La Indústria de l'os a l'entorn del decumanus de Baetulo / Maria Font Puigsech, Esther Gurri Costa
Font Puigsech, Maria


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 7-34 : il.
Notes. Bibliografia.

Aquest article sintetitza la recerca d'un treball de final de grau sobre la indústria òssia de la ciutat romana de Baetulo i un aprofundiment posterior. L'estudi es focalitza, sobretot, en la classificació tipològica i funcional dels objectes estudiats, apareguts al decumanus maximus de la ciutat romana, on es va localitzar un taller d'os amb nombroses restes de la producció d'aquesta indústria. També s'analitza el coneixement de l'artesania de l'os i les diferents zones de producció localitzades arreu de la península Ibèrica i en una part de França.

Temps i comunitat a la festa de Badalona : les campanes de Santa Maria i el seu toc manual al llarg dels segles XV-XX / Nil Rider Enrique
Rider Enrique, Nil


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 35-54 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.

Les campanes han estat un instrument imprescindible per a la societat, com a mínim des dels segles XI i XII i, amb poca variació, fins a l'actualitat. La comunicació comunitària, feta des del campanar estant, és vigent des de l'edat mitjana fins a la mecanització, ben entrat el segle XX. Inclús les hores civils, d'un rellotge suposadament municipal, sonen des de la mateixa torre de l'església. En aquest article es pretén repassar la història de les campanes de Santa Maria de Badalona i la producció del seu so, des de la baixa edat mitjana fins, pràcticament, els nostres dies. En resum, s'analitzarà el fenomen comunicatiu, i els mitjans que hi havia per fer-lo, des del campanar de Santa Maria.

Un Llinatge nouvingut a la Badalona del segle XV : els Leget / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 55-81 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.

El present treball dona a conèixer un conjunt de documentació que posa al descobert l'arribada d'un llinatge a Badalona a inici del segle XV: els Leget. D'una banda, Guillem Leget, ciutadà de Barcelona, va comprar el mas Gotmar, però no tindrà descendència masculina. De l'altra, Pere Leget, procedent de Granollers, es va unir en segones núpcies amb un pubilla de Badalona, on va exercir de ferrer. Com que els seus fills i nets es van casar amb joves d'altres famílies de la població o de la rodalia, aquesta branca es va assentar amb força a la localitat.

La Masia de Ca l'Andal : 10 segles d'història d'aquesta finca de propietat municipal / M. Dolors Nieto Sabater
Nieto i Sabater, M. Dolors


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 82-101 : il.
Notes.

La masia de Ca l'Andal, de propietat municipal des de l'any 2008, destinada a ser un equipament públic (encara a determinar) al barri de Bufalà, és un dels edificis més singulars i amb més història de la ciutat. A l'article es detalla com és i què caracteritza l'edifici actual i, s'analitzen les accions que s'hi han dut a terme al llarg dels segles des del que semblen els seus inicis al segle XI, fins a l'actual segle XXI. També els propietaris i els usos per als quals ha servit. L'objectiu és conèixer com més millor aquest edifici del patrimoni historicoartístic de Badalona, tenir elements per apreciar-lo, posar-lo en valor, saber-lo conservar i disposar de bona informació a considerar quan s'hagin de decidir les actuacions de reforma i consolidació que caldrà fer-hi abans de rehabilitar-lo i adequar-lo a l'equipament públic que es determini.

Les Lliçons de català de Baldiri Faura, un badaloní amic de Pompeu Fabra / Josep Faura i Pujol, Neus Faura i Pujol
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 102-117 : il.
Bibliografia. Notes.

Baldiri Faura i Badia (1898-1985) va ser un badaloní d'adopció, però de soca-rel com a resultat, des de ben jove, d'una profunda vinculació amb la ciutat a través de l'associacionisme cultural. Va conèixer personalment Pompeu Fabra, de qui va rebre una notable influència tant en la seva professió, relacionada amb les arts gràfiques, com en el seu amor i interès per la llengua catalana. Va arribar a ser un expert en la reforma lingüística fabriana, que va contribuir a donar a conèixer i a estendre mitjançant la supervisió de textos i la docència. Durant el règim franquista va afrontar amb prudència la situació de repressió generalitzada, malgrat que mai no van decaure ni el seu interès per la llengua ni el compromís en la seva recuperació. Les Lliçons de català són la mostra més evident de la formació lingüística i del vessant didàctic de l'autor, i en aquest article les fem objecte d'una anàlisi i d'una valoració.

El Govern municipal de Badalona : una prova de la seva existència a final del segle XV / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 7-19 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.

