Noves descobertes megalítiques al Baix Empordà : els menhirs del mas Rosselló i del Puig de la Creu del Castellar (Calonge) / Xavier Niell, Lluís Pallí i Carles Roqué
Niell Ciurana, Xavier


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 13-23 : il. (Estudis) 
Bibliografia.

Es descriuen dos menhirs inèdits del massís de les Gavarres, ambdós situats al terme municipal de Calonge. Un d'aquests, el del puig de la Creu del Castellar, va ser redreçat l'any 2014. L'altre encara resta ajagut. També es fa esment de la pedra del camí de les Sorres, al massís de l'Ardenya, dins el terme municipal de Sant Feliu de Guíxols, que molt probablement correspon a una fita d'època històrica.

Antoni Salelles, mercader de Sant Feliu de Guíxols, noliejador d'una nau al port de Cotlliure (1404) / Pere Roura i Sabà i Pep Vila
Roura i Sabà, Pere


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 25-37 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou transcripció del document.

Editem anotat un contracte de noliejament del mercader de Sant Feliu de Guíxols Antoni Salelles. L'any 1404 va contractar una nau a Cotlliure que portava diverses mercaderies amb destinació a l'illa de Rodes. La nostra recerca ens ha permès trobar altres documents sobre aquest comerciant i mercader que arriscava béns, diners i la pròpia vida en els seus periples per la Mediterrània. Entre 1407 i 1408 fou segrestat per un grup de pirates a l'illa de Sardenya.

Pesca i consum de corall a Torroella de Montgrí al segle XVII / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 39-57 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou apèndix documental.

La pesca del corall a l'Estartit i a les illes Medes al segle XVII està perfectament documentada amb l'existència de contractes entre particulars i pescadors corallers. La universitat de Torroella de Montgrí, al seu torn, va regular-ne l'extracció amb la intenció de fer-ne pagar impostos i d'excloure'n els corallers forasters. En paral·lel, el consum del corall estava ben estès entre la població torroellenca, amb tota classe de joies, tot i que la seva producció no es feia a nivell local. Els inventaris, testaments i capítols matrimonials ens aporten dades prou significatives de la presència de collarets, rosaris, figues i branques en moltes llars i de regals que feien les dones a les santes, en especial a santa Caterina.

La Primera segregació de la Vall d'Aro (1822-1823) / Jordi Curbet Hereu
Curbet i Hereu, Jordi


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 59-73 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou apèndix documental.

Durant el període del Trienni Liberal (1820-1823) Castell d'Aro protagonitzà el primer intent de segregació de l'antic Ajuntament de la Vall d'Aro amb el beneplàcit de la Diputació provincial. Tot i que en un primer moment aquest procés no comptà amb l'aprovació de les altres parròquies de la Vall d'Aro, durant uns mesos de l'any 1823, Castell d'Aro i Santa Cristina d'Aro funcionaren de facto com dos municipis independents. A causa d'un fet inesperat, aquest procés es va estroncar, però va servir de base per a la futura separació dels dos municipis l'any 1858.

Una Companyia de teatre professional de Sant Feliu de Guíxols al segle XIX (1846) / Jordi Bautista Parrra
Bautista i Parra, Jordi


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 75-93 : il. (Estudis) 
Bibliografia i fonts. Inclou apèndix documental amb la transcripció del document.

L'article dona a conèixer una companyia de teatre formada a Sant Feliu de Guíxols l'any 1846 a partir d'un contracte signat davant notari. A l'article es comenten alguns aspectes de la companyia, s'aporta informació dels actors i les actrius que en van formar part i es transcriu el document notarial original.

Marina Genís Casanovas (1909-1994) : una pianista de Palafrugell en una orquestra de ball el 1931 / Jaume Nonell Juncosa
Nonell i Juncosa, Jaume


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 95-113 : il. (Estudis) 
Bibliografia.

La presència d'una intèrpret, no vocalista, en una formació orquestral -especialment les que es dedicaven a fer ball, cobles i cobles orquestra incloses- va ser un cas excepcional des del segle XIX fins gran part del XX, circumstància que, en menor mesura, encara perdura avui dia. Les formacions gironines, però també les de la resta del país, estaven formades per homes. Les dones instrumentistes hi van ser amb comptagotes. Marina Genís va ser una de les primeres a trencar aquesta norma no escrita. Ja l'any 1931 va entrar en una orquestrina davant la sorpresa del públic que, a Palafrugell, no ho havia vist mai. Només hi havia el precedent de Camil·la Lloret, pianista pocs anys abans a Figueres. La incipient presència de les dones en orquestres de ball va començar cap als anys trenta, després de la proclamació de la Segona República i amb l'assoliment, entre molts d'altres, del dret de les dones a votar, procés que es va estroncar del tot en acabar la guerra amb la dictadura franquista.

