português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
FUNDACIO JOSEP IRLA []
Referències trobades:
69   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            


1 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Martí Jordi i Frigola, alcalde republicà de Palafrugell / Olga Palahí ; presentació: Josep Piferrer ; pròleg: Joaquim Nadal i Farreras
Palahí, Olga


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
224 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409104963

Martí Jordi i Frigola (Palafrugell, 1904 - Front de Manresa, 1939) fou des de ben jove una persona amb una gran inquietud i activitat cívica i cultural. Amb setze anys ja col·laborava a la premsa local, amb dinou era directiu d'un club esportiu, amb vint-i-tres impulsava una revista de teatre, amb vint-i-sis formava a les files de l'oposició a la Dictadura de Primo de Rivera. Militant d'Esquerra Republicana, a partir de 1933 esdevé membre del Comitè Executiu Central i el 1934, amb trenta anys, és elegit alcalde de Palafrugell, en una època convulsa que el portarà a l'exili pels Fets d'Octubre d'aquell any. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil fou nomenat comissari delegat de la Generalitat a Girona, càrrec que desenvolupà fins que la seva lleva fou cridada a files i s'incorporà a l'Exèrcit republicà com a comissari polític. Malauradament, el gener de 1939, en els darrers dies del conflicte, un obús posà fi a una brillant vida de compromís cívic i polític per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Polítics ; Generalitat republicana ; Republicanisme ; República espanyola II ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Exili ; Guerra civil espanyola
Matèries: Jordi i Frigola, Martí (1904-1939)
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:1904 - 1939
Autors add.:Piferrer i Puig, Josep (Pr.) ; Nadal i Farreras, Joaquim (Pr.)
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/05/mjf_292_web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Samuel Morera, alcalde republicà de Terrassa / Joep Puy i Juanico
Puy i Juanico, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
241 p. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409099511

Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 1889 - Mèxic DF, 1969) va créixer en una família protestant que el predisposà a una actitud crítica cap el poder constituït. De jove marxà a Argentina per evitar el servei militar en el marc de les guerres colonials espanyoles al Nord d'Àfrica. Tornat a Catalunya inicià el seu compromís polític a Fraternitat Republicana de Terrassa de la qual n'esdevindria un dels seus líders, i en representació de la qual participà a la fundació d'Esquerra Republicana. L'abril de 1931 fou elegit alcalde de Terrassa, càrrec que desenvolupà en diverses etapes durant el periode republicà. A la fi de la Guerra Civil s'exilià a Mèxic on continuà sent un actiu membre i dirigent d'Esquerra Republicana i col·laborador de l'Orfeó Català. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Republicanisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Morera i Ribas, Samuel (1889-1969)
Àmbit:Monistrol de Montserrat ; Terrassa ; Mèxic
Cronologia:1889 - 1969
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/SamuelMorera_w.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jaume Aiguader, la nació popular / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla : Ajuntament de Barcelona, 2018
239 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409013951

Jaume Aiguader i Miró (Reus, 1882 - Ciutat de Mèxic, 1943) manifestà des de ben jove un gran compromís social que el portà a participar en una multitud d'iniciatives cíviques i culturals. Llicenciat en Medicina i conscient dels problemes de salut de la classe treballadora, fou un capdavanter de l'higienisme a casa nostra, maldant per millorar les condicions laborals i sanitàries del món obrer. El 1931 participà en la fundació d'Esquerra Republicana, fou elegit el primer alcalde republicà de Barcelona i diputat a les Corts Constituents. Ministre de la República durant la Guerra Civil, a la seva fi s'exilià primer a França i més tard a Mèxic, on morí poc temps després sense haver abandonat mai un intens compromís polític.


Matèries: Biografia ; Metges ; Polítics ; Alcaldes ; Diputats a Corts ; Ministres ; Dictadura de Primo de Rivera ; Republicanisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Exili
Matèries: Aiguader i Miró, Jaume (1882-1943)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Reus ; Barcelona ; Espanya ; Mèxic
Cronologia:1882 - 1943
Autors add.:Fundació Josep Irla ; Ajuntament de Barcelona
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/01/biografia-jaume-Aiguader-fjirla.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere Cerezo, entre Girona i Argentina / Jordi Galí
Galí i Farrés, Jordi


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2018
194 p. : il. ; 22 cm
Beca d'Estudis Històrics President Irla 2017. Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409013944

