português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
DRETS DOMINICALS []
Referències trobades:
24   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Derechos señoriales y dominicales en la comarca de Gerona / [ressenya de:] P. N.P.



En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 5 (1950) , p. 278-279 (Notas bibliográficas
Ressenya de:
- Masia de Ros, Àngeles. Derechos señoriales y dominicales en la comarca de Gerona. Tirada aparte del "Anuario de Historia del Derecho Español", t. XIX, p. 547-556 / Ángeles Masiá de Ros. Madrid, 1948-1949


Matèries: Ressenyes ; Drets i privilegis senyorials ; Drets dominicals
Àmbit:Gironès
Cronologia:[0000 - 1736]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53416
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Maresme medieval : exemples concrets de comunitats pageses [Fitxer informàtic] / Enric Subiñà i Coll ; [dirigida per Coral Cuadrada]
Subiñà i Coll, Enric


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Cuadrada i Majó, Coral. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2017
1 recurs electrònic (988 p.)

L'estudi es proposa una visió de la vida quotidiana dels veïns de les viles de Mataró, d'Argentona i d'Òrrius, des de mitjans del segle XIV a finals del segle XV, partint de tres aspectes fonamentals per explicar-ho: la senyoria i els drets dominicals, el poblament i la societat. El primer capítol comença amb una breu introducció a la demografia de les tres parròquies que ha permès veure com Mataró augmentava molt la seva població en contrast amb Argentona i Òrrius on decreix lleugerament. S'ennumeren totes les senyories que hi havia, constatant una gran fragmentació senyorial pel que fa a la senyoria territorial, no la jurisdiccional que estava en mans dels castells respectius. La servitud i els mals usos, ens servirà per endinsar-nos en els remences, que sembla que representaven poc menys de la meitat dels habitants del territori durant la segona meitat del segle XIV. La senyoria comportava una sèrie d'exaccions i impostos senyorials, d'entre les quals destaca el lluïsme, el delme o el lloçol. Els censos emfitèutics era un altre de les rendes que es pagaven, principalment en espècie, malgrat que a mesura que anava avançant el segle XIV i el XV molts es van convertir en diner. Es tracten els destrets senyorials, els principals dels quals eren els molins i les ferreries, però també les escrivanies, el forn, el mercat, especialment important i dinàmic a Mataró, la carnisseria, i la pesca. Al territori, la totalitat del quatre molins d'aigua documentats es trobaven a la conca de la Riera d'Argentona. A Mataró, amb poca aigua, es va optar per construir un molí de vent a mitjan segle XV. Tot aquest territori estava poblat, bàsicament, de masos, sobretot a Argentona i a Òrrius. En canvi, Mataró va anar evolucionant, amb un poblament dispers predominant fins ben entrada la segona meitat del segle XIV, per acabar amb una gran majoria de focs "urbans" a finals del segle XV. Després de mitjans del segle XIV detectem un augment molt significatiu de les vendes de masos en detriment de la construcció de masies de nova planta. Els masos rònecs és un dels aspectes que hem pogut documentar més bé, i que dóna testimoni del que va representar el fenomen per al territori. Molts masos restaren abandonats abans de mitjans segle XIV, per bé que el seu procés d'enrunament s'aniria allargant, depenent dels casos, fins ben entrat el segle XV. Molts pagesos els van incorporar al seu patrimoni mitjançant compra o establiment, evidentment en condicions molt avantatjoses per part dels senyors. Pel que fa als preus dels masos, molt variables, sembla que tenien com a factor més determinant les càrregues que satisfeien en detriment del seu estat físic. L'estudi també confirma que els masos sovint tenien terres sota domini de diferents senyories, alhora que aquestes terres estaven molt fragmentades pel territori, documentant-se masos d'Argentona que tenien terres fins a set quilòmetres de la masia. La darrera part del capítol la dediquem al poblament agrupat, força destacat a Mataró, amb un gran impuls a finals del segle XIV i durant gran part del segle XV, amb la plaça del mercat com a eix central, amb el pou i forns comunals, les carnisseries i les botigues porticades. El darrer capítol es centra bàsicament en la família, en dos aspectes: el matrimoni i la mort. Veurem les estratègies matrimonials, on els cònjuges sovint trobaven la parella en la població d'origen o en la comarca, què representava la llegítima, i sobretot, què valia un dot. Un dels aspectes que permet conèixer millor l'entorn religiós del testador són els llegats religiosos, amb la qual cosa podem endinsar-nos en les esglésies i capelles de cada parròquia i conèixer, entre d'altres, els seus altars. Els llegats familiars ens apropen al seu entorn familiar. Clourem amb el paper i la importància de l'hereu o la pubilla i amb la clàusula final: l'hereu universal.


