português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
CONCILI DE TRENTO []
Referències trobades:
34   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cartas inéditas del maestro Fr. Juan Gallo, O.P., teólogo del Concilio de Trento / por Fr. José M. Coll, O.P.
Coll i Soler, Josep M.


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 17 (1964-1965) , p. 79-106


Matèries: Clergues ; Teòlegs ; Epistolari ; Concili de Trento ; Crònica ; Fonts documentals ; Monestirs
Matèries: Gallo, Juan (1520-1578)
Matèries:Monestir de Sant Feliu de Guíxols
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols ; Trento - Itàlia ; Espanya
Cronologia:[1562 - 1563]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53747
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Muchas profesan por fuerza, , se quejan, y con el tiempo, se aquietan". El caso Elena Cervera, Barcelona - Roma, 1616 / Isabelle Poutrin
Poutrin, Isabelle


En: Historia Social. Valencia, núm. 91 (2018) , p. 131-148 (Dossier: Las fronteras religiosas y sociales en la reforma católica


Matèries: Religioses ; Història de la dona ; Plet ; Tribunals eclesiàstics ; Famílies ; Concili de Trento ; Jurisprudència
Matèries: Cervera, Elena
Àmbit:Barcelona ; Roma - Itàlia
Cronologia:1616
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6676774
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Confesores y los relatos autobiográficos de monjas en la transición del siglo XVI al siglo XVII : Hipólita de Rocabertí y Ana Domenge / Rosa M. Alabrús Iglesias
Alabrús i Iglesias, Rosa Maria


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVII, núm. 37 (2017) , p. 95-114 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

S'analitza la capacitat d'influència que en els relats autobiogràfics de les monges van tenir els seus confessors i la voluntat de reputació femenina que s'hi reflecteix. Teresa de Jesús sempre va fugir d'una excessiva dependència dels confessors. Els riscos de manipulació de les consciències de les religioses confessades eren evidents. S'examinen dins el text els casos de les dues monges de Sant Domènec Hipòlita de Rocabertí i Anna Domenge, amb el procés inquisitorial del confessor d'aquesta última, fra Antoni Darnils. S'explora la complexa dialèctica confessor-monges i la vocació hagiogràfica d'exemplaritat pública amb què van ser escrites les narracions. Paraules clau: relats, autobiografies, religioses, hagiografia, confessors.


Matèries: Religioses ; Autobiografia ; Pràctica religiosa ; Dona ; Ordes religiosos ; Convents ; Concili de Trento ; Clergues ; Inquisició ; Procés judicial ; Edat moderna
Matèries: Rocabertí, Isabel de (1551-1624) ; Hipòlita de Jesús ; Domenge, Anna ; Darnils, Antoni
Matèries:Convent dels Àngels de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1550 - 1624]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/339906
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La lluita per esdevenir un poder. Els beneficiats de la catedral de Girona al segle XVII / Montserrat Jiménez Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 53 (2012) , p. 69-104 (Ponències
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta la lluita secular dels beneficiats de la catedral de Girona per tal d'equiparar el seu estatus corporatiu al d'altres elits eclesiàstiques, com la canonical. Es compara el seu cas amb altres casos anàlegs; es fa balanç de la relació deis beneficiats amb altres poders ciutadans, com el del bisbe i el de l'Ajuntament, i s'analitza l'impacte de les diverses conjuntures històriques per les quals va passar la institució, incidint especialment en les conseqüències del Concili de Trento.


Matèries: Església ; Rendes eclesiàstiques ; Beneficis eclesiàstics ; Poder local ; Concili de Trento ; Catedrals
Matèries:Catedral de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1601 - 1700
Autors add.:Congrés d'Història de Girona (4rt : 2011 : Girona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/264890/358972
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tarragona y el Concilio de Trento : las construcciones religiosas de la diócesis tarraconense entre 1560 y 1603 / Sofía Mata de la Cruz
Mata de la Cruz, Sofía


Tarragona : Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, 1995
137 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 84-60624013