Pere Cerezo i Hernàez (Mendoza, 1890 - Buenos Aires, 1977) va néixer a Argentina fill d'una família d'immigrants de la Rioja que s'instal·laren a Girona quan tenia sis anys. Fou així com l'infant "Pedro" esdevingué el jove "Pere", socialitzant-se des de ben menut en una Girona popular i menestral impregnada d'ideals republicans. El 1915 presidia el Centre d'Unió Republicana i de 1918 a 1922 esdevenia regidor. La Dictadura de Primo de Rivera suposà un parèntesi que finalitzà el 1931 quan amb la proclamació de la República fou de nou electe municipal, aquest cop per Esquerra Republicana, de la qual en fou membre del Comitè Executiu Nacional i diputat al Parlament de Catalunya. Elegit alcalde de Girona, enmig de la Guerra Civil i fins a la seva fi, va haver de fer front a les vicissituds del moment: refugiats, proveïments, bombardejos. La fi del conflicte suposà l'exili a l'Argentina natal, però no la fi del seu compromís catalanista i republicà. A l'altra banda de l'Atlàntic, va presidir el Casal de Catalunya de Buenos Aires i va impulsar els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1960.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Republicanisme ; Vida política ; Alcaldes ; Ajuntament ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Cerezo i Hernàez, Pere (1890-1976)
Àmbit:Girona ; Buenos Aires - Argentina
Cronologia:1890 - 1976
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/12/pere_cerezo.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Enriqueta Gallinat, una republicana barcelonina del segle XX / Josep Maria Tubau i Gallinat
Tubau i Gallinat, Josep Maria


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2018
155 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409032280

Enriqueta Gallinat i Roman (Barcelona, 1909-2006), amb arrels familiars al Matarranya i a València, s'inicià de ben jove en política de la mà del seu pare, un republicà radical admirador d'Alejandro Lerroux. Després d'un breu i intens pas pel PRR, el 1934 s'afilià a Esquerra Republicana, esdevenint, durant la Guerra Civil, secretària de l'alcalde de Barcelona,Hilari Salvadó, i secretària d'Agitació i Propaganda de la Unió de Dones de Catalunya. Casada amb el periodista Enric Tubau, el 1939 marxaren a l'exili, on col·laborà amb la Resistència francesa fins que el risc de caure en mans dels nazis la feu tornar a Catalunya, on fou empresonada durant deu mesos. A partir de 1977 i en diverses etapes fou consellera de districte a l'Eixample i membre de l'Executiva Nacional d'ERC. Dedicà els últims anys de la seva vida, des de 1997, conjuntament amb companyes d'altres formacions d'esquerres, a difondre els ideals i l'experiència de la seva generació republicana des de l'associació "Les Dones del 36". (Editorial).


Matèries: Biografia ; Dona ; Polítiques ; Republicanisme ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Oposició clandestina ; Vida política
Matèries: Gallinat i Roman, Enriqueta (1909-2006)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Barcelona ; França
Cronologia:1909 - 2006
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/09/gallinat.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Abril, alcalde de Mataró afusellat pel franquisme / Margarida Colomer
Colomer i Rovira, Margarida


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2018
200 p. : il. ; 21 * 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788469797044

Josep Abril i Argemí (Santa Maria de Palautordera, 1868 - Barcelona, 1939) combinà el seu ofici de sabater amb un gran afany de saber autodidacta i compromís polític, que el van dur a esdevenir un dels prohoms del republicanisme mataroní de principis del segle XX, com a regidor i com a líder del Partit Republicà Democràtic Federalista i Radical de Mataró. El 1930 fundà i liderà el Centre Republicà Federal de Mataró, una de les entitats que s'adherí, el març de 1931, a la nounada Esquerra Republicana de Catalunya. Un mes després esdevenia el primer alcalde republicà de la ciutat. A partir de 1934 continuà sent regidor fins ja entrada la Guerra Civil. Aquesta llarga trajectòria de lluita cívica, social i política el va portar, a la fi de la guerra, a ser detingut, empresonat, jutjat, condemnat a mort i executat pel règim franquista, esdevenint un símbol de les llibertats democràtiques per a les futures generacions mataronines. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Republicanisme ; Guerra civil espanyola ; Repressió política ; Execucions
Matèries: Abril i Argemí, Josep (1868-1939)
Matèries:Partit Republicà Democràtic Federalista i Radical. Mataró ; Centre Republicà Federal de Mataró ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Santa Maria de Palautordera ; Mataró
Cronologia:1868 - 1939
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/04/biografia_abril.pdf
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Maria Dolors Bargalló, feminista i propagandista d'Esquerra / Betsabé García
Garcia, Betsabé


