português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
CASASSAS I YMBERT, JORDI []
Referències trobades:
92   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              


1 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Identitat catalana renaixent. 1. Del final de la Guerra del Francès al fracàs de la monarquia isabelina (1814-1868) / Albert Ghanime ; presentació Jaume Sobrequés i Callicó ; introducció Jordi Casassas Ymbert
Ghanime, Albert


Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 2019-
289 p. ; 24 cm (Fet identitari català al llarg de la història, 5) 
Bibliografia.
ISBN 9788439398912

El projecte de la col·lecció "El fet identitari català al llarg de la història" estudia els trets identitaris catalans, com s'han consolidat, i quins han arribat als nostres dies. Aquest cinquè volum, d'Albert Ghanime, ho fa amb el procés de renaixement de Catalunya que té lloc al període 1814-1868. Albert Ghanime defuig les interpretacions teleològiques habituals de la història de Catalunya per endinsar-se en una reflexió plena de matisos sobre la identitat catalana del segle XIX. El llibre aborda diversos temes, com la proverbial capacitat de treball dels catalans, la defensa del model de desenvolupament industrial, la simbologia de la barretina, la importància del folklorisme per a la definició d'una identitat, la violència social com a element consubstancial a una societat catalana sacsejada per les transformacions de la modernitat, la recuperació de l'ús literari culte de la llengua catalana i la importància de la història en la definició d'un projecte identitari nacional. (Editorial) .



Matèries: Identitat nacional ; Renaixença
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1814 - 1868
Autors add.:Sobrequés i Callicó, Jaume (Pr.) ; Casassas i Ymbert, Jordi (Intr.)
Autors add.:Centre d'Història Contemporània de Catalunya ; Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 92
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Lluís Nicolau d'Olwer. Biografia política i d'exili d'un intel·lectual català, 1917-1961. Cultura, republicanisme i democràcia [Fitxer informàtic] / Rokayah Navarro García ; [dirigida per: Jordi Casassas i Ymbert, Giovanni C. Cattini]
Navarro García, Rokayah


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2018
Dirigida per: Casassas i Ymbert, Jordi; Cattini, Giovanni C.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (492 p.)

Aquesta tesi doctoral és una biografia política. El subtítol "Cultura, republicanisme i democràcia", parteix d'un problema de tipus històric, la crisi del liberalisme, i que situa al personatge en aquella conjuntura de mantenir el difícil equilibri entre el liberalisme i democràcia; un personatge que a més, tracta de refermar el seu republicanisme en el context dels anys d'entreguerres. Una paradoxa en la vida de Nicolau d'Olwer és que si atenem la seva brillant carrera d'humanista, aquesta no feia presagiar la seva trajectòria política que va fer a contracor, enyorant els seus estudis acadèmics i la recerca, on sempre van imperar els conceptes de Cultura, republicanisme i democràcia. Aquesta tesi se sustenta en aquest problema històric de la crisi del liberalisme, però continua transitant amb d'altres problemes històrics, com el difícil encaix de la República com a forma de govern, on s'encavalquen problemes de tipus social i la negativa de les classes conservadores d'abandonar les seves prerrogatives seculars: Església, burgesia conservadora i exèrcit. Amb l'estudi de les obres de Lluís Nicolau d'Olwer, no n'hi ha hagut prou per aproximar-nos a la complexitat del personatge, per bé que aquests estudis han tingut com a objecte recuperar el legat i el seu valor cultural. Es feia, doncs, imprescindible indagar en les seves petjades vitals i en els contextos que van servir de fons a tota una trajectòria intel·lectual, per aproximar-nos a d'altres facetes de l'il·lustre hel·lenista. El fet que Nicolau sigui un dels grans desconeguts per a moltes generacions post Transició, probablement es degui a que mai va deixar cap paper escrit amb intencions autobiogràfiques, ni memòries del seu temps ni res semblant, per bé que sí li demanaren alguns coetanis. Aquest intel·lectual que fou ministre de la II República i governador del Banc d'Espanya durant la guerra civil, del qual no existeix cap retrat dins l'entitat tal i com l'hi hagués escaigut. Reconstruir la vida d'una persona, tindria molt poc a veure amb una biografia històrica si ens enfoquéssim en allò personal i quotidià, en detriment dels horitzons i sostres culturals i polítics que ens poguessin interessar com a historiadors.


