português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ESPINO LOPEZ, ANTONIO []
Referències trobades:
52   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 3
anar a la pàgina          


1 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entre Francia y España. Conflicto político y defensa hispánica de la frontera en la Cerdaña, 1659-1672 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Hispania. Madrid. Vol. 77, núm. 257 (2017) , p. 705-733
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglés.

El principal objectiu d'aquest treball ha estat analitzar la constitució d'una nova frontera militar a Catalunya i el paper específic jugat per la comarca de la Cerdanya, dividida entre les monarquies francesa i hispana des de 1659. S'ha comparat les aportacions d'autors com a P. Sahlins i A. Ayats amb la documentació exhumada en l'Arxiu General de Simancas i l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Els anys que intervenen entre la Pau dels Pirineus i l'inici de la guerra d'Holanda ens permeten contextualitzar les enormes dificultats tingudes per la Monarquia Hispànica a l'hora de desenvolupar una política defensiva adequada a l'àrea, concloent que les dificultats econòmiques van llastrar la possibilitat de fer de Puigcerdà una veritable fortalesa capaç de representar un perill real per a la corona francesa al Pirineu.


Matèries: Edat moderna ; Frontera ; Exèrcit ; Defensa ; Monarquia ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Conflictes internacionals ; Historiografia
Àmbit:Cerdanya ; França ; Espanya
Cronologia:1659 - 1672
Accés: https://doi.org/10.3989/hispania.2017.019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Cerdaña en armas : conflicto e identidad en la frontera catalana, 1637-1714 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


Lleida : Milenio, 2017
400 p. ; 24 cm (Alfa, 69) 
Bibliografia.
ISBN 9788497437806

L'obra que té el lector a les seves mans és la primera monografia dedicada a l'estudi del fet bèl·lic a la comarca de la Cerdanya abans i després de la Pau dels Pirineus (1659). Analitzant documentació, sovint inèdita, dels més importants arxius estatals (Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu Històric Nacional i Arxiu General de Simancas), a més de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, l'autor s'ha proposat traçar, i aclarir, les principals línies que van marcar la Història de la Guerra en la Cerdanya des de 1637 i fins a 1714. La guerra, hacedora de noves fronteres així com element molt decisori a l'hora de fixar identitats i alteridades, va ser un dels grans factors que van marcar la destinació de la comarca de la Cerdanya al segle XVII. Una realitat de la qual, encara avui, som hereus. (Editorial).



Matèries: Tractat dels Pirineus ; Guerra dels Trenta Anys ; Guerra de Successió ; Frontera ; Operacions militars ; Exèrcit ; Identitat nacional ; Fonts documentals
Àmbit:Cerdanya ; Catalunya Nord
Cronologia:1637 - 1714
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Peso de la milicia. "Alojamiento foral" y conflicto de jurisdicciones en la frontera catalano-aragonesa durante la guerra de Cataluña (1640-1652) / Porfirio Sanz Camañes
Espino López, Antonio


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 22 (2004) , p. 173-208
Exemplar dedicat a: "Ejércitos en la Edad Moderna". Notes. Resums en català i anglès.

La deficient intendència militar per a la major part dels exèrcits de l'època moderna van obligar, amb freqüència, al seu sosteniment sobre el territori. Aquesta situació va ser molt debatuda en els tractats militars apareguts durant els segles XV a XVII. Les repercussions de l'administració de guerra a banda i banda de la frontera catalano-aragonesa durant la Guerra de Catalunya, van ser importants per a unes poblacions sotmeses a continus saquejos i trànsits, que van haver de contribuir a més amb les imposicions fiscals i suportar l'elevada càrrega dels allotjaments. El pes de la milícia va tenir efectes negatius durant dècades, en la reordenació política i econòmic-social de moltes viles i ciutats. Despoblament, descapitalització del camp, desarticulació comercial i greu deterioració del patrimoni cultural, van ser alguns dels efectes més negatius de la presència militar. En el terreny institucional, les zones sotmeses als allotjaments van ser objecte de múltiples friccions i conflictes entre el Regne i la Corona, per la interpretació de l'anomenat "allotjament foral" i la dependència de la milícia de la Capitania General.