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017
259 p. : il. ; 21 * 21 cm
Treball guanyador Beca d'Estudis Històrics President Macià 2016. Bibliografia. Índex onomàstic. Conté: Maria Dolors Bargalló, propagandista d'Esquerra / Betsabé Garcia; Feminisme en marxa : 43 articles periodístics / Maria Dolors Bargalló.
ISBN 9788469745366

Maria Dolors Bargalló i Serra (Barcelona, 1902 - Mèxic DF, 1980) inicià el seu compromís polític de ben jove, el 1925, militant a Estat Català, durant la Dictadura de Primo de Rivera. El 1931 fou una de la desena de militants pioneres d'Esquerra Republicana de Catalunya, impulsant la creació de la secció femenina del partit de la qual en fou la principal propagandista, com testimonien els més de 400 mítings i conferències en què intervingué. El 1937, en plena Guerra Civil, fou elegida presidenta de la Unió de Dones de Catalunya, vinculada al Comitè Mundial de Dones contra la Guerra i el Feixisme. El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a Mèxic on viuria fins a la seva mort, sense abandonar mai la militància a Esquerra Republicana, la lluita per la democràcia enfront el feixisme i la defensa de la llengua i la cultura catalanes, a través de més de 4.000 emissions de "L'Hora Catalana", un programa radiofònic que dirigí des de 1953, durant tretze anys, a redós de l'Orfeó Català de Mèxic.


Matèries: Biografia ; Antologies ; Dona ; Vida política ; Pensament polític ; Polítiques ; Moviment feminista ; Republicanisme ; Partits polítics ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Feixisme ; Franquisme ; Premsa
Matèries: Bargalló i Serra, M. Dolors (1902-1980)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1902 - 1980
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/03/bargallo-web.pdf
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Situació de les dones refugiades a Europa, l'Estat Espanyol i Catalunya : diagnosi i escletxes de millora / Helena Castellà
Castellà, Helena


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017
63 p. ; 21 cm (Papers, 4) 
Bibliografia. Resum en català i anglès.
ISBN 9788469727898

Per tal de fer front a les diverses situacions de discriminació i vulneració dels drets humans del col·lectiu de dones refugiades a europa, cal conèixer àmpliament quines soón i com es regulen. Amb l'objectiu, doncs, de donar a conèixer aquesta casuística concreta en el si de l'actual crisi de refugiats hem incorporat en aquest informe una diagnosi de les vulneracions de drets humans que les dones refugiades pateixen en origen, durant el trànsit i al destí, i una relació de la legislació -internacional, europea i espanyola- que podria o hauria d'evitar aquest fet. Finalment, hem presentat un seguit de bones pra`ctiques en quant a l'acollida d'aquest col·lectiu. (FJI).



Matèries: Refugiats de guerra ; Informes ; Dona ; Legislació ; Drets humans
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Europa
Cronologia:[2017]
Autors add.:Fundació Josep Irla
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aurora Bertrana : un esperit lliure i compromès



Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017
28 p. : il. ; 21 * 21 cm

Aurora Bertrana (1892-1974) és el paradigma de dona moderna, avançada al seu temps. D'ella en coneixem bé la trajectòria literària, on destaquen els llibres de viatges i les seves memòries, que l'erigeixen com una de les grans escriptores catalanes de tots els temps. Però darrera de l'escriptora hi ha una Bertrana guiada pels ideals de la llibertat i la justícia social, compromesa amb l'emancipació de les classes populars i, especialment, de les dones treballadores. Aquesta és la Bertrana que abraça els valors de la República, la que es veu obligada a marxar a l'exili, la que viu el retorn a la Catalunya sotmesa pel franquisme com una derrota i la que contribueix a la resistència cultural catalana de la dècada de 1960. Un exemple de dona liberal i cosmopolita, progressista i europea. Un exemple de la dona que emergeix amb la Catalunya republicana i que només la guerra i la repressió pogueren silenciar. Una figura cabdal per entendre el segle XX. I una icona per a totes les dones que viuen amb un esperit lliure i compromès. (FJI).


