português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
CONGRES D'HISTORIA MODERNA DE CATALUNYA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 12
ir a la página                         


1 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
VIIIè Congrés d'Història Moderna de Catalunya "Catalunya el Mediterrani" : acte d'inauguració Museu Marítim de Barcelona, 17 de desmbre de 2018 / Jaume Dantí i Riu
Danti i Riu, Jaume


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 7-13 (Acte inaugural


Matèries: Congressos ; Edat moderna ; Discursos inaugurals
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:2018
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (8è : 2018 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/371265
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fronteres, guerra i posicionament polític a la Catalunya dels segles XVI i XVII / Miquel J. Deyà Bauzà
Deyà Bauzà, Miquel J.


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 48-81 (Sessió I: Poders, fronteres i identitats
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La situació de la frontera pirinenca, també la marítima, és un tema clau per a la història moderna de Catalunya. El tema dels comtats del Rosselló i la Cer-danya, ocupats per França durant la Guerra Civil Catalana amb el beneplàcit de Joan II, està present des de l'inici del regnat de Ferran el Catòlic. La seva reincorporació va coincidir amb factors que van ajudar que la qüestió de la frontera fos cada vegada més camp d'acció de la Corona i menys de les autoritats del Principat. No obstant això i malgrat les dissensions concretes que es van produir, l'àmbit fronterer va ser una qüestió en la qual durant aquest regnat i el següent va sobresortir un objectiu comú entre el rei i el país. En els regnats posteriors, la frontera pirinenca va adquirir unes altres dimen-sions (frontera religiosa, contraban, guerra oberta entre la Monarquia Hispà-nica i França), fet que, juntament amb els problemes financers espanyols per mantenir allà una important dotació militar, concretament d'infanteria, va provocar en les localitats de la zona una forma de vida especial i un sentiment peculiar d'identitats i lleialtats. Durant els segles xvi i xvii, la frontera pi-rinenca va ser escenari de nombrosos episodis polítics, religiosos i culturals que van influir, sens dubte, en la identitat catalana del moment i d'èpoques posteriors.


Matèries: Edat moderna ; Frontera ; Guerra ; Identitat nacional ; Poder polític
Àmbit:Cerdanya ; Catalunya ; Catalunya Nord ; França
Cronologia:[1501 - 1700]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (8è : 2018 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/371269
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Kies : d'Holanda al Camp de Tarragona / Josep Fàbregas Roig
Fàbregas Roig, Josep


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 158-192 (Sessió IV: Família, xarxes i societats
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

L'arribada dels comerciants holandesos Joan Kies i Arnold de Jäger a Catalunya s'emmarca en el canvi que es va produir en les relacions comercials entre Holanda i la Monarquia Hispànica arran del Tractat de Münster i en la recuperació que a partir de la segona meitat del segle XVII va començar a experimentar l'economia catalana. L'objectiu d'aquest estudi és aprofundir en l'activitat econòmica i les relacions socials dels Kies, una nissaga que inicialment es va situar a Barcelona i que posteriorment es va traslladar al Camp de Tarragona, on va adquirir el castell de Vila-seca, que va convertir en la seva residència i en un centre productor i on van viure els seus descendents.


Matèries: Edat moderna ; Genealogia ; Famílies ; Comerciants ; Comerç ; Vinya ; Indústria vinícola ; Licors i aiguardents
Matèries: Kies, família
Àmbit:Camp de Tarragona ; Catalunya
Cronologia:[1670 - 1750]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (8è : 2018 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/371285
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Creure i viure a la Barcelona moderna a través de les fonts inquisitorials / Doris Moreno
Moreno Martínez, Doris


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 219-261 (Sessió VI: Creences i vivències
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Les fonts inquisitorials, complementades amb d'altres (notarials, conventuals, municipals, diocesanes...), ofereixen moltes possibilitats per reconstruir el món socioreligiós urbà, l'espai en el qual s'arrela la Inquisició moderna. Des de l'horitzó de la història sociocultural de la vida quotidiana, en aquest text es proposen, de manera impressionista, tres vies de recerca futures: la relació entre l'espai urbà de Barcelona i la Inquisició, l'articulació social del Sant Ofici a la ciutat a través dels seus col·laboradors (consultors i familiars) i, finalment, la detecció indiciària de col·lectius i individus dissidents i de les actituds i pràctiques de negociació cultural d'aquests davant la Inquisició.


