português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
EPOCA CAROLINGIA []
Referències trobades:
159   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 8
anar a la pàgina                    


1 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Llegendària conquesta de Girona per Carlemany / Josep Clara i Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 29-42
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Comencem mostrant la pintura mural del palau Moja de Barcelona, que segurament és l'única al món que presenta la Conquesta de Girona per Carlemany. El seu autor és Francesc Pla "El Vigatà" i la creà el 1790 a petició de Maria Lluïsa de Copons i Descatllar, marquesa de Cartellà, vídua del marquès de Moja. A la pintura apareixen dos personatges principals, Carlemany i el llegendari Arnau de Cartellà, cavaller gironí que ajudà l'Emperador en la conquesta. Sabem que Carlemany no va venir personalment a Girona per la Vita Karoli d'Eginhard i obres posteriors. La nostra recerca ha pretès buscar l'origen de la llegenda i trobem un primer text , la Crònica de Moissac, de finals del S.X, que té un relat ben senzill i fiable: l'any 785, mentre Carles estava lluitant a Saxònia, els gironins entregaren la ciutat al rei Carles. Continua la Crònica sobre el 786: Carlemany viatja a Àustria, Itàlia i França. Llavors hi afegeix una escena fantasiosa que es produeix a Alemanya: en el mes de desembre del 786, "aparegueren uns esplandors paorosos al cel...." senyalsde creu en els vestits dels homes", va ploure sang i succeí una gran mortaldat. I aquí està l'origen del relat que tant s'ha difós fins a l'actualitat. El monjo de Ripoll, copista del Chronicon Rivipullense I (del s. XI) va ajuntar les dues narracions de la Crònica de Moissac: els gironins entreguen la ciutat "i molts veieren ploure sang i va succeir una gran mortaldat. Aparegueren resplandors en el cel i una senyal de la creu en els vestits dels homes". Vaig considerar que havia fet una gran descoberta, però després he vist que Jaime Villanueva, al S. XIX, ja havia observat l'engany del copista (cosa que em confirma la meva teoria). A partir del S. XIII (Chronicon Rivipullense II) es va allargant el relat amb més invencions i fantasies. I així analitzem diferents opinions i versions de la llegenda: d'Alfons X (S. XIII), de l'Officium in festo Sancti karoli magni imperatoris et confessoris (de 1345), del Tractatus de Captione Gerunde (S. XV), de Geroni Pujades (S. XVII), d'Antonio Vicente Domènec (1602), de Roig i Jalpí (1678), de Joan Amades (1953) i de Jacint Verdaguer (1885).


Matèries: Llegendes ; Historiografia ; Alta edat mitjana ; Epoca musulmana ; Conquesta cristiana ; Epoca carolíngia
Àmbit:Girona
Cronologia:[778 - 785]; 785 - 1953
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view//356196
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Noves dades sobre la procedència del marbre romà de la torre del Telègraf o del Llamp de Girona / Jordi Oliver Vert
Oliver Vert, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 93-104 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present escrit pretén aportar noves dades sobre la procedència extractiva dels blocs de marbre d'època romana reutilitzats en una torre quadrangular d'origen carolingi (Torre del Telègraf o del Llamp). La descoberta d'aquest material lapidi l'any 1988, continua sent un unicum per a la Gerunda romana, construïda habitualment amb la sorrenca de Domeny-Taialà i/o de Can Guilana i la calcària nummulítica que aflora a l'entorn més immediat.