Els Observatoris de la guerra civil espanyola a la Costa Brava centre / George Melis i Alícia Genís
Melis, George


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 117-143 : il. (Estudis) 
Bibliografia i fonts de recerca.

Després dels primers atacs dels creuers nacionalistes Canàries, Balears i Cervera a la costa catalana al principi de la Guerra Civil Espanyola, l'exèrcit republicà va construir tota una defensa costanera atesa la possibilitat d'una invasió per part de l'exèrcit nacionalista. Un factor clau d'aquesta defensa va ser l'observació des de la costa catalana. Aquest estudi detalla l'observació de la part central de la Costa Brava .

Josep Barris i Buixó : de les suredes de les salines i l'Albera a les Gavarres / Albert Juanola Boera
Juanola i Boera, Albert


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 145-197 : il. (Estudis) 
Index onomàstic. Bibliografia.

L'Alt i el Baix Empordà, amb paratges farcits de mates de suro, han estat comarques vinculades econòmicament i socialment a la indústria surera per l'origen, coneixement, producció i comercialització del seu producte cabdal, el tap. En aquest article tractem sobre la figura i trajectòria industrial, familiar, social i política d'un personatge central d'aquesta activitat tradicional, Josep Barris i Buixó, situant-lo en el seu temps, en la seva confluència familiar i en el seu entorn surotaper.

L'Aeròdrom 318 de Canet de la Tallada / Aleix Guàrdia Bahí
Guàrdia Bahí, Aleix


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 199-215 : il. (Estudis) 
Fonts i bibliografia.

L'aeròdrom de Canet de la Tallada va ser habilitat per l'aviació republicana a partir del mes d'abril de 1938 per als avions de l'Esquadra 7 del Grup 71 de Defensa de Costes. La seva història acaba entre el gener i el febrer de 1939. L'estudi dels documents i les entrevistes orals realitzades són les eines principals de treball. Aquest article vol ser una aproximació seriosa i objectiva que permeti contextualitzar la documentació existent d'aquest espai històric del Baix Empordà.

Quaranta anys de la presentació del primer volum de les publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà / Francesc Aicart Hereu, Joan Vicens i Tarré
Aicart i Hereu, Francesc


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 219-229 : il. (Recordatoris) 
Adaptació de la presentació realitzada a Sant Feliu de Guíxols el 19 de novembre de 2022. Bibliografia.

"L'Institut haurà reixit si la seva tasca és durable i valuosa" : la implicació de Lluís Esteva a l'IEBE / Jordi Vivo Llorca
Vivo i Llorca, Jordi


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 231-237 : il. (Recordatoris) 
Bibliografia.

In Memoriam Montserrat Darnaculleta Poch : (Calonge, 7 setembre 1930 - 25 març 2023) / Jaume Aymar Ragolta
Aymar i Ragolta, Jaume


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 42 (2022) , p. 239-241 : il. (Recordatoris) 

La Batalla pel conreu de l'arròs a l'Empordà, 1704-1767 / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 13-71 : il. (Estudis) 

A mitjan segle XVIII el conreu de l'arròs assoleix el seu màxim a l'Empordà, una extensió de terra que va de Pals a l'Armentera. D'aigua no en falta. Dos rius, el Ter i el Daró, una munió de sèquies i canals i els aiguamolls, en les zones més properes al mar, garanteixen la inundació dels camps dedicats al conreu d'una gramínia que dona millors rendiments que el blat. Un conreu ja consolidat al segle XV, però no exempt de dificultats. La més greu, el paludisme. Durant el segle XVIII els enfrontaments entre partidaris del conreu i opositors és constant. La salut, però també les compensacions econòmiques que han de rebre els municipis afectats, són al centre del debat. La Reial Audiència es veu constantment obligada a intervenir-hi. Al final proposa una solució amb voluntat d'arreglar el tema definitivament: l'elaboració d'un reglament que organitzi per torns l'ús del territori destinat al cultiu de l'arròs.

La Producció de terrissa a les gavarres : una anàlisi des de l'arqueologia del paisatge / Esther Travé Allepuz, Joan Vicens i Tarré
Travé Allepuz, Esther


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 73-103 : il. (Estudis) 

La producció de terrissa ha estat una activitat econòmica fonamental en nombrosos centres a l'entorn del massís de les Gavarres, a les comarques del Baix Empordà, el Gironès i la Selva; progressivament extingits al llarg dels segles XIX i XX. Encara avui ho és en centres emblemàtics com a Bisbal o Quart. En el treball que presentem volem reflexionar sobre aquesta activitat productiva des d'una perspectiva arqueològica i donar a conèixer alguns resultats preliminars d'una recerca centrada en l'estudi de les transformacions dels processos de producció i dels mecanismes de distribució i consum de terrissa en un marc diacrònic que arrela a l'edat mitjana i perviu fins a l'actualitat. En aquest sentit, les eines i mètodes propis de l'arqueologia del paisatge ens permeten aproximar-nos a la producció de terrissa en aquest territori des d'una perspectiva històrica renovada i en un marc de recerca pluridisciplinàriadistribució i consum de terrissa en un marc diacrònic que arrela a l'edat mitjana i perviu fins a l'actualitat. En aquest sentit, les eines i mètodes propis de l'arqueologia del paisatge ens permeten aproximar-nos a la producció de terrissa en aquest territori des d'una perspectiva històrica renovada i en un marc de recerca pluridisciplinària.