Matèries: Tesis doctorals ; Senyoria ; Nuclis de població ; Vida quotidiana ; Família ; Drets dominicals ; Règim senyorial ; Edat mitjana ; Població ; Feudalisme ; Mals usos ; Pagesia de remença ; Impostos-exaccions ; Molins ; Drets i privilegis senyorials
Àmbit:Mataró ; Argentona ; Orrius
Cronologia:[1350 - 1500]
Autors add.:Cuadrada i Majó, Coral (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/401438
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Quadra o "domus" del cros d'Argentona / Enric Subiñà i Coll
Subiñà i Coll, Enric


En: 139445 VI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme : masies, urbanisme i poblament al Maresme. [Alella] : Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 2013. p. 39-48


Matèries: Senyoria ; Drets dominicals ; Drets jurisdiccionals ; Quadres ; Impostos-exaccions ; Famílies
Matèries: Costabella, família ; Ausiàs March, família ; Moixó, família
Àmbit:Argentona
Cronologia:[1022 - 1717]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314755/404912
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Ferrer i Guàrdia (Alella); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); B. Ilturo (Cabrera de Mar); B. Gual i Pujadas (Canet de Mar); B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Can Baratau (Tiana); Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Dominio territorial de la sede de Barcelona : 800-1010 [Fitxer informàtic] / Gaspar Feliu i Monfort ; [dirigida per: Emilio Sáez]
Feliu i Montfort, Gaspar


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Sáez, Emilio. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1971
1 recurs electrònic

La formació dels grans patrimonis eclesiàstics, a més del seu interès per conèixer l'organització eclesiàstica i d'una forma indirecta l'espiritualitat i les formes d'integració de l'Església en la societat, és un magnífic fil conductor per comprendre l'evolució del quefer econòmic i indirectament les variacions socials i institucionals en una zona i una època determinada. En el cas de Barcelona, l'estudi de la influència de la catedral de Barcelona és important a causa del paper que la seu va jugar en la repoblació i defensa de la Marca del Penedés i les conseqüències posteriors, especialment de tipus senyorial, d'aquesta actuació. No obstant això, el treball ofereix grans dificultats, per la qual cosa ens hem hagut de limitar (usant un llenguatge figurat) a esbrossar el terreny i a emplenar les rases per als fonaments, amb la confiança d'haver aconseguit una base suficient per a la construcció de l'edifici. El nostre estudi conclou en 1010, al moment que acaba de ser constituït el patrimoni de la Catedral diferenciat del de la seu, del que fins llavors havia format part. En el lapse dels dos segles estudiats, hem manejat més d'1.200 documents pertanyents al Comtat de Barcelona, però d'ells solament 179 es refereixen directament a la seu, encara que molts altres permeten identificar béns o personatges concrets, o serveixen per conèixer millor el funcionament de certes institucions. L'estudi s'inicia amb dos capítols d'ambientació, dedicats respectivament a l'època i a l'organització eclasiástica. Amb els dos capítols següents arribem al centre de la problemàtica que ens hem plantejat en el nostre estudi: quins van ser els orígens els domini de l'església de Barcelona? A través d'una anàlisi cronològica i d'un intent de síntesi geogràfica, hem intentat trobar (a través de les pobres restes que la documentació ens ha llegat), les línies mestres de l'actuació de la seu, la resposta donada a cada moment a les circumstàncies, necessitats i possibilitats internes i externes, resposta que en ocasions podia veure's modificada pel caràcter o les preferències dels homes que havien de prendre les decisions pertinents, especialment dels bisbes. Per això hem organitzat el nostre estudi pontificat després de pontificat, fent en cada cas una introducció amb la personalitat i l'obra del bisbe en qüestió. En definitiva, no ens interessa tant la catalogació de les finques com l'intent de captar el paper de la seu com a element econòmic dins de la societat i de l'economia de la seva època.


