Arqueologia dels fenòmens climàtics : clima i reconstrucció paleoclimàtica a través de l'arqueologia / Georgina Prats
Prats Ferrando, Georgina


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 11-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball posa en relleu la interconnexió entre les societats humanes i el clima per subratllar que l'evolució de la humanitat s'ha desenvolupat en un món caracteritzat per canvis climàtics constants i una inestabilitat inherent. Es destaca la importància de la reconstrucció paleoclimática, que permet entendre les condicions climàtiques del passat i com han influït en el paisatge i les comunitats humanes. En particular, s'expliquen les variacions climàtiques que van tenir lloc durant el cuaternari, inclòs el plistoceno, amb les glaciacions, i l'holocè, amb l'augment gradual de les temperatures mitjanes i la humitat. S'analitzen, a més, les conseqüències del clima passat sobre el medi ambient i els recursos necessaris per a la supervivència humana, i es detallen casos específics, com ara l'abandonament de la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca, presumptament motivat per factors climàtics, i la devastadora rubinada de Santa Tecla que va afectar la ciutat de Tàrrega el 1874, unes situacions que exemplifiquen la complexitat de les interaccions entre els fenòmens climàtics i les societats humanes, i destaquen la importància d'entendre el passat climàtic per afrontar els reptes del present i el futur.

Pagesia i territori al segle XXI / Dr. Martí Boada
Boada i Juncà, Martí


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 35 (primavera 2024), p. 80-85 : il.

Dues veus, un mateix horitzó: la transició energètica al territori. Entrevista a Carles Riba i Pep Salas / Silvia Guillén Navarro
Guillén Navarro, Silvia


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 9-14 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Cada vegada som més, consumim més i exigim més. També quan parlem d'energia. Les nostres fonts habituals són els combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural...) i l'energia nuclear, però aquestes aviat resultaran insuficients. Urgeix, per tant, un canvi en les maneres de produir, distribuir, gestionar i consumir l'energia. Cal un nou model i una nova cultura energètica basada en les energies renovables i locals que posi el focus més enllà, en les futures generacions. Carles Riba i Pep Salas són dues de les veus més autoritzades en matèria d'energia i transició energètica. Es porten 30 anys de diferència i, malgrat pertànyer a dues generacions ben diferents, tots dos aposten per fer aquest canvi abans que sigui massa tard. Aquestes són algunes de les reflexions que hem extret de la conversa pausada que van tenir aquest estiu a la seu del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Marc conceptual sobre energia i territori / Carles Riba Romeva
Riba i Romeva, Carles


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 15-22 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

La crisi energètica i climàtica dels combustibles fòssils assenyala la fi d'una etapa en què es fa ineludible la transició progressiva vers les fonts d'energia renovable. La diferent naturalesa d'aquestes fonts energètiques renovables respecte als combustibles fòssils configura un context de veritable canvi de civilització on els requeriments de territori per a la captació d'energia esdevindran un factor clau. En la part final de l'article s'exposen uns principis de transició energètica i la seva governança.

Col·lapsar o teixir un nou model / Eduard Furró Estany
Furró Estany, Eduard


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 23-30 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Avui vivim immersos en un teixit fortament cohesionat, amb un ordit de comportaments socials i una trama de combustibles fòssils i urani, molt difícil de modificar. Cal canviar la trama per una de fonts renovables i adaptar l'ordit social a aquesta nova trama, tot mantenint l'estabilitat del teixit. I per escometre aquest repte són imprescindibles tres eines clau: 1. Valorar i conèixer molt bé l'abast i els potencials de la nova trama d'energia; 2. Establir i donar a conèixer el paper de cada fil de l'ordit social dins del nou teixit; i 3. Programar la seqüència de substitució de la trama.

Compromís climàtic, transformació econòmica. Una proposta d'agenda climàtica, energètica, amb l'eina de les comunitats energètiques per afavorir la transformació econòmica de la comarca / Joan Herrera
Herrera, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 31-36 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.

L'Ús de la biomassa a Begues / Joan Molina i Molina
Molina i Molina, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 49-50 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Iniciatives socials i comunitàries en matèria d'energia) 

El canvi climàtic és una evidència emparada en proves científiques i dades objectives. La lluita contra aquesta acceleració de l'ordre climàtic ha d'impulsar-se des de tots els organismes institucionals, les empreses, la ciutadania i els ajuntaments. Per aquest motiu, Begues ha estat municipi pioner a Catalunya en projectes de preservació del medi, de foment del reciclatge o de polítiques de sostenibilitat, entre altres. I l'ús de la biomassa com a combustible és un d'aquests projectes.

Vilawatt, el camí cap a un nou model energètic / Encarni García
García, Encarni


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 51-52 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Iniciatives socials i comunitàries en matèria d'energia) 

L'objectiu del projecte Vilawatt va ser posar en marxa l'engranatge per avançar en el procés de transició cap a un nou model energètic que permeti actuar sobre la producció, la distribució, la gestió i el consum de l'energia a la nostra ciutat.