Matèries: Epoca romana ; Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Materials de construcció ; Pedreres
Matèries:Ciutat antiga de Gerunda ; Torre del Telegràf de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1988]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356232
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Llegendari camí de Carlemany a la Catalunya Vella / Josep Clara i Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 58 (2017) , p. 179-200
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Seguint idees de Joseph Bédier, exposades a Les légendes épiques (tercer volum, 1912), volem determinar els llocs de la Catalunya Vella, generalment monestirs o esglésies benedictins, que mantenien o conserven encara petjades de la figura omnipresent de Carlemany. Sabem que Carlemany en persona mai va trepitjar les nostres contrades, encara que ho van fer els seus exèrcits i el seu propi fill, Lluís el Piadós. Però la presència i pretesa actuació de l'Emperador donaven el màxim prestigi a molts centres religiosos i a algunes cases nobiliàries. Així és que analitzem les llegendàries tres entrades que Jeroni Pujades, entre altres, atribueix a Carlemany i els fets reals o no que se'n deriven. No aprofundim en la llegendària con-questa de Girona, perquè ja ha estat tema de molts altres estudis. Així doncs, pre-sentem alguns llocs de la Catalunya Vella que mostren una forta relació amb perso-natges i llegendes carolingis: La Grassa, Arles del Tec, Sta. Maria del Camp al Ros-selló, Sant Andreu de Sureda, La Clusa i el Pertús, Sta. Maria del Coll de Panissars, Sant Martí de Fontdelvidre, Maçanet deCabrenys, St. Quirze de Colera, la Mare de Déu del Camp de Garriguella, St. Pere de Rodes, Sant Miquel de Cruïlles, Sant Julià de Ramis, Sant Medir, Sta. Maria d' Amer, Campdurà, Sant Daniel, Sant Pere de Galligans, Sta. Maria a Girona, Carte-llà, Sant Esteve de Banyoles, S. Pere de Casserres, Roda de Ter, Vic, Ripoll, Vall de Carol, St. Cugat del Vallès, Barcelona, St. Feliu de Guíxols, Perpinyà, St. Sadurní de Tavèrnoles i Andorra.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Llegendes ; Monestirs ; Esglésies
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:[800 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356167
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Diploma desconegut de Carloman per a Teotari bisbe de Girona (881) / Manuel Rovira i Solà
Rovira i Solà, Manuel


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 22 (1974-1975) , p. 211-218
Número dedicat a: "Homenaje a Santiago Sobrequés y Vidal". Notes a peu de pàgina.


Matèries: Bisbes ; Epoca carolíngia ; Diplomes ; Documentació eclesiàstica ; Fonts documentals
Matèries: Teotari, Bisbe
Àmbit:Girona
Cronologia:881
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53822
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Algunes precisions sobre la Història dels antics Comtes de Besalú / [ressenya de:] J. Pla C.
Pla i Cargol, Joaquim


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 21 (1972-1973) , p. 400 (Bibliografía
Ressenya de:
- Sobrequès i Vidal, Santiago. Algunes precisions sobre la Història dels antics Comtes de Besalú : Amics de Besalú, 1970 (treball presentat a la Asamblea d'Estudis de 1970)


Matèries: Ressenyes ; Comtats ; Comtes ; Epoca carolíngia
Àmbit:Besalú, comtat
Cronologia:[711 - 878]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53807
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dels Visigots als catalans : la Hispània visigòtica i la Catalunya carolingia / [ressenya de:] L.B.P.
Batlle i Prats, Lluís


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 19 (1968-1969) , p. 297-298 (Bibliografía
Ressenya de:
- Abadal i de Vinyals, Ramon d'. Dels Visigots als catalans : la Hispània visigòtica i la Catalunya carolingia / Ramon d'Abadal i de Vinyals ; edició a cura de Jaume Sobrequés i Callicó. Barcelona : Edicions 62, 1969


Matèries: Ressenyes ; Alta edat mitjana ; Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[500 - 1000[
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53784
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Institució comtal carolíngia en la pre-Catalunya del segle IX / [ressenya de:] J. Pla C.
Pla i Cargol, Joaquim


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 17 (1964-1965) , p. 457-458 (Bibliografía
Ressenya de:
- Abadal i de Vinyals, Ramon d'. La Institució comtal carolíngia en la pre-Catalunya del segle IX / Ramon d'Abadal. Barcelona : Anuario de Estudios Medievales, 1964


Matèries: Ressenyes ; Epoca carolíngia ; Comtats ; Comtes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[801 - 900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53758
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 159
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Comtat de Barcelona / a cura de Ignasi J. Baiges i Jardí, Pere Puig i Ustrell