Matèries: Biografia ; Tesis doctorals ; Intel·lectuals ; Pensament polític ; Polítics ; Diputats a Corts ; Ministres ; Republicanisme ; Catalanisme ; Democràcia ; Exili
Matèries: Nicolau i d'Olwer, Lluís (1888-1961)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1917 - 1961
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi (Dir.) ; Cattini, Giovanni C. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/664415
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Prat de la Riba i els intel·lectuals / Jordi Casassas i Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


En: 173955 Enric Prat de la Riba (1870-1917) : pensar i construir una Catalunya per al futur. Barcelona : Edicions de la Revista de Catalunya, 2017



Matèries: Biografia ; Polítics ; Intel·lectuals ; Cultura ; Nacionalisme
Matèries: Prat de la Riba i Sarrà, Enric (1870-1917)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1870 - 1917]
Localització: B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; B. Centre de Lectura de Reus; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Voluntat i la quimera : el noucentisme català entre la renaixença i el marxisme / Jordi Casassas i Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


Barcelona : Pòrtic, 2017
319 p. ; 22 cm
Premi Carles Rahola d'assaig (2016). Referències bibliogràfiques. Index.
ISBN 9788498093865

La voluntat i la quimera fa una lectura nova d'aquest moviment dins del seu temps, que a l'Europa occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l'impacte de la Gran Guerra. El noucentisme no és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local. Per altra part, el noucentisme, lluny de ser un parèntesi conservador entre l'esclat progressista del modernisme i la irrupció moderna i "proletària" de les avantguardes (com es va consolidar en la interpretació dels anys seixanta del segle XX), representa una de les tres grans cosmovisions que determinen la dinàmica cultural política de la contemporaneïtat catalana, al costat de la renaixença romàntica i del marxisme. Així doncs, considerem que el temps llarg del noucentisme es produeix entre les darreries del segle XIX fins a la irrupció marxista dels anys seixanta del segle XX. (Editorial).



Matèries: Noucentisme ; Cultura ; Moviments culturals ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1880 - 1970]
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; B. Francesca Bonnemaison (Ciutat Vella-Barcelona); B. Sant Pau i Santa Creu (Ciutat Vella-Barcelona); B. de la Sagrada Família (Eixample-Barcelona); B. Jaume Fuster (Gràcia-Barcelona); B. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot i Miralpeix (Gràcia); B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona); B. Miquel Llongueras (Les Corts-Barcelona); B. Bon Pastor (Sant Andreu-Barcelona); B. Ignasi Iglésias-Can Fabra (Sant Andreu-Barcelona); B. La Sagrera-Marina Clotet (Sant Andreu); B. Francesc Candel (Sants-Montjuïc-Barcelona); B. Poble Sec-Francesc Boix (Sants-Montjuïc-Barcelona); B. Vapor Vell (Sants-Montjuïc-Barcelona); B. Camp de l'Arpa-Caterina Albert (Sant Martí); B. El Clot - Josep Benet; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Clarà (Sarrià-Sant Gervasi-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 92
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Republicanisme lerrouxista a Catalunya 1901-1923 : presentació del llibre / a càrrec de Joan B. Culla
Culla i Clarà, Joan B.


1987
1 fitxer d'àudio (84 min) : digital, estèreo., fitxer WAV
Pertany al Cicle Presentació i debat de llibres d'història. Enregistrament: Barcelona : Ateneu Barcelonès, 14 de maig de 1987. Enregistrament no editat. Màster original: Culla, Joan B. (Joan Baptista). Republicanisme lerrouxista a Catalunya 1901-1923, 1987 1 casset sonora (84 min) : analògic ; 10 * 6,5 cm. Organitzat per la Secció d'Història i Geografia de l'Ateneu Barcelonès.

Presentació del llibre "El republicanisme lerrouxista a Catalunya 1901-1923" de Joan B. Culla, tesi doctoral acadèmica en la qual destaca el rigor en la recerca i la investigació sistemàtica.