Matèries: Tesis doctorals ; Propietat eclesiàstica ; Rendes eclesiàstiques ; Drets dominicals ; Senyoria dominical ; Feudalisme ; Alta edat mitjana ; Organització de l'església ; Catedrals
Matèries:Catedral de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:800 - 1010
Autors add.:Sáez Sánchez, Emilio (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/387808
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La fiscalitat eclesiàstica en els bisbats catalans (1384-1392). Tipologies impositives i diferències territorials / Prim Bertran i Roigé
Bertran i Roigé, Prim


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 18 (1997) , p. 281-300 : il. graf.
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Edat mitjana ; Rendes eclesiàstiques ; Drets dominicals ; Impostos-exaccions ; Sistema fiscal ; Església ; Cens ; Delmes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1384-1392
Accés: http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/193920/288153
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Senyoria episcopal de Bàscara i l'organització de l'espai (1055 - 1302) / Albert Riera i Pairó
Riera i Pairó, Albert


Figueres ; Girona : Institut d'Estudis Empordanesos : Patronat Francesc Eiximenis, 2003
311 p. : il. ; 22 cm (Monografies empordaneses, 8) 
Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou diplomatari.
ISBN 84-923660-5-2



Matèries: Edat mitjana ; Senyoria dominical ; Castells ; Parròquies ; Fonts documentals ; Drets dominicals ; Feudalisme ; Molins ; Camins ; Mercats
Àmbit:Bàscara
Cronologia:1055 - 1302
Autors add.:Institut d'Estudis Empordanesos ; Patronat Francesc Eiximenis
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; B. Rafael Vilà Barnils (Arbúcies); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Vila-sacra sota la influència de Sant Pere de Rodes: segles XIII-XV / M. Josepa Arnall i Juan
Arnall i Juan, M. Josepa


[Figueres] : Institut d'Estudis Empordanesos, 1984
[74] p. : il. ; 24 cm
Separata de: Annals de l'Institut d' Estudis Empordanesos, 1984, pàgs. 97-170.



Matèries: Monestirs ; Drets dominicals
Matèries:Monestir de Sant Pere de Rodes
Àmbit:Vila-sacra
Cronologia:[1200 - 1500]
Localització: B. Fages de Climent (Figueres)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Patrimonio de la Pía Almoina de Barcelona en la época central del siglo XIV / Tomás López Pizcueta
López i Pizcueta, Tomàs


Dirigida per: Riera i Melis, Antoni. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1995
693 p., [145] lám. : map., gràf. ; 30 cm
Bibliografia i fonts. Notes.



Matèries: Tesis doctorals ; Rendes eclesiàstiques ; Propietat eclesiàstica ; Diòcesis ; Drets dominicals ; Senyoria dominical
Matèries:Pia Almoina de la Seu de Barcelona
Àmbit:Barcelona, diòcesi
Cronologia:[1301 - 1400]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Senyoriu en crisi: municipis i parròquies contra el Monestir de Bages durant els segles XVIII-XIX / Francesc Serra i Sellarés
Serra i Sellarés, Francesc


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 20 (2002) , p. 111-119 (Dossier
Bibliografia i fonts. Notes.

Des de la baixa edat mitjana, el Monestir de Sant Benet de Bages, gran senyor feudal del Pla de Bages, començà a topar amb interessos d'altres sobirans del territori. Aquests xocs s'incrementaren notablement durant l'època moderna, i ocasionaren greus conflictes entre senyors i vassalls. Després d'una llarga etapa d'interposició de pleits i d'enfrontaments, la Baronia de Bages s'erosionaria per a sempre. La crisi de l'Antic Règim segaria la vida de nou segles de monarquisme al Pla de Bages.


Matèries: Crisi de l'Antic Règim ; Senyoria dominical ; Drets dominicals ; Monestirs ; Capbrevació
Matèries:Monestir de Sant Benet de Bages
Àmbit:Bages ; Bages, baronia de
Cronologia:[967 - 1835 (esp. 1700 - 1835)]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23424/23257
Localització: UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Institucions senyorials i opinió pública a Catalunya entre 1751 i 1808: una aproximació a partir de l'estudi d'alguns conflictes senyorials / Albert Cots i Castañé
Cots i Castañé, Albert


En: 004512 Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya : 1er Volum. Barcelona : Diputació de Barcelona, 1984. p. 292-303

Notes a peu de pàgina.



Matèries: Règim senyorial ; Dominis jurisdiccionals ; Drets dominicals ; Monopolis senyorials ; Senyoria ; Conflictivitat social ; Revoltes antisenyorials ; Classes populars ; Opinió pública
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1751 - 1808
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat; Arxiu Municipal de Molins de Rei; Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Monestir de Sant Cugat en el segle X: la formació del domini vallesà / Xavier Bou i Palmés ; [introducció: Josep M. Salrach]
Bou i Palmés, Xavier


En: Estudis santcugatencs. Sant Cugat del Vallès, núm. 5 (1988) , p. 13-94 : il., map.
Bibliografia i fonts. Notes.