Ed. facsím.
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2019
3 vols. ; 28 cm (Catalunya carolíngia, 7)  /  (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 107) 
Facsím., Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1986. Bibliografia. Índex. Conté: Primera part. Prefaci. Introducció. Diplomatari (doc. 1-572) -- Segona part. Diplomatari (doc. 573-1223) -- Tercera part. Diplomatari (doc. 1224-1545). Mapes. Índex.
ISBN 9788499654027

El llibre forma part del projecte de recerca Catalunya Carolíngia, que té com a objectiu publicar tot el corpus documental referent a Catalunya fins a l'any 1000. El volum VII recull els documents del comtat de Barcelona, a més d'un estudi introductori i un índex toponímic i onomàstic. Els textos, que mai s'havien publicat junts, procedeixen principalment dels fons de la catedral de Barcelona, del monestir de Sant Cugat i de l'antic arxiu comtal. El llibre posa a disposició dels historiadors documents sobretot de l'àmbit del dret privat (com testaments, vendes, donacions o permutes), que permeten estudiar l'evolució de la societat i l'economia de l'època. L'obra completa comprendrà l'edició de més de sis mil documents que tenen un interès excepcional per a la història dels segles IX i X no tan sols de Catalunya, sinó també de l'Europa occidental dels temps carolingis.



Matèries: Epoca carolíngia ; Comtats ; Fonts documentals ; Diplomataris
Àmbit:Barcelona, comtat
Cronologia:[711 - 1162]
Autors add.:Baiges i Jardí, Ignasi (Ed.) ; Puig i Ustrell, Pere (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 159
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Domini carolingi a Catalunya / per Ramon d'Adabal i de Vinyals ; edició a cura de Jaume Sobrequés i Callicó
Abadal i de Vinyals, Ramon d'


Ed. facsím.
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2009
XII, 309 p. ; 28 cm (Catalunya carolíngia, 1)  /  (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 35) 
Facsím., Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1986. Bibliografia.
ISBN 9788472830837
ISBN 9788472839373 (col·lecció)



Matèries: Epoca carolíngia ; Comtats ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[711 - 878]
Autors add.:Sobrequés i Callicó, Jaume (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Roda Ciutat : el nucli fortificat de l'Esquerda sobre el Ter i el seu territori / Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Albert Pratdesaba, [et al.]



En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 179 (2017) , p. 23-40 : il.
Número monogràfic: Castells i fortaleses medievals d'Osona. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A l'inici de l'edat mitjana, visigots i carolingis van aprofitar la fortalesa de l'Esquerda per establir-hi Roda Ciutat, que va actuar de lloc central sobre d'altres punts fortificats al llarg del Ter. D'una banda, cal relacionar la importància del lloc amb el seu passat ibèric ausetà i el seu oppidum, i de l'altra, amb la situació estratègica en una península espadada sobre un meandre del riu. En aquest article s'aprofundeix en les estructures militars descobertes a les darreres campanyes d'excavació arqueològica, i la seva evolució al llarg de l'edat mitjana, fins a la destrucció de l'assentament el 1314.


Matèries: Nuclis de població ; Fortificacions ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Arquitectura militar ; Arqueologia medieval ; Alta edat mitjana ; Epoca visigòtica ; Epoca carolíngia
Matèries:Jaciment de l'Esquerda
Àmbit:Esquerda, l' - Masies de Roda, les ; Roda de Ter
Cronologia:[400 - 1314]
Autors add.:Ollich i Castanyer, Immaculada ; Rocafiguera i Espona, Montserrat de ; Pratdesaba i Sala, Albert
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/335973
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Atles dels comtats de Cerdanya i Berga (788-990) / [ressenya de:] Eulàlia Barrasetas i Dunjó
Barrasetas i Dunjó, Eulàlia


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2015-2016 (novembre 2017), p. 542 (Ressenyes
Ressenya de:
. Atles dels comtats de Cerdanya i Berga (788-990) / Jordi Bolòs, Víctor Hurtado. Barcelona : Rafael Dalmau, 2015