La troballa d'un document inèdit de 1486 mostra com a Badalona existia aleshores una institució pròpia dels règims municipals catalans abans del Decret de Nova Planta: els jurats. Jaume Arenys, Antoni Banús i Antoni Benet, que detenien aquell any el càrrec de jurats, apareixen fent gestions relacionades amb el conjunt de la població o universitat de Badalona, concretament ocupant- se del pagament de l'assistència jurídica en litigis. Aquest fet constata que, a la penúltima dècada del segle XV , Badalona havia assolit la configuració desenvolupada pròpia de les poblacions o universitats catalanes.

Intervenció de conservació-restauració de la taula central del retaule de Sant Sebastià del monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona. Estudi de la tècnica i els materials emprats per l'artista/es / Rosa Marina Ruiz Formento
Ruiz Formento, Rosa Marina


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 20-42 : il.
Notes. Bibliografia.

La intervenció de conservació-restauració ha propiciat l'estudi de la tècnica i materials originals emprats en la realització de la taula de sant Sebastià, així com els afegits en intervencions posteriors. La informació obtinguda pot ajudar en l'atribució de l'obra.

La Família Coll, Badalona i la finca de can Coll i Pujol : de ca l'Esparter a la urbanització Coll i Pujol (1777-1924) / Anna Hernández Tudela, Francesc Palacio Serra
Hernández Tudela, Anna


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 43-82 : il.
Notes.

Destruïda i venuda a trossos als anys vint, Can Coll i Pujol, antigament coneguda com a Ca l'Esparter , va ser una important finca rústica de Badalona, així com una casa d'estiueig. Va ser propietat d'una família barcelonina, els màxims exponents de la qual van ser els germans Joan i Ramon Coll i Pujol, el primer advocat, polític i alcalde de Barcelona, i el segon, metge. Aquesta finca és, sens dubte, un excel·lent exemple d'una masia ensenyorida, de la mateixa manera que ho va ser en el seu moment la també badalonina de Ca l'Arnús; tanmateix, Can Coll i Pujol va esdevenir simbòlica, en una data molt matinera, de la destrucció i pèrdua d'un patrimoni arquitectònic i paisatgístic de la ciutat que van lamentar posteriorment els badalonins. No obstant això, disposem de magnífiques fotografies de la casa i de la finca que han permès reconstruir-la i fer-nos una idea de la seva magnificència, alhora que hem estudiat a la família Coll i l'estreta relació que van tenir amb Badalona des de finals de segle XVIII.

El Grup REM : la revolta de la cultura, la cultura de la revolta / Jordi Font-Agustí, Joan Sansa Hurtado, Olga Vidal Jiménez
Font i Agustí, Jordi


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 83-98 : il.
Notes.

Història i evolució de dos grups de teatre badalonins dels anys setanta i primers vuitanta, encapçalats per Armonía Rodríguez: el S'estira i s'arronsa, nascut a finals del franquisme entre un grup d'estudiants de l'Institut Albèniz de Badalona, i la Universitat Lliure de Teatre, que volia oferir una alternativa teatral a la ciutat en el marc dels ajuntaments democràtics que havien de constituir-se l'any 1978. Encerts i dificultats a l'hora de formar professionals i de generar nous públics de cara a la consecució d'un teatre municipal que oferís una programació estable i regular amb una companyia pròpia.L'any 1957, enmig del desert cultural badaloní de postguerra, una colla formada sobretot per artistes plàstics començà a reunir-se amb voluntat de de ser un grup d'acció cultural. El nucli central era constituït per Esther Estruch, Julià Garcia, Julianus , Maria Niubó, Joaquim Sarriera, Josep Villaubí, Maria Teresa Roca i Joan Argenté. No van tenir mai manifest fundacional ni van emprar un únic estil pictòric, però sí que van aconseguir presentar la seva obra abstracta a la ciutat, entrar en contacte amb les avantguardes de Barcelona a través de Maria Aurèlia Capmany i Arnau Puig i fer que, a Badalona, hi exposessin artistes com Josep Maria García-Llort, Maria Girona, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria Subirachs, Joan-Josep Tharrats, José Ma Martorell o Oriol Bohigas. L'aventura com a grup, que es va anomenar REM, va durar uns quatre anys i va ser com una alenada de modernitat. Després, els seus membres van continuar amb les seves produccions respectives i alguns van explorar altres disciplines.

S'estira i s'arronsa-Universitat Lliure de Teatre (1972-1985), un intent de teatre estable i popular a Badalona / Albert Ibáñez
Ibáñez, Albert


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 8 (2023) , p. 99-111 : il.
Notes.

Història i evolució de dos grups de teatre badalonins dels anys setanta i primers vuitanta, encapçalats per Armonía Rodríguez: el S'estira i s'arronsa, nascut a finals del franquisme entre un grup d'estudiants de l'Institut Albèniz de Badalona, i la Universitat Lliure de Teatre, que volia oferir una alternativa teatral a la ciutat en el marc dels ajuntaments democràtics que havien de constituir-se l'any 1978. Encerts i dificultats a l'hora de formar professionals i de generar nous públics de cara a la consecució d'un teatre municipal que oferís una programació estable i regular amb una companyia pròpia.