Anàlisi del domini del Monestir de Sant Cugat del Vallès durant el seu primer període de formació, el segle X, a la zona del Vallès. Segons l'autor la formació d'aquest extens domini s'efectua en la seva major part a partir de donacions fetes pels aloers vallesans, que explicaria la forma en què s'engrandeix el domini: la dispersió i la diversitat. Aquest procés de formació del domini es realitzaria en dues etapes: una primera època, entre els anys 935 i 965, en què el monestir inicia la formació del seu patrimoni mitjançant donacions,exclusivament; fins el 981 s'observaria una progressiva davallada de les donacions. Seria a partir dels darrers anys de l'abadiat de Joan quan s'inicia una gran expansió que se centrarà sobretot en els anys de mandat d'Odó.



Matèries: Monestirs ; Tinença de la terra ; Drets dominicals ; Senyoria dominical ; Feudalisme ; Càrregues senyorials ; Monopolis senyorials ; Vinya ; Medi geogràfic ; Utillatge ; Alou ; Comerç ; Transports i comunicacions ; Agricultura ; Conreus ; Ramaderia ; Abats ; Transmissió de béns ; Llegats i donatius ; Pagesia ; Estructura social ; Complantació
Matèries: Odó, Abat
Matèries:Monestir de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:[900 - 1000]
Autors add.:Salrach i Marés, Josep Maria (Pr.)
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Vila de Sant Cugat del Vallès a l'època baix medieval / Alba Rodríguez Lázaro
Rodríguez Lázaro, Alba


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 9 (1996) , p. 51-64 : map. (Estudis
Bibliografia. Inclou annex (transcripció d'un fragment del capbreu analitzat en l'article).

Notes sobre l'estructura urbana de Sant Cugat a primeris del segle XV a partir de l'estudi d'un capbreu de l'època, document en el que s'hi recullen dades sobre propietats, finques i cases de la vila. Així, Sant Cugat era a inicis del segle XV una petita vila rural, estructurada com a nucli únic al terme del Monestir, del que depenia en tots els aspectes. El Monestir representava el poder feudal, alodial i jurisdiccional del lloc i mantenia, tal i com es desprèn del capbreu estudiat, una relació de subjecció amb els vilatans.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Estructura urbana ; Casc antic ; Centre urbà ; Capbreu ; Cens ; Càrregues senyorials ; Drets dominicals ; Propietat eclesiàstica ; Monestirs ; Dominis jurisdiccionals ; Cases ; Carrers ; Senyoria jurisdiccional
Matèries:Monestir de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:1402 - 1406
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sant Pere de Rubí a l'època baix-medieval; segles XII, XIII, XIV i XV / Lluís Garcia i Majó
Garcia i Majó, Lluís


En: Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Rubí. Any XIV, núm. 39 (març 1995), p. 309-318 : il., plàn.



Matèries: Esglésies parroquials ; Baixa edat mitjana ; Parròquies ; Creixement demogràfic ; Creixement econòmic ; Feudalisme ; Crisi baix-medieval ; Masos rònecs ; Pesta Negra ; Règim senyorial ; Drets dominicals ; Càrregues senyorials ; Edificis ; Masies ; Utillatge ; Molins ; Molins d'aigua ; Molins fariners ; Estris domèstics
Matèries:Església parroquial de Sant Pere de Rubí ; Parròquia de Sant Pere de Rubí
Àmbit:Rubí
Cronologia:[1100 - 1500]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Formación del dominio territorial de la sede de Barcelona (800 - 1010): resumen de la tesis / Gaspar Feliu Monfort
Feliu i Montfort, Gaspar


Barcelona : Universidad, 1975
15 p. ; 25 cm



Matèries: Propietat eclesiàstica ; Rendes eclesiàstiques ; Drets dominicals ; Senyoria dominical ; Alta edat mitjana
Matèries:Catedral de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:800 - 1010
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cervera i Santes Creus: unes quantes notícies de les relacions de la capital segarrenca i el monestir del Gaià / Eufemià Fort i Cogul
Fort i Cogul, Eufemià


En: Ilerda. Lérida, núm. XXXI (1971) , p. 158-184 (Historia
Notes.



Matèries: Monestirs ; Rendes eclesiàstiques ; Vegueries ; Llegats i donatius ; Drets dominicals ; Abats ; Propietat ; Cort General de Catalunya ; Batlles ; Forns
Matèries:Monestir de Santes Creus
Àmbit:Cervera ; Santes Creus - Aiguamúrcia
Cronologia:1173 - 1760
Localització: B. Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire) (Llegat Lladonosa)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Existeix una ideologia al voltant de l'adquisició de propietats durant l'abadiat d'Odó de Sant Cugat? / Joan Ruiz i Culell
Ruiz i Culell, Joan


En: 079498 Actes de les Jornades de Joves Medievalistes del Vallès. Cerdanyola del Vallès : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1998. p. 163-168

Bibliografia. Notes.



