De la història a l'experiència : les claus de l'exposició Imperivm : Històries romanes / Mario Cervera Castillo
Cervera Castillo, Mario


En: Empúries. Barcelona, núm. 59 (2025) , p. 263-289 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

Aquest article analitza l'exposició Imperivm: Històries romanes, recentment inaugurada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. El treball contribueix a contextualitzar el passat museològic vinculat al patrimoni arqueològic romà present a la mostra i que arrela en els primers esforços per conservar-ho i difondre'l. Així mateix, l'estudi examina com aquesta exposició contribueix a la construcció d'un relat històric coherent i significatiu per a la societat contemporània. Especial atenció es dedica a les noves estratègies museogràfiques implementades, que promouen una connexió efectiva entre el patrimoni i el públic. La mostra consolida un model museístic innovador i accessible, que defineix el futur més pròxim d'una institució referent en el panorama arqueològic català .

El Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat com a eina de regeneració d'un paisatge excepcional: possibilitats i limitacions / Pere Vall Casas
Vall i Casas, Pere


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 21-24 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

El Pla Director Urbanístic (PDU) de les colònies del Llobregat forma part de la primera generació de plans directors urbanístics impulsada pel Govern de la Generalitat durant la legislatura 2003-2006 (Nel·lo, 2006), i es va redactar amb la finalitat de preservar i revitalitzar les colònies industrials del riu Llobregat situades per damunt de la sèquia de Manresa, un dels conjunts d'arquitectura industrial del segle XIX més important i millor conservat d'Europa (Sabaté & Shuster, 2001). El pla estableix un marc urbanístic de referència general per a la coordinació del planejament dels municipis riberencs integrats en aquest tram fluvial excepcional, on el paisatge de les colònies industrials catalanes es manifesta amb la màxima potència.

Identitat i memòria de les colònies industrials / Pep Espelt Farràs
Espelt Farràs, Pep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 25-26 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

Comprendre les colònies és viure-hi i explicar-les. La identitat del poble és la suma de cada persona, de cada època i de cada mirada. Les diferents capes i la persistència. La memòria històrica i la visió futurista. Les mans per construir i els vincles per continuar-.

Els Retaules de Sant Martí de Riner. Patrimoni viatger entre el Solsonès i el Berguedà / Nil Boix Besora, Pol Navarro Costa
Boix Besora, Nil


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 46-53 : il. (Articles) 
Notes.

La ràpida transformació econòmica, demogràfica i social que va experimentar el Berguedà durant la segona meitat del segle XX va alterar considerablement la geografia humana que configurava la seva xarxa parroquial. Uns canvis que, al seu torn, també van tenir conseqüències en el patrimoni cultural de la comarca i dels territoris veïns. En són un clar exemple les esglésies de Sant Jordi de Cercs i de Sant Isidre de Graugés.

A l'ombra. L'aqüeducte de ferro / Sara Aliaga i Rodrigo
Aliaga i Rodrigo, Sara


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 20 (juliol 2025), p. 84-85 : il.

Les Jornades europees de patrimoni i els centres d'estudis i ateneus / Carles Barrull
Barrull i Perna, Carles


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 199 (novembre 2025), p. 24 (Taulell) 

Paisatge i patrimoni cultural en l'associacionisme turístic d'inicis del segle XX / Antoni Vives Reus
Vives Reus, Antoni


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 198 (juliol-agost 2025), p. 14-17 : il. (Turisme, paisatge, patrimoni, 4) 

Les Revistes de la tècnica de la impremta a l'escola / Albert Taulé i Tello
Taulé i Tello, Albert


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 197 (abril 2025), p. 18-19 (Patrimoni) 

Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure / [ressenya] Valentí Serra de Manresa
Serra de Manresa, Valentí


En: Revista d'Humanitats. Barcelona, núm. 8 (2024) , p. 82-85
Ressenya de:
. Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure / Lluís Domènech i Girbau, Teresa Sala. Barcelona : Edicions de la UB, 2023 (Quaderns d'art i natura, 3)

La Ciutat romana d'Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà): Noves dades sobre la recerca històrica / Tània Álvarez Herraiz, Carles Padrós Gómez
Alvarez Herraiz, Tània


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 119-154 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