Matèries: Arquitectura religiosa ; Esglésies ; Catàlegs ; Concili de Trento
Àmbit:Tarragona, arxidiòcesi
Cronologia:1560 - 1603
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una institución singular : los concilios provinciales de Tarragona en la Edad Moderna / Ignasi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 20 (2010) , 16 p (Estudios sobre la Iglesia en la Monarquía Hispánica
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

El concili de Trento va ordenar als arquebisbes convocar concilis provincials a cada província eclesiàstica cada tres anys. No obstant això, aquest mandat no va ser efectiu a cap província catòlica. Per això la sèrie ininterrompuda de concilis provincials de Tarragona entre el segle XVI i 1757 és un fet remarcable que mereix atenció. El seu estudi permet establir que aquests concilis actuaven com una institució representativa de l'estament eclesiàstic català. En ells, els bisbes i els representants dels cabildos i dels monestirs tractaven sobre els impostos, la jurisdicció o les reformes religioses.


Matèries: Església ; Concili de Trento ; Concilis ; Organització de l'Església ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1545 - 1757
Accés: http://www.tiemposmodernos.org/tm3/index.php/tm/article/view/216/271
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
The implementation of the Counter-Reform in Catalan-speaking lands (1563-1700) : A succesful process? / Igansi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 83-100
Notes i referències.

The process of the Counter-Reformation, embarked on after the Council of Trent (1545-1563), was successful in some parts of Europe, whilst in others it did not manage to change the existing religious practices or morals. In the Catalanspeaking lands, we cannot yet reach a definitive answer on the success or failure of the Counter-Reformation. We do know that there was an intense reforming campaign undertaken by the king, the Church authorities and a major swath of the regular clergy, heightened by fear that proximity to France and Occitan immigrants would foster the penetration of Calvinism. Vast resources were poured into the propagation of the Catholic dogmas and the reform of the clergy, as defined during and after the Council of Trent. However, other factors hindered this process, including banditry and the presence of Muslim converts to Christianity. A hypothesis can be put forth that in heavily urban areas, the Counter-Reformation was ultimately imposed in the middle term, but that it encountered more difficulties in the mountainous and more rural and isolated areas despite the efforts of the reformers.


Matèries: Edat moderna ; Contrareforma ; Concili de Trento ; Església ; Catolicisme
Àmbit:Catalunya ; País Valencià ; Balears, illes
Cronologia:1563 - 1700
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248191/332303
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La implantació de la Reforma católica a les terres de parla catalana (1563-1700). Un proceés reeixit? / Igansi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 227-240
Notes i referències.

El procés de la Reforma catòlica, endegat després del Concili de Trento (1545-1563), va tenir èxit en alguns territoris europeus, però en d'altres no aconseguí canviar la religiositat ni la moral existents. Pel que fa als territoris de parla catalana, no es pot encara arribar a una resposta definitiva sobre l'èxit o el fracàs de la Reforma catòlica. Però ja sabem que hi va haver una intensa campanya reformadora del rei, de les autoritats eclesiàstiques i d'una part important del clergat regular, incrementada per la por que el veïnatge amb França i la immigració occitana afavorissin la penetració del calvinisme. S'esmerçaren molts recursos en la propagació dels dogmes catòlics i en la reforma del clergat, tal com havien estat definits durant i després del Concili de Trento. D'altres elements, però, dificultaven el procés, en particular el bandolerisme i la presència de moriscos. Es pot formular la hipòtesi que a les zones amb una forta presència urbana la Reforma catòlica s'imposà a mitjà termini, però que va patir més dificultats a les serralades i a les zones més rurals i aïllades, malgrat els esforços dels reformadors.


Matèries: Edat moderna ; Contrareforma ; Concili de Trento ; Església ; Catolicisme
Àmbit:Catalunya ; País Valencià ; Balears, illes
Cronologia:1563 - 1700
Accés: http://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/248180/332292
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Notes sobre la biblioteca barroca de la Comunitat de Preveres de Santa Maria de Vilafranca / Joan Solé i Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: 128233 El Penedès dins la Catalunya moderna. Actes de les XVIII Jornades d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2009. p. 155-167 : il.
 (Comunicacions



Matèries: Comunitats religioses ; Biblioteques eclesiàstiques ; Arxius eclesiàstics ; Edificis ; Barroc ; Clergues ; Fonts documentals ; Concili de Trento ; Danys de guerra ; Col·leccions de llibres ; Ex-libris
Matèries:Església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès
Àmbit:Vilafranca del Penedès
Cronologia:[1301 - 1939]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Monestir d'Amer: persones i institucions / Josep M. Marquès i Planagumà
Marquès i Planagumà, Josep Maria


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 17 (2005) , p. 53-80
Notes. Inclou apèndixs.