Matèries: Republicanisme ; Lerrouxisme ; Partits polítics ; Vida política ; Pensament polític ; Restauració ; Polítics
Matèries: Lerroux García, Alejandro (1864-1949)
Matèries:Partit Republicà Radical : PRR
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1901 - 1923
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi (Pr.)
Autors add.:Ateneu Barcelonès
Accés: http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/677


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Barcelona sense universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837) / Ferran Soldevila ; pròlegs de Jordi Casassas Ymbert i Enric Pujol Casademont ; [prefaci de Pere Bosch Gimpera ; pòrtic de Dídac Ramírez i Sarrió]
Soldevila i Zubiburu, Ferran


Ed. facsím.
Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013
44, XXIV, 212 p. : il. ; 22 cm
Facsím., Barcelona : Universitat de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia, 1938. Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788447537310

Cinc dies després que les tropes borbòniques entressin a Barcelona, el setembre de 1714, Felip V va decretar el tancament de la Universitat de Barcelona i la supressió immediata dels estudis que s'hi impartien. Els estudiants i els professors havien participat activament en la defensa de la ciutat durant el setge, i el monarca espanyol no va dubtar a considerar-la "fomento de maldades" i, tal com va fer amb les altres universitats catalanes, a suprimir-la com a mesura repressora. Va instituir la Universitat de Cervera, l'única existent al Principat durant cent vint anys, com a premi a la fidelitat dels cerverins. La tradició cultural i acadèmica de Barcelona, però, va saber resistir a l'anorreament a què l'havien condemnat. L'anomenada societat civil -per dir-ho amb una expressió d'ara- va lluitar enèrgicament per evitar l'enfonsament cultural i recuperar els ensenyaments superiors a la ciutat. Amb tot, no va ser fins al 1837, i després de diferents intents fallits a causa dels entrebancs i les dilacions del poder espanyol, que la ciutat va poder restablir allò que mai no li hauria d'haver estat negat: la pròpia universitat. Ferran Soldevila ho va narrar, en plena guerra civil, a Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837). L'entrada dels militars espanyols, però, va impedir que l'obra pogués veure la llum i els plecs impresos -que reproduïm en aquesta edició facsímil- van quedar en un racó de la Universitat fins que l'any 1950 es van poder enquadernar i distribuir gairebé en clandestinitat. La prosa de Soldevila, elegant i amena, va rebre elogis entusiastes de Josep Pla i Joan Fuster pel seu valor literari i historiogràfic. Llegir-lo avui és recuperar la memòria dels moments més dramàtics però també els més esperançadors de la nostra història. (UB).



Matèries: Universitats ; Repressió ; Nova Planta ; Felip V d'Espanya ; Ensenyament superior
Matèries:Universitat de Barcelona ; Universitat de Cervera
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Cervera
Cronologia:1714 - 1837
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi (Pr.) ; Pujol i Casademont, Enric (Pr.) ; Bosch i Gimpera, Pere (Pr.) ; Ramírez Sarrió, Dídac (Pr.)
Autors add.:Universitat de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un Somni; un repte : l'Escola Isabel de Villlena / text: Jordi Casassas Ymbert ; selecció d'imatges: Ricard Lobo
Casassas i Ymbert, Jordi


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 427 (octubre 2016), p. 44-49 : il. (Focus

Jordi Casassas ens explica la història de l'escola Isabel de Villena remarcant el fet que la seva tasca pedagògica- basada en la idea de formar persones lliures i amb esperit crític- representava una lluita a contracorrent ja que es creà enmig d'un context de fosca dictadura. L'historiador es remunta a diversos episodis concrets que evidencien els constants entrebancs que l'escola ha aconseguit superar gràcies a la tenacitat dels seus impulsors.



Matèries: Centres d'ensenyament ; Ensenyament primari ; Ensenyament secundari ; Franquisme ; Renovació pedagògica
Matèries:Escola Isabel de Villena de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1939 - 1978
Autors add.:Lobo, Ricard (Il·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 92
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Quimera de la gran pantalla : periodisme, grups llibertaris i cinema a Catalunya (1926-1937) [Fitxer informàtic] / Gerard Pedret Otero ; [dirigida per: Jordi Casassas, Susanna Tavera]
Pedret Otero, Gerard


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Casassas, Jordi; Tavera, Susanna. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2016
1 recurs electrònic (530 p.)