Matèries: Biografia ; Escriptores ; Homenatge ; Crònica gràfica
Matèries: Bertrana i Salazar, Aurora (1892-1974)
Àmbit:Girona ; Berga ; Catalunya
Cronologia:1892 - 1974
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: http://irla.cat/wp-content/uploads/2017/10/aurora_bertrana-1.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017
242 p. : il. ; 21 * 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788469741801

Josep Fontbernat (Estanyol, 1896- Andorra la Vella, 1977) fou amic íntim i col·laborador de Francesc Macià en la seva lluita per les llibertats de Catalunya. Va esdevenir lloctinent del futur president de la Generalitat en els fets de Prats de Molló, intent insurreccional d'un grup de catalans que pretenien l'enderrocament del règim de Primo de Rivera i l'alliberament nacional de Catalunya. Fracassada aquesta temptativa, Fontbernat fou detingut i expulsat a Bèlgica. Fontbernat va ser director general de la radiodifusió de Catalunya, delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Gran Teatre del Liceu, director de l'Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona, director de l'Orquestra Filharmònica de Barcelona, i creador a Barcelona de l'Orquestra Simfònica Catalana. Amb l'arribada de la República va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya per l'Esquerra Republicana de Catalunya. En acabar-se la Guerra Civil es va exiliar a França, on col·laborarà en diferents publicacions, tot escrivint articles polítics i musicals. Un cop establert a l'exili, li fou oferida la presidència de la Generalitat de Catalunya, càrrec que refusà. El seu enyor de Catalunya el va fer establir-se a Andorra, on va ser el fundador dels Cors Andorrans. (FJI).


Matèries: Biografia ; Músics ; Polítics ; Diputats al Parlament de Catalunya ; República espanyola II ; Consellers ; Nacionalisme ; Fets de Prats de Molló ; Govern Macià ; Catalanisme ; Oposició clandestina ; Exili ; Guerra civil espanyola ; Generalitat a l'exili
Matèries: Fontbernat i Verdaguer, Josep (1897-1977)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Estanyol - Bescanó ; Girona ; Catalunya ; Andorra
Cronologia:1897 - 1977
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: http://irla.cat/wp-content/uploads/2017/07/fontbernat.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Pública Arús (Barcelona); B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona quan plovien bombes / Pau Vinyes i Roig
Vinyes i Roig, Pau


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017
240 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788461756469

Hilari Salvadó i Castell (Barcelona, 1899-1966), fill d'una humil família de pescadors de la Barceloneta i comptable de professió, inicià la seva militància en un catalanisme cívic i cultural, que el va dur al compromís polític, primer en entitats d'àmbit local i finalment a Esquerra Republicana de Catalunya. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona des del 1934 i empresonat pels Fets d'Octubre, amb l'esclat de la Guerra Civil esdevindria l'alcalde d'una ciutat assetjada per l'aviació feixista, que alhora acollia milers de refugiats. Després de vint anys a l'exili francès, on continuà sent un dels principals dirigents d'ERC, va poder tornar a la seva estimada ciutat, abans de morir arran d'un accident de trànsit.


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Guerra civil espanyola ; Polítics ; Catalanisme ; Partits polítics ; Ajuntament ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Regidors ; Exili
Matèries: Salvadó i Castell, Hilari (1899-1966)
Matèries:Ajuntament de Barcelona ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Barcelona ; França
Cronologia:1899 - 1966
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: http://irla.cat/publicacions/hilari-salvado-alcalde-barcelona-plovien-bombes/
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Narcís Lloveras, cronista republicà / De la Bisbal al front d'Aragó, 1922-1937 : 50 cròniques periodístiques / Jaume Guillamet, Narcís Lloveras
Guillamet i Lloveras, Jaume


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017
136 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Conté: Narcís Lloveras, cronista republicà /Jaume Guillamet ; De la Bisbal al front d'Aragó, 1922-1937 : 50 cròniques periodístiques / Narcís Lloveras.
ISBN 9788461776436

Narcís Lloveras Plaja (La Bisbal d'Empordà, 1876 - Ceret, 1947) milità des de ben jove a les files del republicanisme federal empordanès que acabà confluint el 1931 a Esquerra Republicana de Catalunya. Va escriure en diversos periòdics i des de 1922 col·laborà en premsa, com a corresponsal a la seva vila natal de El Autonomista de Girona. Amb l'esclat de la Guerra Civil s'allistà com a milicià a la Columna Macià-Companys i amb la derrota s'exilià a França on moriria al cap de pocs anys. El present volum recull cinquanta articles i cròniques, una tria de les més de vuit-centes que va escriure en quinze anys d'ofici periodístic.


