideratge de Francesc Macià i la prese`ncia destacada de Lluiïs Companys. En tres anys comptats, el setmanari L'Opinió ha assolit dos altres èxits no previstos: guanyar les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 i proclamar la República Espanyola i la República Catalana. (Editorial).


Matèries: Premsa política ; Revistes ; Periodisme ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Intel·lectuals
Matèries:Opinió, L'. Setmanari ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1928 - 1931
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2021/09/El_setmanari-L_Opinio-1.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dalmau Costa, mestre de cerimònies de dues nacions / Lluís Burillo
Burillo Toledano, Lluís


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2020
274 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409254040

Dalmau Costa i Vilanova (El Port de la Selva, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1974) inicia des de ben jove un intens compromís cívic, polític i cultural amb el catalanisme republicà que el porta a participar, el 1931, en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1932 esdevé el primer cap de cerimonial del Parlament de Catalunya, i durant la Guerra Civil, també de la Generalitat. Amb la derrota del 1939, aquestes responsabilitats el duran a l'exili. A partir de 1944 prospera socialment i econòmicament a Mèxic, on esdevé tot un referent del món de la restauració i un relacions públiques excel·lent. Gràcies a aquesta nova posició i un compromís intacte amb el país, arriba a ser un dels principals mecenes culturals de l'exili català, -en complicitat amb la seva esposa, l'actriu Emma Alonso- sense abandonar mai, ni la militància al seu partit de tota la vida, ni la lleialtat a les institucions nacionals catalanes. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Cuiners ; Republicanisme ; Partits polítics ; Nacionalisme ; Generalitat republicana ; Càrrecs públics ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Costa i Vilanova, Dalmau (1902-1974)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Port de la Selva, el ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1902 - 1974
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2020/11/Dalmau_Costa_nov_2021.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública Arús (Barcelona); Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 84
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sense cridar : butlletí d'informació d'Esquerra de Portbou



2008?-
Portbou : Fundació Josep Irla, 2008?-
Il. ; 30 cm. Irregular.
Descripció en base a: Núm. 4 (agost 2009).



Matèries: Revistes ; Butlletins ; Partits polítics ; Premsa política
Àmbit:Portbou
Autors add.:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC. Portbou ; Fundació Josep Irla
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 84
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sense cridar : butlletí d'informació d'Esquerra de Caldes de Malavella



Núm. 1 (abril 2009)-
Caldes de Malavella : [Fundació Josep Irla], 2009-
Il. ; 30 cm. Periodicitat desconeguda.



Matèries: Butlletins ; Partits polítics ; Revistes ; Premsa política
Àmbit:Caldes de Malavella
Autors add.:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC. Caldes de Malavella ; Fundació Josep Irla
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 84
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Esquerra Riudellots de la Selva



[2009?]-
Riudellots de la Selva : Fundació Josep Irla, [2009?]-
Il. ; 30 cm. Periodicitat desconeguda.
Descripció en base a: Núm. 2 (juny 2010).



Matèries: Premsa política ; Partits polítics ; Butlletins ; Revistes
Àmbit:Riudellots de la Selva
Autors add.:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC. Riudellots de la Selva ; Fundació Josep Irla
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Martí Rouret : l'Escala, Móra d'Ebre, Barcelona, Mèxic / Rafael Bruguera
Bruguera i Batalla, Rafael


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
263 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Inclou: El meu gra de sorra : trenta-nou poemes i seixanta-sis articles / Martí Rouret.
ISBN 9788409165704

Rafael Bruguera recull la biografia de Martí Rouret i Callol, una figura cabdal a les Terres de l'Ebre, sobretot en l'escenari polític de la Catalunya republicana. La seva trajectòria començà a l'Escala, on destacà per la seva activitat cultural. Posteriorment, el seu ofici de mestre el portà a Móra d'Ebre, on continuà l'activitat en publicacions com La riuada o L'Ideal de l'Ebre. En aquests anys desenvolupà la seva vessant política, fins a arribar a ser sotssecretari de la Presidència de la Generalitat, i la mà dreta del president Lluís Companys. Finalment, la derrota de la Guerra Civil el dugué a l'exili, primer a França i després a Mèxic, on mantingué el seu compromís catalanista i republicà. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Republicanisme ; Premsa política ; Generalitat republicana ; Exili
Matèries: Rouret i Callol, Martí (1902-1968)
Àmbit:Escala, l' ; Móra d'Ebre ; Barcelona ; Mèxic
Cronologia:1902 - 1968
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/12/rouret_web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Memorial Democràtic; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 84
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Esquerra l'Arboç : butlletí d'Esquerra-l'Arboç



2011-
[L'Arboç] : Esquerra : Fundació Josep Irla, DL 2011-
Il. ; 39 cm. Periodicitat desconeguda.
Descripció basada en: Núm. 2 (des. 2011).