La present tesi planteja una aproximació detallada al procés de recepció del fenomen cinematogràfic per part del món llibertari a Catalunya, en especial durant els anys de la II República. A partir de fonts hemerogràfiques i documentals de naturalesa i format divers de l'època -premsa llibertària, periòdics dits d'informació general i revistes especialitzades, fons d'arxius locals o de referència en àmbits com la Guerra Civil, el cinema o l'anarquisme i els moviments socials en general, etc.-, i amb un marc cronològic que transcendeix expressament el referit període republicà per abordar també els anys finals de la precedent dictadura primorriverista i el tram inicial de la Guerra Civil, quan el gruix de la indústria cinematogràfica a Catalunya restà sota control de la CNT-FAI, la tesi detalla els orígens i el procés d'emergència d'un creixent interès i curiositat per part d'alguns mitjans llibertaris catalans en relació a l'anomenat "setè art" i, sobretot, a les possibilitats derivades de la instrumentalització del seu reconegut potencial comunicador i capacitat de penetració social en matèria de formació cultural i projecció ideològica i propagandística en contextos de creixent efervescència social. En la tesi es constata i detalla igualment l'original i ràpida transcendència d'aquest interès de l'àmbit purament teòric i especulatiu determinat pel suport periodístic i la seva projecció simultània a través del vitalista entramat associatiu cultural llibertari del període; per exemple en forma de xerrades i conferències de temàtica cinematogràfica, festivals o concorreguts cicles de sessions dites "de cinema selecte" en ateneus i centres culturals afins al món llibertari.


Matèries: Tesis doctorals ; Periodisme ; Cinema ; Anarquisme ; República espanyola II ; Propaganda política ; Indústria cinematogràfica
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1926 - 1937
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi (Dir.) ; Tavera Garcia, Susanna (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/394087
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 92
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Caputxinada, 50 anys [Enregistrament de vídeo]



2016
1 fitxer de vídeo (89 min) : digital, so, col., fitxer MPEG
Enregistrament: Barcelona : sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès, 7 de març de 2016. Acte organitzat per la Secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès. Presenta: Jordi Casassas Ymbert i Joan Solé. Intervenen: Carles Santacana, Carme Trilla, Pau Verrié i Joan Botam.

La Caputxinada és el nom amb que fou conegut popularment el setge al qual foren sotmesos els representants de totes les facultats i escoles universitàries de Barcelona, així com els convidats intel·lectuals, durant l'acte de constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, els dies 9, 10 i 11 de març de 1966. La Caputxinada, constituí la culminació de tot un procés que arrenca el 1957 i que anava dirigit a aconseguir la creació d'un sindicat democràtic i funcional dels universitaris, el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), que va acabar amb l'hegemonia del sindicat franquista (SEU) i va esdevenir el dinamitzador de la protesta estudiantil. El setge i posterior assalt policial al convent dels Caputxins de Sarrià suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d'importants sectors eclesiàstics i professionals.


Matèries: Caputxinada ; Nacionalisme ; Clergues ; Repressió política ; Antifranquisme ; Oposició política ; Sindicats d'estudiants ; Moviment estudiantil ; Universitats ; Tardofranquisme ; Franquisme
Matèries:Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona ; Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1966; 1939 - 1975
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi ; Solé i Camardons, Joan ; Santacana i Torres, Carles
Autors add.:Ateneu Barcelonès. Secció d'Història
Accés: http://arxiudigital.ateneubcn.org/items/show/1241


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Associacionisme i cultura en una societat en transformació : El Prat de Llobregat, 1910-1960 / Margarida Gómez Inglada ; pròleg: Jordi Casassas Ymbert
Gómez i Inglada, Margarida


El Prat de Llobregat : Ajuntament del Prat de Llobregat, 2007
519 p., [23] f. de làm. : il., taules, gràf. ; 21 cm (Col·lecció de Textos locals, 8) 
Notes. Bibliografia.
ISBN 8487486258

El llibre, resultat de la tesi doctoral de l'autora, analitza com les transformacions que es van donar al Prat, a la primera meitat del segle XX, van repercutir en la sociabilitat pratenca i com es va materialitzà en el seu teixit associatiu cultural. El treball fa un repàs sobre les diferents associacions culturals del Prat durant més de mig segle.



