El Canal Auxiliar d'Urgell / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 3-30 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Ara, després de fer una nova recerca, tornem a tractar de nou el tema del Subcanal o Canal Auxiliar de l'Urgell, amb aportacions sobre el primer intent per fer el subcanal, projecte que va fer l'enginyer Domènec Cardenal (1896-1898), les relacions de la Canadenca amb la Societat Canal d'Urgell i l'evolució de les obres de la seva construcció al llarg dels anys 30 del s. XX.

Jocs Florals a Bellpuig, el 1953. Materials / per Ramon Miró Baldrich
Miró i Baldrich, Ramon


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 31-58 : il.
Notes a peu de pàgina.

Fa poc més d'un any que, un dia, parlant amb els familiars i en bona part convilatans Jaume Barrull i Neus Castellví, em van dir que, de la biblioteca de l'oncle, el canonge Salvador Castellví, tenien una colla de treballs que havien estat presentats als Jocs Florals de Bellpuig, celebrats l'any 1953, en ocasió del Retorn del sant Crist, de Bormio (en realitat, la portada de la nova imatge, realitzada pel professor i escultor Jaume Perelló a Bormio, a semblança de l'antic santcrist, que fou cremat l'any 1936). Van oferir de passar-me'ls per si en volia parlar i és aquest el motiu del present treball.

Els Fets d'octubre de 1934 al Pla d'Urgell / Francesc Rebolledo i Bonjoch
Rebolledo i Bonjoch, Francesc


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 59-68 : il.
Notes a peu de pàgina.

Els fets d'octubre va ser un episodi protagonitzat pel president Lluís Companys, quan, el 6 d'octubre de 1934, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola a causa de la constitució, el 4 d'octubre, d'un govern de la República espanyola en què entrava a formar part la CEDA, partit de dretes i que alguns consideraven antirepublicà i antiautonomista. El govern de la Generalitat ho va considerar un perill per l'estatut català, i en concret per la llei de contractes de conreu, que enfrontava el govern de Catalunya amb el govern central espanyol. A Barcelona va tenir un caràcter bàsicament polític, però en d'altres ciutats catalanes com Lleida, Girona, Vilanova i la Geltrú etc. va tenir un doble caràcter: social i nacional català L'única resistència armada a l'exèrcit espanyol va ser al local de Barcelona del CADCI.1 El CADCI2 era una entitat important, amb més de vint mil associats, estava dirigida per homes d'un catalanisme radical i de tendències revolucionàries. Però la proclamació va fracassar el mateix dia 6 d'octubre, quan el capità general de Catalunya, Domènec Batet4 es va negar a obeir les ordre de Companys, i va treure les tropes al carrer. Conseqüentment van detindre el govern de la Generalitat, els condemnaren a trenta anys de presó, i es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec / Joan Yeguas i Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 69-82 : il.
Notes a peu de pàgina.

Un estruç amb ferradura al bec i el lema llatí formen part d'un emblema heràldic (també conegut com a divisa). Està compost d'una imatge, sovint enigmàtica, i acompanyada per una frase o llegenda (el lema) que ajuda a desxifrar el significat ocult, sovint en clau moral; al final, en clau literària, també acostuma a tenir un text explicatiu o epigrama, que no trobarem en cap dels casos relacionats amb la família dels Cardona de Bellpuig. Per quina raó usen aquest emblema? Intentarem explicar el context d'on sorgeix aquest motiu i el seu significat.

Vida i mort dels molins fariners de la zona del Canal d'Urgell / Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 3-28 : il.
Bibliografia. Inclou annexos.

Els cereals foren dels primers productes conreats des de la revolució neolítica (IX-VIII mil·lennis aC) i tan antics com aquests, foren els utillatges per triturar i moldre el gra per convertir-lo en farina. Els morters de pedra o de fusta varen ésser els primers molins fariners que amb el pas del temps van ser substituïts per molins de moles de pedra. Eren formats per dos blocs de pedra dura o "moles", una d'inferior fixa i una altra superior que girava sobre la primera; el moviment s'aconseguia per diferents mitjans, per la força animal, principalment de rucs i cavalls, per la força eòlica o per la força hidràulica. [VALÈNCIA et alt., 1994, 313:326] ; La majoria eren construïts en sòlids edificis de pedra on hi havia l'obrador per fer la molta i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà o cacau, lloc on hi havia les rodes hidràuliques o rodets. Era habitual que en el mateix edifici hi hagués l'habitatge del moliner o arrendatari. [SEGURA, 2004, 117:126] ; Els molins fariners de la plana de Lleida funcionaven amb la força hidràulica, instal·lats a prop dels rius, rierols i fondalades; van viure situacions diverses marcades per un abans i un després de l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell.

El Literat Carles Àlvarez Gilarran / Ramon Miró Baldrich
Miró i Baldrich, Ramon


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 29-54 : il.
Notes a peu de pàgina.

Violència i repressió a la rereguarda republicana. L'exemple del Pla d'Urgell / Francesc Rebolledo i Bonjoch
Rebolledo i Bonjoch, Francesc


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 55-80 : il.
Notes a peu de pàgina.

