El Forn de Can Crisant de Sant Feliu de Guíxols / Jordi Colomeda Folgado, Jaume Puigredon Boixadera
Colomeda Folgado, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 352 (setembre-octubre 2025), p. 40-41 : il. (Arqueologia) 

L'Ofegat respira / Roger Romagosa Carrasquer
Romagosa Carrasquer, Roger


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 39 (2025) , p. 211-221 : il. (Documents. Residències de creació artística a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell, Tàrrega) 
Bibliografia i fonts. Resums en castellà i anglès.

Les Intervencions arqueològiques al call de Barcelona : sota les pedres, la memòria / Núria Miró i Alaix
Miró i Alaix, Núria


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 201 (abril 2026), p. 18-19 : il. (Patrimoni) 
Bibliografia.

El Pla de gestió del conjunt arqueològic de Tàrraco / Maria Teresa Miró i Alaix
Miró i Alaix, Maria Teresa


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 526 (gener 2026), p. 64-65 : il. (Patrimoni) 

El Castellum de Sant Julià de Ramis en el seu context. Estat de la qüestió / J. M. Nolla, J. Casas, J. Burch, J. Sagrera
Companys i Farrerons, Isabel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 187-218 : il

Un seguit d'excavacions en llocs estratègics del sector més septentrional de la via Augusta ha permès reconstruir tot un seguit d'obres importants de tipus militar encaminada, primerament, a la defensa de la prouincia Tarraconensis, a partir de mitjan segle IV, i a cosir sòlidament aquest territori amb la Septimània, al nord dels Pirineus, durant l'existència del regnum gothorum. Destaca, per diverses raons, l'imponent castellum bastit sobre les ruïnes de l'antic oppidum abandonat de *Kerunta, a la muntanya de Sant Julià de Ramis que, ara sabem, interactuava amb el nucli urbà de Gerunda i altres jaciments de l'entorn. L'ocupació omeia d'aquestes contrades significà la seva desaparició.

De monjos a militars : la transformació d'una capella del monestir de Sant Domènec en un espai de servei / Ana Costa Solé
Costa Solé, Ana


En: Rodis, núm. 8 (2025) , p. 74-84 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi examina l'evolució històrica i arquitectònica del convent de Sant Domènec de Girona, amb especial èmfasi en l'antiga sagristia. Fundat el 1252 i ampliat gràcies a nombroses donacions, el convent esdevingué un referent religiós fins a la desamortització de 1835, que en propicià la transformació en caserna militar. Aquesta nova funció comportà alteracions estructurals profundes, com la conversió de la sagristia en cuines i en latrines, fet corroborat per plànols del segle xix i per la recerca arqueològica. Les dades obtingudes evidencien la degradació patrimonial derivada dels usos militars i subratllen la importància de l'arqueologia per reconstruir la memòria urbana.

La Recuperació i valorització de l'enllosat de la nau de l'església de Santa Maria de Linyola (Pla d'Urgell): les intervencions arqueològiques dels anys 2021 i 2022 / Andreu Moya i Garra, Izaskun Ambrosio Arcas, Elna Clua Novials, Javier Escuder Sánchez, Sergi Gonzàlez Planas, Ferran Piró Miret, Marina Prats Sanjuan, Maria Clua Mercadal, Gemma Piqué Palacín



En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 35-58 (Articles) 

El 2019 va posar-se al descobert un tram de l'enllosat original de la nau de l'església tardogòtica de Santa Maria de Linyola i van sondejar-se tres tombes. El 2021 va redescobrir-se la resta del paviment de pedra i va desenvolupar-se una intervenció arqueològica de documentació de l'enllosat i les làpides de les tombes que s'hi emplacen. El 2022 va rehabilitar-se el tram d'enllosat situat sota el cor, a l'entrada de l'església, cosa que va permetre enregistrar dades inèdites sobre el monument. Aquest article dona a conèixer els resultats més rellevants de les intervencions arqueològiques de 2021 i 2022.

