Història política i associativa d'Amer (1875-1936) : un exemple: Juan Gultresa / Ma. Àngels Pujol Gonzalo ; pròleg de Pere Gabriel
Pujol Gonzalo, M. Àngels


[Amer] : Ajuntament d'Amer, DL 2005
223 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.

Confessar-se als anys quaranta i cinquanta del segle XX / Ramon Batllés i Santasmasas
Batllés i Santasmasas, Ramon


En: Llibre de Tona. Tona. 2015 (2015) , p. 48-50 : il. (Fent memòria) 

Baixa Mar de Torredembarra : records dels anys 1960 / Gerda K. Priestley
Priestley, Gerda K.


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 16 (2015) , p. 100-131 : il. ; gràf.
Notes a peu de pàgina. Fonts.

L'entorn natural i social a Òrrius fins al segle XI / Josep M. Roqué Margenat
Roqué i Margenat, Josep M.


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2011, núm. XXVIII (2012) , p. 11-13 + 7 p.
Bibliografia.

El procés de mossèn Llach per presumpta violació de Margarida, muller de Guillem Martí, pastisser de Figueres (1610) / Eduard Sierra Valentí
Sierra i Valentí, Eduard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 53 (2012) , p. 183-198 (Comunicacions) 
Resums en català i anglès.

Els processos de l'Antic Règim constitueixen la font d'informació més abundosa que tenim sobre la vida quotidiana del popolo minuto d'aquells temps. I, dins dels processos, els substanciats per la cúria episcopal tenen especial interès per referir-se més directament a qüestions de costums i comportament, que tan útils són per copsar la mentalitat social. És en aquest context que presentem aquesta causa del 1610. La muller d'un pastisser de Figueres acusa de violació l'organista de la parròquia, clergue certament, però potser no prevere. La gravetat de l'acusació justifica un precipitat viatge del marit i la muller de Figueres a la cúria episcopal de Girona, on es diposita la causa, que és, però, retirada un temps més tard... Hi ha hagut consentiment per part de la dona? Tot fa pensar que sí, donades les circumstàncies. I, de fet, no consta cap sentència ferma, malgrat que el presumpte violador era a la presó episcopal de Bàscara. Segurament una pena pecuniària li fou imposada i va ser amonestat per tal de millorar els seus costums.

La ciudad donde todo el mundo se da besos al encontrarse / Joan Ramon Armadàs
Armadas, Joan Ramon


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 90 (tardor 2013), p. 110-111 : il. (Barcelona vista des de la China) 
L'article també està en català (p.34) i anglès (p. 72).

El col·lectiu xinès no s'adapta fàcilment als costums catalans, però l'economia fa molt per la integració. Compartim una característica: l'esperit emprenedor. La Wen i la Jenny, de visita entre nosaltres, creuen que la dita "Barcelona és bona si la bossa sona" podria ser perfectament un d'aquells antics i savis proverbis xinesos.

The city where eveyone kisses when they meet / Joan Ramon Armadàs
Armadas, Joan Ramon


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 90 (tardor 2013), p. 72-73 : il. (Barcelona as seen from China) 
L'article també està en català (p. 72) i castellà (p. 110).

El col·lectiu xinès no s'adapta fàcilment als costums catalans, però l'economia fa molt per la integració. Compartim una característica: l'esperit emprenedor. La Wen i la Jenny, de visita entre nosaltres, creuen que la dita "Barcelona és bona si la bossa sona" podria ser perfectament un d'aquells antics i savis proverbis xinesos.

La ciutat on tothom es fa petons quan es troba / Joan Ramon Armadàs
Armadas, Joan Ramon


En: Barcelona metròpolis : capital en transformació. Barcelona, núm. 90 (tardor 2013), p. 34-35 : il. (Barcelona vista des de la Xina) 
L'article també està en anglès (p. 72) i castellà (p. 110).

El col·lectiu xinès no s'adapta fàcilment als costums catalans, però l'economia fa molt per la integració. Compartim una característica: l'esperit emprenedor. La Wen i la Jenny, de visita entre nosaltres, creuen que la dita "Barcelona és bona si la bossa sona" podria ser perfectament un d'aquells antics i savis proverbis xinesos.