El propòsit de les pàgines presents és de posar a disposició dels interessats algunes dades sobre el monestir benedictí d'Amer que es guarden a l'Arxiu Diocesà de Girona, i rellegir-ne d'altres, publicades esparses, amb major rigor. Des que vam revisar sobre els originals i editar el diplomatari compors per Esteve Pruenca, s'han continuat reiterant afirmacions obsoletes sobre la casa religiosa. Jaume Marquès i Casanovas, per la seva banda, féu referència a un cronicó del monestir que no hem sabut trobar, i que presenta característiques pròpies de les històries inventades el segle XVII.


Matèries: Monestirs ; Arquitectura religiosa ; Ordes religiosos ; Condicions de vida ; Sectes ; Tinença de la terra ; Feudalisme ; Plet ; Drets i privilegis senyorials ; Clergues ; Concili de Trento ; Desamortització de Mendizábal
Matèries:Monestir de Santa Maria d'Amer ; Benedictins
Àmbit:Amer
Cronologia:830 - 1836
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/64756/123232
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Monestir de Santa Maria d'Amer, l'església parroquial de Sant Miquel i l'Hospital en les visites pastorals dels segles XVI i XVII / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 14 (2002) , p. 121-132
Notes.

La importància del monestir de Santa Maria d'Amer ha estat àmpliament demostrada i estudiada durant l'època medieval (des de la seva fundació en el segle X fins al segle XV); malgrat això, els segles de l'època moderna han passat desapercebuts per als historiadors modenistes. Des d'aquí pretenem donar a conèixer alguns aspectes (des d'un punt de vista extern, però prou aclaridors) de la vida del monestir, de la seva església parroquial de Sant Miquel i de l'hospital, a partir de les visites canòniques dels bisbes i dels seus visitadors, des de final del segle XVI i al llarg del segle XVII.


Matèries: Monestirs ; Visites pastorals ; Bisbes ; Concili de Trento ; Contrareforma ; Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Drets jurisdiccionals ; Feudalisme ; Clergues ; Guerra dels Segadors ; Miquelets ; Guerra dels Trenta Anys ; Hospitals ; Esglésies parroquials
Matèries:Monestir de Santa Maria d'Amer ; Església de Sant Miquel d'Amer
Àmbit:Amer
Cronologia:[1501 - 1700]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/26152/133378
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Canvi cultural a la societat del Segle d'Or: Catalunya i Castella, segles XVI-XVII / Henry Kamen ; traducció de Josep M. Martínez
Kamen, Henry


Lleida : Pagès, 1998
603 p. (Seminari, 9. Catalònia) 
Bibliografia. Notes. Títol original: The Phoenix and the flame : Catalonia and the Counter Reformation.
ISBN 8479355158

La vida i els costums de la gent d'una petita parròquia catalana als segles XVI i XVII serveixen a l'autor com a punt d'arrencada per a endinsar-nos en els lents i, a la vegada, profunds canvis imposats pels efectes de la reforma del catolicisme al Concili de Trento en tots els àmbits de la vida quotidiana, els costums, la religiositat i la cultura populars. Això es fa, d'una banda, emprant un amplíssim ventall de fonts documentals, tant literàries com d'arxiu, i, d'una altra, resseguint a bastament una ingent varietat temàtica que engloba aspectes com l'evolució de les creences religioses considerades com a part de la sociabilitat col·lectiva, l'expandiment dels nous rituals i pràctiques de fe, la difusió de nous cultes i devocions, l'increment de confraries i nous ordes religiosos, la reordenació de les institucions eclesiàstiques tradicionals, els inicis del control de la festa i el lleure per l'Església, la sacramentalització i regulació del matrimoni, els canvis en l'ús de la llengua com a vehicle de comunicació del poble, etc. Tot plegat, sense deixar de banda la complexa, difícil i escassament reeixida política d'implantació del Tribunal de la Inquisició a Catalunya i la necessària reflexió sobre les relacions del Principat català amb la monarquia dels Àustria en temps del govern de Felip II.



