Nota històrica sobre els fets esdevinguts a Barcelona l'octubre de 1934 / Josep Maspons Cadafalch
Maspons Cadafalch, Josep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 8-11 : il. (Dossier. El 6 d'octubre de 1934 al Berguedà) 

El día 4 d'octubre del 1934, el Sr. Lerroux va formar un ministeri majoritari, compost de radicals i elements de dreta, que va ser molt mal rebut pels partits d'esquerra, en general i particularment pels directors i pel govern de la Generalitat de Catalunya que, consideraven el nou ministeri com una provocació i com una amenaça per la República autèntica d'Espanya i per l'autonomía de Catalunya, un perill imminent. Com a protesta contra el Govern central es declarà, el divendres, dia 5, la vaga general i a Barcelona sortiren armats el sometent, els escamots i grups d'obrers ocupant les cantonades de moltes places i carrers. Així les coses, a la tarda del dissabte, dia sis, el President de Catalunya Sr. Lluís Companys, des del balcó de la Generalitat, feu un discurs anunciant la proclamació de la República federal espanyola i trencant tota relació amb el Govern de Madrid. Per la radio, des de l'Ateneu, vaig sentir el discurs del President i , com a tots els que allí el varem escoltar, em va semblar una cosa molt greu i una franca i oficial manifestació de rebeldía i desobediència al Govern de la República espanyola, que segurament tindría promptes i grosses conseqüències.

Notes per la Història de Figols-Les Mines i Sant Salvador (1928-1939) / Pol Navarro Costa, Jaume Corominas Camp
Navarro Costa, Pol


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 18-21 : il. (Dossier. El 6 d'octubre de 1934 al Berguedà) 
Bibliografia i notes.

Al llarg de tots aquests anys, Mn. Josep Farràs va anar deixant per escrit diferents problemàtiques i anècdotes del seu dia a dia, totes elles relacionades amb el seu ministeri pastoral i amb el substrat d'un poble que experimentava una notable activitat industrial gràcies a les explotacions carboníferes que impulsà l'empresa "Carbones de Berga S.A.". Més enllà del propi interès que presenta aquest diari de notes, remarquem el seu context (1928- 1946).

Berga i els fets del 6 d'octubre / Jordi López Cobos
López Cobos, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 18-21 : il. (Dossier. El 6 d'octubre de 1934 al Berguedà) 
Notes.

La gran majoria de treballs i investigacions que s'han fet sobre els fets del 6 d'octubre - tot i que cada cop hi ha més personal interessant en el que va succeir a altres territoris - estan centrats, únicament, en Barcelona. La recerca de documentació sobre el tema va ser molt complexa, sobretot pel fet que, malauradament, el que va succeir aquell octubre de 1934 a la capital del Berguedà va deixar poc rastre documental.

El Capità de la guardia civil Miquel Ferrer i Melià i els fets d'octubre : un fet, desconegut i mai publicat, que cal ressenyar / Josep Noguera Canal
Noguera i Canal, Josep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 22: il. (Document. el 6 d'octubre de 1934 al Bergudà) 
Ressenya de:
. El Capità de la Guàrdia Civil Miquel Ferrer Melià. Entre el deure i el poble / Josep Noguera i Canal. Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2022

Més enllà de la història local i de la documentació feta desaparèixer, es va produir un fet, desconegut i mai publicat, que cal ressenyar en aquest esbós biogràfic del capità Ferrer: el 6 d'Octubre, l'Ajuntament de Berga va confiscar les armes de l'armeria de la família Sistach, l'única existent a la comarca. Aquestes armes les va recuperar la Guardia Civil sense que haguessin estat mai distribuïdes ni utilitzades. Per què l'Ajuntament les va requisar?. En previsió d'altres possibles requisadors? Per pressions dels radicals del seu partit?