La ciutat romana d'Aeso és un dels principals centres urbans fundats pels romans al nord-est de la península Ibèrica (segle I aC). L'any 2019 el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar l'antiga ciutat com a Bé Cul-tural d'Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona Arqueològica, la màxima protecció que atorga la Llei del Patrimoni Cultural Català. La declaració d'un BCIN suposa una alteració dels drets dels propietaris i els hi imposa unes obligacions ineludibles, motiu pel qual l'administració competent ha de definir uns límits justificables per al BCIN. El conjunt de la ciutat romana d'Aeso està format per diversos jaciments arqueològics i presenta un volum de dades històriques, arqueològiques i bibliogràfiques de gran complexitat. L'elaboració de l'expedient de declaració, dut a terme pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia al llarg dels anys 2017 i 2018, va comportar aprofundir en la recerca i formar noves hipòtesis historicoarqueològiques per la millora del coneixement de la ciutat romana, treball que presentem en aquest estudi.

Ruinas de guerras olvidadas. Arqueología y patrimonio de las guerras carlistas en Catalunya / Gorka Martín-Echebarría, Xavier Rubio-Campillo
Martín Etxebarria, Gorka


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 87-108 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola. A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt. La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni. Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

El Descobriment d'un patrimoni ocult : el cas dels refugis antiaèris de Barcelona / Ana Laura Bertero Mastrangelo
Bertero Mastrangelo, Ana Laura


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 139-154 : il. (Història i arqueologia) 
Notes. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola. A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt. La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni. Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

Projecte d'intervenció arqueològica al niu per fusell metrallador de l'Aldea (Tarragona) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 155-164 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Després de la troballa al 2021 d'un niu per fusell metrallador a la vora del riu Ebre per part de l'Ajuntament de l'Aldea, l'agost de 2023 vam portar a terme la seva intervenció arqueològica, recuperant d'aquesta manera aquest singular vestigi de la Guerra Civil.

Making Public History of the Spanish Civil Wa r: A Theoretical-Didactic Approach to the Case of the Air-Raid Shelters of Barcelona / Andrés Besolí
Besoli i Martín, Andreu


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 186-198 : il. (Història i arqueologia) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

La història pública dels passats difícils i els seus llegats materials planteja alguns dilemes i reptes en termes de conceptualització, metodologia, pràctica i fins i tot ètica. Concretament, la mediació didàctica del coneixement i la memòria de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) en entorns públics és el tema central d'aquest article. Per fer-ho, es discuteix l'estudi de cas dels refugis antiaeris de la ciutat de Barcelona a la llum de diferents perspectives i tradicions acadèmiques de la didàctica de la història. Finalment, s'extreuen algunes conclusions sobre les estratègies i els recursos de difusió social utilitzats per potenciar la visibilitat i el didactisme d'aquest patrimoni subterrani al servei de la història pública i la memòria col·lectiva.

Didàctica de la Guerra Civil espanyola : la guerra química / Álvaro Yegros Pérez, Franc Jaume Martín, Gemma Sebares-Valle, Laura Jiménez Martínez



En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 261-272 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

En començar la Guerra Civil espanyola hom pensava que la guerra química tindria molt protagonisme. El precedent de la Primera Guerra Mundial suposava, al respecte, una experiència terrible. A Catalunya i des de diferents instàncies: Generalitat, Comitè de Milícies Antifeixistes, sindicats... van començar a prendre's mesures de manera apressada per si es produïen atacs químics. El taller es planteja evocar quina era la percepció que respecte a possibles atacs amb gas, al front o la rereguarda, tenia la gent, quina era la informació i les mesures de prevenció i defensa. Es tracta d'un taller pensat per l'ensenyament secundari que pot desenvolupar-se sense massa complexitat i que ajuda a aproximar una època en la qual la possibilitat d'una guerra química esdevingué un autèntic malson. Actualment el taller és en fase d'experimentació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i posteriorment s'implementarà al Museu de Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet, en el marc de la musealització del seu refugi antiaeri.

La Memòria dels objectes. El llegat material dels escenaris de conflicte; el cas de les fosses comunes / Lorena Maeso Blanco
Maeso Blanco, Lorena


