El Poblament de la regió de Tortosa (Baix Ebre i Montsià) i l'agricultura (segles XII-XIX) / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat i Galcerà, Emeteri


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 11-49 : il. (Dossier) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Al llarg del text expliquem l'evolució demogràfica de la regió de Tortosa entre mitjan segle XII i el 1900, i la seva relació amb l'agricultura, principal activitat econòmica de la població. Durant tot el període hi hagué un marc institucional estable basat en els usos comunals i especialment en l'aprisió. Distingim dos períodes: un primer, fins al 1700, caracteritzat inicialment per un intens moviment repoblador (segle XIII), amb èxits importants basats en l'agricultura de regadiu i fracassos on l'agricultura era de secà, seguit per un llarg període d'estancament; i un segon període, entre el 1700 i el 1900, d'intens creixement demogràfic i agrícola basat en la intensificació (ampliació del regadiu) i l'especialització (conreu de l'olivera). El resultat serà el predomini d'una petita propietat molt parcel·lada.

La Serra (Vila-rodona). De castrum a masada : pagesia i espai agrari (S. XI-XIV) / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 28 (2024) , p. 25-60 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Inclou apèndix documental.

En aquest article s'estudia un plec de documents dels segles XII-XIV relatius a la partida de la Serra (terme de Vila-rodona) conservats a l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, secció Pia Almoina. Aquesta documentació permet de fer un assaig de reconstrucció de l'espai agrari existent entorn del mas o quadra de la Serra a inicis del segle XIV, identificar els propietaris de les peces de terra i conèixer-ne els llocs de residència.

Biure de Gaià : un cas de repoblament per l'orde de l'Hospital a final del segle XIII (1283) / Josep M. Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 42 (2024) , p. 93-131 : il. (Història medieval) 
Número Homenatge a Pilar Sans i Ollé i a Domènec Corbella Llobet. Notes. Inclou apèndix documental.

Anàlisi del contingut d'un pergamí de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, conservat a l'Arxiu Reial de Barcelona, que enregistra l'establiment que l'orde fa a través del comanador de Cervera el 1283 a vuit emfiteutes a Biure de Gaià, perquè hi basteixin les seves cases, hi facin contínua residència i conreïn les terres que els són concedides. S'exposen les condicions de tinença d'aquestes terres i la situació jurídica i econòmica que se'n deriva.

Historia de la guerra social de los Remensas / Francisco Monsalvatje y Fossas
Monsalvatje i Fossas, Francesc


Olot : Impr. y Libr. de Jaun Bonet, 1906
447 p., [2] f. de làm. ; 22 cm (Colección diplomática del Condado de Besalú, 13) 
Referències bibliogràfiques.

Els Murs de Boratosca pertanyen a la cultura agrària dels artigatges / Josep M. Mallarach
Mallarach i Carrera, Josep Maria


En: L'Olotí, Núm. 209 (1983) , p. 4

Una Concòrdia entre Clarà i la Pobla de Montornès / Jordi Morant i Clanxet
Morant i Clanxet, Jordi


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 2 (1980) , p. 141-146
Notes a peu de pàgina.

Los Establecimientos del real patrimonio en el siglo XVIII : los ejemplos de los monasterios de Poblet y Scala-Dei / Antonio Jordá Fernández
Jordà i Fernàndez, Antoni M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 2 (1980) , p. 159-171
Notes a peu de pàgina.

Labradores sense terra i jornaleros propietaris? : etiquetes i categories analítiques en l'estudi de l'estructura agrària de la regió de Girona a finals de l'Antic Règim / Per Josep Mas Ferrer
Mas Ferrer, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 82 (2023) , p. 69-94
Notes a peu de pàgina. Resums i títols en catalá i anglès.

L'objectiu d'aquest article és oferir una impressió de l'estructura agrària del camp gironí a finals del segle XVIII a partir de l'anàlisi comparada de les dades que ens ofereixen el cens de Floridablanca de 1787 i la Llista de l'Armament de 1795. Els resultats suggereixen que la pagesia de mas, emblema de la Catalunya Vella, ja amb prou feines representava el 10 [per cent] de la població agrícola. Jornalers, masovers i (sobretot al litoral vitícola) petits propietaris de lots de terra, que no arribaven a formar un mas, constituïen els col·lectius hegemònics de l'època. D'altra banda, les diferències en les etiquetes emprades per una i altra font ens convida a reflexionar sobre les possibilitats però també els riscos a l'hora d'establir categories analítiques a partir de les evidències empíriques recopilades.

Diferents procesos d'accés a la propietat (Propietat al Delta aplicat al terme de la Ràpita i Poble Nou) / M. José Joaquín Rodríguez
Joaquín Rodríguez, M. José


En: Ràpita : Revista Mensual d'informació local. Any XLI, Núm. 489 (març 2000), p. 32-33 : il.

Diferents procesos d'accés a la propietat (Propietat al Delta aplicat al terme de la Ràpita i Poble Nou) / M. José Joaquín Rodríguez
Joaquín Rodríguez, M. José


En: Ràpita : Revista Mensual d'informació local. Any XLI, Núm. 488 (febrer 2000), p. 32-33 : il.

Diferents procesos d'accés a la propietat (Propietat al Delta aplicat al terme de la Ràpita i Poble Nou) / M. José Joaquín Rodríguez
Joaquín Rodríguez, M. José


En: Ràpita : Revista Mensual d'informació local. Any XLI, Núm. 487 (gener 2000), p. 22-24 : il.