La Dalla que dalla : de la festa del Corpus d'Ais de Provença a la Dansa de la Mort de Verges (convergències i divergències) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 105-115 : il. (Estudis) 

Molts coneixem la famosa Dansa de la Mort dins dels actes de la processó del Dijous Sant a Verges. L'examen d'un gravat provençal del segle XVIII de la mort amb sa dalla, que podria ser més antic, el darrer entremès que tancava la processó del Corpus a Ais de Provença obliga a establir un diàleg entre les dues figuracions, a matisar fins ara l'anomenat unicum vergelità, a assenyalar-ne convergències i divergències . Us convido a que confronteu més d'un aspecte d'aquestes dues celebracions.

Una Breu consueta de la parròquia de Verges (s. XVIII) / Salvador Vega i Ferrer
Vega i Ferrer, Salvador


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 117-131 : il. (Estudis) 

Interpolat en un llevador de censos que la comanda hospitalera d'Aiguaviva i Sant Llorenç de les Arenes rebia de diverses poblacions del Baix Ter, s'hi troba el text d'una consueta de la parròquia de Verges. Es tracta d'un breu document, redactat als darrers decennis del s. XVIII, que ens aporta informació sobre els drets i obligacions que regien l'activitat dels responsables de dita parròquia en aquella època.

El Terme de la parròquia de Bell-lloc i el Delmari de Reixach / Xavier Niell Ciurana, Lluís Pallí Buxó
Niell Ciurana, Xavier


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 133-179 : il. (Estudis) 

A partir de l'estudi de tot un seguit de documents dels anys 1302-1684 es descriuen i localitzen els límits de la parròquia de Bell-lloc i del delmari de Reixach situat al seu interior (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà).

Protegir, restaurar i conservar : Sant Julià de Boada (Palau-Sator) i la Diputació de Girona / Lluís Bayona, Lluís Buscató, Elisa Llenas, Irene Llusent



En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 181-209 : il. (Estudis) 

Aquest darrer any el Servei de Monuments de la Diputació de Girona, amb el suport de l'Ajuntament de Palau-sator, ha rehabilitat l'església de Sant Julià de Boada, un edifici religiós -fou parròquia del llogaret annex- d'estil preromànic que havia perdut la seva funció religiosa des de finals del segle XVIII. La intervenció restauradora ha consistit, bàsicament, a condicionar el conjunt, reparar-ne la coberta, millorar-ne els tancaments i accessos i restaurar les restes de pintures romàniques que la decoren perquè així es pugui conservar el monument per a les generacions futures com allò que realment és: un document històric de primer ordre.

Rodolf Matas, metge de nissaga guixolenca : apunt biogràfic; vivències de la Guerra Civil / Carles Hervás i Puyal
Hervás i Puyal, Carles


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 211-221 : il. (Estudis) 

El descobriment inesperat d'una petita correspondència entre el cirurgià americà d'origen català Rodolf Matas i la seva germana resident a Sant Feliu de Guíxols durant els anys de la guerracivil ha estat el pretexte per dur a terme aquesta comunicació en la que després d'un breu esbós biogràfic evocarem les seves vivències i els seus records d'aquella època tràgica i turbulenta.

Laura Gallart (Kerwich) : de Palafrugell a Ravensbrück, història d'una supervivent / Marta Gallart i Alsina
Gallart i Alsina, Marta


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 223-231 : il. (Estudis) 

El 2012 l'Arxiu Municipal de Palafrugell, a instàncies de l'Amical de Ravensbrück, aconsegueix descobrir que, sota el nom de la deportada Laura Kerwich, nascuda a Palafrugell, s'amaga en realitat Laura Gallart i Marquès, de qui no se sa absolutament res. El fet que a mitjan 2018 l'Ajuntament dePalafrugell decidís afegir-se al Projecte per homenatjar els deportats nascuts a Palafrugell i ella hi fos inclosa, ens obliga a buscar-ne els descendents i a plantejar-nos per primer cop com i per què aquesta palafrugellenca havia anat a parar a un camp de concentració i què se n'havia fet després de sobreviure-hi. Comença així una recerca tan apassionant com la vida d'aquesta dona senzilla i valenta que, sense voler-ho, es va trobar embolicada en alguns dels fets històrics més importants de la història d'Europa de l'inici del segle XX.