Determinación arqueopetrológica y territorial de los materiales silíceos entre el sur de Tarragona y el norte de Castellón [Fitxer informàtic]
/ María Mar Rey Solé ; [dirigit per: Pilar García-Argüelles Andreu, Xavier Mangado Llach, Josep M. Fullola i Pericot]
Rey Solé, Maria Mar2017
Dirigida per: García-Argüelles Andreu, Pilar; Mangado Llach, Xavier; Fullola i Pericot, Josep M.. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 2017
1 recurs electrònic (511 p.)
El present treball ha volgut deduir, a través de l'estudi de les indústries lítiques recuperades en dos jaciments finipaleolítics, els sistemes d'aprovisionament, estratègies i explotació del territori interpretant d'aquesta manera el comportament humà d'uns certs grups de caçadors-recol·lectors durant la transició Pleistocè- Holocè. L'abric de l'Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat, Tarragona) adscrit a l'Epipaleolític i l'abric de la Roureda (Vilafranca, Els Ports, Castelló) adscrit al Epimagdaleniens han estat els dos jaciments caso d'estudi. La metodologia emprada ha consistit en l'aplicació conjunta del treball de laboratori i del treball de camp. A través del conjunt d'analítiques, tant mineralògiques com geoquímiques, compostes per les anàlisis de macroscopia i microscòpia òptica, així com altres mètodes complementaris com la Microscòpia Electrònica d'Escombratge, la Espectroscopia micro-Raman, la Difracció de Raigs X i l'Anàlisi per Espectrometria de Masses amb font de Plasma d'Acoblament Inductiu i Ablació Làser, han pogut ser discriminades varietats de sílex diferents per als dos conjunts d'utillatge lític. El treball de camp realitzat per als respectius abrics ha donat lloc al coneixement de molts punts d'aflorament de material silici susceptible d'haver estat explotat en temps prehistòrics i ha conferit un coneixement molt valuós per a la posterior comparació de matèries primeres lítiques silícies. D'una banda, per a l'abric de l'Hort de la Boquera s'han discriminat fins a tres tipus i quatre varietats diferents de sílex, dels quals el majoritari es correspon amb una mena d'origen continental per reemplaçament d'evaporites, mentre que els altres dos restants es corresponen amb un origen per reemplaçament de calcàries lacustres. Els grups humans de l'Hort de la Boquera van establir una sèrie d'afloraments, d'una mateixa formació bastant pròxima a l'abric -el Complex Ulldemolins- com la base recurrent per a l'aprovisionament de matèries primeres silícies. Per a les altres dues varietats de sílex d'origen per reemplaçament de calcàries lacustres s'han proposat dos sistemes d'aprovisionament diferents, el primer, per captació directa en afloraments secundaris i el segon, per captació indirecta o intercanvi amb altres comunitats que van poder estar assentades en zones més septentrionals. D'altra banda, per a l'abric de la Roureda, s'han discriminat un total de quatre tipus i cinc varietats de sílex, els majoritaris es corresponen amb un origen per reemplaçament de sediments lacustres i els minoritaris es corresponen amb un origen per reemplaçament de sediments marins i per un origen desconegut fins al moment respectivament. Els grups humans de la Roureda van establir unes pautes diferents d'explotació i captació de matèries primeres silícies, segurament condicionats per les característiques del seu entorn i la desigual oferta de recursos minerals emplaçats. S'observa un radi de mobilitat més extens i direccional (aquest-oest) a la recerca d'afloraments primaris sense descartar la possible captació en afloraments secundaris. Una altra hipòtesi no excloent és el suposat contacte eventual amb altres comunitats de la zona occidental, més rica en matèria primera silícia. A més i en la mesura que sigui possible, s'ha establert una relació entre tipus d'útil i varietat de sílex observant algun tipus d'intencionalitat en la manufactura d'unes certes varietats recuperades en l'abric de la Roureda. Observem d'aquesta manera com els grups humans de caçadors-recol·lectors estaven certament "condicionats" a les característiques que els seus entorns oferien i per tant les estratègies d'aprovisionament i comportament s'ajustaven al coneixement territorial que van adquirir gràcies a l'experiència. Podem afirmar categòricament un gran coneixement del conjunt d'afloraments que estaven al seu abast i per consegüent, els recursos minerals que podien explotar en el seu benefici per a poder viure el seu dia a dia.