Matèries: Associacionisme ; Cultura ; Classes populars ; Evolució demogràfica ; Industrialització ; Dinàmica social ; Agrupacions corals ; Associacions culturals ; Associacions obreres ; Associacions recreatives ; Catalanisme ; Premsa local ; Associacions polítiques ; Associacions religioses ; Restauració ; República espanyola II ; Franquisme
Àmbit:Prat de Llobregat, el
Cronologia:1910 - 1960
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi (Pr.)
Autors add.:Ajuntament del Prat de Llobregat
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; B. Antonio Martín (El Prat de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 92
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Catalanisme del Postfranquisme als nostres dies (1976-2003) : una història comparada del nacionalisme polític català : Els casos de CiU i d'ERC [Fitxer informàtic] / Raquel Zardoya Iglesias : [dirigida per: Jordi Casassas]
Zardoya Iglesias (Raquel)


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Casassas, Jordi. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2015
1 recurs electrònic

En paraules de Josep Termes el catalanisme històric és un moviment de defensa de la identitat i de lluita per aconseguir un autogovern per a Catalunya, lluny del centralisme i de lïuniformisme. Ha estat, i és, un moviment complex i plural en el qual conviuen doctrines, estratègies i polítiques molt diferents, en què combreguen catòlics i ateus, separatistes i indiferents a les formes de govern, gent conservadora i de l'esquerra, homes de cultura i dïaltres de poc lletrats. És considerat també interclassista. Per tant, com bé diu Termes, i podrien ésser els mots clau que defineixen aquest moviment. Dïaltra banda, el catalanisme sïha recolzat en el fet evident de la catalanitat com a element essencial del poble català. I aquesta identitat significa lïestima pels seus elements: una llengua pròpia, el català; una cultura pròpia, uns símbols identitaris i unes tradicions populars. Respecte als orígens del catalanisme per a Josep Termes, com per a estudiosos com Fèlix Cucurull o històricament per a un Josep Narcís Roca i Farreras, el catalanisme té un origen popular i no pas burgès, contràriament a la idea que la historiografia havia estat defensant fins aleshores i de la que Jordi Solé Tura nïés un dels seus màxims exponents. Per a Josep Termes no serà la burgesia industrial catalana la que creï el catalanisme, mitjançant la Lliga Regionalista de 1901 i les doctrines de Prat de la Riba, sinó que aquesta classe social el que farà és adaptar-se a la plataforma cultural i política que sïhavia establert al llarg del segle XIX pel moviment de les classes populars i dels intel.lectuals orgànics de la nació, trobant en ella lïúnica plataforma possible per fer política des de Catalunya. En canvi, per a Jordi Solé Tura, el nacionalisme català neix i es desenvolupa en un període en què el mode de producció capitalista pugna per aconseguir el pla hegemònic a lïEstat espanyol sense arribar a aconseguir-ho plenament, i Prat de la Riba és la figura que representa aquesta burgesia. Per a Solé Tura, doncs, la història dïaquest nacionalisme, en les seves diverses fases, és la història dïuna "revolució burgesa frustrada". Un dels principals objectius de la tesi doctoral és veure lïevolució del catalanisme a través dels principals partits polítics catalans (PSC, PSUC, ERC, CDC, UDC, AP, CC, UCD) i a través de la societat civil (entitats, intel.lectuals, etc) des de lïetapa post-franquista (1976), etapa en què tornaren a aparèixer els partits polítics, fins a lïetapa final del pujolisme (2003). Reflectir com durant la Transició els principals partits polítics catalans van defensar la reconstrucció de Catalunya des dïun eix nacional, és a dir, des de la defensa unànime de lïautogovern de Catalunya, i a partir de 1980 van evolucionar cap a lïeix dreta-esquerra fent que només CiU i ERC prioritzessin en els seus programes de partit les polítiques de reconstrucció nacional. La resta de partits polítics catalans, en canvi, centraren els seus programes en polítiques socials, econòmiques, etc, tot i que no van deixar de defensar lïautogovern de Catalunya, cadascú des de les seves conviccions ideològiques federalistes, confederalistes, etc.