L'Orde dels propietaris des de la Restauració a la Guerra Civil : 1875-1936 / Josep Sánchez Cervelló
Sànchez i Cervelló, Josep


En: 134695 II Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 1, 2 i 3 de desembre de 2000. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, 2003. p. 69-87

Manifestacio del dret assisteix á la vila y barris de la Bisbal, diocesi de Gerona, en la pretencio te contra la part forana dels pagesos y altres del terme de dita vila representada al Ilustrissim y Reverendissim Senyor Bisbe de Gerona, senyor y barò de ditas vila y terme y per sa comissio al Magnifich Jacinto Dou, Dr. en drets y ciutadá honrat de Barcelona son meritissim consulent

Ajuntament de la Bisbal d'Empordà.


Barcelona : per Iaume Surià ..., 1698
[36] p. ; 30 cm
Port. orlada i caplletra orn. Text signat per Juan Marmer i Anton de Potau. Precedeix el tít. la invocació: "Iesus, Maria, Ioseph".

Terra, protoindústria i població a Igualada, c. 1680-1829 : una via catalana de transició al capitalisme? / [ressenya de] Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 81 (2022) , p. 177-180 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Terra, protoindústria i població a Igualada, c. 1680-1829 : una via catalana de transició al capitalisme? / Julie Marfany. Girona : AHR, 2020

Terra de ceps : especialització vitivinícola i món rabassaire a les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès al segle XIX / [ressenya de] Raimon Soler-Becerro
Soler i Becerro, Raimon


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 81 (2022) , p. 181-183 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Terra de ceps : especialització vitivinícola i món rabassaire a les comarques de l'Anoia i l'Alt Penedès al segle XIX. Josep Colomé-Ferrer : Publicacions de l'Abadia de Montserrat : Ajuntament d'Igualada, 2019

D. Juan Phelipe de Castaños ... intendente del Exercito y Marina de Cathaluña ..., Por quanto en el pleyto que en el tribunal de esta Intendencia se sigue entre partes de los regidores del lugar de Serra de la una, y de los de Ullastret de la otra, por la de estos ultimos en veinte y cinco de febrero ultimo se presentó el pedimiento siguiente ..., Domingo Mozes poder haviente de los regidores del lugar de Ullastret en autos con Francisco Comas del Brugar, que lo es de los regidores de Serra, y otros digo, Que à causa de no abtenerse los particulares de este lugar de pescar en el lago nombrado estany de Ullastret, ni de hazer pazer por sus ganados las yervas se ciran en las tierras y aguaferos de pertinencias de este ...

Superintendència General de Catalunya.


Barcelona? : [s.n.], [1774?]
[4] p. ; 31 cm
Edicte datat a Barcelona el 24 de març de 1774. Tít. obtingut de l'epígraf i les primeres línies de text.

El Conreu del Broi a la cinquena (II) / Antònia Serres Buenaventura
Serres Buenaventura, Antònia


En: Fatumer : revista de l'Associació Cultural Pi del Broi. Pinell de Brai, núm. 93 (octubre 2019), p. 6-8 : il. (La nostra terra) 

La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) : demografia, societat i economia / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


Benicarló : Onada edicions, 2020
462 p. : il. ; 21 cm (La Barcella. Sèrie Minor, 7) 
Bibliografia.
ISBN 9788418634086

La Batllia de Miravet era un senyoriu de l'Orde de l'Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l'Aragó. Va ser una zona estratègica i d'importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII. A través del buidat de fonts parroquials i la seva anàlisi s'ha establert l'evolució demogràfica d'aquest espai, mai estudiat des d'aquest format. L'estudi socioeconòmic s'ha centrat en les fonts procedents de l'Orde, per mostrar l'evolució de les rendes senyorials, les formes de propietat i l'evolució de la producció. La Batllia va seguir les tendències generals dels segles XVII i XVIII, amb un 1600 inestable, marcat per l'expulsió dels moriscos i els efectes de les guerres dels Segadors i de Successió, que van trencar els moments de recuperació. El segle XVIII seria un període de clara expansió, especialment a partir de 1750. La població va augmentar de manera continuada, generant un dels creixements més importants de Catalunya. L'evolució econòmica també va viure un desenvolupament a l'alça de l'agricultura, la ramaderia i la producció. Fets que van generar un augment de la renda senyorial, una expansió dels espais de cultiu i un creixement dels nuclis urbans. Agents externs ho van aprofitar per monopolitzar part del benefici a través d'arrendaments. Una situació general que les guerres napoleòniques van fragmentar a inicis del segle XIX marcant la fi del règim senyorial. (Editorial).

Territori i poders tradicionals / [Lluís Navarro Miralles]
Navarro i Miralles, Lluís J.


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 15- 23

Peasant Servitude in Mediaeval Catalonia / Paul Freedman
Freedman, Paul Harris


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 6 (2013) , p. 33-43
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

The essay looks at the late-mediaeval serfs in Catalunya Vella who were known as remences, peasants tied to the land they occupied and to their lords by the necessity to redeem themselves from servitude in order to obtain the freedom to move away. They also were subject to what were considered degrading payments known as mals usos (bad customs). The way such a condition came about, the reason it affected only part of the Principality of Catalonia and the origins of the remences revolt of 1462-1486 are the main topics of the article.