La Transició energètica solar que impulsa l'AMB agafa velocitat al Baix Llobregat / Gil Lladó, Imma Mayol, Anna Romero
Lladó, Gil


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 53-56 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

Durant el mandat 2019-23, l'AMB ha actuat de forma decidida per fer realitat una transició energètica al territori metropolità i, en particular, als municipis del Baix Llobregat que en formen part.

Un Nou model energètic per als catalans / Marta Morera Marcé
Morera Marcé, Marta


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 57-59 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

Catalunya ja ha iniciat la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible, democràtic i participatiu, amb l'objectiu de disposar d'un sistema energètic neutre climàticament l'any 2050.

El repte de la transició energètica : la iniciativa privada i l'ajuda pública / Jordi Carbonell Blázquez, Oscar Miquel Sicilia
Carbonell Blázquez, Jordi


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 60-64 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

El juliol del 2022, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Institut Català de lïEnergia, va adjudicar una subvenció als 41 consells comarcals de Catalunya per a la constitució de les Oficines Comarcals d'Impuls a la Transició Energètica. El Consell Comarcal del Baix Llobregat es va acollir a aquesta subvenció i l'Oficina de Transició Energètica és ara una realitat.

Eficiència energètica a Molins de Rei / Eqip tècnic del PLACC. Ajuntament de Molins de Rei



En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 65 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

L'objectiu del municipi és poder cobrir les necessitats energètiques de tots els equipaments municipals amb energia renovable i, de forma paral·lela, encaminar el sector residencial i empresarial cap a un model energètic més sostenible i que redueixi els efectes del canvi climàtic. Per poder complir tots aquests objectius, el següent pas que es vol dur a terme és la creació d'una oficina de l'energia.

Caminant cap a un futur sostenible^zla transició energètica a Sant Just / Just Fosalva
Fosalva, Just


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 69 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

Les administracions locals tenim un paper clau per impulsar i alhora acompanyar aquest canvi en la ciutadania i en el teixit productiu. A Sant Just ja fa anys que caminem en aquesta direcció, apostant per la reducció de consums, afavorint canvis d'hàbits per a l'eficiència energètica, millorant les instal·lacions existents amb tecnologies més eficients i produint energia renovable, amb instal·lacions solars fotovoltaiques.

Sant Vicenç dels Horts impulsa la transició energètica / Mireia Vergès Rosell
Vergès Rosell, Mireia


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 66 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

L'objectiu final que es contempla en el Pla de Transició Energètica és la reducció del 46 [per cent] del consum energètic al municipi, i la reducció del 57 [per cent] de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Tot plegat, amb una inversió superior als sis milions d'euros.

Transitar de la precarietat a l'autonomia energètica / Claudio Carmona
Carmona, Claudio


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 67 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

El PAESC fixa l'objectiu del 55 [per cent] de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per a l'any 2030 respecte de l'any base (2005), les accions previstes per assolir aquest objectiu i el compromís per avançar cap a la neutralitat climàtica el 2050. Actualment, Cornellà ja ha assolit la reducció del 41 [per cent] de les emissions.

Sant Esteve, en plena transformació energètica / Anna Muns Ulla
Muns Ulla, Anna


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 68 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències locals en matèria d'energia) 

Davant de l'estat d'emergència climàtica actual, Sant Esteve Sesrovires aposta per una transició cap a un model energètic sostenible, neutre en emissions i democràtic, que contribueixi al compliment dels objectius sobre clima i energia fixats per la Unió Europea de cara al 2030 i 2050.

L'Impacte de la mobilitat dels vehicles privats en el medi ambient i la salut humana : el paper del transport públic i la sostenibilitat / Lluís Carrasco Martínez
Carrasco Martínez, Lluís


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 93-95 : il. (Articles) 

El paper del transport públic i els modes sostenibles de mobilitat van ser el motiu de reflexió d'una jornada celebrada el 27 de setembre a Sant Feliu de Llobregat, organitzada per la plataforma Volem el Tram al Pla, amb el suport del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va moderar la jornada el periodista de La Vanguardia David Guerrero. En la meva condició de Delegat de la PTP al Baix Llobregat, m'ha semblat interessant recollir el resum de les intervencions que vam escoltar i ressaltar la importància de l'impacte de la mobilitat dels vehicles privats en el medi ambient i la salut humana.