Matèries: Tesis doctorals ; Historiografia ; Catalanisme ; Nacionalisme ; Partits polítics ; Pensament polític ; Transició democràtica ; Epoca democràtica actual ; Ideari polític ; Vida política
Matèries:Convergència i Unió : CiU ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1976 - 2003
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi
Accés: http://hdl.handle.net/10803/359387
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 92
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les elits i el poder local en una societat en transformació : Vic : política, cultura i associacionisme (1860-1902) [Fitxer informàtic] / David Cao Costoya ; [dirigida per: Jordi Casassas]
Cao Costoya, David


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Casassas i Ymbert, Jordi. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2014
1 recurs electrònic

El punt de partida del nostre treball, en les dècades centrals del vuit-cents, ens situa en un context històric decisiu. Ens proposem veure quin tipus d'apreciacions i respostes van generar-se durant la segona meitat del segle XIX des de la ciutat de Vic (nucli rellevant de la Catalunya interior) davant de l'avenç dels processos de modernització, interpretats normalment en clau d'integració territorial i econòmica, de centralització del poder i d'homogeneïtzació cultural i política. Si bé es cert que aquests tenien un abast que transcendia àmpliament l'"espai local", no deixaven de concretar-se i afectar de manera particular en cada lloc, suscitant al seu torn reaccions que han de ser valorades en els contextos a propòsit. La nostra aproximació a l'"espai local" i als problemes definits com a objecte d'estudi la fem a través d'un grup social determinat: l'elit local. Partim del pressupòsit que aquest sector ciutadà és un vehicle adequat per a l'anàlisi de les problemàtiques plantejades, ja que en un marc històric en el qual pervivien forts localismes, on la societat continuava estant escassament democratitzada culturalment i política, i on l'Estat presentava importants limitacions en la seva capacitat d'influència directa i quotidiana, l'elit local va tenir un paper fonamental en l'elaboració i la socialització dels discursos que explicaven i valoraven els processos de canvi que afectaven la col·lectivitat local, i, també, en la determinació de les estratègies i les iniciatives d'adaptació a la nova realitat. Compartim la perspectiva historiogràfica que considera els poders locals com un agent rellevant en la dinàmica històrica contemporània. Aquesta línia d'estudis ha contribuït a corregir les visions unilaterals excessivament focalitzades en els àmbits polítics, institucionals i normatius de l'Estat central i ha proposat estimar una relació més complexa, variada i dialèctica d'aquest ens amb les altres formacions institucionals existents, amb la societat civil, i, també, amb les col·lectivitats locals. Entre els objectius que persegueix el nostre treball podem enumerar els següents: a) identificar i caracteritzar l'elit vigatana i els individus i els grups que exercien el poder en la localitat; reconèixer les possibles faccions en competència i els canvis eventuals en la composició del col·lectiu que disposava de l'hegemonia social; b) analitzar les seves actuacions i iniciatives especialment en relació al procés de canvi històric referit; c) estudiar alguns dels instruments i recursos que van posar en joc per assolir els seus objectius; d) reconèixer els mòbils i finalitats que perseguien en la seva acció col·lectiva; e) avaluar la importància dels poders i les elits locals com a agents històricament rellevants; f) considerar la relació d'aquests actors amb altres instàncies de poder; g) apreciar la possible existència de dinàmiques polítiques i culturals diferenciades de base local.


Matèries: Poder local ; Elits locals ; Tesis doctorals ; Administració local ; Vida política ; Cultura ; Associacionisme ; Societat
Àmbit:Vic
Cronologia:1860 - 1902
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/351712
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Segona República a Catalunya : la llavor de la llibertat. 1, 1931-1933: el temps de les il·lusions / direcció de l'obra: Jordi Casassas ; coordinadors del volum: J.M. Roig i Rosich i G. C. Cattini



Barcelona : Ara Llibres, 2015
3 vol. : il. (algunes col.) ; 29 cm
Bibliografia. Índex. Conté: 1. El temps de les il·lusions 1931-1933 / directors: Josep M. Roig Rosich i Giovanni C. Cattini; - 2. Un país en tensió 1934-1936 / director Carles Santacana i Torres; - 3.Guerra i revolució 1936-1939.
ISBN 9788416154364