El Testament d'Antoni de Cardona i Córdoba, cinquè duc de Sessa (1550-1606) / Jesús Suárez Arévalo
Suárez Arévalo, Jesús


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 81-102 : il.
Notes a peu de pàgina.

Aquest article pretén continuar i aprofundir en l'aproximació als senyors de Bellpuig de l'època moderna que fa uns anys va emprendre Joan Yeguas amb els seus treballs sobre Beatriu Fernández de Córdoba (1523-1553)2 i Lluís II Fernández de Córdoba (1582-1642),3 i a aquests ens remetem per als detalls genealògics.

Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d'Anglesola (1609) / Joan Yeguas Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 103-130 : il.

La família Pocurull va ser una de les més destacades de la plana urgellenca durant l'època moderna. L'historiador bellpugenc Eduard Puig Bordera va localitzar un fons documental sobre aquesta nissaga a l'Arxiu Nacional de Catalunya.1 Els caps de casa es poden definir com mercaders i propietaris rurals, els quals tenien arrels a diferents poblacions de les comarques de Lleida (com Bellpuig, Vilanova de Bellpuig, Arbeca, Tàrrega, entre altres) i que van acabar sent senyors de Fonolleres i la Corbella, així com castlans de la Novella (compartint-ho amb els senyors de Mollerussa).

Un Intent de mecanitzar el treball de batre per part del Sindicat Agrícola de Bellpuig (1920) / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 36 (2022) , p. 3-6 : il.

Durant els primers decennis del segle XX, a Catalunya, els treballs agrícoles van ser objecte d'una important transformació, ocasionada, principalment, per la mecanització de les feines del camp. Una activitat que resultava lenta i feixuga era la de batre la collita dels cereals, portada a terme a l'era amb l'auxili d'un animal i diversos estris. L'aparició de la màquina de batre va representar un avanç important: reduïa el temps i estalviava esforços. No és estrany, doncs, que, l'any 1920, el Sindicat Agrícola de Bellpuig es proposés adquirir una d'aquestes màquines, la qual havia de ser destinada a batre el producte de les collites dels socis.

La Portada d'aigües a Tàrrega (1893-1899) / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 36 (2022) , p. 7-24 : il.
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

La Confraria del Roser i les cançons de pandero a Castellnou de Seana durant l'Edat Moderna / Ramon Miró Baldrich
Miró i Baldrich, Ramon


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 36 (2022) , p. 25-44 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix.

Estudi sobre la toponímia de Mollerussa / Francesc Rebolledo i Bonjoch
Rebolledo i Bonjoch, Francesc


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 36 (2022) , p. 45-60 : il.
Bibliografia.

En el cas de Mollerussa, que és l'objectiu del present estudi, la primera menció històrica data del 26 de juny de 1079, quan els comtes de Barcelona Berenguer Ramon i Ramon Berenguer -ambdós germans- fan donació d'una sèrie de territoris ben delimitats, citen per exemple com es pot observar s'hi enclou Mollerussa, però se l'anomena "Mulieruciam." en una forma llatinitzada; el català ja existia però encara no havia quallat en l`àmbit jurídic i administratiu, que encara utilitzava el llatí.

La Nissaga dels Arnaldo i la vila de Bellpuig / Manuel Roure i Arnaldo
Roure i Arnaldo, Manuel


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 36 (2022) , p. 61-88 : il.
Bibliografia.

Sobre Anna de Cardona, marquesa d'Ardales i comtessa de Teba (1542-1624) / Jesús Suárez Arévalo
Suárez Arévalo, Jesús


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 36 (2022) , p. 89-98 : il.
Notes a peu de pàgina.

L'objectiu d'aquest treball és fer un apropament a la vida, les relacions familiars i la situació econòmica d'Anna de Cardona, la qual, malgrat ser una de les protagonistes de la incorporació de la Casa de Somma a la de Baena, ha passat pràcticament desapercebuda pels historiadors fins a dates recents.

Record gràfic (II) d'alcaldes de la vila de Bellpuig / Jaume Torres Gros
Torres i Gros, Jaume


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 36 (2022) , p. 99-110 : il.
Inclou apèndix gràfic amb retrats dels alcaldes.

Aquest recull el faig per recordar el pas per la Casa de la Vila de totes aquelles persones que es dedicaren específicament als afers de la població durant diferents èpoques: els alcaldes o batlles coneguts per constitucionals entre 1841 i 1931; els republicans entre 1931 i 1938; els de la dictadura 1939 fins el 1979; i els democràtics, de 1979 fins a l'actualitat.

Fragments d'art : una icona al Palau d'Anglesola, l'escultor Escarpenter, una col·lecció a Vilagrassa i pintures a Bellaguarda / Joan Yeguas i Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 36 (2022) , p. 111-130 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

Conflictes del Canal d'Urgell (1853-1963) / per Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 35 (2021) , p. 3-18: il.
Bibliografia.

La Poesia de Ramon Saladrigues Oller. / per Ramon Miró i Baldrich
Miró i Baldrich, Ramon


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 35 (2021) , p. 19-48: il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

La Repressió franquista al Pla d'Urgell / per Francesc Rebolledo i Bonjoch
Rebolledo i Bonjoch, Francesc


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 35 (2021) , p. 49-78: il.
Notes a peu de pàgina.