Matèries: Ressenyes ; Atles ; Comtats ; Mapes i plànols ; Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Medi geogràfic ; Toponímia
Àmbit:Cerdanya, comtat ; Berga, comtat
Cronologia:788 - 990
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/338797
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Biblioteca de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Municipal (Campdevànol); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 159
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Atles del comtat de Barcelona (801-993) [Material cartogràfic] / Jordi Bolòs, Víctor Hurtado
Bolòs i Masclans, Jordi


Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2018
1 atles 198 p. : il. ; 28 cm (Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, 10) 
Bibliografia. Índex. Text en català, resum en anglès.
ISBN 9788423208456

Darrer volum de la col·lecció Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, centrat en el comtat de Barcelona entre el 801 i el 993. L'extensa documentació carolíngia ha estat traslladada a mapes toponímics,econòmics, de dominis amb les possessions comtals, vescomtals i eclesiàstiques. (Editorial).



Matèries: Epoca carolíngia ; Mapes i plànols ; Alta edat mitjana ; Atles ; Comtats ; Toponímia ; Medi geogràfic
Àmbit:Barcelona, comtat ; Catalunya
Cronologia:801 - 993
Autors add.:Hurtado Cuevas, Víctor
Localització: Universitat de Girona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catalunya Carolíngia, vol. II : els diplomes Carolingis a Catalunya / [ressenya de:] P. N.P.



En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 5 (1950) , p. 279-282 (Notas bibliográficas
Ressenya de:
. Els diplomes Carolingis a Catalunya / per Ramon d'Abadal i de Vinyals. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 1926-1950 (Catalunya Carolíngia, 2)


Matèries: Ressenyes ; Epoca carolíngia ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[700 - 1000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53416
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Percebre i relacionar-se en els comtats d'Osona i Manresa durant la primera meitat del segle X [Fitxer informàtic] / Elisabet Bonilla Sitja ; [dirigida per: Flocel Sabaté]
Bonilla Sitja, Elisabet


Lleida : Universitat de Lleida, 2017

1 recurs electrònic (315 p.)

Aquesta tesi doctoral consisteix, fonamentalment, en l'estudi dels pilars constitutius de la "mentalitat" dels homes i de les dones que van viure durant la primera meitat del segle X, partint de la documentació conservada dels comtats d'Osona i de Manresa, recollida a la coneguda obra Catalunya Carolíngia. Tot i que la tesi doctoral està concebuda des de la història, alguns dels aspectes tractats han requerit d'un esforç multidisciplinari així com d'un acurat examen hermenèutic. La voluntat d'aquest estudi és, doncs, copsar alguns dels marcs a través dels quals s'articula la vida quotidiana, el que permet apropar-se a la cosmovisió de les persones en aquell moment i entendre les seves accions. Per a l'assoliment d'aquests objectius, la recerca s'inicia amb un capítol dedicat a l'anàlisi diplomàtic de les categories documentals, treball bàsic per a l'enteniment de les diferents fórmules i com a via d'entrada a les possibilitats d'estudi. A continuació, segueixen els dos capítols centrals, que pretenen explorar com s'entenien i es vivien dos conceptes fo-namentals en tot relat històric i presents en tota societat: el temps i l'espai. Aquests seran examinats des d'una perspectiva amplia, atenent des de la quotidianitat i els aspectes pràctics fins als fonaments teòrics i mentals. Finalment, l'últim capítol centrarà l'atenció en els protagonistes d'aquests escenaris, les persones. Les relacions socials seran, per tant, l'eix conductor des d'on s'analitzarà el paper dels homes i de les dones en el seu context i entorn.


Matèries: Tesis doctorals ; Epoca carolíngia ; Alta edat mitjana ; Comtats ; Vida quotidiana ; Societat ; Història de les mentalitats
Àmbit:Osona, comtat ; Manresa, comtat
Cronologia:[900 - 950]
Autors add.:Sabaté i Curull, Flocel (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/440524
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 159
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Data de l'acte de consagració de la Catedral d'Urgell (839) i els diplomes de Lluís el Piadós / Ferran Valls Taberner
Valls i Taberner, Ferran


Barcelona : [s.n.], 1918
8 p. ; 29 cm
Extret de 'Estudis universitaris catalans'" (tiratge de proves, 1917?).