La Segona República a Catalunya és un homenatge emocionant als qui es van atrevir a viure el somni i, alhora, una obra imprescindible per entendre el passat i construir el futur. Amb el millor equip d'historiadors dirigits pel catedràtic Jordi Casassas. Inclou totes les dades i una gran recerca històrica amb documents i fotografies inèdits que per primera vegada veuen la llum. L'obra formada per tres volums conté més de 800 pàgines, 400 imatges i 150 articles. Amb rigor històric i estil divulgatiu, hi trobareu biografies dels grans homes i dones que van fer possible la Segona República; tots els documents d'arxiu que demostren i ensenyen la nostra història; gràfics i mapes que expliquen visualment les etapes del procés; cronologies i línies de temps per entendre l'evolució i la relació dels fets; bibliografia a cada volum, per ampliar el coneixement sobre la II República; i índex analític a cada volum, per facilitar la consulta per temes.



Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Generalitat republicana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi (Ed.) ; Roig i Rosich, J. Maria (Dir.) ; Cattini, Giovanni C. (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La nació dels catalans : el difícil procés històric de la nacionalització de Catalunya / Jordi Casassas Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2014
185 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 76) 
Índex.
ISBN 9788492542994

Aquest llibre analitza històricament les causes de fons, els elements en joc i la vertebració de les teories, l'acció política i la gestió de les identitats col·lectives que estan en la base del procés nacional que s'ha obert a Catalunya a l'inici del segle XXI. Des de fa unes dècades, la historiografia ha adoptat el concepte de "nacionalització de les masses" per significar els processos històrics a través dels quals els individus d'una societat han adoptat el sentiment de pertinença a una comunitat nacional. En els darrers segles, Catalunya no ha disposat de les estructures polítiques pròpies per impulsar aquesta nacionalització que en altres bandes ha estat competència de l'estat; per això el cas català és tan interessant. El llibre parteix de l'anàlisi del cas català en relació amb els altres que integren el món mediterrani occidental i estudia la contribució del moviment romàntic del segle XIX a la fixació de les identitats modernes mitjançant l'exemple de l'obra de Mañé i Flaquer. Així mateix, descriu el paper del sector dels intel·lectuals en aquest procés nacionalitzador i la contribució cabdal dels dos presidents de la Mancomunitat, Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. La darrera part del llibre aborda les dinàmiques socials, polítiques i culturals que s'han desenvolupat en les darreres dècades a Catalunya i que permeten avaluar la gran densitat històrica sobre la qual se sustenta el moviment nacional actual. (Editorial).



Matèries: Nacionalisme ; Intel·lectuals ; Polítics ; Pensament polític ; Catalanisme ; Identitat nacional ; Edat contemporània
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 2014]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Sermons de la medalla : Rafael Patxot i la Medalla d'Or del Centre Excursionista de Catalunya (1923-1935) / [pròleg de Jordi Casassas Ymbert]



[Barcelona] : Diputació de Barcelona, DL 2014
159 p. : il. ; 24 cm
ISBN 9788498036954

Aquesta publicació és un compendi dels discursos que Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) va escriure en ocasió del lliurament de la Medalla d'Or del Centre Excursionista de Catalunya que ell mateix va instaurar i sufragar entre els anys 1923 i 1935. Els escrits aquí recollits, extrets directament de la seva obra autobiogràfica Adéu a Catalunya. Guaitant enrere: fulls de la vida d'un octogenari (1952), però també publicats en els respectius butlletins del Centre Excursionista de Catalunya, glossen l'obra dels premiats, que -segons les bases del premi- se'ls atorgava com a autors de treballs o gestes notables en el camp de l'arqueologia, recerca científica, historiografia, folklore, obres culturals, excursionisme, alpinisme, etc. Els escrits estan prologats per un estudi sobre l'obra i la vida de Rafael Patxot, a càrrec de l'historiador Jordi Casassas Ymbert.



