Els Mestres de capella de la Seu Vella de Lleida i la seva obra conservada (de finals del segle XVII a inicis del XVIII) / Josep M. Salisi i Clos
Salisi i Clos, Josep Maria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 100-106 : il. (Musicologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les composicions musicals dels mestres de capella de la Seu Vella, conservades al Fons Verdú de la Biblioteca de Catalunya, venen a mostrar-nos la música policoral que s'escrivia i es practicava a l'antiga catedral lleidatana de mitjans del segle XVII a inicis del XVIII. L'estudi d'aquestes obres ens apropa al coneixement de l'art, la cultura, la música i la religiositat que es visqué en aquella època al principal temple lleidatà.

Les Llibertats d'orgue de Maials i els fons musicals relacionats / Maria Jesús Llavero Porcel, Jordi Cebolla Mor
Llavero Porcel, Maria Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 107-116 : il. (Musicologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Una de les fonts escrites de música popular al nostre país son els anomenats Quaderns d'Organista (Llibre d'Orgue) lligats a les llibertats d'orgue. Són apunts musicals dels organistes on apareixen melodies de caire popular que sonaven les dates properes a Nadal en uns passatges d'improvisació per a orgue. Els fidels podien identificar melodies conegudes com danses, música d'acompanyament del seguici o cançons de moda de l'època. A Maials hi ha un orgue documentat en unes cartes al voltant dels anys 1930.

Els Mods a Lleida als anys 80 i 90 / Adrián Zarco Santiveri, Andrés Pla Gálvez
Zarco Santiveri, Adrián


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 117-125 : il. (Musicologia) 
Bibliografia.

Cap a finals dels anys 80 i començaments del 90 un grup de joves de Lleida es va començar a interessar per la cultura pop dels any 60. Fruit d'aquest interès, i de les relacions informals que es van anar establint entre aquets joves, va sorgir el Pop Art Club. Aquest col·lectiu va dinamitzar culturalment la capital del Segrià i la va situar en el mapa de l'escena mod catalana i espanyola. Com va articular-se aquest fenomen? Quines activitats van engegar aquest grup de joves? Quin va ser el seu impacte a la ciutat? i, finalment, què en queda d'aquest moviment? Són algunes de les preguntes a les que pretenem donar resposta amb aquest article.mestres-seglars..., que amb el seu ofici van estar els encarregats d'aquesta evolució), qui ho promovia i les condicions i els diferents llocs on es va desenvolupar el seu exercici.

Destacat corpus musical d'autors de la catedral de Lleida a l'arxiu capitular d'Albarrasí : cent anys de documentació musical conservada / Josep M. Salisi i Clos
Salisi i Clos, Josep Maria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 66-72 : il. (Musicologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'arxiu capitular de la catedral d'Albarrasí conserva dins els seus fons musicals un destacat nombre de composicions de músics i mestres de capella que exerciren la seva tasca a la catedral de Lleida. El període de temps que comprenen aquestes composicions musicals abasta pràcticament un centenar d'anys. És gràcies a aquest fons aragonès que avui dia podem conèixer una part de la història de la música lleidatana.

Sebastià Gràcia i Petit o la passió per la sardana / Carmina Garcia Badia, Glòria Vilella Garcia
Garcia Badia, Carmina


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 73-77 : il. (Musicologia) 
Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer un dels diferents fons documentals que han ingressat a l'Arxiu Històric de Lleida, el fons personal de Sebastià Gràcia i Petit, destacat activista sardanista a Lleida i a Ponent, esdevenint el personatge més conegut pel moviment sardanista dins i fora de la demarcació lleidatana. Els fons personals són aquells que han estat creats per una persona en el curs de la seva trajectòria vital com a resultat de les seves activitats privades i públiques. Aquest estudi ens servirà per a donar a conèixer la identificació del fons, el seu context, el seu contingut i estructura, alhora que ens endinsarà en la personalitat del productor i en la societat lleidatana de l'època.

La Música com a fil conductor per a la construcció de la memòria col·lectiva de la vida quotidiana a Vilafranca del Penedès en l'època de la Guerra Civil i el Franquisme / Anna Godoy i López
Godoy i López, Anna


En: 170810 La Cultura al Penedès : passat, present i futur : actes de les XXIII Jornades d'Estudis Penedesencs. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, [2016]. p. 461-475
 (Etnologia, Antropologia i Musicologia) 

Els Nicolaus i les Llúcies a Sant Pere de Riudebitlles / Fina Carol, Rosa Esteve
Carol i Masana, Fina


En: 170810 La Cultura al Penedès : passat, present i futur : actes de les XXIII Jornades d'Estudis Penedesencs. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, [2016]. p. 445-460
 (Etnologia, Antropologia i Musicologia) 

La Serra Vella a Sant Jaume dels Domenys / Núria Jané i Orpí
Jané i Orpí, Núria


En: 170810 La Cultura al Penedès : passat, present i futur : actes de les XXIII Jornades d'Estudis Penedesencs. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, [2016]. p. 435-444
 (Etnologia, Antropologia i Musicologia) 

Trobadors del segle XVII a Bellvei i Calafell / Josep Solé Armajach
Solé i Armajach, Josep


En: 170810 La Cultura al Penedès : passat, present i futur : actes de les XXIII Jornades d'Estudis Penedesencs. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, [2016]. p. 433-434
 (Etnologia, Antropologia i Musicologia) 

El pandero de les mosses a Ponent / Ester Garcia Llop
Garcia Llop, Ester


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 2 (2015) , p. 129-137 : il. (Musicologia) 
Bibliografia. Inclou annex amb llista dels nuclis de població amb referències sobre el tema. Resums en català i anglès.

Les captes amb el pandero, vinculades a la confraria de la Mare de Déu del Roser, havien estat ben presents en les celebracions de moltes poblacions de Ponent fins al primer terç del segle XX. La manca de continuïtat dels estudis dels primers etnògrafs i l'abandonament de l'activitat n'han condicionat i limitat la imatge actual. En aquest article ens proposem revisar la bibliografia de les primeres recerques sobre alguns aspectes de les cançons de pandero, a finals del segle XIX i primer quart del segle XX -principalment de la mà de Valeri Serra i Boldú-, el treball de camp d'Enric Farreny a principis dels anys 70 i les investigacions actuals al pla de Lleida. Així mateix, revisem els registres històrics d'aquesta activitat des de principis del segle XVI.

La "caixa" d'Artesa de Lleida : el fons musical de mossèn Isidoro Iglesias / Jordi Cebolla i Mor
Cebolla i Mor, Jordi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 1 (2014) , p. 96-101 : il. (Musicologia) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Mossèn Isidoro Iglesias Beà va escriure un petit cançoner anomenat Recull de Cançons Catalanes. Conté seixanta-cinc cançons recollides a la vila d'Artesa de Lleida i fou recollit, transcrit i compilat durant el primer terç del segle XX. Mossèn Iglesias va copiar aquestes cançons a partir d'haver escoltat la cantadora Maria Solé Batlle, la Maria del Peix. Aquest recull és el primer d'alguns més apareguts a Artesa i altres pobles del voltant que cal tenir presents.

Comentario a la edición leridana de "Guitarra Española de Cinco Órdenes" de Juan Carles y Amat, doctor en Medicina / Emilio Pujol
Pujol i Vilarrubí, Emili


En: Ilerda. Lérida. Año VIII, núm. XIV, fasc. único (enero-diciembre 1950), p. 47-70 : il. (Bibliografía y Musicología)