Matèries: Edat moderna ; Fonts documentals ; Inquisició ; Creences religioses ; Vida quotidiana
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1501 - 1600]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (8è : 2018 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/371512
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Memòria fianal del VIIIè Congrés d'Història Moderna de Catalunya / Mariela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, Maria Adela


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 293-296 (Acte de cloenda


Matèries: Congressos ; Edat moderna ; Història ; Historiografia
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya ; Europa
Cronologia:2018
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (8è : 2018 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/371509
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Projectes de la imatge gràfica del Congrés



En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 298-330 : tot il. (Acte de cloenda


Matèries: Congressos ; Edat moderna ; Documents gràfics ; Cartells
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:2019
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (8è : 2018 : Barcelona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/371303
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 226
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Aproximació a l'estudi del domini baronial del Monestir de Ripoll : 1266-1719 / Josep M. Torras i Ribé
Torras i Ribé, Josep Maria


[Barcelona] : Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Moderna, [1984?]
[6] p.
Separata de: Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya : actes : Barcelona, del 17 al 21 de desembre de 1984. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1984, p. 203-209. Referències bibliogràfiques.



Matèries: Monestirs ; Feudalisme ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Règim senyorial ; Senyoria ; Revoltes antisenyorials ; Revoltes populars ; Pagesia ; Condicions de vida
Matèries:Monestir de Santa Maria de Ripoll
Àmbit:Ripoll
Cronologia:1266 - 1719
Autors add.:Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (1r : 1984 : Barcelona )
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
VII Congrés d'Història Moderna de Catalunya : Catalunya, entre la guerra i la pau: 1713, 1813 / Xavier Gil
Gil i Pujol, Xavier


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 9-14 (Acte inaugural
Acte d'inauguració. Museu Marítiim de Barcelona. 17 de desembre de 2013.


Matèries: Congressos ; Edat moderna ; Història ; Historiografia
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya ; Europa
Cronologia:1713 - 1813; 2013
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298218/387214
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conferéncia : Guerra y paz: historias del Antiguo Régimen / Jean-Frédéric Schaub
Schaub, Jean Frédéric


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 15-35 (Acte inaugural
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.


Matèries: Antic règim ; Guerres ; Conflictes internacionals ; Aliances i tractats ; Congressos ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Europa ; Món
Cronologia:[1500 - 1800]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298219/387216
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cataluña en el contexto de los cambios políticos de 1705 / Francisco Andújar Castillo
Andujar Castillo, Francisco


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 39-75 (Ponències
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

En aquesta ponència ens ocupem d'un any crucial per a la història de Catalunya, 1705, a partir d'una perspectiva doble. D'una banda, utilitzant fonts inèdites, de l'Arxiu del Ministeri d'Afers Estrangers de París; i, de l'altra, emprant una metodologia que intenta situar els esdeveniments en el context general de la Monarquia durant aquell any, que seria crític per a la causa borbònica i el del triomf de l'austriacisme a Catalunya. A tal efecte, el punt de partida és la carta en la que l'ambaixador francès Michel Amelot comunicava a Lluís XIV les causes, segons el virrei Velasco, de la pèrdua de Catalunya: el mal estat de les tropes sota el seu comandament, les disposicions del Consell d'Estat durant l'any 1704, les quals, en la seva opinió, havien estat massa fluixes amb els sediciosos, i, per últim, la política de concessió de mercès i gràcies duta a terme per Felip V en acabar les Corts de Barcelona de 1702.


