Celestino Galli a Lleida (1837-1838) / Felip Gallart Fernández
Gallart Fernández, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 6-15 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El polifacètic Celestino Galli Canaveri (1803-1868), filòsof racionalista, lliurepensador, periodista, filòleg, naturalista, historiador, poliglot (versificava en vuit idiomes), escriptor, erudit, i inventor del potenògraf, precedent de la moderna màquina d'escriure, durant la Primera Guerra Carlina va romandre a Lleida, on va esdevenir una de les figures més influents del progressisme liberal. Durant la seva estada a Lleida va publicar dos llibres: El Telegnoso o Ciencia de las distancias, con instrucciones para la guerrilla i El universo en marcha, una de les seves obres més importants i que va convertir Galli en el gran ideòleg dels liberals lleidatans. També va fundar una revista titulada El Amigo de la civilización, el primer intent de divulgar els progressos científics i les creacions literàries a Lleida. Galli mereix la publicació d'una biografia que doni a conèixer la seva novel·lesca vida i, sobretot, la petjada profunda i modernitzadora que va exercir sobre la ciutat de Lleida.

El Projecte de construcció del Canal d'Urgell d'Antoni Cellers Azcona i el presidi del Tossal (1823-1834) / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 57-72

Entre els anys 1823 i 1834 es va elaborar el projecte de Canal d'Urgell i se'n van arribar a començar les seves obres. Es coneixia com el Canal de Fernando VII i havia de servir per regar la plana urgellenca. L'autor del projecte va ser Antoni Cellers. Va ser rectificat per Antoni Prat. La direcció facultativa de l'obra es va encarregar a José Cortines Espinosa. El 8 de juny de 1832 s'inauguraven solemnement les obres. Per realitzar-les es va construir un presidi al poble del Tossal, prop d'on es va situar la presa. L'any 1832 una terrible epidèmia de febres va fer estralls entre els treballadors, els presidiaris i la tropa que els custodiava. Això, juntament amb l'esclat de la I Guerra Carlina i un estat immers en la inestabilitat, la corrupció i la ruïna econòmica, li van donar el cop definitiu. Amb documentació inèdita donem a conèixer aquest projecte que va deixar de banda la idea de convertir el Canal d'Urgell en un canal de reg que també fos navegable, per centrar-se en un projecte més realista de canal simplement de reg.

La Santeta Rosa Morancho (1839 - 1858) : la bella llum de la Ribagorça / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 4 (2022) , p. 149-185 (Miscel·lània) 
Resums en català, castellà i anglès.

El Presidi de Montclar. Els reclusos i la construcció del Canal d'Urgell / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


Lleida : Pagès, 2022
464 p. ; 24 cm (Guimet, 247) 
ISBN 9788413034294

La construcció del Canal d'Urgell és la història de la transformació i millora més profunda i visceral que mai s'ha dut a terme en un territori de Catalunya. És el relat d'un triomf extraordinari en un context ple d'adversitats. El túnel de Montclar n'és l'obra més emblemàtica. En aquest llibre no hi trobareu les biografies dels burgesos inversors, ni dels enginyers, ni dels polítics, ni d'aquells que la història oficial coneix com a personatges rellevants de l'obra del Canal d'Urgell. A partir d'un exhaustiu recull documental, els autors dibuixen la crònica més precisa, viva i convulsa de les obres del túnel de Montclar i del seu presidi dins de la gran epopeia de la construcció del Canal Principal d'Urgell (1853- 1862). El presidi i els condemnats, sobretot tots aquells que hi van deixar la vida, en són els grans protagonistes. Els autors contribueixen a la construcció del mite a través d'un component que fins ara havia passat desapercebut en el cas del canal: el vessament de sang i la violència en general. l Canal d'Urgell i el túnel de Montclar són les realitzacions més importants de la història ponentina. Són, sens dubte, un dels projectes més ambiciosos, singulars i reeixits de tota la història catalana. Són un exemple de persistència, de capacitat, de constància, de treball, de valentia. El relat d'un triomf extraordinari en un context ple d'adversitats. És la història de la transformació i millora més profunda i visceral d'un territori. El presidi i tots els homes confinats, sobretot tots aquells que hi van deixar la vida, en són els més alts paladins. (Editorial).

Joan Riba Vallés, el tenor d'Almatret (1904-1992) / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 104-115 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Joan Riba Vallés (1904-1992), tenor d'Almatret, entre els anys 1930 i 1936 va ser una gran figura de l'espectacle. Va actuar al costat de les figures més prestigioses i en els teatres més importants de l'estat, sobretot de Barcelona i València, interpretant les sarsueles i operetes de més èxit del moment. Va ser també un gran innovador amb un nou gènere de cant que es va anomenar cançons impressionistes. Després de la Guerra Civil va ser represaliat pel franquisme i la seva extraordinària carrera es va veure arruïnada per sempre.

