Falsos mites al Pla d'Urgell / Joan Yeguas Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 9-22 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present estudi és un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània de les coses, la qual agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs similars a nivell local, però centrats en temes artístics i/o etimològics.

El Cervell de gat i el Pla de la Serra / Antoni Mayoral Arqué
Mayoral Arqué, Antoni


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 23-29 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El cervell de gat i l'erosió diferencial del riu Corb són els principals responsables de la forma tabular dels tossals que formen la Serra (Pla d'Urgell). La capa de cervell de gat ha implicat la constitució de sòls molt secs, permeables i poc aptes per a l'agricultura, els quals s'han definit com a sòl petrocàlcic (sèrie Seana). La vegetació natural més adaptada a aquest tipus de substrat està constituïda pel carrascar i les seves comunitats de substitució. Sobre els bocins de cervell de gat s'hi fa una considerable diversitat de líquens crustacis i també hi creixen algunes espècies de molses i algues. Sota el cervell de gat hi viuen un bon nombre d'animals invertebrats i alguns lacèrtids. Des de temps antics, la relació dels humans amb el calitx ha estat intensa.

El Poblament al Pla d'Urgell a l'Edat del Bronze Ple i el Grup del Segre-Cinca I-III (circa 2000-775 cal. a.n.e.). Síntesi del coneixement actual i noves troballes arqueològiques / Montse Baiges Minguella, Josep Gallart Fernández, Antoni Llussà Guasch
Baiges Minguella, Montse


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 39-54 : il. (Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El Pla d'Urgell s'està revelant com un territori habitat al llarg de tota la història, igual que la resta de la regió de Ponent i Catalunya, gràcies a les darreres investigacions que comencen a superar la manca de recerca arqueològica crònica a la comarca. En aquest treball fem un estudi de l'estat de la qüestió dels assentaments ja documentats a l'Edat del Bronze (circa 2000-775 cal. a.n.e.), l'actualització dels coneixements que tenim d'aquesta cronologia a partir de la revisió dels materials del Pla d'Urgell continguts en el fons del Museu de Lleida i en el Museu de la Prehistòria d'Artesa de Lleida, i d'altres que estan mans de particulars, i la publicació de jaciments inèdits d'aquests períodes descoberts a la comarca.

La Societat Canal d'Urgell durant la Guerra Civil (1936-1939) / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 89-109 (Estudis) 
Resums en català i anglès.

Un cop començada la guerra, el 18 de juliol de 1936, els empleats de Canal d'Urgell es constituïren en sindicat i el gestionaren. Al febrer de 1937 el Canal va passar a mans de l'Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). A l'abril de 1938 els canals i les quatre séquies es convertiren en la primera línia de resistència per fer front a l'enemic. El 1939, a la fi de la guerra, les lleres, les banquetes i la majoria de construccions del Canal estaven destruïdes.

Les Festes del Pla d'Urgell / Marta Rallo Arnau, Jordi Cebolla Mor
Huguet Dalmau, Bernat


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 141-147 : il. (Estudis) 
Resums en català i anglès.

Catalunya és un territori on se celebren moltes festes, però han anat canviant amb el temps. El Departament de Cultura vol deixar constància de quin és l'estat actual del patrimoni festiu al territori. Per aquest motiu, l'any 2022 es va fer l'actualització de l'Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya a set comarques, una de les qual va ser el Pla d'Urgell. L'objectiu de la recerca va ser fer un recull quantitatiu i qualitatiu des d'un punt de vista antropològic de tots els elements festius dels municipis i pobles agregats de la comarca. Per aconseguir-ho es van realitzar entrevistes semiestructurades a actors principals de les festivitats. Durant la recerca es va fer una recollida de fins a 194 elements festius.

El Presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d'Urgell / [ressenya] Bernat Huget
Huguet Dalmau, Bernat


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 157-158 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Presidi de Montclar. Els reclusos i la construcció del Canal d'Urgell / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró. Lleida : Pagès, 2022

Activitats del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà : juny 2023 - maig 2024 / Centre de Recerques del Pla d'Ugell Mascançà

Centre de Recerques Mascançà del Pla d'Ugell.