Matèries: Biografia ; Periodistes ; Antologies ; Crònica ; Premsa diària ; Republicanisme ; Dictadura de Primo de Rivera ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Milícies populars ; Soldats
Matèries: Lloveras Plaja, Narcís (1876-1947)
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1922 - 1937
Autors add.:Lloveras Plaja, Narcís
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: http://irla.cat/publicacions/narcis-lloveras-bisbal-front-darago-1922-1937/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Prat.erc : publicació de la secció local d'ERC-El Prat de Llobregat. Casal Francesc Layret



Núm. 51 (juny 2005)-
El Prat de Llobregat : Fundació Josep Irla, 2005-
Il. ; 30 cm. Irregular.
Continuació de: Mosquit republicà : òrgan del Casal Francesc Layret d'ERC del Prat.



Matèries: Revistes ; Butlletins ; Partits polítics ; Premsa política
Àmbit:Prat de Llobregat, el
Autors add.:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC. Prat de Llobregat, el ; Casal Francesc Layret d'ERC del Prat de Llobregat ; Fundació Josep Irla
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Salvador Albert, literat i polític republicà al servei del país dels taps / Jordi Bohigas
Bohigas i Maynegre, Jordi


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2016
149 p. : il. ; 21 cm
Beca d'Estudis President Irla 2015. Bibliografia. Índex onomàstic.
ISBN 9788460875062

Salvador Albert i Pey (Palamós, 1868 - Cerdanyola del Vallès, 1944) destacà des de ben jove com a literat conreant tots els registres: teatre, poesia, narració, assaig. Veí de Sant Feliu de Guíxols, el seu prestigi intel·lectual i professional en el món surotaper el portaren a ser elegit diputat al Congrés pel districte de la Bisbal d'Empordà, ininterrompudament de 1910 a 1923. El 1931, després de la Dictadura de Primo de Rivera, participà en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit diputat de les Corts Constituents i nomenat ambaixador de la República espanyola a Brussel·les. La seva retirada política, el 1934, no impedí que el règim franquista el condemnés, passant quatre anys a la presó, fins que fou alliberat poc abans de morir. (FJI).


Matèries: Biografia ; Escriptors ; Indústria surera ; Polítics ; Diputats a Corts ; Restauració ; Republicanisme ; Partits polítics ; República espanyola II ; Presos polítics
Matèries: Albert i Pey, Salvador (1868-1944)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya
Àmbit:Palamós ; Bisbal d'Empordà, la ; Sant Feliu de Guíxols ; Catalunya
Cronologia:1868 - 1944
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: http://irla.cat/wp-content/uploads/2016/06/salvador_albert.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
1991. Reforçant Esquerra : Terra Lliure abraça la via democràtica / presentació de Josep Huguet ; Xavier Vendrell



Barcelona : Fundació Josep Irla, 2016
27 p. : il. ; 21 cm


Matèries: Nacionalisme ; Associacions polítiques ; Terrorisme ; Independentisme ; Catalanisme ; Partits polítics ; Militància política ; Commemoració
Matèries:Terra Lliure ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1991 - 2016
Autors add.:Vendrell i Segura, Xavier ; Huguet i Biosca, Josep (Pr.)
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: http://irla.cat/wp-content/uploads/2016/04/25_anys_terra_lliure.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Martí Barrera : sindicalista, impressor, polític / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2014
195 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788461644162


Matèries: Biografia ; Sindicalistes ; Anarcosindicalisme ; Impressors ; Polítics ; Sindicats ; Partits polítics ; Republicanisme ; Nacionalisme
Matèries: Barrera i Maresma, Martí (1889-1972)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC ; Confederació Nacional del Treball : CNT
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1889 - 1972
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: http://irla.cat/wp-content/uploads/2015/10/martí_barrera.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Pública Arús (Barcelona); B. Centre de Lectura de Reus; B. Can Casacuberta (Badalona); B. Pompeu Fabra (Mataró); Biblioteca Jaume Perich i Escala (Premià de Dalt); B. Pare Ignasi Casanovas (Santpedor); B. Districte 4 (Terrassa); B. Armand Cardona Torrandell (Vilanova i la Geltrú); B. Nou Barris (Nou Barris-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fèlix Figueras : alcalde d'Olesa afusellat pel franquisme / Guillem Figueras
Figueras, Guillem