Matèries: Catedrals ; Actes de consagració ; Epoca carolíngia ; Manuscrits
Matèries: Lluís I el Pietós (778-840)
Matèries:Catedral de la Seu d'Urgell
Àmbit:Seu d'Urgell, la
Cronologia:839
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 159
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Navès, els musulmans i el Comte Guifré I "el Pelós / Pere Balañà i Abadia
Balañà i Abadia, Pere


Navès : [l'Ajuntament], 1991
43 p. : il. ; 23 cm
ISBN 8460603598



Matèries: Guifré I el Pelós ; Epoca musulmana ; Comtes ; Epoca carolíngia
Àmbit:Navès
Cronologia:[840 - 897]
Autors add.:Ajuntament de Navès
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Ramon Llull; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; B. Pública de Lleida; B. Carles Morató (Solsona)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Adopcionisme, una excusa de domini polític i cultural dels carolingis sobre Septimània i la Marca Hispànica : el cas d'Urgell (788-798) / Climent Miró i Tuset
Miró i Tuset, Climent


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 67-82 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

Aquest article descriu el procés que acaba amb el domini carolingi dels territoris de la Marca, l'actual Catalunya Vella, aprofitant l'existència de l'adopcionisme. Aquesta heretgia es va desenvolupar en una cultura visigòtica acostumada a les controvèrsies religioses (arrianisme) que vivia majoritàriament en una societat islàmica. Els àrabs van saber treure profit amb el seu desembarcament a Hispània de la divisió del visigots i de l'atomització del poder. Per aquest motiu podem explicar el ràpid avenç de l'Islam a la península Ibèrica. La divisió entre les elits visigodes, que venia de lluny, no s'extingí amb l'arribada dels àrabs i dels berbers. L'adopcionisme va ser utilitzat pel poder carolingi per uniformitzar culturalment els territoris de la Marca i de Septimània, tot aprofitant les antigues divisions entre visigots.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Heretgia ; Conversions religioses
Àmbit:Septimània ; Marca Hispànica ; Urgell ; Cerdanya
Cronologia:788 - 798
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (9è : 2015 : Canillo (Andorra) )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/330906
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Urgell mil anys enrere. Història política, social i econòmica d'un comtat i de la seva classe dirigent (870-1066) [Fitxer informàtic] / Oliver Vergés Pons ; [dirigida per: Almudena Blasco Vallés]
Vergés Pons, Oliver


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Blasco Vallés, Almudena. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2017
1 recurs electrònic (644 p.)
ISBN 9788449071898

L'estudi "Urgell mil anys enrere. Història política, social i econòmica d'un comtat i de la seva classe dirigent (870-1066)" és un acostament a l'evolució històrica del comtat d'Urgell des de finals del segle IX fins a la segona meitat del segle XI. L'estudi, fonamentalment, pretén narrar el descabdellament polític del comtat des dels anys de govern de Guifré I el Pelós fins al decés d'Ermengol III -nét del seu besnét-, posant èmfasi en el paper protagonista de la família comtal urgellenca i en la resta de la classe dirigent del territori, i explicant les transformacions socials i econòmiques que va viure aquest comtat al llarg d'aquestes dues centúries. A través de la documentació conservada del període, s'han resseguit els principals fets que van tenir relació amb aquest territori, des de la desintegració de l'imperi carolingi i el naixement dels comtats a l'antiga Marca Hispànica (s. IX) fins a la consolidació de l'hegemonia barcelonina (s. XI). Estudiant aquests anys a través dels governs dels diversos comtes a Urgell, s'ha pogut conèixer la formació territorial del comtat i la delimitació de l'espai menor; l'inici, el desenvolupament i la cristal·lització del procés de feudalització; l'evolució del poder comtal -d'autoritat delegada de la monarquia a poder sobirà en un principat territorial; la formació d'una classe dirigent fidel als comtes; l'evolució d'un comtat muntanyenc cap a la conquesta de la plana, o la lluita entre les diverses cases comtals sud-pirinenques per l'hegemonia dels comtats de l'antiga Marca. D'altra banda, també s'ha posat èmfasi en l'evolució de la moral de la classe dirigent del territori, especialment la dels comtes, per tal de comprendre la manera de pensar de les autoritats del comtat i la lògica de la seva presa de decisions en un moment determinat. En definitiva, doncs, l'estudi "Urgell mil anys enrere" és la història d'un territori, el comtat d'Urgell, i de la seva classe dirigent, una història que pretén comprendre i explicar els fets, amb les seves causes i conseqüències, així com la transformació de la societat i de les estructures econòmiques del seu temps. Només coneixent de primera mà la història dels diversos comtats de l'antiga Marca, com ara el d'Urgell, podrem traçar un esbós de conjunt per tal de poder narrar amb coneixement de causa la història dels comtats catalans de fa mil anys.