Matèries: Edat moderna ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Guerra dels Segadors ; Exèrcit ; Abastament militar ; Allotjaments ; Plet jurisdiccional
Àmbit:Aragó ; Catalunya
Cronologia:1640 - 1652
Accés: http://hdl.handle.net/10045/1361
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Sociedad catalana y la posesión de armas en la Época Moderna, 1501-1652 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 21 (2003) , p. 447-472 (Varia
Exemplar dedicat a: "Iglesia y religiosidad". Notes. Resums en català i anglès.

Partint de la idea que en l'Època Moderna l'Estat es va fer càrrec totalment de l'exercici de la guerra, el nostre propòsit en aquest treball ha estat analitzar els límits de la desmilitarització de la societat catalana, tractant especialment el cas de Barcelona en la primera meitat del segle XVII, a partir de la manera com es va atendre des de Catalunya la necessitat d'acudir a la defensa del territori i, en segon lloc, examinant la possessió de tot tipus d'armes, permeses i prohibides, pels particulars.


Matèries: Edat moderna ; Exèrcit ; Armes ; Defensa ; Societat
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1501 - 1652
Accés: http://hdl.handle.net/10045/1392
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Experiència de Vic en les guerres de Catalunya, 1660-1690 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 175 (2015) , p. 45-59
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest article ens proposem analitzar la importància del fenomen bèl·lic a Vic i a tota la comarca d'Osona en el període que aniria entre la Pau dels Pirineus (1659) i el començament de la Guerra dels Nou Anys (1689). Després de molts anys de guerra entre el 1637 i el 1659, la societat osonenca encara haurà d'afrontar noves proves com l'allotjament dels soldats del rei i un cert servei de tropes, a més de fer front a una fiscalitat de guerra cada vegada més feixuga.


Matèries: Edat moderna ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Guerres ; Exèrcit ; Militars ; Soldats ; Allotjaments ; Contribució de guerra
Àmbit:Vic ; Catalunya
Cronologia:1660 - 1690
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/298398
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Campañas de 1711-1712 en el frente norte catalán durante la guerra de Sucesión : el bloqueo de Gerona y Rosas = The Campaigns of 1711-1712 on the Northern Front of Catalonia during the War of Spanish Succession : the blockade of Gerona and Rosas / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Vínculos de Historia. [s.l.], núm. 5 (2016) , p. 237-253 (Miscelánea
Notes a peu de pàgina. Títol i resum en castellà i anglès.

En el context del front català en el transcurs de la guerra de Successió d'Espanya, és molt significativa l'evolució dels esdeveniments bèl·lics viscuts els anys 1711-1712. La guerra a Catalunya sempre es va articular en tres fronts, el front del sud, o de l'Ebre, sent la plaça principal Tortosa; el front de l'oest, o del riu Segre, sent la plaça principal Lleida, i, finalment, el front del nord, on destacava la plaça de Girona. En les guerres de finals del segle XVII, la presa de Girona sempre va ser un objectiu important per donar-se per fet que havia de precedir a la de Barcelona. En el cas de la guerra de Successió el mateix patró hauria de complir-se, de manera que, coneixedors d'aquesta circumstància, els estrategues de l'arxiduc Carlos d'Àustria, emperador d'Alemanya des de 1711 (Carlos VI), van dissenyar una estratègia defensiva, però amb característiques ofensives, consistent a desenvolupar el bloqueig de les dues places principals de tot un front de guerra, Girona i Roses, que amenaçaven directament Barcelona, realitzat sovint amb forces inferiors, però que va mantenir dins del conflicte a Catalunya fins a 1713-1714. S'han contrastat les fonts borbòniques, dipositades en l'Arxiu Històric Nacional (secció Estat), amb algunes austracistas, de la Generalitat de Catalunya, i, sobretot, amb la gran obra de Francesc de Castellví, Narracions Històriques.