Matèries: Església ; Contrareforma ; Reformes religioses ; Pràctica religiosa ; Parròquies ; Concili de Trento ; Vida quotidiana ; Religiositat popular ; Creences religioses ; Confraries ; Ordes religiosos ; Inquisició ; Censura ; Festes populars ; Lleure ; Història de les mentalitats ; Felip II de Castella i I d'Aragó
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1501 - 1700]
Autors add.:Martínez, Josep M. (Trad.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587 - 1800) [Fitxer informàtic] / Xavier Solà Colomer; dirigida per Joaquim M. Puigvert Solà
Solà i Colomer, Xavier


[Girona] : Universitat de Girona, DL 2006
Dirigida per: Puigvert i Solà, Joaquim M.. Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, 2005
1 fitxer electrònic
Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix cartogràfic, fotogràfic i documental.
ISBN 84-689-8280-6

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).


Matèries: Contrareforma ; Tesis doctorals ; Visites pastorals ; Església ; Reformes religioses ; Catolicisme ; Edat moderna ; Parròquies ; Clergues ; Barroc ; Concili de Trento ; Bisbes ; Control social
Matèries: Caçador i Claret, Jaume de (1519-1597) ; Jaime, Pedro ; Lorenzana-Butrón e Irauregui, Tomàs de (1728-1796) ; Veyan i de Mola, Francesc de (1734-1815)
Àmbit:Vic, diòcesi ; Girona, diòcesi
Cronologia:1587 - 1800
Accés: http://www.tdx.cesca.es/TDX-0327106-124553
Localització: Universitat de Girona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Contrareforma a Catalunya a través de les visites pastorals: les parròquies de les Valls de Bas, Hostoles i Amer en els segles XVI i XVII / Xavier Solà Colomer; dirigida per Joaquim M. Puigvert i Solà
Solà i Colomer, Xavier


Dirigida per: Puigvert i Solà, Joaquim M.. Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, 2002
333 p. ; 30 cm (Treballs de recerca de doctorat. Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art) 
Treball de recerca de doctorat. Mecanoscrit (impressora).



Matèries: Contrareforma ; Església ; Catolicisme ; Edat moderna ; Parròquies ; Visites pastorals ; Concili de Trento ; Reformes religioses
Àmbit:Bas ; Vall d'en Bas, la ; Hostoles, vall d' ; Amer ; Catalunya
Cronologia:[1500 - 1700]
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587 - 1800) / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. XVII (2006) , p. 199-213 (Tesis Doctorals
Tesi doctoral dirigida pel doctor Joaquim M. Puigvert, llegida a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona el 29 de setembre de 2005. Inclou resum bilingüe català-anglès.

La tesi doctoral que presentem aborda la implantació de la Reforma catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (el Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), des de 1587 fins a les darreries del segle XVIII, des dels bisbes posttridentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francesc de Veyan. La principal font documental emprada han estat les visites pastorals, segurament l'instrument més adequat i adient per aproximar-nos a les intencions de confessió íntegra i total del territori. Els manaments de les visites s'han contrastat amb els decrets del Concili de Trento, les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard, ben entrat el segle XVIII.


Matèries: Reformes religioses ; Catolicisme ; Visites pastorals ; Parròquies ; Clergues ; Barroc ; Bisbes ; Concili de Trento
Àmbit:Girona, diòcesi ; Vic, diòcesi
Cronologia:1587 - 1800
Accés: http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/148946/200840
Localització: UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Confraria de les dones de Sabadell, 1596: sociabilitat femenina, malgrat Trento / Josep Alavedra i Bosch
Alavedra i Bosch, Josep


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 30 (2006) , p. 172-181 (Recerques
Notes a peu de pàgina.