Jeroni Ferrer Valls i el seu projecte de construcció del Canal d'Urgell (1850-1852) / Falip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 13 (2022) , p. 27-42 (Estudis) 

Jeroni Ferrer i Valls sempre havia estat un personatge desconegut. Només n'havíem sentit parlar com a promotor d'un projecte fracassat de construcció del Canal d'Urgell que va precedir el definitiu, el dels Girona Germans, Clavé i Companyia. Però el cert és que Jeroni Ferrer va ser un home molt influent en els cercles de poder polític i econòmic estatal i català, un gran impulsor de l'economia i de la política liberal a través de la direcció de diaris, d'associacions i de negocis de tota mena. I també que el seu projecte de canal va engrescar tots els pobles de l'Urgell i va servir de base al que finalment es va realitzar.

Lleida 1858, la ciutat de la por / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2021) , p. 16-27 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1858 Lleida va viure terroritzada. Es van produir tres crims, amb el resultat de quatre morts: l'Isidre Grau i la seva criada Gertrudis Ariet, un carrabiner i la Teresa Gigó. Set persones van ser executades per aquells fets. I tot va passar en plena llum del dia i en cases cèntriques i habitades. La crònica dels fets, la captura dels assassins, el judici i la seva execució van omplir els diaris d'arreu de Catalunya i de tot l'estat i van esdevenir veritables espectacles que van congregar una immensa generació, com mai no s'havia vist a Lleida. L'any 1858 Lleida va ser la ciutat de la por.

Crònica negra del Pla d'Urgell (1874-1899) / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 12 (2021) , p. 53-65

En aquest article presentem tots els casos que hem pogut recollir de la Crònica Negra del Pla d'Urgell durant la Primera Etapa de la Restauració Borbònica, o millor dels pobles de l'actual Pla d'Urgell, que de cap manera no es van lliurar de la colpidora violència que va patir la província lleidatana. Alguns d'ells van ser coneguts i seguits a tot l'Estat espanyol a través dels corresponsals i la premsa de l'època, que en van parlar amb tot detall.

"L'Hostat del Met" y la familia Andreu / Norbert Niubò Andreu ; prólogo de Felip Gallart ; epílogo de Marc Solsona
Niubò Andreu, Norbert


[S.l.] : [l'autor], DL 2014
294 p. ; 24 cm

Rosa Morancho, la santa de Benavarri / Felip Gallart Fernàndez; Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 2 (2020) , p. 201-230 (Miscel·lània) 
Notes i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Maria de Riu Berengué, lluitadora i miliciana anarcosindicalista / Felip Gallart, Vicent Lladonosa, Diego García
Gallart Fernàndez, Felip


En: 208042 Mosaic. XII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Els Torms, 26 d'octubre de 2019. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2020. p. 247-260
 (Història - Biografia - Demografia) 

Maria de Riu ben aviat va començar a interessar-se per les lluites sindicals i per la ideologia anarquista. Va entrar a formar part del Sindicat del Vestir de la CNT de Barcelona, va formar part d'un dels grups d'acció llibertària més radical,segurament el més conegut i llegendari: Los Solidarios.

Pepita Not i la lluita per la llibertat (1897-1938) / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 11 (2020) , p. 57-65

La Pepita Not va néixer a Torregrossa el 23 de novembre de 1897. D'orígens molt humils va servir com a criada a Barcelona fins que a través del seu company, Ricardo Sanz, va formar part del grup d'acció anarquista Los Solidarios, i va esdevenir un personatge compromès en la lluita per l'emancipació femenina i obrera. El 4 de juny de 1938 moria a Barcelona a conseqüència d'una leucèmia aguda i era enterrada al cementiri de Montjuïc. Tenia 40 anys. Deixava company (el mític Ricardo Sanz, qui a la mort de Durruti va assumir el comandament de la seva Columna) i dos fills: Floreal, de 16 anys, i Violeta, de només sis mesos.

Maria López Estarellas (1890-1990). La princesa que va venir del fred / Felip Gallart, Vicent Lladonosa
Gallart Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 10 (2019) , p. 89-100 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Nascuda a Barcelona l'any 1890, Maria López Estarellas es va formar en circs ambulants amb els quals va recórrer bona part d'Europa. Amb el nom de Carmen López va esdevenir una figura de l'espectacle de varietats de Rússia. A Rostov del Don es va casar amb el príncep Alexis Macaeff. Després de la mort de Macaeff es va casar amb el príncep Nikolai Karadjordjevic, amb el qual va fugir de la revolució soviètica, i durant l'època d'entreguerres va viure la vida bohèmia actuant en cabarets i sales de festa de París i de la Costa Blava. L'heroi de guerra Jean Léon Barès va ser el seu tercer marit, amb qui Maria Estarellas va anar a parar a Torregrossa, on durant la II República va esdevenir un dels personatges més rellevants. Represaliada pel franquisme sota l'acusació d'espia russa, encara va tenir temps de casar-se amb el rendista Louis Cazaux, i, després de quedar-se vídua per quarta vegada, va tornar definitivament a Catalunya, on va acabar els seus dies el 18 de juny de 1990, quan li restaven pocs mesos per complir els cent anys.