Matèries: Guerra de Successió ; Fonts documentals ; Monarquia ; Virreis ; Diplomàtics ; Felip V d'Espanya ; Crònica ; Política
Matèries: Fernandez de Velasco y Tovar, Francisco de (1646-1716)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1704 - 1705
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298221/387221
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Hi ha ocasions en les quals cal saber perdre" : Claus de la negociació d'Utrecht / Joaquim Albareda
Albareda i Salvadó, Joaquim


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 77-101 (Ponències
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La signatura de la Pau d'Utrecht (1713), que posava fi al llarg conflicte internacional iniciat el 1702, establí un nou equilibri europeu. Analitzarem com es van dur a terme les negociacions entre els plenipotenciaris de Felip V i els de la Gran Bretanya, sempre condicionades pels preliminars secrets que França i la Gran Bretanya havien negociat abans i que van comportar la pèrdua per part de la monarquia hispànica de Gibraltar, Menorca, els Països Baixos, Milà, Nàpols, Sicília, Sardenya i Sacramento, a banda d'importants concessions comercials als britànics (asiento de negros i navío de permiso a les Índies). Altres assumptes, en canvi, van quedar pendents de resolució, com el principat i la sobirania per a la princesa dels Orsini i el Cas dels Catalans, que van reaparèixer amb força a les converses de Rastatt.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Relacions internacionals ; Conflictes internacionals ; Aliances i tractats ; Tractat d'Utrecht ; Monarques ; Política exterior ; Felip V d'Espanya
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Gran Bretanya ; França ; Europa
Cronologia:[1713 - 1725]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298222/387222
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Nunca es útil que manden muchos a la par". Aduanas, resguardos, "mossos" y militares en la Cataluña del siglo XVIII / Miguel Ángel Melón Jiménez
Melón Jiménez, Miguel Ángel


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 105-160 (Ponències
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Finalitzada la Guerra de Successió, la nova monarquia borbònica va desenvolupar a Catalunya un seguit de mesures orientades a aconseguir una vigilància efectiva del territori i un seu millor control. La definició d'espai duaner i el desplegament dels mecanismes necessaris per al seguiment dels tràfics de mercaderies van ser endegats de manera immediata, atès que significaven una projecció directa de l'exercici de la sobirania de l'estat en termes de fiscalitat. S'hi va aplicar principalment el resguardo de rendes, que va comptar amb la col·laboració de les Esquadres de Valls des de la seva creació, així com també de l'exèrcit i d'un eficaç grup de "contrabandistes improvisats policies", que col·laboraren amb les autoritats d'Hisenda, tot coincidint amb l'increment del frau. Les pàgines d'aquesta ponència estan destinades a les reformes i funcions dels dits cossos, així com a les reticències i crítiques de que van ser objecte per raó de les seves actuacions, des de les promogudes pels intendents Rodrigo Caballero en 1718 i Antonio de Sartine en 1729 fins a les realitzades des de mitjans segle en endavant, juntament amb la implicació de l'exèrcit en la persecució del contraban i els inevitables xocs de competències que van sorgir entre les diferents instàncies del poder central presents en el Principat.


Matèries: Guerra de Successió ; Nova Planta ; Mossos d'esquadra ; Duana ; Contraban ; Política fiscal ; Finances públiques ; Impostos-exaccions ; Comerç
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1701 - 1800]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298223/387226
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
1713-1813 : els límits d'un cicle / Lluís Roura Aulinas
Roura i Aulinas, Lluís