Matèries: Butlletins ; Partits polítics ; Revistes ; Premsa política
Àmbit:Arboç, l'
Autors add.:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC. Secció Local d'Esquerra-l'Arboç ; Fundació Josep Irla
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Pioneres del municipalisme feminista : 1934-1939 / edició: Josep Vall



Barcelona : Fundació Josep Irla, [2019]
5 vols. (no paginats) : il. ; 21 * 21 cm
Volums recollits en una carpeta. Conté: 1. Natividad Yarza : primera alcaldessa de Catalunya ; 2. Justa Goicoechea : primera regidora de l'Hospitalet ; 3. Caterina Casas : primera regidora de Molins de Rei ; 4. Fidela Renom : primera regidora de Sabadell ; 5. Consol Nogueras : primera regidora de Mataró.


Matèries: Biografia ; Dona ; Alcaldesses ; Regidores ; Polítiques ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Esquerra política ; Administració local ; Vida política ; Moviment feminista
Matèries: Yarza, Nativitat (1872-1960) ; Goicoechea, Justa (1896-1973) ; Casas, Caterina (1888-1974) ; Renom, Fidela (1891-1987) ; Nogueras, Consol (1882-1951)
Àmbit:Catalunya ; Hospitalet de Llobregat, l' ; Molins de Rei ; Sabadell ; Mataró
Cronologia:1934 - 1939
Autors add.:Vall, Josep (Ed.)
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/publicacions/yarza-primera-alcaldessa-catalunya/
https://irla.cat/publicacions/fidela-renom-sabadell/
https://irla.cat/publicacions/justa-goicoechea-hospitalet/
https://irla.cat/publicacions/consol-nogueras-mataro/
https://irla.cat/publicacions/caterina-casas-regidora-molinsrei/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Pública Arús (Barcelona); B. Centre de Lectura de Reus; Memorial Democràtic


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Martí Jordi i Frigola, alcalde republicà de Palafrugell / Olga Palahí ; presentació: Josep Piferrer ; pròleg: Joaquim Nadal i Farreras
Palahí, Olga


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
224 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409104963

Martí Jordi i Frigola (Palafrugell, 1904 - Front de Manresa, 1939) fou des de ben jove una persona amb una gran inquietud i activitat cívica i cultural. Amb setze anys ja col·laborava a la premsa local, amb dinou era directiu d'un club esportiu, amb vint-i-tres impulsava una revista de teatre, amb vint-i-sis formava a les files de l'oposició a la Dictadura de Primo de Rivera. Militant d'Esquerra Republicana, a partir de 1933 esdevé membre del Comitè Executiu Central i el 1934, amb trenta anys, és elegit alcalde de Palafrugell, en una època convulsa que el portarà a l'exili pels Fets d'Octubre d'aquell any. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil fou nomenat comissari delegat de la Generalitat a Girona, càrrec que desenvolupà fins que la seva lleva fou cridada a files i s'incorporà a l'Exèrcit republicà com a comissari polític. Malauradament, el gener de 1939, en els darrers dies del conflicte, un obús posà fi a una brillant vida de compromís cívic i polític per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Polítics ; Generalitat republicana ; Republicanisme ; República espanyola II ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Exili ; Guerra civil espanyola
Matèries: Jordi i Frigola, Martí (1904-1939)
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:1904 - 1939
Autors add.:Piferrer i Puig, Josep (Pr.) ; Nadal i Farreras, Joaquim (Pr.)
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/05/mjf_292_web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Samuel Morera, alcalde republicà de Terrassa / Joep Puy i Juanico
Puy i Juanico, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
241 p. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409099511

Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 1889 - Mèxic DF, 1969) va créixer en una família protestant que el predisposà a una actitud crítica cap el poder constituït. De jove marxà a Argentina per evitar el servei militar en el marc de les guerres colonials espanyoles al Nord d'Àfrica. Tornat a Catalunya inicià el seu compromís polític a Fraternitat Republicana de Terrassa de la qual n'esdevindria un dels seus líders, i en representació de la qual participà a la fundació d'Esquerra Republicana. L'abril de 1931 fou elegit alcalde de Terrassa, càrrec que desenvolupà en diverses etapes durant el periode republicà. A la fi de la Guerra Civil s'exilià a Mèxic on continuà sent un actiu membre i dirigent d'Esquerra Republicana i col·laborador de l'Orfeó Català. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Republicanisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Morera i Ribas, Samuel (1889-1969)
Àmbit:Monistrol de Montserrat ; Terrassa ; Mèxic
Cronologia:1889 - 1969
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/SamuelMorera_w.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jaume Aiguader, la nació popular / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla : Ajuntament de Barcelona, 2018
239 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409013951