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 165-168 (Crònica) 

El Canal Auxiliar d'Urgell / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 3-30 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Ara, després de fer una nova recerca, tornem a tractar de nou el tema del Subcanal o Canal Auxiliar de l'Urgell, amb aportacions sobre el primer intent per fer el subcanal, projecte que va fer l'enginyer Domènec Cardenal (1896-1898), les relacions de la Canadenca amb la Societat Canal d'Urgell i l'evolució de les obres de la seva construcció al llarg dels anys 30 del s. XX.

Els Fets d'octubre de 1934 al Pla d'Urgell / Francesc Rebolledo i Bonjoch
Rebolledo i Bonjoch, Francesc


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 59-68 : il.
Notes a peu de pàgina.

Els fets d'octubre va ser un episodi protagonitzat pel president Lluís Companys, quan, el 6 d'octubre de 1934, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola a causa de la constitució, el 4 d'octubre, d'un govern de la República espanyola en què entrava a formar part la CEDA, partit de dretes i que alguns consideraven antirepublicà i antiautonomista. El govern de la Generalitat ho va considerar un perill per l'estatut català, i en concret per la llei de contractes de conreu, que enfrontava el govern de Catalunya amb el govern central espanyol. A Barcelona va tenir un caràcter bàsicament polític, però en d'altres ciutats catalanes com Lleida, Girona, Vilanova i la Geltrú etc. va tenir un doble caràcter: social i nacional català L'única resistència armada a l'exèrcit espanyol va ser al local de Barcelona del CADCI.1 El CADCI2 era una entitat important, amb més de vint mil associats, estava dirigida per homes d'un catalanisme radical i de tendències revolucionàries. Però la proclamació va fracassar el mateix dia 6 d'octubre, quan el capità general de Catalunya, Domènec Batet4 es va negar a obeir les ordre de Companys, i va treure les tropes al carrer. Conseqüentment van detindre el govern de la Generalitat, els condemnaren a trenta anys de presó, i es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

L'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell / Josep Jordana Sauret
Jordana Sauret, Josep


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 46 (desembre 2023), p. 18-19 (L'arxiu) 

Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà / Toni Solé Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 45 (juny 2023), p. 4-5 : il. (Coneguem els centres d'estudis) 

El Poblament entre el Neolític i l'Edat del Bronze Antic al Pla d'Urgell. Síntesi del coneixement actual i noves troballes arqueològiques / Montse Baiges Minguella, Josep Gallart Fernández, Antoni Llussà Guasch
Baiges Minguella, Montse


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 41-56

Malgrat la manca de recerca arqueològica crònica a la comarca del Pla d'Urgell, gràcies a les darreres investigacions s'està revelant com un territori habitat al llarg de tota la història, com la resta de les terres de Ponent. En aquest estudi ens centrem en el Neolític, el Calcolític i l'Edat del Bronze Antic, des dels primers pagesos i ramaders fins la consolidació de la metal·lúrgia del bronze a Ponent. En aquest article, realitzem un estat de la qüestió dels assentaments ja documentats d'aquestes cronologies, a partir dels jaciments recentment descoberts i publicats.

El Projecte de construcció del Canal d'Urgell d'Antoni Cellers Azcona i el presidi del Tossal (1823-1834) / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 57-72

Entre els anys 1823 i 1834 es va elaborar el projecte de Canal d'Urgell i se'n van arribar a començar les seves obres. Es coneixia com el Canal de Fernando VII i havia de servir per regar la plana urgellenca. L'autor del projecte va ser Antoni Cellers. Va ser rectificat per Antoni Prat. La direcció facultativa de l'obra es va encarregar a José Cortines Espinosa. El 8 de juny de 1832 s'inauguraven solemnement les obres. Per realitzar-les es va construir un presidi al poble del Tossal, prop d'on es va situar la presa. L'any 1832 una terrible epidèmia de febres va fer estralls entre els treballadors, els presidiaris i la tropa que els custodiava. Això, juntament amb l'esclat de la I Guerra Carlina i un estat immers en la inestabilitat, la corrupció i la ruïna econòmica, li van donar el cop definitiu. Amb documentació inèdita donem a conèixer aquest projecte que va deixar de banda la idea de convertir el Canal d'Urgell en un canal de reg que també fos navegable, per centrar-se en un projecte més realista de canal simplement de reg.

