Sagrat i violència. Alienacions d'objectes litúrgics i protesta popular a la Catalunya del primer noucents / Joaquim Capdevila i Capdevila
Capdevila i Capdevila, JoaquimEn:
Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 24 (2010) , p. 207-230 : il. (
Articles)
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental. Abstracts en castellà i anglès.
El nostre objectiu en aquest article és estudiar un conjunt d'episodis de protesta col·lectiva, esdevinguts entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, per l'alienació de les parròquies de objectes litúrgics emblemàtics; de retaules principalment. Amb aquest propòsit, l'article està dividit en tres parts. Una primera intenta una breu aproximació, des d'una òptica transhistòrica, a la definició del sagrat, a diferents formes històriques del fenomen, a experiències i reaccions diverses -i fins i tot opostes- cap a unes determinades produccions del sagrat, i als vincles entre sagrat i religiositat. Feta aquesta introducció, identifiquem com a causa fonamental de les protestes, la violentació d'uns sentiments de sacralitat: en primer lloc, d'una sacralitat envers el marc local, envers el poble de cadascú, respecte al sentiment de autoctonia; així mateix, d'una sacralitat eclesiàstica o religiosa en aquest sentit; i també -el cas per exemple del jove prevere i historiador Sanç Capdevila- d'una sacralitat catalanista revelada primordialment en els propis llocs natius en virtut d'unes experiències d'identificació i resacralització, i d'unes tradicions i marcs ideològics i culturals bàsics del catalanisme. La segona part posa en relleu la freqüència de les alienacions d'objectes litúrgics en les parròquies rurals catalanes a partir dels últims anys del segle XIX. En el que concerneix a les causes del fenomen, distingim tres factors: la fundació dels primers (proto)museus diocesans; les necessitats econòmiques dels parròquies rurals; i la formació d'un dinàmic mercat de antiguitats. Finalment, abordem els episodis de protesta succeïts a Maldà i a Solivella, i ens referim a un d'esdevingut a Bellpuig el 1899.