Coastal adaptation pathways for a changing climate. Ebro delta case [Fitxer informàtic] / Álvaro Polo Cubel ; [dirigit per: Vicente Gracia Garcia, Agustín Sánchez-Arcilla Conejo]
Polo Cubel, Álvaro


2021
Dirigida per: Gracia Garcia, Vicente; Sánchez-Arcilla Conejo, Agustín. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, 2021
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

El delta de l'Ebre és el delta més important de la península Ibèrica, constituint un espai natural amb un gran valor mediambiental, social i econòmic, però que actualment es troba en greu perill a causa del canvi climàtic. A part de la fragilitat de la regió, hi ha una sèrie d'accions i amenaces que augmenten aquesta debilitat, que són principalment les accions antròpiques. La construcció d'embassaments a la part superior reté la majoria de sediments, que haurien de ser transportats de forma natural fins a la desembocadura del riu. A causa d'aquesta retenció, el creixement vertical de la regió s'atura, perdent la seva resistència natural als processos erosius i a l'impacte de les ones, a més de ser més vulnerable a la pujada del nivell del mar (SLR). A més, problemes com l'enfonsament (a causa de la compactació de sediments), la intrusió salina en terres fèrtils, la contaminació de l'aigua dels rius, la degradació biològica i l'eutrofització afecten la qualitat ambiental i la resiliència futura de la zona. Aquest projecte analitzarà amb l'ajut de models matemàtics i de softwares (ArcGIS) quina és la capacitat defensiva actual del delta contra les tempestes (erosió de la platja i impacte d'ones) amb un llarg període de retorn, com va ser el cas de Gloria, a més d'un augment del nivell del mar. Fent això, podrem obtenir els punts calents de la regió deltaica. Aquesta anàlisi es durà a terme per a diferents escenaris socioeconòmics (SSP) i climàtics (RCP) al llarg dels anys, des del 2021 fins al 2100. D'aquesta manera, podrem observar com diferents nivells d'emissions (RCP 2.6 i RCP 8.5) afecten la resistència i la capacitat defensiva natural de la franja costanera, per tal de proposar diferents solucions i vies per a cadascun dels escenaris futurs. Per intentar combatre i eliminar aquestes amenaces, es presenten diferents intervencions, des d'enginyeria dura i suau fins a estratègies naturals per protegir o adaptar el delta a finals del segle XXI.

Al interior: equilibrio entre lo frágil y lo fuerte del Delta del Ebro [Fitxer informàtic] / Maria Amelia López Victor ; [dirigit per: Ioanna Spanou]
López Victor, Maria Amelia


2020
Dirigida per: Spanou, Ioanna. Universitat Politècnica de Catalunya, 2020
1 recurs electrònic
Projecte final de màster. Màster universitari en Paisatgisme (MBLandArch).

El siguiente TFM del Master de Arquitectura de Paisaje (MBLandArch), 2018-2020, se titula con el nombre: "Al interior", equilibrio entre lo frágil y lo fuerte en el Delta del Ebro. Bajo el tema general del Cambio Climático, se realizó una investigación del estado actual en que se encuentra el territorio deltaico en Cataluña, el cual presenta amenazas de hundimiento y/o desaparición de gran parte de su paisaje. Esto, como consecuencia de fuertes tormentas, subidas del nivel del mar y falta de sedimentos que no llegan desde el Rio Ebro. A partir de esta problemática, surge la necesidad de crear un plan maestro y estrategias que busquen soluciones de paisaje, urbanas y de preservar las infraestructuras existentes, para en un futuro evento climático no deseado, las poblaciones existentes allí, así como los productores de multiples cultivos de arroz, tengan una nueva mirada. Este nuevo territorio del Delta, se podría entender como un paisaje que estará siempre en constante movimiento con el mar, por lo que es permitido pensar que se puede llegar a perder paisajes singulares del mismo. Ademas, que debe existir una nueva cultura del manejo del agua y mirando hacia la resiliencia que se encuentra al ir adaptandose a los cambios futuros de los territorios.

Entre aguas [Fitxer informàtic] / Alba Puig Ros ; [dirigit per: Ioanna Spanou]
Puig Ros, Alba


2020
Dirigida per: Spanou, Ioanna. Universitat Politècnica de Catalunya, 2020
1 recurs electrònic
Projecte final de màster. Màster universitari en Paisatgisme (MBLandArch).

El objetivo principal del proyecto es encontrar una solución al inminente deterioro que sufre este territorio, y, es por eso que, a lo largo de 4 fases (150 años) se va a crear un conjunto de humedales con características similares a los actuales y que funcionarán como un cojín amortiguador del cambio climático. La propuesta tiene distintas soluciones, algunas para zonas de agua dulce otras para agua salada y la mezcla de las dos. El proyecto repara en la complejidad de los nuevos ecosistemas y el aumento de biodiversidad. La matriz de base para la estrategia del proyecto es el propio contexto y el tiempo. El hombre, histórico hacedor del paisaje deltáico tendrá también un papel principal en su saneamiento. Es un documento vivo que puede y debe implementar otros conocimientos con el paso del tiempo y la mejora de la técnica.