Matèries: Guerra de Successió ; Operacions militars ; Historiografia ; Fonts documentals
Àmbit:Girona ; Roses ; Catalunya
Cronologia:1711 - 1712
Accés: http://www.vinculosdehistoria.com/index.php/vinculos/article/view/211


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Guerra, frontera i identitats / Antoni Espino i Òscar Jané (eds.)



Catarroja ; Barcelona : Afers, 2015
282 p. : il. ; 24 cm (Recerca i pensament, 78) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260034

Aquest llibre analitza la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. L'objectiu dels editors ha estat la reflexió transversal d'aquests temes. A partir d'exemples francocatalans (inclosos la Vall d'Aran i Andorra), hispanolusitans i italians, els autors que participen en aquesta obra mostren la importància de la relació entre la guerra i la formació d'identitats, entre l'establiment de la frontera en un temps llarg i la multiplicitat d'efectes sobre el territori, així com també l'evolució dels interessos d'Estat sobre el control de les seves perifèries. Els autors d'aquest llibre -Jordi Buyreu, Antoni Espino, Oscar Jané, Miguel Ángel Melón, Patrici Pojada i Antonio Stopani- tenen un recorregut sòlid sobre aquests aspectes i així ho demostren perquè el lector tingui la oportunitat de tenir una visió completa malgrat la seva complexitat. Es tracta d'una anàlisi col·lectiva feta a partir d'exemples concrets i alhora generals sobre la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. Cadascun d'aquests temes mereix -i ha produït fins ara- monografies i estudis per si mateixos. Són, sens dubte, temàtiques de gran interès en la historiografia anglosaxona dels darrers anys, com també a Catalunya, França o Portugal. Tanmateix, la interrelació entre els tres aspectes és fonamental en la construcció de les identitats polítiques i col·lectives a l'època moderna. Per aquesta raó, ha estat expressament treballada en vuit estudis dividits en dos grans blocs. Tots ells reflexionen i analitzen les diverses experiències bèl·liques i frontereres viscudes tant a la frontera dels Pirineus, per exemple, com a la portuguesa. D'alguna manera, aquestes experiències de guerra van conformar identitats territorials i polítiques mitjançant mecanismes propis de la guerra. Altrament, són diversos els motius que van establir diferències amb l'altre: el temps, la guerra, les solidaritats, el pes de les fronteres, etc. En aquest sentit, la guerra donà pas a noves creacions, com és el cas de la frontera, una nova frontera i una nova manera de pensar la frontera i d'influir amb ella. Així, aquest llibre ofereix també visions juxtaposades de territoris com la Cerdanya, les Valls d'Andorra o la Vall d'Aran, que als segles de l'Edat Moderna acabaren per conformar-se, en un procés lent però inexorable, en els espais que coneixem avui dia. Alhora, i a mode comparatiu, dos estudis permeten també identificar les identitats polítiques i socials arran del desenvolupament de la frontera moderna fins al segle XIX: un d'ells centrat a Itàlia, l'altre, en la llarga formació de la frontera francoespanyola.(Editorial).



Matèries: Guerra ; Frontera ; Identitat nacional ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya ; França ; Espanya ; Portugal ; Itàlia
Cronologia:[1500 - 1800]
Autors add.:Espino López, Antonio (Ed.) ; Jané i Checa, Òscar (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Plana de Vic i les guerres de Catalunya, 1652-1659 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Ausa. Vic. vol. XXVI, núm. 172 (2013) , p. 309-328 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En aquest article ens proposem analitzar el paper que van tenir Vic i la seva vegueria en el transcurs de la darrera fase de la guerra entre França i la Monarquia Hispànica, iniciada el 1635 i finalitzada el 1659. Des del 1652, arran de la recuperació de Barcelona per les tropes de Felip IV, una guerra llarga i dura s'establí al nord del Principat; la lluita bascularia entre l'Empordà i la Cerdanya, però les incursions franceses cap a Osona farien d'aquestes terres una primera línia de combat.