L'augment del nombre de confraries a la vila de Sabadell, durant la segona meitat del segle XVI, coincidint amb els temps immediatament postridentins, arran del protagonisme del Consell de la vila, que n'era el màxim impulsor, així com la participació de pràcticament tota la població, i en particular les dones "Confraria de les Dones" ens porta a qüestionar l'efecte homogeneïtzador que s'ha atribuït sovint al Concili de Trento. Sota l'aparent augment de devocions locals i confraries, la comunitat establia, dins i malgrat Trento, vincles personals, socials, laborals i participatius, els quals eren quasi l'únic punt associatiu de l'època.


Matèries: Dona ; Confraries ; Concili de Trento ; Associacions religioses
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1562 - 1596
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204816/280904
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Fundació Bosch i Cardellach; Biblioteca de Catalunya; B. Vapor Badia (Sabadell); B. Can Puiggener (Sabadell)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Reforma eclesiàstica i religiosa de les diòcesis de la Tarraconense al llarg de la baixa edat mitjana (a través dels qüestionaris de visita pastoral) / Lluís Monjas Manso
Monjas Manso, Lluís


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 16 (2005) , p. 153-164 (Tesis Doctorals
Notes a peu de pàgina.

A través de la transcripció, l'edició i l'estudi exhaustiu de qüestionaris de visita pastoral, de sínodes diocesans, del Llibre de la cadena de Barcelona (1425) i de Saragossa (1435), es posa de manifest l'existència d'unes mateixes directrius reformadores de l'Església i de la religió catòlica a totes les diòcesis de la província eclesiàstica de la Tarraconense i dels antics regnes de la Corona d'Aragó, des de la celebració del IV Concili del Laterà (1215) fina a l'inici del Concili de Trento (1545). La reforma es concreta en una sèrie de punts de forma paral·lela a totes les diòcesis de la Tarraconense, distingint-se dos períodes: a) des del Concili de Lleida de 1229 fins a la vigília del Cisma d'Occident, en què l'esforç reformador se centrà en la moralitat del clergat i la seva missió pastoral, i en la moralitat personal i social dels laics; b) des dels inicis del Cisma d'Occident fins a la vigília del Concili de Trento: l'esforç reformador se centrà en els aspectes jurídics i econòmics dels beneficis, en la formació teològica sagramental del clergat i, molt especialment, en la visitatio rerum, amb la finalitat d'implantar una política de decoració que dirigia i promovia l'incipient culte eucarístic propi de les devocions populars del moment, que, en molts aspectes, s'avançà a la reforma del Concili de Trento.


Matèries: Tesis doctorals ; Diòcesis ; Visites pastorals ; Reformes religioses ; Concilis ; Concili de Trento ; Església ; Baixa edat mitjana ; Bisbes ; Clergues ; Corona d'Aragó ; Cisma d'Occident
Àmbit:Tarragona, arxidiòcesi
Cronologia:1215 - 1545
Accés: http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/148927/200821
Localització: UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Confraries com espai d'una nova sociabilitat: el cas de la confraria de dones en el Sabadell de 1596 / Josep Alavedra
Alavedra i Bosch, Josep


En: 114868 Sociabilitat i àmbit local. Actes del VI Congrés Internacional d'Història Local de Catalunya. Barcelona : L'Avenç, 2003



Matèries: Confraries ; Dona ; Concili de Trento ; Pràctica religiosa ; Control social ; Associacions religioses ; Esglésies
Matèries:Església de Sant Feliu de Sabadell
Àmbit:Sabadell
Cronologia:1596
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 34
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Confraries: sociabilitat de laics malgrat Trento / Josep Alavedra Bosch
Alavedra i Bosch, Josep


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 22 (2004) , p. 173-175 (Treballs d'investigació


Matèries: Església ; Confraries ; Associacions religioses ; Associacions econòmiques ; Reformes religioses ; Religiositat popular ; Concili de Trento
Àmbit:Espanya ; Sabadell
Cronologia:[1545 - 1597]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/23460/23293
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Ciències Socials


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 34
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Contrareforma i barroc / Modest Prats
Prats, Modest


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 189 (febrer 1995), p. 58-63 : il.



Matèries: Contrareforma ; Reformes religioses ; Concili de Trento ; Llengua ; Barroc
Àmbit:Trento - Itàlia ; Catalunya
Cronologia:[1545 - 1750
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Ciències Socials; Biblioteca Borja (URL); Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3