Mirant cap al campament : la primera representació d'un campament de caçadors-recol·lectors paleolítics / Marcos García-Diez
García Díez, Marcos


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 7-22 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els motius figuratius (especialment les representacions d'animals) i els signes són els temes dominants en l'art del Paleolític Superior. Aquestes representacions han estat vinculades tradicionalment amb les concepcions màgiques o religioses d'aquestes societats de caçadors-recol·lectors. En canvi, els paisatges i les realitats materials de la vida quotidiana van ser poc representats, particularment les estructures que defineixen el paisatge humà (cabanes i campaments). En aquest treball presentem una placa d'esquist amb gravats trobada al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), amb una cronologia al voltant dels 13.500 anys abans del present. Aquesta placa mostra set motius semicirculars que poden interpretar-se com la representació de cabanes de forma dòmica. L'anàlisi dels motius individuals i la composició, així com la seva contextualització etnogràfica i arqueològica, suggereixen que aquest gravat és la representació naturalista d'un campament de caçadors-recol·lectors. Tenint en compte les implicacions socials que tenen els campaments en la forma de vida de les societats paleolítiques, aquest gravat es pot considerar como la primera imatge d'un grup humà que tenim al registre arqueològic.

Les Prospeccions arqueològiques a la Conca de Barberà : resultats de la campanya del 2021 / Joan Canela Gràcia, Maria Carme Belarte
Canela Gràcia, Joan


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 23-33 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El 2021 es va dur a terme una campanya de prospeccions arqueològiques en el marc del projecte de recerca de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica Formes d'ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la Protohistòria. Aquests treballs es van desenvolupar en el sector occidental i septentrional de la Conca de Barberà, amb un doble objectiu: revisar els jaciments protohistòrics inclosos en la Carta Arqueològica de la comarca per comprovar-ne l'estat de preservació i potencial científic, així com estudiar el poblament protohistòric en àrees on no s'havien documentat fins el moment jaciments d'aquest període. En aquest article exposem els resultats d'aquesta intervenció arqueològica.

Temps passats : el dolmen de Canadal / per Josep Ribas
Ribas Pallissera, Josep


En: L'Esquerda de la bastida. La Jonquera, núm. 33 (30 de desembre 2001), p. 29 : il. (Prehistòria) 

Cantacorbs : Recuperant un jaciment neolític oblidat a les muntanyes de Prades (Rojals-Montblanc, Tarragona) / Gala García-Argudo, José Ramón Rabuñal, Juan Luis Fernández-Marchena, [et al.]



En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 7-24 : il. (Prehistòria) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

El jaciment a l'aire lliure de Cantacorbs és un taller neolític de sílex localitzat a un altiplà calcari a 1022 m.s.n.m., d'es d'on es pot controlar una de les principals rutes que creuen les muntanyes de Prades. La característica principal del jaciment és l'abundància de material lític tallat en superfície, corresponent a tots els estadis de la cadena de producció de làmines. L'origen de la matèria primera indica un aprovisionament local, amb material provinent de dues àrees properes d'aprovisionament. El jaciment de Cantacorbs va ser descobert voltant l'any 1930 i, malgrat haver aparegut a diverses publicacions, mai havia estat excavant amb metodologia moderna. Una conseqüència de l'època en les que es van dur a terme les primeres intervencions arqueològiques és la dispersió dels materials en diferents col·leccions. Aquest article presenta les primeres datacions del jaciment, així com una anàlisi comparatiu entre els materials de la col·lecció privada d'en Ramon Capdevila i el material arqueològic recuperat en les dues intervencions modernes que hem dut a terme des de l'Institut català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona.

La Roca gravada de Rogerals (Lloar) / Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


Reus : Imp. Foment, 1934 (Notes de prehistòria) 
Separata de: Revista del Centre de Lectura, any XIV, núms. 243-245, juliol setembre 1933.

La Roca gravada de Rogerals (Lloar) / Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


En: Revista del Centre de Lectura. Reus. 3a Època, Núm. 243, 244, 245 (Juliol-Agost-Setembre 1933), p. 141-144 (Notes de prehistòria) 

Salvador Vilaseca, Josep Iglésies, Manuel Mata i la cova del Buldó (Rojals) / Jaume Massó Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 37 (2019) , p. 75-84 : il. (Prehistòria) 
Número Homenatge a Josep M. Grau i Pujol i a Josep Pau Jàvega i Bulló. Notes.

L'article dóna a conèixer uns quants documents manuscrits i fotogràfics -procedents de l'arxiu del Museu de Reus i de la Biblioteca del Centre de Lectura de la mateixa ciutat- referents a la intervenció arqueològica realitzada entre1926 i 1927 per Salvador Vilaseca, Josep Iglésies i Manuel Mata a la cova del Buldó, situada a la Bartra (terme de Montblanc).A l'esmentada cova s'hi van recuperar, a més de diferents elements de la cultura material de l'edat del Bronze, diverses restes humanes de gran interès paleoantropològic.