Matèries: Guerres ; Guerra dels Trenta Anys ; Operacions militars ; Crònica ; Virreis
Matèries: Austria, Joan Josep d' (1629-1679) ; Orozco, Francisco de (1???-1668) ; Mortara, Marquès de
Àmbit:Vic, plana de
Cronologia:1652 - 1659
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/276622/364556
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catalans en armes (1704-1723) : l'origen dels mossos d'esquadra [Fitxer informàtic] / Eusebi Mas Vilaseca ; [dirigida per: Antoni Espino López]
Mas i Vilaseca, Eusebi


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Espino López, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449049026

L'origen dels Mossos d'Esquadra, l'actual cos de policia de la Generalitat de Catalunya, es remunta a tres segles enrere, arran de l'organització de dos arreglaments de minyons filipistes al Principat, a les acaballes de la Guerra de Successió. El duc de Pòpuli i José Patiño van formar, el 1714, una partida de vint-i-cinc paisans armats a Igualada sota les ordres del sotsveguer Onofre Melcion i del capità Jacint Elies, perquè ajudessin l'exèrcit borbònic a sufocar la revolta de les quinzenades. Vint afectes naturals més, capitanejats pel veguer Jaume Llissach, en van constituir una altra a Manresa. Ambdós arreglaments es van dissoldre en finalitzar el conflicte bèl·lic, però van esdevenir la gènesi d'un nou model d'organització civil armada, que es va reproduir cinc anys després en la següent contesa, entre Felip V i la Quàdruple Aliança (Gran Bretanya, França, Províncies Unides i Àustria). El 1719, el marquès de Castel-Rodrigo va mobilitzar i rearmar altre cop els catalans, tal com l'hi havia proposat la Reial Audiència i aprovat el rei el 21 d'abril. Des de principis de juny fins a mitjan juliol, sis ministres i un fiscal comissionats van establir mig centenar i escaig d'esquadres de paisans armats al territori per mantenir la seguretat als corregiments no fronterers. Però tan bon punt els guerrillers catalans al servei de França en van desarmar sis, a l'estiu, els militars espanyols van suprimir-ne gairebé la meitat per evitar que els prenguessin les armes. Només cinc van complir amb les expectatives i es van conservar, entre les quals va destacar la de Valls. Restablerta la pau el 1720 (tractat de l'Haia), el capità general les va llicenciar totes perquè ja no calien. Fins aquell moment l'existència transitòria dels arreglaments de minyons, primer, i de les esquadres, després, va anar lligada a la sort de la guerra, però el 1721 el marquès de Castel-Rodrigo en va reorganitzar quatre de provisionals (Valls, Rodonyà, Riudoms i Cardona) perquè perseguissin els rebels que persistien en la sedició durant la postguerra. A partir de l'octubre se'n van crear dues de noves per pacificar el país, una al corregiment de Tarragona (Valls) i l'altra al de Vilafranca del Penedès (Piera); la seva trajectòria i continuïtat esdevingué permanent des d'aleshores i van exercir funcions de repressió política i policial. El 1722 Francisco Caetano en va formar dues més (Capellades i Manresa), a causa de l'augment de malfactors. El comte de Montemar en va unificar el comandament el 1723 per coordinar-les millor, i en va nomenar Pere Anton Veciana primer comandant.


Matèries: Tesis doctorals ; Mossos d'esquadra ; Edat moderna ; Ordre públic ; Guerra de Successió ; Felip V d'Espanya ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Repressió política ; Polícia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1704 - 1723
Autors add.:Espino López, Antonio (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/285077
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Las Guerras de Cataluña : el teatro de Marte (1652-1714) / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