Matèries: Propietat eclesiàstica ; Abats ; Monestirs ; Drets dominicals ; Senyoria dominical
Matèries: Odó, Abat
Matèries:Monestir de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès ; Vallès Occidental
Cronologia:985 - 1010
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; B. Can Pedrals (Granollers); Biblioteca Josep Jardí (Santa Perpètua de Mogoda); B. Central (Cerdanyola del Vallès); Col·legi d'Advocats de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Topografia del poder. Les relacions de poder a Mollet durant la plena edat mitjana (segles XII i XIII) / Jaume Vilaginés
Vilaginés i Segura, Jaume


En: 079498 Actes de les Jornades de Joves Medievalistes del Vallès. Cerdanyola del Vallès : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1998. p. 129-142

Bibliografia i fonts. Notes. Inclou apèndix documental (capbreus de Mollet de 1170 i del segle XIII).

Anàlisi de les relacions de poder a Mollet del Vallès en els segles XII i XIII.



Matèries: Poder polític ; Noblesa ; Edat mitjana ; Règim senyorial ; Càrregues senyorials ; Monopolis senyorials ; Drets i privilegis senyorials ; Masos ; Drets dominicals ; Rendes eclesiàstiques ; Propietat eclesiàstica ; Senyoria dominical
Àmbit:Mollet del Vallès
Cronologia:[11?? - 12??]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; B. Can Pedrals (Granollers); Biblioteca Josep Jardí (Santa Perpètua de Mogoda); B. Central (Cerdanyola del Vallès); Col·legi d'Advocats de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 24
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Senyors i pagesos a Eramprunyà, 1323 - 1460 / Josep Campmany i Guillot
Campmany i Guillot, Josep


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 5 (1999) , p. 105-121 : il., map. (Articles
Bibliografia i fonts. Notes.

Estudi de les relacions entre la crisi dels segles XIV i XV i el posicionament polític i l'acció senyorial dels Marc, senyors d'Eramprunyà des de 1323. S'hi analitzen el pes del domini senyorial en el marc del sistema feudal, la davallada demogràfica que desencadenà la crisi i es descriuen els mecanismes d'acció senyorial i reacció pagesa que entren en joc com a conseqüència d'aquest desequilibri. Finalment, es repassa el posicionament polític dels senyors d'Eramprunyà, tant respecte de la corona (bàsicament a partir de la seva participació en Corts) com enfront de la ciutat de Barcelona i els altres feudals del terme; segons l'autor, un element fonamental de la política senyorial dels Marc fou la consolidació de llur poder enfront de Barcelona i dels altres senyors del terme.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Crisi baix-medieval ; Règim senyorial ; Drets i privilegis senyorials ; Cens emfitèutic ; Drets jurisdiccionals ; Castells ; Famílies ; Drets dominicals ; Mals usos ; Crisi econòmica ; Disminució de la població ; Crisi demogràfica ; Pagesia de remença ; Pesta ; Cavallers ; Noblesa ; Ferran I el d'Antequera ; Alfons IV el Magnànim ; Joan II ; Genealogia ; Martí I l'Humà
Matèries: March, família
Matèries:Castell d'Eramprunyà
Àmbit:Eramprunyà, baronia
Cronologia:1323 - 1460
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Materials/article/view/137279/188933
Localització: B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Censos, censals i masies del Monestir de la Portella: de la ruïna del segle XV a la recuperació del XVI-XVIII / Núria Sales
Sales i Folch, Núria


En: Afers : fulls de recerca i pensament. Catarroja, núm. 19 (setembre 1994), p. 575-597
Resum en anglès.



Matèries: Monestirs ; Senyoria dominical ; Drets dominicals ; Rendes eclesiàstiques ; Cens ; Censal català ; Propietat eclesiàstica
Matèries:Monestir de Sant Pere de la Portella de la Quar
Àmbit:Barcelona ; Barcelona, província ; Portella, la - Quar, la
Cronologia:[1400 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 24
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Església i les esglésies en els inicis del domini comtal a la Marca de Barcelona / Carolina Batet i Company
Batet i Company, Carolina


En: Analecta Sacra Tarraconensia. Barcelona, núm. 67 (parte I 1994), p. 243-257
Bibliografia.



Matèries: Església ; Parròquies ; Propietat eclesiàstica ; Drets dominicals ; Senyoria dominical ; Rendes eclesiàstiques ; Delmes ; Administració de l'Església
Àmbit:Barcelona, comtat
Cronologia:[800 - 1000]
Localització: Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3