L'Assassinat dels apotecaris de Puigverd de Lleida (14 de novembre de 1856) / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 7 (2020) , p. 57-67 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 14 de novembre de 1856 van ser assassinats de forma esgarrifosa Joaquim Chesa i Raimunda Gasol, sogra i gendre que regentaven l'apotecaria de Puigverd de Lleida. Joaquim Chesa havia estat alcalde del poble en diverses ocasions i constava com a professor farmacèutic. Raimunda Gasol havia estat casada amb l'apotecari anterior i, en morir aquest, la unió de la seva filla amb Joaquim Chesa li havia assegurat la continuïtat del negoci. La investigació del cas, el context històric, la tradició d'apotecaris puigverdins i la vida d'una apotecaria d'un poble petit quan els apotecaris es transformen en farmacèutics botiguers són els eixos fonamentals d'aquest treball.

El Cas Farreny : Josep Farreny Riera, d'Alguaire a Melilla (1853-1893) / Felip Gallart i Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 113-123 : il. (Biografia) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Josep Farreny Riera va néixer a Alguaire l'any 1853. Durant la III Guerra Carlina es va enrolar a les forces carlines, on va arribar a sergent. L'any 1874 va ser condemnat a cadena perpètua per l'assassinat de l'alcalde del seu poble, però es va poder escapolir de l'acció de la justícia, que no el va poder empresonar fins que l'any 1875 les forces del general Martínez-Campos van conquerir la Seu d'Urgell després d'un duríssim setge. El 1878 el Tribunal Suprem de Madrid va ratificar la condemna i Farreny va anar a parar al presidi de Melilla, on l'any 1893, durant la I Guerra del Rif, va esdevenir un dels membres més actius de la Guerrilla de la Muerte.La seva participació en la mutilació de les orelles d'un confident va suposar l'afusellament de Josep Farreny, l'1 de desembre de 1893, i la fi d'aquest grup de penats, un fet explicat amb tot detall pels corresponsals més prestigiosos de la premsa espanyola del moment.

Ezequiel Llorach Aguilar (1846-1887), l'últim romàntic / Felip Gallart, Vicent Lladonosa
Gallart Fernàndez, Felip


En: 186644 Mirades : XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. L'Espluga Calba, 21 d'octubre de 2017. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2018. p. 93-120
 (Filologia - Literatura) 

Jaume Nuet Ribé (1872-1936), segon comte de Torregrossa / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 8 (2018) , p. 73-84 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'1 de març de 1902 moria a Lleida, sense descendència, el primer Comte de Torregrossa, Jaume Nuet Minguell, a l'edat de 73 anys. El 26 de juny de 1903 el rei Alfons XIII concedia el títol de segon comte de Torregrossa al Jaume Nuet Ribé. Aquest article és una aproximació a la breu història d'aquest comtat centrada, especialment, en la figura del seu segon i darrer representant.

Mateu Capell Piró, alcalde republicà de Mollerussa (1934-1936) / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 9 (2018) , p. 69-82 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Josep Pons Viladas. El Bep de l'oli (1803-1860) / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 30 (2016) , p. 131-146 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstracts en castellà i anglès.

Jaume Nuet Minguell (1831-1902), primer Comte de Torregrossa / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 8 (2017) , p. 37-46 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Jaume Nuet Minguell va néixer l'any 1831 a Torregrossa en una família benestant coneguda com cal Farré. Descendent dels Nuet d'Alcarràs i dels Minguell de Torregrossa, l'any 1865 ja constava com un dels grans contribuents de la província de Lleida. Es va casar amb Eloisa de Gaminde i de Gaminde, hereva d'un importantíssim patrimoni que el féu ascendir socialment i econòmica. Simpatitzant del general Prim, participà activament en la Revolució de 1868. L'any 1871 el rei Amadeu de Savoia li atorgà el títol de Comte de Torregrossa i el 1872 fou nomenat senador. La caiguda d'Amadeu I no va aturar la seva carrera política i encara va ser diputat per les Borges Blanques i per Lleida dins de les fi les del partit Liberal Fusionista. L'any 1881 va formar part de la Diputació Lleidatana. Moria l'any 1902 a la ciutat de Lleida. Aquest article vol ser una aproximació que ens ajudi a entendre com una descendent d'una família de pagesos benestants de Torregrossa i d'Alcarràs va poder arribar a la noblesa i esdevenir tan infl uent dins de l'economia i la política lleidatana, catalana i espanyola.