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 161-181 (Ponències
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Si l'any 1808 ha pogut ser vist com a símbol del moment fundacional que va suposar la revolució política a Espanya, el bienni 1813-1814 pot ser pres com a símbol del moment en el qual es clouen els tres processos que volem remarcar en aquesta ponència: el que s'havia encetat cent anys abans amb la fi de la Guerra de Successió i que tenia el seu gran referent secular en la Nova Planta; el que s'havia desencadenat entorn del 1793 dins el marc del ressò de la Revolució Francesa i un dels referents destacats del qual seria la primera crisi de l'Antic Règim i el pes de la contrarevolució, i el que s'havia encetat amb l'ocupació napoleònica i la fallida de la monarquia borbònica, amb el referent destacat de la revolució política a l'abast de la mà. L'any 1813 pot simbolitzar aquests tres cicles no només pel fet de marcar el seu final cronològicament coincident, sinó sobretot pel seu interès per a l'anàlisi històrica en la mesura que reclama interrelacionar-los, tot subratllant tant el seu caràcter dialèctic com la seva dinàmica sovint contradictòria. Així, el període 1813-1814, malgrat poder ser apreciat com el llindar del restauracionisme al qual s'hauria vist decantada la frustració revolucionària, pot simbolitzar molt millor alguns dels elements clau que havien d'acabar per fer inviable el simple retorn a l'ordre anterior. De manera que, si la fi del cicle de la Nova Planta remarca el fracàs del model que havia volgut establir la monarquia borbònica cent anys abans, vist des de la mirada cíclica que hem proposat, se'ns fa palès el crescendo d'aquest fracàs a partir dels anys setanta; ens remarca l'impuls que li van donar la Guerra Gran i els efectes de la Revolució Francesa als anys noranta, i ens posa de manifest la transcendència del descrèdit i de la fallida de la monarquia espanyola. Un resultat, doncs, a què no s'arriba tan sols pel pes de l'ocupació napoleònica, sinó per "mèrits" propis de la monarquia borbònica, per la revolució viscuda a nivell local i pels plantejaments polítics que es van arribar a formular entorn de les iniciatives "gaditanes".


Matèries: Nova Planta ; Crisi de l'Antic Règim ; Revolució francesa ; Guerra Gran ; Monarquia ; Política ; Conflictivitat social ; Historiografia
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1713 - 1813
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298260/387293
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Imágenes cartográficas de Cataluña disponibles en el transcurso del siglo XVIII : de la dependencia a la emancipación / Agustín Hernando
Hernando Rica, Agustín


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 185-228 : il., map. (Ponències
Notes a peu de pàgina.

Catalunya posseeix un ric patrimoni cartogràfic que, en part, és conegut i ha estat estudiat. Com és lògic, una porció significativa pertany al segle XVIII, etapa en la qual es van publicar els primers exemplars dibuixats per autors espanyols. Un corpus de quatre imatges que, gràcies a atributs com el seu cabal informatiu i evocadora iconografia, destaca sobre els altres; i, el més important, era accessible al públic català, ja què totes aquestes estampes es comercialitzaven a Barcelona. Aquest llegat ha estat conservat i donat a conèixer per col·leccionistes i recentment ha estat estudiat per persones deleroses per descobrir els seus mèrits intel·lectuals i establir la seva rellevància. La raresa i la significació cultural expliquen que algunes d'aquestes creacions hagin estat reproduïdes en facsímil, acompanyades d'un breu estudi monogràfic. Les mirades que s'hi han adreçat han estat, fins ara, essencialment documentals i geogràfiques, mentre que l'atenció de les darreres ha estat dirigida a l'arsenal de dades territorials que atresoren. Alenades per altres sensibilitats epistemològiques, comença a efectuar-se'n altres lectures, que ens conviden a advertir la seva rellevància com a invencions al servei de diversos interessos polítics o culturals, i a aprofundir en els seus efectes socials, com a vehicle encarregat d'expressar i propagar una identitat i també responsable de promoure una imaginació geogràfica i forjar unes actituds territorials.


Matèries: Cartografia ; Mapes i plànols ; Historiografia ; Patrimoni cultural ; Col·leccionisme ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700 - 1800]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298264/387297
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El discurso festejante de dos cortes en guerra. Las representaciones palaciegas en Madrid y Barcelona durante la Guerra de Sucesión / Carmen Sanz Ayán
Sanz Ayán, Carmen


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 229-264 (Ponències
Notes a peu de pàgina.

Les festes cortesanes constituïen una celebració política convertida en acte confirmatiu i ratificador de sobirania i lleialtat. Fer coincidir en el temps la diversió institucional amb el desenvolupament d'un conflicte bèl·lic ens obliga a fer un esforç per a comprendre els principis i valors ideals que regien les societats d'Antic Règim en les quals aquestes festes eren ritus d'obligada celebració. En el cas d'algunes de les que van tenir lloc durant la Guerra de Successió a Barcelona i a Madrid, permet apreciar les maneres amb què es varen projectar, des dels escenaris palatins respectius, les imatges de legitimitat de Felip V de Borbó i de Carles III d'Àustria. Era una altra modalitat de guerra, que no requeria soldats ni armes, però sí textos àulics, efectes escenogràfics i difusió.