Jaume Aiguader i Miró (Reus, 1882 - Ciutat de Mèxic, 1943) manifestà des de ben jove un gran compromís social que el portà a participar en una multitud d'iniciatives cíviques i culturals. Llicenciat en Medicina i conscient dels problemes de salut de la classe treballadora, fou un capdavanter de l'higienisme a casa nostra, maldant per millorar les condicions laborals i sanitàries del món obrer. El 1931 participà en la fundació d'Esquerra Republicana, fou elegit el primer alcalde republicà de Barcelona i diputat a les Corts Constituents. Ministre de la República durant la Guerra Civil, a la seva fi s'exilià primer a França i més tard a Mèxic, on morí poc temps després sense haver abandonat mai un intens compromís polític.


Matèries: Biografia ; Metges ; Polítics ; Alcaldes ; Diputats a Corts ; Ministres ; Dictadura de Primo de Rivera ; Republicanisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Exili
Matèries: Aiguader i Miró, Jaume (1882-1943)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Reus ; Barcelona ; Espanya ; Mèxic
Cronologia:1882 - 1943
Autors add.:Fundació Josep Irla ; Ajuntament de Barcelona
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/01/biografia-jaume-Aiguader-fjirla.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Memorial Democràtic; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere Cerezo, entre Girona i Argentina / Jordi Galí
Galí i Farrés, Jordi


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2018
194 p. : il. ; 22 cm
Beca d'Estudis Històrics President Irla 2017. Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409013944

Pere Cerezo i Hernàez (Mendoza, 1890 - Buenos Aires, 1977) va néixer a Argentina fill d'una família d'immigrants de la Rioja que s'instal·laren a Girona quan tenia sis anys. Fou així com l'infant "Pedro" esdevingué el jove "Pere", socialitzant-se des de ben menut en una Girona popular i menestral impregnada d'ideals republicans. El 1915 presidia el Centre d'Unió Republicana i de 1918 a 1922 esdevenia regidor. La Dictadura de Primo de Rivera suposà un parèntesi que finalitzà el 1931 quan amb la proclamació de la República fou de nou electe municipal, aquest cop per Esquerra Republicana, de la qual en fou membre del Comitè Executiu Nacional i diputat al Parlament de Catalunya. Elegit alcalde de Girona, enmig de la Guerra Civil i fins a la seva fi, va haver de fer front a les vicissituds del moment: refugiats, proveïments, bombardejos. La fi del conflicte suposà l'exili a l'Argentina natal, però no la fi del seu compromís catalanista i republicà. A l'altra banda de l'Atlàntic, va presidir el Casal de Catalunya de Buenos Aires i va impulsar els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1960.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Republicanisme ; Vida política ; Alcaldes ; Ajuntament ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Cerezo i Hernàez, Pere (1890-1976)
Àmbit:Girona ; Buenos Aires - Argentina
Cronologia:1890 - 1976
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/12/pere_cerezo.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 84
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Enriqueta Gallinat, una republicana barcelonina del segle XX / Josep Maria Tubau i Gallinat
Tubau i Gallinat, Josep Maria


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2018
155 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409032280

Enriqueta Gallinat i Roman (Barcelona, 1909-2006), amb arrels familiars al Matarranya i a València, s'inicià de ben jove en política de la mà del seu pare, un republicà radical admirador d'Alejandro Lerroux. Després d'un breu i intens pas pel PRR, el 1934 s'afilià a Esquerra Republicana, esdevenint, durant la Guerra Civil, secretària de l'alcalde de Barcelona,Hilari Salvadó, i secretària d'Agitació i Propaganda de la Unió de Dones de Catalunya. Casada amb el periodista Enric Tubau, el 1939 marxaren a l'exili, on col·laborà amb la Resistència francesa fins que el risc de caure en mans dels nazis la feu tornar a Catalunya, on fou empresonada durant deu mesos. A partir de 1977 i en diverses etapes fou consellera de districte a l'Eixample i membre de l'Executiva Nacional d'ERC. Dedicà els últims anys de la seva vida, des de 1997, conjuntament amb companyes d'altres formacions d'esquerres, a difondre els ideals i l'experiència de la seva generació republicana des de l'associació "Les Dones del 36". (Editorial).


Matèries: Biografia ; Dona ; Polítiques ; Republicanisme ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Oposició clandestina ; Vida política
Matèries: Gallinat i Roman, Enriqueta (1909-2006)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Barcelona ; França
Cronologia:1909 - 2006
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/09/gallinat.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3