Espurnes de la llar / Ramon Vergés Pauli
Vergés i Pauli, Ramon


Tortosa : Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre, cop. 1995
vol. (174 p.) ; 25 cm (Biblioteca ebrenca, 5) 
Inclou: 4. Tortosa en 1912 / transcripció, revisió de text i notes de Ramon Miravall.
ISBN 84-89249067

Els Prats, un paradís perdut al Montsià / Adrià Sancho Fibla ; dirigit per Josep Lluís Agudo, 2on. Batxillerat IES Sòl-de-Riu, desembre 2003
Sancho Fibla, Adrià


[Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, 2004
84 p. : il. ; 21 cm (Premis CIRIT a la Joventut, 24) 
ISBN 84-3936430-X

El Mapa social de los valores y la pobreza en la Diócesis de Tortosa 2 / Càritas Diocesana de Tortosa



Tortosa : Cáritas Diocesana, 1992
[188] p. : il., map. ; 21 cm (Informes, 5) 

Altafulla siscentista : la vida en una vila del Baix Gaià al segle XVII / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


Altafulla : Centre d'Estudis d'Altafulla, 1997
150 p. ; 24 cm
Bibliografia i fonts.
ISBN 84-87266150

L'Impacte social de la crisi a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i a Catalunya : primers resultats de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011 / C. Cuartielles (coord.), M. Guspí (coord.)



Barcelona : Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2014
125 p. ; 30 cm (Papers: Regió metropolitana de Barcelona, 56) 
ISBN 9788492940127

Altafulla segons les visites pastorals dels anys 1827 (8) i 1832 / Jordi Tinoco Moreno
Tinoco Moreno, Jordi


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 24 (2000) , p. 41-48 (El camp de Tarragona a l'època de Martí i Franquès. Segle XIX. 1800-1832) 

Mites i gent de Barcelona / Josep M. Huertas Claveria ; pròleg de Jaume Fabre
Huertas Claveria, Josep Maria


Barcelona : Edicions 62, 2011
252 p. ; 18 cm (Labutxaca. Periodisme) 
ISBN 9788499303130

Negocis i identitat laboral de les dones / Àngels Solà
Solà i Parera, Àngels


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 56 (2008) , p. 5-18
Notes a peu de pàgina.

Ricard Guillem o el somni neoliberal de Barcelona / [Ressenya de:] Vicenç Ruiz Gómez
Ruiz i Gómez, Vicenç


En: Desafectos : Revista d'història crítica, núm. 3 (2002)  (Historiografia) 
Notes. Resum en català i anglès.
Ressenya de:
- Ruiz Doménech, José Enríquez. Ricard Guillem o el somni de Barcelona / José Enrique Ruiz-Domènech. Barcelona : Edicions 62, 2001

En aquest article es fa una crítica del llibre Ricard Guillem o el somni de Barcelona de Ruiz-Domènec. L'autor afirma haver descobert les traces de la modernitat (propietat privada, lliure mercat, economia del benefici) fruit de la lectura hermenèutica de la documentació altmedieval. Contràriament, aquesta recensió mostrarà les qüestionables influències historiogràfiques que l'autor ha emprat, ben sovint de manera implícita, per dur a terme la seva recerca (de Werner Sombart a Ortega, per exemple), i intentarà precisar el contingut històric d'algunes de les formes de l'esperit capitalista que, segons l'autor, s'hi documenten (treball assalariat, mercat de la terra, ús capitalista dels diners). Una anàlisi històrica rigorosa no permet sostenir les conclusions de l'autor, la intenció del qual, més aviat, sembla legitimar l'ordre liberal obviant les seves contradiccions.

La diversidad de los modelos de crecimiento : el contraste entre la evolución económica y el marco social de Cataluña y Valencia en el siglo XVIII / Ricardo Franch Benavent
Franch Benavent, Ricardo


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 28-1 (2008) , p. 303-336
Notes a peu de pàgina.

Radiografia social i evolució política del republicanisme a Mollerussa (1880-1936) / Jordi Soldevila i Roig
Soldevila i Roig, Jordi


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 2 (2011) , p. 89-102 : il., graf. (Estudis) 

Hacer negocio en León: Las familias catalanas Jolís y Bunell-Selva y sus estrategias (1750-1850) / Juan Manuel Bartolomé Bartolomé
Bartolomé Bartolomé, Juan Manuel


En: Norba. Revista de Historia. Cáceres, núm. 18 (2005) , p. 177-193

Aquest és un estudi d'algunes famílies catalanes que es van establir a la ciutat de Lleó a partir del segle XVIII. Per al període 1750-1850 s'han reconstruït les trajectòries vitals (genealogies) de les famílies Jolís i Bunell-Selva i les seves estratègies econòmiques i familiars, tenint sempre present l'important paper que te la família juga com a intermediari entre individu i societat, especialment quan hi ha interessos comercials.