Localització i excavació arqueològica d'una església altmedieval perduda a les envistes del Montseny : Sant Julià de Valldaneu (Sant Martí de Centelles, Osona) / Judit Ciurana, Arnau Garcia, Jaume Oliver, Rosa Soler



En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 81-925 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Ressenya de la intervenció arqueològica que va permetre localitzar l'església de Sant Julià de Valldaneu, que ja constava com a desapareguda al segle XVIII. Es tracta d'una església relacionada amb el nucli del vilar dit de Daniel, incorporat al domini dels comtes d'Osona a finals del segle IX. El vilar, que va donar nom a la vall actual, va experimentar després les transformacions del procés de feudalització, inclosa la proliferació d'esglésies parroquials que, en aquest cas, explica la desaparició de l'església fins als nostres dies.

D'església a fortalesa. La capella-fortí de Sant Antoni, de Sant Quintí de Mediona / Marçal Díaz Ros
Díaz Ros, Marçal


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 87-113 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les restes de l'antiga capella-fortí de Sant Antoni s'aixequen al sud de Sant Quintí de Mediona, sobre d'un petit turó on també hi ha el cementiri de la població. Avui dia, només es conserven les parets perimetrals d'aquest edifici, herència d'un període convuls, la memòria del qual cada vegada ens és més llunyana. Els orígens de la capella, però, es remunten a finals del segle XVII, si bé el període més intens de la seva història correspon al segle XIX, quan fou militaritzada i reconvertida en fortí. Tot i el seu mal estat de conservació, les restes actuals encara permeten identificar les característiques bàsiques de l'edificació. Es tractava d'un edifici de planta rectangular amb un absis poligonal de tres cares, orientat vers el nord-est. L'accés original, avui tapiat, es trobava a la façana principal, encarada al sud-oest. Com hem dit, de tot l'edifici s'han conservat únicament els murs perimetrals, mentre que la teulada i els compartiments interiors es troben completament enrunats. Els seus murs, fets majoritàriament de maçoneria i recoberts amb morter de calç, presenten una alçària d'uns vuit metres en gairebé tot el recinte. També han desaparegut les edificacions que sembla que s'adossaven a aquesta estructura, de les quals només se'n conserven els retalls pels caps de biga i alguns indicis documentals. A continuació, doncs, es presenta el recorregut històric d'aquesta edificació, construïda inicialment com a capella, però que va funcionar com a fortí durant més de vint anys. Els resultats obtinguts són fruit de la recerca documental en diferents arxius catalans, així com de la lectura dels paraments de les restes actuals de l'edifici. Aquesta investigació fou duta a terme entre els anys 2022 i 2023 per encàrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. A banda, però, cal agrair també l'ajuda desinteressada de Xavier Argemí, Teresa Sadurní, Joan Serra i Ramon Arnabat.

La Integració de les restes arqueològiques en l'arquitectura : a propòsit del Pla del Pallol a Reus / Anton Pàmies
Pàmies i Martorell, Anton Maria


En: AT : Arquitectes de Tarragona, núm. 2 (2003) , p. 4
Notes.

Rectificació oportuna : Una romanalla del desaparegut Convent de Monges Carmelites / H.A.
Anguera, H.


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any VIII, núm. 175 (novembre 1927), p. 260-261

El Labrum romano de la villa de Els Antigons (Reus, Tarragona) / Laura Galán Palomares
Galán Palomares, Laura


En: Tituli-Imagines-Marmora. Materia y prestigio en mármol. Homenaje a Isabel Rodà de Llanza, Anejos AEspA ; Gorostidi Pi, D.; Gutiérrez Garcia-M., A. (eds.). Madrid : CSIC, 2022. p. 325-332


La revisión de varios fragmentos marmóreos pertenecientes a un labrum documentado en el ninfeo de la villa romana de Els Antigons (Reus, Cataluña, España) nos ha permitido realizar un estudio tipológico pormenorizado, teniendo en cuenta el material, el contexto del hallazgo, el origen del material en el que fue realizado y sus dimensiones, aportando así nuevas informaciones al conocimiento previo sobre este elemento y la villa en la que se encontró.