Matèries: Associacions excursionistes ; Premis i guardons ; Discursos ; Cultura ; Mecenatge ; Biografia ; Escriptors
Matèries: Patxot i Jubert, Rafael (1872-1964)
Matèries:Centre Excursionista de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1923 - 1935
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi (Pr.)
Autors add.:Centre Excursionista de Catalunya
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Atles del catalanisme [Material cartogràfic] / [direcció científica: Jordi Casassas i Ymbert ; edició: Mariona Cabana i Pujol]



Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 2012
1 atles (333 p.) : il., col., map. col. ; 39 cm
Índex.
ISBN 9788441219526



Matèries: Catalanisme ; Nacionalisme ; Atles ; Mapes i plànols
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1800 - 2012]
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi (Dir.) ; Cabana i Pujol, Mariona (Ed.)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Proposta imperialista d'Enric Prat de la Riba i l'enrolament polític del primer equip noucentista / Jordi Casassas Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


En: 144306 Enric Prat de la Riba, ahir i avui : conferències dictades a la Casa Museu Prat de la Riba de Castellterçol els dies 1 d'agost dels anys 1984 a 2009. Barcelona : Museu d'Història de Catalunya, 2009. p. 395-410

Conferència realitzada l'any 2009. Apèndixs.



Matèries: Homenatge ; Conferències ; Polítics ; Pensament polític ; Intel·lectuals ; Noucentisme ; Catalanisme ; Nacionalisme ; Colonialisme
Matèries: Prat de la Riba i Sarrà, Enric (1870-1917)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1904 - 1917]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 92
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Industrialització i caciquisme al Berguedà 1868-1907 [Fitxer informàtic] / Josep Noguera Canal ; [dirigida per: Jordi Casassas]
Noguera i Canal, Josep


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Casassas i Ymbert, Jordi. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2013
1 recurs electrònic

El caciquisme en el període de la Restauració ha estat àmpliament estudiat. Aquest fet ha permès una interpretació global, majorment a partir de l'establiment del sufragi universal (1890), amb algunes diferències geogràfiques i cronològiques. Sense qüestionar aquesta interpretació, l'estudi de la microhistòria permet aportar algunes matisacions. Aquesta tesis pretén presentar les característiques del caciquisme al Districte Electoral de Berga en el període 1868-1907. A partir de la segona meitat del segle XIX, en la segona fase de la industrialització catalana, essent insuficient el carbó autòcton, es va recórrer a l'energia hidràulica dels rius Llobregat, Ter i Cardener. En el curs del Llobregat al seu pas per aquest Districte, sempre deprimit, s'establiren fàbriques de riu, la majoria de les quals es van beneficiar de l'estatus de colònia. Els industrials establerts es convertiren en els nous cacics que exerciren un poder absolut en tots els ordres. El frau electoral constant, fou una conseqüència d'aquest caciquisme, nou al territori, que va convertir als antics cacics en els seus agents electorals. Dominat políticament cada un d'ells el territori en el que tenien els seus interessos precisaven exercir la seva influència davant dels successius governs centrals, per la qual cosa van intervenir directament en les eleccions legislatives.


Matèries: Tesis doctorals ; Industrialització ; Colònies industrials ; Industrials ; Poder polític ; Caciquisme ; Restauració ; Eleccions generals ; Frau electoral ; Vida política
Àmbit:Berguedà ; Berga
Cronologia:1868 - 1907
Autors add.:Casassas i Ymbert, Jordi (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/132968
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 92
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El significat polític de la Mancomunitat de Catalunya / Jordi Casassas Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 153 (abril 2014), p. 2-4 : il. (Temes-1


Matèries: Mancomunitat de Catalunya ; Commemoració ; Institucions polítiques ; Diputació provincial ; Catalanisme ; Política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1914 - 1925; 2014
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Plecs/article/view/283741/371672
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 92
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Catalanisme durant la Transició / Jordi Casassas Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


En: 142140 Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. 2 : Sindicalisme, gènere i qüestió nacional. Barcelona : Edicions Universitat de Barcelona, DL 2001. 205-215



Matèries: Transició democràtica ; Catalanisme ; Nacionalisme ; Vida política ; Partits polítics ; Estatut d'Autonomia 1979
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1975 - 1982]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 5
anar a la pàgina              

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3