L'Expressió associativa de la societat civil de la comarca del Pla d'Urgell, de finals del segle XIX al segle XXI (segona part) / Pere Solà
Solà i Gussinyer, Pere


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 83-96

L'article, que s'ha publicat en tres números de la revista, vol descriure i analitzar en sinopsi l'evolució de les xarxes de sociabilitat organitzada a la comarca del Pla d'Urgell des d'entrat el segle XIX fins a l'actualitat. Les fonts administratives, periodístiques o literàries informen d'entitats locals, que han existit, s'han proposat d'existir o existeixen. Partint de la realitat local i comarcal, l'estudi planteja la necessitat d'estudiar el rol de l'associacionisme voluntari en l'eclosió i l'afermament de nous moviments socials i en la vida de les comunitats rurals.

Ressenyes / Francesc Foguet Boreu, Bernat Huguet Dalmau, Jordi Bonilla Perera
Foguet i Boreu, Francesc


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 153-159 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Allà m'esperava la guerra. Memòries d'un republicà / Jaume Domenjó : Publicacions de la Universitat Jaume I ; Universitat de Lleida, 2023
. El petit blanc / Rafel Panadés. Lleida : Pagès Editors, 2022
. Cançons entre bancals / Jordi Bonilla : La Boira, 2021
. Tendencia al desastre / Aïda Fontova : Letrame, 2021

Responsabilitat Social Corporativa de les empreses del Pla d'Urgell / Aina Pujol Mercè
Pujol Mercè, Aina


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 163-166 (Premis Treball de Recerca Mascançà) 

En aquest treball s'explica què és i en què consisteix la responsabilitat social corporativa (RSC), la seva història, les seves diferents formes, la importància de ser socialment responsable per a les empreses i s'hi analitzen algunes de les empreses més importants i conegudes del Pla d'Urgell per saber si ho són, entre moltes altres coses.

Activitats del Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà : juny 2022 - maig 2023 / Centre de Recerques del Pla d'Ugell Mascançà

Centre de Recerques Mascançà del Pla d'Ugell.


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 167-169 (Crònica) 

Investigaciones sobre flora i fauna de la Baja Segarra : pro fomento de los estudios locales / por José J. Piquer y Jover
Piquer i Jover, Josep Joan


En: Ilerda. Lérida, núm. XXVII-XXVIII (1963-1965) , p. 175-187 (Botánica) 
Bibliografia.

Vida i mort dels molins fariners de la zona del Canal d'Urgell / Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 3-28 : il.
Bibliografia. Inclou annexos.

Els cereals foren dels primers productes conreats des de la revolució neolítica (IX-VIII mil·lennis aC) i tan antics com aquests, foren els utillatges per triturar i moldre el gra per convertir-lo en farina. Els morters de pedra o de fusta varen ésser els primers molins fariners que amb el pas del temps van ser substituïts per molins de moles de pedra. Eren formats per dos blocs de pedra dura o "moles", una d'inferior fixa i una altra superior que girava sobre la primera; el moviment s'aconseguia per diferents mitjans, per la força animal, principalment de rucs i cavalls, per la força eòlica o per la força hidràulica. [VALÈNCIA et alt., 1994, 313:326] ; La majoria eren construïts en sòlids edificis de pedra on hi havia l'obrador per fer la molta i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà o cacau, lloc on hi havia les rodes hidràuliques o rodets. Era habitual que en el mateix edifici hi hagués l'habitatge del moliner o arrendatari. [SEGURA, 2004, 117:126] ; Els molins fariners de la plana de Lleida funcionaven amb la força hidràulica, instal·lats a prop dels rius, rierols i fondalades; van viure situacions diverses marcades per un abans i un després de l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell.

Violència i repressió a la rereguarda republicana. L'exemple del Pla d'Urgell / Francesc Rebolledo i Bonjoch
Rebolledo i Bonjoch, Francesc


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 55-80 : il.
Notes a peu de pàgina.