Olesa de Montserrat : Fundació Josep Irla, 2015
96 p. : il., facsím. ; 21 * 21 cm
Bibliografia i fonts.
ISBN 9788460656951


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Polítics ; Vida política ; Política municipal ; Republicanisme ; Partits polítics ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Franquisme ; Repressió política ; Execucions
Matèries: Figueras i Aragay, Fèlix (1894-1939)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Olesa de Montserrat
Cronologia:1894 - 1939
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: http://irla.cat/wp-content/uploads/2015/10/fèlix-figueras.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública Arús (Barcelona); B. Centre de Lectura de Reus; B. Santa Oliva (Olesa de Montserrat)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Francesc Dalmau : de Normandia a Palamós / Francecs Marco Palau
Marco Palau, Francesc


Palamós ; Barcelona : Ajuntament de Palamós : Fundació Josep Irla, 2015
236 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788460673095

El llibre és la biografia de Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 - Palamós, 2003), que va ser diputat al Parlament de Catalunya (1980-1984) i alcalde de Palamós (1983-1985). A més del seu vessant institucional, Francesc Marco detalla, al llibre, la vida d'èpica del Doctor Dalmau, vinculada la seva evasió d'un batalló franquista de treballadors i a la seva participació al desembarcament de Normandia, en el marc de la Segona Guerra Mundial, com a membre del Pioneer Corps de l'exèrcit britànic. En l'àmbit professional, a més de reconegut metge empordanès, Dalmau va ser el facultatiu de Josep Pla.


Matèries: Biografia ; Diputats al Parlament de Catalunya ; Polítics ; Partits polítics ; Alcaldes ; Metges ; Batallons de treballadors ; Franquisme ; Refugiats de guerra ; Guerra mundial II ; Operacions militars
Matèries: Dalmau i Norat, Francesc (1915-2003)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Girona ; Palamós
Cronologia:1915 - 2003
Autors add.:Ajuntament de Palamós ; Fundació Josep Irla
Accés: http://www.irla.cat/documents/3136749dalmau.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Diputats de la Mancomunitat de Catalunya : Diccionari biogràfic il·lustrat [Fitxer informàtic]



[s.l.] : [Institut Ramon Muntaner : Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana], 2016
1 recurs electrònic
Al banner superior: Mancomunitat de Catalunya 1914-2014.

Aquest és un projecte realitzat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i l'Institut Ramon Muntaner, amb el suport de les diputacions catalanes, per obtenir un coneixement consistent dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya durant tot el seu període d'existència. L'objectiu és conèixer qui foren els homes que encarnaven la representativitat de cada districte electoral, els que podien transmetre al territori les aspiracions i els propòsits de la Mancomunitat i, a l'inversa, els que podien traslladar a la Mancomunitat les inquietuds i les necessitats del territori. També volem saber el context social i polític de la seva procedència i les actuacions més remarcables de la seva actuació en els seus àmbits de vida i d'actuació. Es tracta de tenir informació de les dades personals, familiars i professionals d'aquests diputats; de saber per quin districte electoral foren elegits, a quins partits pertanyien, quina fou la seva ideologia, quins càrrecs i actuació van tenir tant en l'àmbit de la respectiva diputació com a la Mancomunitat i de quina obra escrita, personal, biogràfica i bibliogràfica, en tenim constància. Tota aquesta informació serà presentada amb imatges i documentació rellevant sobre la seva actuació, en un projecte construït per un extens equip de coordinadors territorials i col·laboradors.


Matèries: Diccionari biogràfic ; Diputats provincials ; Mancomunitat de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1914 - 1925
Autors add.:Institut Ramon Muntaner ; Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana : CCEPC ; Diputació de Barcelona ; Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura ; Fundació Josep Irla
Accés: http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Rahola : una veu catalanista d'esquerres al Senat / Francesc Marco Palau
Marco Palau, Francesc


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2014
177 p. : il. ; 21 * 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788461718016


Matèries: Biografia ; Polítics ; Enginyers ; Senadors ; Partits polítics ; Catalanisme
Matèries: Rahola i d'Espona, Josep (1918-....)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Barcelona ; Sant Feliu de Guíxols ; Catalunya
Cronologia:1918 - 2014
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: http://www.irla.cat/documents/josep_rahola.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3