Matèries: Guerra de Successió ; Monarquia ; Noblesa ; Actes socials i públics ; Arts escèniques ; Festes ; Felip V d'Espanya ; Carles III de Catalunya-Aragó
Àmbit:Madrid ; Barcelona
Cronologia:[1700 - 1714]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298267/387300
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les conseqüències de la Guerra de Successió : nous imposts a la Corona d'Aragó, una penalització o un futur impuls per al creixement econòmic? / Josep Juan Vidal
Juan Vidal, Josep


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 267-313 (Ponències
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Acabada la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya, Felip V va decidir obtenir majors recursos per a la Reial Hisenda per mitjà de la instauració als antics regnes de la Corona d'Aragó de nous imposts que proporcionessin una quantitat equivalent a la que s'hi hauria obtingut en cas d'haver-hi exigit els imposts vigents a la Corona de Castella. Aquest nou sistema fiscal només va ser implantat en els territoris que havien optat per l'austriacisme en el conflicte successori, de manera que la seva introducció no pot ser interpretada sinó com a penalització a uns súbdits rebels al nou sobirà borbònic. Aquestes noves contribucions presentaven la novetat que, per primera vegada a la història, s'implantaren imposts directes, destinats a gravar les propietats dels contribuents, els seus ingressos laborals i els seus guanys mercantils. La introducció es va combinar amb un sistema de quota territorial, que assegurava uns ingressos regulars a la Hisenda. No es va acabar contribuint per la riquesa que cada individu tingués, sinó pel que la Reial Hisenda desitjava recaptar a cada territori. Malgrat el caràcter costós de la nova contribució, la seva congelació posterior durant més de cent anys no va pas impedir el creixement econòmic d'aquestes àrees.


Matèries: Guerra de Successió ; Nova Planta ; Finances públiques ; Política fiscal ; Impostos-exaccions ; Felip V d'Espanya
Àmbit:País Valencià ; Catalunya ; Aragó ; Balears, Illes
Cronologia:[1701 - 1800]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298279/387312
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cervera després de 1713 : un període de canvis estructurals / Josep. M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 315-320 (Ponències
Conferència Paraninf de l'antiga Universitat de Cervera 19 de desembre de 2013.

S'exposen els canvis que la ciutat de Cervera va experimentar després de la Guerra de successió en quatre àmbits: el polític i administratiu, el docent, lingüístic i cultural, l'eclesiàstic i l'econòmic i social.


Matèries: Guerra de Successió ; Nova Planta ; Política ; Cultura ; Educació ; Economia ; Societat
Àmbit:Cervera
Cronologia:1713 - 1800
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298282/387315
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conferència. Resistenza, rivoluzione, costituzione, 1713-1813 / Angela De Benedictis
Benedictis, Angela de


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 321-350 (Acte de Cloenda
Acte de cloenda. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. 20 de desembre de 2013. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Congressos ; Edat moderna ; Guerra de Successió ; Guerra del Francès ; Conflictivitat social ; Revoltes populars ; Política ; Identitat nacional ; Historiografia ; Fonts documentals
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1713 - 1813
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298285/387318
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Memòria final del VII Congrés d'Història Moderna de Catalunya / Mariela Fargas Peñarrocha, secretària del VII Congrés
Fargas Peñarrocha, Maria Adela


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 351-354


Matèries: Congressos ; Edat moderna ; Història ; Memòria
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[2013]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298286/387319
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 226
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Músiques de dues guerres : Programa



En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 33 (2013) , p. 357-363


Matèries: Congressos ; Edat moderna ; Història ; Concerts musicals ; Programes
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[2013]
Autors add.:Congrés d'Història Moderna de Catalunya (7è : 2013 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/298287/387320
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 12
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3