L'Habitat suburbà portuari de l'Antiga Tàrraco : Exvacions [sic] al sector afectat pel PERI 2 Jaume I - Tabacalera / Maria Adserias Sans, César Augusto Pociña López, Josep Anton Remolà Vallverdú
Adserias Sans, Maria


En: 153161 Tàrraco 99 : Arqueologia d'una capital provincial romana : Tarragona 16, 16 i 17 d'abril de 1999 : Actes de les Jornades d'arqueologia sobre intervencions a la ciutat antiga i al seu territori 1993-1999. Tarragona : El Mèdol, 2000. p. 137-154

Referències bibliogràfiques.

El Circ romà de Tarragona : qüestions arquitectòniques i de funcionament / Lluís Piñol Masgoret
Piñol Masgoret, Lluís


En: 153161 Tàrraco 99 : Arqueologia d'una capital provincial romana : Tarragona 16, 16 i 17 d'abril de 1999 : Actes de les Jornades d'arqueologia sobre intervencions a la ciutat antiga i al seu territori 1993-1999. Tarragona : El Mèdol, 2000. p. 53-60

El Serrat de Castellar (Fontanals de Cerdanya) : primeres hipòtesis sobre un nou assentament iberoromà a la Cerdanya / Joan Oller Guzmán, Jordi Morera Camprubí i Oriol Olesti Vila
Oller Guzmán, Joan


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 43-50 : il

La Fundación y la secuencia cronológica del edificio octogonal de la villa romana de Can Farrerons (Premià de Mar, Barcelona) / Josep M. Font Piqueras
Font i Piqueras, Josep


En: Empúries. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 155-175 : il.
Bibliografia. Resums en castellà, i anglès.

El Jaciment tardoantic del Camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat, Alt Empordà) / Josep M. Nolla, Josep Casas, Marc Prat
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Empúries. Barcelona, núm. 57 (2017) , p. 53-83 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A redós del vell camí de Sant Feliu de la Garriga (Viladamat) unes excavacions preventives van exhumar un establiment rural tardoantic. Malgrat l'estat de les restes s'han posat al descobert diverses sitges i fosses difícils d'interpretar i una cabana semisoterrada amb dues llars. El material arqueològic, amb moltes importacions, permet datar l'hàbitat entre inicis del segle VI i inicis del VIII.

Ruinas de guerras olvidadas. Arqueología y patrimonio de las guerras carlistas en Catalunya / Gorka Martín-Echebarría, Xavier Rubio-Campillo
Martín Etxebarria, Gorka


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 87-108 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola. A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt. La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni. Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

El Conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d'intervencions arqueològiques / Roser Arcos López, Cristina Belmonte
Arcos López, Roser


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 72-88 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 2019 es va celebrar el 15è camp de treball al conjunt arqueològic de les Guixeres, un projecte de poble, que involucra des de l'institut a diverses institucions i associacions municipals. Durant aquest temps s'ha excavat i documentat el mas de la Vilella Vella, l'església preromànica de Sant Pere del Puig i la Torre del Puig de Sant Pere. La singular geologia de la zona, molt rica en pedra de guix, en propicià l'assentament, i el conjunt documentat s'ha erigit en el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle xiii.

Dels Altimiris a Santa Cecília dels Altimiris : horitzons cronològics i dades interpretatives d'una comunitat monàstica de la primerenca edat mitjana (s. V-IX) / Marta Sancho i Planas, Walter Alegría Tejedor
Sancho i Planas, Marta


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 199-213 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les darreres campanyes arqueològiques portades a terme en el jaciment dels Altimiris ens han permès definir uns horitzons cronològics força precisos a partir de l'estudi de produccions ceràmiques contextualitzades en diferents unitats estratigràfiques. D'aquesta manera hem detectat diverses fases entre les quals destaquen les que situem en els segles vi-vii, moment de màxima activitat i ocupació. Així mateix, la proposta interpretativa que ens ha portat a identificar aquest jaciment com un monestir fundat dins del període visigot s'ha anat reforçant a partir de la descoberta de nous espais i materials. D'aquí que assumim l'hagiotopònim de Santa Cecília com a nom identificador d'aquest indret.