Els Límits del pal de paller: El projecte sindical de Convergència Demcràtica (1974 - 1990) / José Manuel Rúa Fernández
Rúa Fernández, José Manuel


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 327 (setembre 2007), p. 45-48 (D'ahir. Recerques) 

En l'articulació de le forces polítiques i sindicals que ha tingut lloc a la Catalunya contemporània hi ha una qüestió que ha estat poc estudiada, i que es pot resumir en aquesta pregunta: per què el partit que va governar la Generalitat entre l'any 1980 i el 2003 no va ser capaç de crear i consolidar una organització sindical, ideològicament afí, que fes les funcions de tercer sindicat?

L'Alter ego separatista de Francesc Macià: La trajectòria vital de Daniel Cardona i Civit (1890 - 1943) / Fermín Rubiralta
Rubiralta i Casas, Fermí


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 327 (setembre 2007), p. 40-44 : il. (D'ahir. Recerques) 

Daniel Cardona és una de les figures més mal conegudes del catalanisme, tot i que pot ser considerat, al costat de Francesc Macià, com el persontage més rellevant d'un moviment, l'independentisme, caracteritzat històricament per la seva debilitat. Defensor d'un nacionalisme apolític i insurreccional, fundador d'organitzacions com Estat Català, i d'altres com Nosaltres Sols! o el Front Nacional de Catalunya, la figura del qui fou batlle de Sant Just Desvern als anys 30 segueix exercint un indubtable magnetisme en determinats cercles.

Carles Rahola i el mite dels setges de Girona / Borja Vilallonga
Vilallonga, Borja


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 327 (setembre 2007), p. 36-39 (D'ahir. Recerques) 
Referències bibliogràfiques.

L'escriptor Carles Rahola va provar de construir una nova història de Girona adequada als seus ideals i als de tota la generació de republicans que aspiraven a fer-ne una ciutat de ciutadans i no pas d'herois immortals. Rahola fou el primer intel·lectual gironí que abordà d'una manera sistematitzada l'anàlisi dels setges napoleònics. Tanmateix, l'evolució del seu pensament va fer que el Rahola historiador acabés apostant per una visió que enaltia els setges des d'una nova òptica: la d'un republicà catalanista, amant de la llibertat i de la humanitat.

El Cas Sentís: Un espia a Londres / Josep Guixà Cerdà
Guixà Cerdà, Josep


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 327 (setembre 2007), p. 32-35 : il. (D'ahir. Recerques) 

Era l'any 1937. Per les autoritats republicanes no hi havie dubtes: l'espia es deia Carlos Sentís. Han passat setanta anys i Sentís ha dedicat bona part de la seva vida a desmentir, entre distincions professionals i algun retret el seu articulisme de postguerra, les insinuacions que va fer espionatge al servei del bàndol franquista. L'acusació contra Sentís va ser llançada per Eugeni Xammar, i reiterada més tard per Manuel Azcárate en un article publicat a la revista Interviú l'any 1981. Ara, quan les memòries de Sentís volen insistir en el seu caràcter de suposat espectador, convé recordar que va ser, també, partícip.

La Memòria reivindicativa de l'espectador Carles Sentís / Francesc Vilanova
Vilanova i Vila-Abadal, Francesc


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 327 (setembre 2007), p. 26-31 (D'ahir. Recerques) 
Ressenya de:
- Sentís, Carles. Memòries d'un espectador. Barcelona : La Campana, 2006

Fa uns mesos, el periodista Carles Sentís (Barcelona, 1911) va publicar la primera part de Memòries d'un espectador (La Campana), on repassa la seva trajectòria personal. Una trajectòria que inclou la participació en la guerra civil espanyola, durant la qual, en contra del que afirma el títol, Sentís no es va limitar a ser un espectador, sinó un participant actiu i compromès.