Reportatge fotogràfic de Ramon Solà Conangla : el funeral de Mn. Morta, rector de Navàs. 20 d'octubre 1934 / Jesús Solà Sensada, Rosa Serra Rotés
Solà Sensada, Jesús


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 23-30: il. (Història gràfica) 

Ramon Solà Conangla (Castelladral 1914- L'Ametlla de Merola 2004) tenia 19 anys quan va agafar la càmera fotogràfica i, decidit, va encaminar-se a Navàs disposat a fer un extens reportatge sobre el funeral de Mossèn Josep Morta, rector de Navàs, assassinat el 6 d'octubre; era el dijous 20 de desembre de 1934. Dos mesos abans, el 8 d'octubre Navàs ja havia viscut un funeral multitudinari seguit de l'enterrament del seu rector.

La Presó de Berga a l'octubre del 34 / Manel Escobet Giró
Escobet i Giró, Manel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 49-56 : il. (Dossier. El 6 d'octubre de 1934 al Berguedà) 

La reacció espanyola pels fets d'octubre del 1934 no es podia limitar sols al càstig dels protagonistes directes. Com és costum en aquest estat, la seva relació amb els seus súbdits necessita, malauradament, d'un complement indispensable: la repressió. En aquest escenari van detenir mils de càrrecs polítics municipals d'esquerres arreu de Catalunya i els detinguts del Berguedà en la versió del partit judicial de Berga varen passar, molts, per la presó de Berga. Aquí presentem ara un document històric de primer ordre: Les fotografies que es varen fer en aquells moments a la presó de Berga. És tracta de set fotografies de grups de persones empresonades. Han passat 90 anys. No sabem que en quedi cap de viva. I tot plegat dificulta tan la identificació com la interpretació dels vincles que uneixen alguns grups fotografiats.

Els Fets d'octubre del 1934 a la comarca del Berguedà / Roser Valverde Lojo
Valverde i Lojo, Roser


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 31-39 : il. (Dossier. El 6 d'octubre de 1934 al Berguedà) 

La comarca del Berguedà, que tot just feia poc més de dos anys que havia viscut en pròpia pell la repressió desfermada per l'aplicació de la Llei de Defensa de la República durant els Fets de Fígols del gener del 1932, no va quedar al marge del desmantellament i repressió que va implicar l'aplicació del decret signat pel capità general de Catalunya, el general en cap de la IV Divisió Domènec Batet.

Els Fets d'octubre de 1934 a Puig-reig / Rosa Serra Rotés, Josep Artero Treserra
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 40-48 : il. (Dossier. El 6 d'octubre de 1934 al Berguedà) 

Les eleccions municipals de 1934 van ser extraordinàriament importats tant pel context en què es van desenvolupar com perquè, una vegada més i com les del 12 d'abril de 1931, van ser molt més que unes eleccions locals: van ser les primeres amb participació de les dones, i les úniques eleccions municipals d'abast general celebrades a Catalunya durant el període republicà, amb llei pròpia, diferenciada de la resta d'Espanya, amb un sistema electoral completament nou que, a més de majoritari, introduïa per primer cop les llistes tancades.

Els Fets d'octubre: el desmantellament de l'autonomia / Manel Tarés, Ignasi Martí, Jordi Moreno
Tarés Lagunas, Manel


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 399 (octubre 2004), p. 54-57

De tradicions / Joan Andreu Torres Sabaté
Torres i Sabaté, Joan Andreu


En: 006138 Miscel·lània d'escriptors i estudiosos riudomencs. Riudoms : Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, 1982. p. 63-67

Sant Andreu de Palomar esdevé ciutat (1902-1984) / Pau Vinyes i Roig
Vinyes i Roig, Pau


En: 263453 Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX. Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024. p. 171-211 : il

Bibliografia.

El Capità Farràs i Vilassar de Mar / Marta Mayor Cisa
Mayor Cisa, Marta


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 36 (2021) , p. 131-140 : il.
Bibliografia.

Parlar de la Segona República és parlar d'Enric Pérez Farràs. Parlar dels presidents Macià i Companys és parlar de Pérez Farràs. Però, qui era Enric Pérez Farràs? Era fill de Vilassar? I si no ho era, quina vinculació va tenir amb el poble?. Aquestes preguntes són les que contestarem en aquest article.