La Ratio d'abundància de sílex : un nou paràmetre per interpretar la captació de matèries primeres al Paleolític / Maria Soto, Bruno Gómez de Soler, Josep Vallverdú
Soto Quesada, Maria


En: Podall. Montblanc, núm. 6-7 (2018) , p. 9-40 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els estudis d'origen i captació de matèries primeres lítiques en Prehistòria són una línia d'investigació essencial per inferir les dinàmiques d'explotació del paisatge, la mobilitat i la gestió del territori entre els grups dels últims caçadors-recol·lectors. Aquest article proposa un nou mètode, la ràtio d'abundància de sílex, amb l'objectiu de quantificar els recursos lítics en un paisatge, considerant els factors geològics naturals (extensió dels afloraments, gruix, índex d'ocurrència, dimensions, contingut en sílex...). La disponibilitat de recursos pot ser comparada amb qualsevol conjunt arqueològic per a definir les estratègies d'aprovisionament i els patrons de mobilitat. L'estudi s'ha centrat en l'entorn de les Muntanyes de Prades, en tant que representa un escenari regional amb alta disponibilitat de sílex, compartit per diversos grups del Paleolític Superior final (15000-9000 anys abans del present). La definició de les àrees d'aprovisionament s'utilitza com evidència per obtenir el radi de captació, les distàncies d'anada i tornada per l'explotació de recursos, i els àmbits territorials dels grups paleolítics, contribuint a la comprensió de diversos aspectes dels assentaments, com la funcionalitat dels jaciments, la duració/intensitat de les ocupacions, i la mida dels grups socials.

La Importància del conill (Oryctolagus cuniculus) en la dieta humana dels últims caçadors-recol·lectors al sud de Catalunya / Anna Rufà, Ruth Blasco, Jordi Rosell, [et al.]



En: Podall. Montblanc, núm. 6-7 (2018) , p. 41-63 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'explotació de petites preses és un fenomen que sembla desenvolupar-se de manera sistemàtica a partir del Paleolític Superior. Això suposa un canvi en les estratègies de subsistència humanes, que pot deure's a mútiples factors (econòmics, soco-culturals o ecològics, entre altres) i segueix sent encara avui dia un tema de debat. L'estudi que aquí es presenta pretén aclarir, mitjançant l'estudi del conjunt faunístic del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà, Tarragona), quines eren les estratègies d'aprovisionament de les poblacions humanes durant el Paleolític Superior Final al nord-est peninsular. Els anàlisis realitzats sobre el conjunt apunten que els humans tindrien accés a diferents espècies animals, i que centrarien el seu interès sobre el conill (Oryctolagus cuniculus). Aquesta espècie presenta múltiples evidències de processament per part dels humans (marques de tall, fractura intencional dels ossos), a més de presentar una alta incidència d'ossos cremats. El bon estat de preservació de les restes i l'alta activitat humana observada permet fer inferències sobre el tipus d'abastiment d'aquestes poblacions en el jaciment, on sembla que els humans hi desenvoluparien ocupacions llargues i estables.

Problemàtiques i reflexions sobre els Centres d'Interpretació de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica / Miguel Ángel Mateo Saura
Mateo Saura, Miguel Ángel


En: Podall. Montblanc, núm. 5 (2016) , p. 7-19 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

En els últims vint anys, s'ha produït un dels fenòmens més rellevants en l'àmbit de la divulgació del Patrimoni Cultural: l'obertura dels anomenats Centres d'Interpretació per tota la geografia hispana. En realitat, qualsevol element que se'ns ocorri (natural, etnogràfic, artístic, etc.) és susceptible de ser interpretat i, per això, de comptar amb un espai museístic d'aquest tipus. No obstant això, la manca d'una planificació de les necessitats i dels recursos que aquests centres requereixen per al seu funcionament, ha esdevingut un autèntic maldecap per a les administracions públiques. Com exemple particular es presenta la situació en què es troba el Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de Moratalla (Murcia). Una problemàtica molt similar a la d'altres centres dedicats a l'art rupestre de Catalunya i la resta de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Referències sobre l'Art llevantí a les Muntanyes de Prades : (II). Les figures animals / Ramon Viñas, Albert Rubio
Viñas i Vallverdú, Ramon


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 34 (2016) , p. 53-74 : il (Prehistòria i Història antiga) 
Número Homenatge a l'Agrupament Escolta de Montblanc i a Josep M. Carreras Tarragó. Bibliografia.

El Primer habitant de la Conca de Barberà amb nom conegut. Notícia d'una inscripció romana trobada a Solivella / Jordi López Villar
López i Vilar, Jordi


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 34 (2016) , p. 75-78 : il (Prehistòria i Història antiga) 
Número Homenatge a l'Agrupament Escolta de Montblanc i a Josep M. Carreras Tarragó. Notes.

Exposició permanent d'arqueologia



En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any III, núm. 28 (novembre 1981), p. 20 (Secció de prehistòria i protohistòria) 
En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.