Madrid : EDAF, 2014
517 p. : il. (Crónicas de la historia
ISBN 9788441433861

Aquest llibre és un intent d'establir les principals línies quant al coneixement dels aspectes essencials de la guerra viscuts per la societat catalana, i per extensió de l'espanyola, en un període clau de la seva història. La guerra dels Segadors i la guerra de Successió d'Espanya en el seu front català han estat sempre els dos moments cabdals de la història de la guerra en l'Època Moderna a Catalunya (i de la pròpia Història de Catalunya durant aquestes centúries), però el llarg període que aniria de 1652 i fins a 1700, a més dels anys intermedis de la guerra de Successió, entre 1707 i 1712, amb prou feines si han interessat de la mateixa manera. Una de les intencions d'aquest llibre és, doncs, conèixer com es va percebre la guerra (contra els Borbó, ja estiguessin aquests regnant a París o bé a Madrid i París alhora) des del Principat a partir de 1652. I, al mateix temps, entendre millor la gestació del que podríem cridar el "problema de Catalunya" des del punt de vista -i els interessos- de la Corona (estigués aquesta sota el control de la dinastia dels Àustrias o els Borbó).(Editorial) .



Matèries: Edat moderna ; Monarques ; Guerra ; Exèrcit ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Guerra dels Segadors ; Revoltes populars ; Guerra de Successió ; Identitat nacional
Matèries: Austria, Casa d' ; Borbons, Casa dels
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; França
Cronologia:1652 - 1714
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Catalunya contra els Borbons : L'expulsió de Felip V i l'arribada de Carles d'Àustria / Xevi Camprubí (text), Antonio Espino (assessorament)
Camprubí i Pla, Xevi


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 60 (octubre 2007), p. 24-28 : il. (1714. Els inicis) 
Número especial 1714: Les causes de la derrota catalana.

Mentre Europa caminava cap a una guerra d'interessos dinàstics, els catalans, inicialment, van acceptar Felip V de Borbó com a nou rei. Però ben aviat es van adonar que per conservar les seves institucions i llibertats calia lluitar al costat d'anglesos i holandesos en favor de l'arxiduc Carles d'Àustria que, a més, era el bàndol més poderós militarment.



Matèries: Guerra de Successió ; Monarques ; Felip V d'Espanya ; Carles III de Catalunya-Aragó
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1702 - 1714
Autors add.:Espino López, Antonio
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Nou ordre borbònic / Antonio Espino
Espino López, Antonio


En: 146686 La Guerra de Successió dia a dia : 1714 - 1760 : les conseqüències de la derrota. Barcelona : Sàpiens, 2013. p. 54-109 : il. col., map



Matèries: Guerra de Successió ; Decret de Nova Planta ; Nova Planta ; Poder polític ; Capitans generals ; Reial Audiència ; Corregiments ; Repressió política ; Felip V d'Espanya ; Administració pública ; Municipis ; Règim senyorial ; Ajuntament ; Universitats ; Censura ; Impostos-exaccions ; Cadastre
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mallorca - Balears, illes
Cronologia:1716 - 1750
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Guerra de Successió dia a dia : 1714 - 1760 : les conseqüències de la derrota / [director del projecte: Oriol Soler ; direcció científica : Agustí Alcoberro ; Valentí Gual Vilà, Antonio Espino, Enrique Giménez López, [et al.] ; pròleg de Muriel Casals]



Barcelona : Sàpiens, 2013
190 p. : il. col., map. ; 24 cm
Índex.
ISBN 9788415642565

Conté:
- 146687  Gual i Vilà. Valentí. La Repressió.
- 146688  Espino López. Antonio. El Nou ordre borbònic.
- 146689  Giménez lópez. Enrique. La Guerra de la Quàdruple Aliança i la guerrilla.
- 146690  Roura i Aulinas. Lluís. L'Ocupació militar permanent.



Matèries: Guerra de Successió ; Repressió política ; Decret de Nova Planta ; Nova Planta ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Guerrilles ; Felip V d'Espanya ; Exèrcit ; Ordre públic
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:1714 - 1760
Autors add.:Soler, Oriol (Dir.) ; Alcoberro i Pericay, Agustí (Dir.) ; Gual i Vilà, Valentí ; Espino López, Antonio ; Giménez López, Enrique ; Casals i Couturier, Muriel (Pr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Botiflers, partidaris de Felip V / Antonio Espino
Espino López, Antonio


En: 146658 La Guerra de Successió dia a dia : 1700 - 1705 : la primera guerra global. Barcelona : Sàpiens, 2013. p. 164-173 : il. col.