Una Bomba Orsini : Cataluña / Arnau Gonzàlez i Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


En: La Aventura de la historia. Madrid, núm. 312 (octubre 2024), p. 64-69

La Nit del 6 d'Octubre a Cornellà / Pere Bosch
Bosch i Cuenca, Pere


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 4 (tardor-hivern 2009), p. 90-91 : il. (Patrimoni. Història) 

Josep Dencàs i Puigdollers : el conseller maleït (1900-1966) / Frederic J. Porta i Capdevila, Fermí Rubiralta i Casas, Fèlix Villagrasa ; [pròleg de Joan B. Culla]
Porta i Capdevila, Frederic J.


Barcelona : Editorial Base, 2024
452 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.

Aquest llibre és el primer que estudia amb profunditat i rigor històric la trajectòria personal i política d'un dels personatges centrals de la Catalunya autònoma republicana: Josep Dencàs i Puigdollers (1900-1966), conseller de Sanitat i Assistència Social i de Governació; màxim dirigent de les JEREC; principal responsable, amb el president Companys, de la proclamació de la República Catalana el 6 d'octubre de 1934, i líder indiscutible de l'Estat Català separatista reunificat el maig de 1936. Aquesta extensa recerca sobre Josep Dencàs, el "conseller maleït", fa balanç de la seva actuació en les coordenades del seu temps i espai concrets, més enllà de la condemna mediàtica que l'ha acompanyat per sempre més fins a convertir-lo en "l'ase de cops" per la fallida revolta del 6 d'octubre; descobrint què hi havia de cert darrere l'estigma de feixista associat a la seva figura; i desmuntant la llegenda negra que encara perdura sobre la seva suposada connivència amb el govern feixista italià. (Editorial).

Els Fets d'octubre de 1934 al Pla d'Urgell / Francesc Rebolledo i Bonjoch
Rebolledo i Bonjoch, Francesc


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 59-68 : il.
Notes a peu de pàgina.

Els fets d'octubre va ser un episodi protagonitzat pel president Lluís Companys, quan, el 6 d'octubre de 1934, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola a causa de la constitució, el 4 d'octubre, d'un govern de la República espanyola en què entrava a formar part la CEDA, partit de dretes i que alguns consideraven antirepublicà i antiautonomista. El govern de la Generalitat ho va considerar un perill per l'estatut català, i en concret per la llei de contractes de conreu, que enfrontava el govern de Catalunya amb el govern central espanyol. A Barcelona va tenir un caràcter bàsicament polític, però en d'altres ciutats catalanes com Lleida, Girona, Vilanova i la Geltrú etc. va tenir un doble caràcter: social i nacional català L'única resistència armada a l'exèrcit espanyol va ser al local de Barcelona del CADCI.1 El CADCI2 era una entitat important, amb més de vint mil associats, estava dirigida per homes d'un catalanisme radical i de tendències revolucionàries. Però la proclamació va fracassar el mateix dia 6 d'octubre, quan el capità general de Catalunya, Domènec Batet4 es va negar a obeir les ordre de Companys, i va treure les tropes al carrer. Conseqüentment van detindre el govern de la Generalitat, els condemnaren a trenta anys de presó, i es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Març-abril de 1939 : consell de guerra a tres republicans torroellencs / Joan Margall i Sastre, Gerard Cruset i Galceran
Margall i Sastre, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2006) , p. 125-133 : il.

Els Fets del 6 d'octubre de 1934 i les seves conseqüències a Torroella / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2004) , p. 37-41
Notes.

Els Fets del sis d'octubre del mil nou-cents trenta-quatre a Torroella de Montgrí / Joan Radressa i Casanovas
Radressa i Casanovas, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2000) , p. 81-97 : il.
Notes.

Armar la insurrección : la trama suiza del separatismo catalán en la revolución de octubre de 1934 / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 132 (2023) , p. 177-200 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.