Matèries: Alta edat mitjana ; Tesis doctorals ; Feudalisme ; Conquesta cristiana ; Territori de frontera ; Epoca carolíngia ; Guifré I el Pelós ; Comtes ; Poder polític ; Comtats ; Bisbes ; Societat ; Església ; Política ; Economia
Matèries: Ermengol I d'Urgell (973?-1010) ; Urgell, Comtes
Àmbit:Urgell, comtat
Cronologia:870 - 1066
Autors add.:Blasco Vallés, Almudena (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/406003
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 159
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Nobiliari general català. Volum I
Fluvià i Escorsa, Armand de


Barcelona : Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, 2017
160 p
ISBN 8494135217

Aquest primer volum del nobiliari general exposa, en forma de quadres o taules descendents, la genealogia de les famílies que van governar els primitius comtats i vescomtats del que després seria el Principat de Catalunya. També cal fer constar que, encara que la dinastia que va regir el Casal de Barcelona es va extingir en línia agnatícia amb el comte-rei Martí I l'Humà, hi va haver, però línies menors. S'inclouen també la línia dels comtes-reis de la dinastia dels Trastàmara i la dels Àustria. No inclou la dinastia dels Borbó perquè, amb els decrets de Nova Planta, el Principat de Catalunya va ésser annexionat a la Corona de Castella per "justo derecho de conquista". És una eina de treball fonamental i de gran utilitat per als investigadors i afeccionats, tant nacionals com estrangers, que disposaran d'una obra fàcil de consultar, d'un material de gran interès per a situar o emmarcar personatges i famílies en treballs i estudis històrics i biogràfics. És palesa també la importància que pot tenir per als ensenyants i els estudiants, per a les biblioteques i els arxius. Volum I: Llinatges comtals i vescomtals (els primitius comtats de Barcelona, Besalú, Cerdanya, Empúries, Osona, Pallars Sobirà i Jussà, Ribagorça, Rosselló, Tarragona, i Urgell; i les famílies que se'n deriven: Castellvell, Castellet, Ayerbe, Híxar, Castre, etc.; i el vescomtats d'Àger, Barcelona, Bas, Berguedà, Cabrera, Cardona, Castellbò, Castellnou, Cerdanya, Conflent, Fenollet, Rocabertí, Tatzó, i Vilamur, i famílies que n'han sorgit, com els Besora, Ribes, Santmartí, Vallferrera, etc).



Matèries: Noblesa ; Genealogia ; Comtats ; Epoca carolíngia ; Alta edat mitjana
Matèries:Casal de Barcelona
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[700 - 1000]
Autors add.:Institució Catalana de Genealogia i Heràldica
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 159
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Llogaret, terme, parròquia : Alella la consolidació d'un municipi baixmaresmenc al segle X / Cristina Armengol Rusiñol
Armengol Rusiñol, Cristina


En: 139445 VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme : masies, urbanisme i poblament al Maresme. [Alella] : Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 2013. p. 9-26

Bibliografia.


Matèries: Nuclis de població ; Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Arqueologia ; Vil·les romanes ; Parròquies ; Masies ; Tinença de la terra
Àmbit:Alella
Cronologia:[900 - 1000]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314753/404910
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Ferrer i Guàrdia (Alella); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); B. Ilturo (Cabrera de Mar); B. Gual i Pujadas (Canet de Mar); B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Can Baratau (Tiana); Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 8
anar a la pàgina                    

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3