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 273-286 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Les troballes d'objectes que es recuperen durant les exhumacions en fosses comunes tenen un valor cabdal de gran importància per la mateixa pertinença i càrrega sentimental de l'objecte en si, però també per les dades d'informació que els experts en poden extreure i posteriorment estudiar. Els objectes són segurament la prova tangible d'una humanitat que acompanya a les restes òssies exhumades i que, com a tals, tenen el que simbòlicament es pot anomenar com el 'poder' d'explicar el passat en un moment present o fer de nexe entre passat recent.Aquest article té per objectiu assentar les bases d'una anàlisi i reflexió al voltant de les possibilitats de fer servir aquests objectes materials en clau didàctica i emmarcats dins del patrimoni de memòria i de l'arqueologia del conflicte. Per fer-ho, es vol centrar el focus en l'estudi de casos de diverses pràctiques didàctiques fetes a partir d'exhumacions en fosses comunes de conflictes bèl·lics contemporanis, tot centrant una primera part en les fosses de la guerra civil a Espanya.S'analitzarà quins usos dels objectes poden ser efectius en l'actualitat per donar a conèixer al conjunt de la ciutadania i a les comunitats educatives, des d'una visió profess ional i científica, però també divulgativa, una temàtica complexa i delicada sovint no exempta de problemàtiques. Quins recursos i estratègies s'han emprat i quines noves vies de divulgació podrien tenir cabuda. Es vol fer èmfasi a investigar quines diferències i similituds podem trobar en altres processos patrimonialitzadors de la memòria. Explorar quina finalitat se n'ha tret dels objectes recuperats i si aquestes pràctiques poden contribuir a la recuperació de la memòria històrica i a la conscienciació de l'impacte que suposa per una comunitat un conflicte bèl·lic.

La Recuperació dels búnquers de l'Organización Defensiva de los Pirineos, com a espais de mermòria. Exemples de gestió i patrimonialització de les defenses militars franquistes a l'Empordà / Miquel Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Miquel


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 299-315 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Els darrers vint anys s'ha produït una recuperació i dignificació patrimonial en relació als búnquers construïts durant el primer franquisme, entre 1940 i 1955, com a defensa militar per repel·lir possibles atacs procedents de França. Diferents experiències de patrimonialització a tot el Pirineu, la més propera de les quals a la Cerdanya, han obert el camí del reconeixement, la promoció i difusió el patrimoni històric i militar també al'Empordà, on existeix la més gran concentració d'aquest tipus de construccions defensives militars, que són encara relativament desconegudes idesprotegides.

L'Editorial del Grup de Recerca i d'Investigació d'Espais de la Guerra Civil (GRIEGC) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 373-374 (Miscel·lània) 

Després d'un temps plantejant-ho, finalment l'any passat vam decidir donar un nou pas i obrir la nostra pròpia línia editorial dins de GRIEGC, coincidint gairebé amb el nostre desè aniversari. L'origen de crear aquesta editorial (anomenada com no podia ser d'una altra manera com GRIEGC), ve bàsicament perquè portem molts anys de recerca, de realitzar molts treballs sobre el terreny, i d'acumular material històric i inèdit. Per aquests motius, vam pensar que havia arribat el moment i que seria una bona iniciativa començar a publicar llibres amb temàtiques diverses, dintre sempre això si del tema general de la Guerra Civil.

Guia de Barcelona. República i Guerra Civil. Didàctica i Patrimoni / Rafael Català Dalmau
Català i Dalmau, Rafael


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 377- (Miscel·lània) 
Ressenya de:
. Guia de Barcelona : república i guerra civil. Didàctica i patrimoni / Francesc Xavier Hernàndez-Cardona, [et al.]. Terrassa : Rafael Dalmau Editor, 2024

La Guia de Barcelona. República i Guerra Civil. Didàctica i Patrimoni recull una relació exhaustiva d'elements patrimonials i indrets significatius on van passar coses durant el període republicà de 1931-1939. La guia fa possible un viatge transtemporal i permet una bona aproximació als anys de l'epopeia de Generalitat republicana i els seus contextos.

Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal / Tània Álvarez Herraiz, Laura Fernández Macías
Alvarez Herraiz, Tània


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 7-33 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1998 la UNESCO va incloure en la Llista de Patrimoni Mundial l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. La declaració afecta 758 jaciments del llevant peninsular, 60 dels quals es localitzen a Catalunya. Els organismes públics responsables de la gestió d'aquests béns inscrits a la Llista han de complir amb un seguit d'obligacions per a la conservació i protecció del bé. El darrer compliment va ser l'anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava entre d'altres, l'establiment d'un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé i del seu entorn. El Servei d'Arqueologia i Paleontologia ha posat en marxa un projecte de delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. En aquesta tribuna expliquem aquest projecte i exposem els primers casos que es van tramitar l'any 2019: Cova del Taller, Cabra Feixet i els conjunts de la Cova del Cingle, la Cova del Pi i la Cova del Ramat, localitzats a les Terres de l'Ebre.