Matèries: Guerra de Successió ; Felip V d'Espanya ; Botiflers ; Noblesa ; Església ; Càrrecs públics ; Repressió política ; Confiscació de béns ; Exili ; Austriacistes ; Carles III de Catalunya-Aragó
Àmbit:Catalunya ; Perpinyà - França
Cronologia:1705 - 1716
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Catalunya durant el regnat de Carles II / Antonio Espino
Espino López, Antonio


En: 146658 La Guerra de Successió dia a dia : 1700 - 1705 : la primera guerra global. Barcelona : Sàpiens, 2013. p. 12-35 : il. col., map



Matèries: Guerra de Successió ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Política ; Felip V d'Espanya ; Carles III de Catalunya-Aragó ; Guerra de la Gran Aliança ; Allotjaments ; Revoltes populars ; Economia ; Societat
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; França ; Europa
Cronologia:1661 - 1700
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Guerra de Successió dia a dia : 1700 - 1705 : la primera guerra global / [director del projecte: Oriol Soler ; direcció científica : Agustí Alcoberro ; Antonio Espino, Ignasi Fernández Terricabras, Eva Serra i Puig, [et al.]]



Barcelona : Sàpiens, 2013
179 p. : il. col., map. ; 24 cm
Índex.
ISBN 9788415642565

Conté:
- 146659  Espino López. Antonio. Catalunya durant el regnat de Carles II.
- 146660  Fernández Terricabras. Ignasi. La Successió de Carles II : l'inici de la guerra internacional.
- 146661  Serra i Puig. Eva. Catalunya durant el primer regnat de Felip V : la formació d'una alternativa política catalana.
- 146662  Garcia i Espuche. Albert. La Vida diària a la Barcelona del XVIII.
- 146663  López Camps. Joaquim E. Carles III a Portugal : l'inici de les hostilitats peninsulars.
- 146664  López Camps. Joaquim E. La Victòria catalana del 1705.
- 146665  Espino López. Antonio. Els Botiflers, partidaris de Felip V.



Matèries: Guerra de Successió ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Relacions internacionals ; Conflictes internacionals ; Política internacional ; Felip V d'Espanya ; Carles III de Catalunya-Aragó ; Exèrcit ; Austriacistes ; Vida quotidiana
Matèries: Carles III de Catalunya-Aragó (1685-1740) ; Carles d'Àustria, Arxiduc
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:1700 - 1705
Autors add.:Soler, Oriol (Dir.) ; Alcoberro i Pericay, Agustí (Dir.) ; Fernández Terricabras, Ignasi ; Espino López, Antonio ; Serra i Puig, Eva
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Catalunya abans de la Guerra de Successió : Ambrosi Borsano i la creació d'una nova frontera militar, 1659-1700 / Maria Antònia Martí Escayol, Antoni Espino López
Martí i Escayol, Maria Antònia


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2013
313 p., [12] f. de làm. : il., map. ; 20 cm (Recerca i pensament, 71) 
Bibliografia.
ISBN 9788492542871