Un Poblat únic a Catalunya / Lluís Jové i Valls
Jové i Valls, Lluís


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any III, núm. 26 (setembre 1981), p. 8-9 (Secció de prehistòria i protohistòria) 
En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.

Preservar l'arqueologia / Valerià Romero
Romero i Alarcón, Valerià


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any III, núm. 23 (maig 1981), p. 17 (Secció de prehistòria i protohistòria) 
En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.

Exposició permanent / Valerià Romero i Alarcon
Romero i Alarcon, Valerià


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any II, núm. 17 (novembre 1980), p. 4 (Secció de Prehistòria i Protohistòria) 
En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.

Les intervencions arqueològiques a la Balma de la Vall durant els anys 2011 fins el 2013 (Rojals-Montblanc, Conca de Barberà) / Josep Vallverdú, Maria Soto, Juan Ignacio Morales, [et al.]



En: Podall. Montblanc, núm. 3 (2014) , p. 7-23 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les cultura material paleolítica és poc documentada en el registre arqueològic de les Muntanyes de Prades. La cronologia del poblament prehistòric d'aquest àmbit geogràfic ha estat basada en l'edat relativa proporcionada per la seriació de la cultura material (fòssils guia de pedra tallada, ceràmica, metall) establerta per l'enorme investigació realitzada pel Dr. Salvador Vilaseca. I en aquest treball tractem un dels principals resultats de les intervencions, en el què s'argumenta la cronologia pleistocena superior final d'un dels conjunts arqueològics de la Balma de la Vall (Rojals - Montblanc) mitjançant datacions relatives i radiomètriques. La datació i comparació dels conjunts arqueològics, estratificats en balmes i coves de les comarques de Tarragona, no va ser fàcil en temps del Dr. Salvador Vilaseca. Ni tampoc ara. En aquesta presentació es descriuen algunes de les dificultats per a datar els conjunts arqueològics d'aquest jaciment. Els principals obstacles tenen a veure amb els canvis ambientals que afecten a la sedimentació al peu de la balma i a les pertorbacions provocades per les poblacions humanes en temps històrics.

Condicionament de l'espai natural per a la conservació i obertura al públic dels abrics amb pintures rupestres del barranc del Mas d'en Llort, Montblanc (Tarragona) / Ramon Viñas Vallverdú
Viñas i Vallverdú, Ramon


En: Podall. Montblanc, núm. 3 (2014) , p. 24-45 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia i notes.

Condicionament de l'espai natural per a la conservació i obertura al públic dels abrics amb pintures rupestres del barranc del Mas d'en Llort, Montblanc (Tarragona) Des del primer número de la revista (Podall 2011) hem anat presentant problemàtiques relacionades amb la conservació, la divulgació i la investigació de l'art rupestre de les Muntanyes de Prades i de Catalunya, declarades des de 1998 Patrimoni Mundial per l'UNESCO. Seguint en aquesta línia, hem volgut exposar alguns dels objectius aconseguits en la preservació, difusió i socialització d'aquest Patrimoni: el condicionament de l'espai natural per a l'obertura al públic dels abrics amb pintures rupestres del barranc del Mas d'en Llort en el terme de Montblanc.

El reciclatge d'artefactes lítics al paleolític superior: les eines cremades del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet) / Manuel Vaquero (coordinador), Susana Alonso, Sergio García Catalán, [et al.]



En: Podall. Montblanc, núm. 2 (2013) , p. 9-25 : il (Prehistòria) 
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

Els treballs recents en l'àmbit de l'arqueologia del Paleolític han posat de manifest la importància de les qüestions temporals en la interpretació dels conjunts. Els conjunts arqueològics són entitats temporals, formades per l'addició d'un nombre desconegut d'episodis deposicionals. Aquesta dimensió temporal és també evident a nivell dels artefactes, que poden passar per diferents episodis de modificació i/o ús al llarg del temps. El reciclatge de peces prèviament abandonades per fabricar eines és un dels millors exemples del caràcter temporal dels artefactes. L'objectiu d'aquest article és avaluar la importància del reciclatge en un jaciment del Paleolític Superior final, examinant una classe d'artefactes -les eines cremades- que fins ara han estat poc emprades per abordar aquesta problemàtica. Els nostres resultats suggereixen que el reciclatge fou probablement un component important de les estratègies d'aprovisionament de recursos lítics durant el Paleolític Superior, la qual cosa té implicacions importants en els processos de formació i la variabilitat tipològica dels conjunts.

Els centres d'interpretació de l'art rupestre de Catalunya (CIAR). Divulgar el patrimoni mundial / Ramon Viñas Vallverdú, Agustí Vericat i Jaume Mor
Viñas i Vallverdú, Ramon


En: Podall. Montblanc, núm. 2 (2013) , p. 26-55 : il (Prehistòria) 
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer al públic en general, l'existència dels Centres d'Interpretació de l'Art Rupestre de Catalunya (CIAR), així com la seva història, tasques i situació, amb la finalitat de divulgar aquesta manifestació del nostre país, declarada patrimoni mundial per la UNESCO des de l'any 1998.