Fins ara, Ambrosi Borsano era un obscur enginyer militar d'origen milanès que va servir la monarquia hispànica a Catalunya. Molt integrat en la seva terra d'acollida, va ser l'autor d'una geografia militar del Principat. Al seu Discurs general, que presentem per primer cop en edició moderna íntegra, hi ha una magnífica descripció de la Catalunya de la fi del segle XVII. De fet, és un manual sobre les capacitats tàctiques per fer la guerra al territori català. Borsano comenta i descriu pam a pam les fortificacions, els camins i els terrenys més aptes per a mantenir un exèrcit a Catalunya. És una eina indispensable per conèixer millor les característiques de la guerra en un moment crucial de la història de Catalunya. Aquest llibre reconstrueix les lògiques polítiques i estratègiques de Madrid i París a l'hora de projectar les seves ambicions sobre el territori català. Els autors expliquen les causes que impediren a la monarquia hispànica defensar millor el territori català, mutilat des de la pau dels Pirineus (1659), de la política imperialista i agressiva de la França de Lluís XIV. El resultat va ser un Principat debilitat durant molts anys de guerres, però no derrotat, en què a la francofòbia pels molts excessos francesos s'afegí una castellanofòbia cada vegada més patent a causa de les mancances defensives del govern de Madrid. L'obra permet entendre millor la presa de posició dels catalans davant del conflicte successori que, a la mort de Carles II el 1700, enfrontà les potències europees en una guerra terrible.



Matèries: Militars ; Enginyers ; Topografia ; Mapes i plànols ; Fortificacions ; Fonts documentals ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Guerra de la Gran Aliança
Matèries: Borsano, Ambrosio (1633-1???)
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; França
Cronologia:1659 - 1700
Autors add.:Espino López, Antonio
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Publicística catalana ante la muerte de Carlos II / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: 115235 Josep Fontana : història i projecte social. Reconeixement d'una trajectòria. Vol. 1. Barcelona : Crítica : Museu d'Història de Catalunya, 2004. p. 529-538

Notes.



Matèries: Carles II de Castella i d'Aragó ; Exèquies ; Mort ; Homenatge ; Monarques ; Panegírics ; Clergues ; Intel·lectuals ; Oracions fúnebres
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 52
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La formación de milicias generales en los reinos de la Corona de Aragón durante el reinado de Carlos II, 1665-1700 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Estudios humanísticos. Historia. León, núm. 2 (2003) , p. 111-140
Resums en castellà i anglès.

Aquest article parla de com durant el regnat de Carlos II la Monarquia Hispànica va intentar que, a més del servei d'armes habitual (lleves i reclutes de terços), els regnes de la Corona d'Aragó aixequessin Milícies Generals a la manera de Castella, però tenint en compte que la seva condició de regnes forals obligarà a la Monarquia a pactar aquest servei.


Matèries: Edat moderna ; Corona d'Aragó ; Monarquia ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Exèrcit ; Reclutament
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:1665 - 1700
Accés: http://hdl.handle.net/10612/1083
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 52
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pàtria i llibertat : la Guerra de Successió a Catalunya, 1704-1714 / Antoni Espino López
Espino López, Antonio


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2013
220 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 72) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788492542888

La llarga i dura Guerra de Successió (1702-1715) va ser un conflicte bèl·lic de dimensions excepcionals per a l'època i es va originar després de la mort sense descendents del monarca hispà Carles II el 1700. La seva transcendència per a la història de Catalunya és innegable. Ara bé, coneixem realment el que va succeir? De fet, l'anàlisi política s'ha centrat en els esdeveniments ocorreguts fins a la presa de Barcelona per les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria el 1705 i, després, l'aferrissada defensa de la Ciutat Comtal el 1713 i 1714. Però els anys centrals d'aquest conflicte, entre el 1706 i 1713, resten gairebé desconeguts. En aquest llibre, Antoni Espino ha procurat donar, d'una manera àgil, una explicació estratègica i tàctica sobre el desenvolupament del conflicte a Catalunya, especialment de les misèries i les desgràcies que va comportar. Guerra internacional, conflicte dinàstic, guerra civil...: la Guerra de Successió mereix, més que una revisió, una nova visió des de l'òptica de la història de la guerra, la qual cerca, més que eternitzar mites, explicar aspectes que fins ara havien quedat en l'ombra de l'anàlisi política, insuficient per entendre les lògiques purament militars.



Matèries: Guerra de Successió ; Felip V d'Espanya ; Austriacistes ; Política ; Exèrcit ; Relacions internacionals ; Operacions militars
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Europa
Cronologia:1704 - 1714
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 3
anar a la pàgina          

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3