Els Marbres de Baetulo, una primera aproximació a la marmorització dels espais públics de la ciutat / Andrea Collado Padilla
Collado Padilla, Andrea


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 7 (2022) , p. 7-21 : il.
Notes. Bibliografia.

El següent treball aborda l'estudi dels marmora dels espais públics de Baetulo, amb la finalitat de contribuir al coneixement d'aquests espais i del panorama sòcio-econòmic de la ciutat. S'ha realitzat mitjançant l'estudi de material inèdit i la revisió del publicat, tot analitzant, un a un, el conjunt de peces per conèixer els diferents tipus de material, la forma i altres evidències. Posteriorment, s'han analitzat conjuntament tots els fragments per conèixer quins ma- terials s'utilitzen a la ciutat romana, en quina proporció i si trobem diferències entre els diversos espais públics.

Del vicus Bitulona a la ciutat de Badalona, indicis en el registre arqueològic / Clara Forn Perramon
Forn i Perramon, Clara


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 7 (2022) , p. 22-36 : il.
Notes. Bibliografia.

La historiografia badalonina des dels inicis s'ha valgut de l'arqueo- logia per bastir el passat de la ciutat, entenent-la com una tasca de recollida d'evidències de la cultura material més que no pas com una metodologia científica en si mateixa. I si bé aquesta ha sigut l'eina que ens ha permès estudiar l'etapa clàssica, poc sabem dels períodes que la segueixen. Entre l'època visigòtica i finals de l'època comtal, la documentació històrica és pràcticament inexistent. És a partir del segle x que trobem fonts documentals que ens permeten estudiar aquest període, i encara que el registre arqueològic no és significatiu, els resultats de les darreres intervencions i la revisió sistemàtica de les que es van portar a terme al segle xx permeten ressenyar algunes dades. 1 L'objectiu d'aquest treball és aportar nova infor - mació d'aquest període des de l'arqueologia per tal que completi el discurs historiogràfic.

La Fi del domini senyorial de la Torre de Badalona (segle XIV) / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 7 (2022) , p. 37-64 : il.
Fonts. Bibliografia. Notes.

Un dels focus senyorials més importants del territori badaloní a l'edat mitjana fou l'anomenada Torre de Badalona, després coneguda com a Can Peixau. Durant el segle xiv la senyoria estigué en mans de ciutadans barcelonins, el darrer dels quals, Francesc d'Aversó, la vengué per dificultats econòmiques el 1390. Els compradors foren una vintena llarga de pagesos badalonins que estaven sotmesos a servitud i mals usos a la mateixa Torre de Badalona, en una operació que els va servir per alliberar-se'n. Documentació relacionada amb aquesta venda permet analitzar el seu patrimoni, la situació jurídica dels seus pagesos, així com fer altres contribucions a la història medieval d'aquest important enclavament senyorial.

Litúrgia i festa a la Badalona pretridentina : les "Pràcticas e custumes de la rectoria de Badalona", estudi i edició del text / Nil Rider Enrique
Rider, Nil


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 7 (2022) , p. 65-88 : il.
Fonts. Bibliografia. Notes.

Badalona compta amb una consueta parroquial del segle xv que els historiadors i erudits locals dels segles xix i xx coneixien perfectament. Tanmateix no hi havia cap estudi entorn d'aquest interessant manuscrit, i la transcripció estava antiquada. En aquest treball se'n fa una lectura paleogràfica, filològica, etnogràfica i històrica, alhora que també se'n fa una descripció acurada i una transcripció que amplia el contingut de les anteriors. A banda, se'n destaca la seva importància per a l'estudi de la litúrgia i la festa, anterior al concili de Trento, a Badalona.

Hipogeus a Badalona : els desconeguts de l'arqueologia moderna / Alba Martín Cano
Martín Cano, Alba


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 7 (2022) , p. 89-104 : il.
Notes.

Amb la voluntat de mostrar i difondre el coneixement sobre els hipogeus a Catalunya neix aquest article que, en concret, dona a conèixer els de Badalona, on fins ara no se n'havia fet cap inven - tari ni estudi. Algunes de les intervencions arqueològiques por - tades a terme han revelat l'existència de nombrosos passadissos subterranis i gràcies a la documentació de la qual he disposat po- dem situar gairebé una vintena d'hipogeus a la ciutat. Hi analitzo les funcions i proposo una datació aproximada així com el motiu de la seva construcció a partir de les restes arqueològiques localitzades que s'han documentat a l'interior d'aquestes estructures.

Can Solei al segle XIX, com de mica en mica es desfà una finca / M. Dolors Nieto Sabater
Nieto i Sabater, M. Dolors


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 7 (2022) , p. 105-117 : il.
Notes.

L'article repassa l'esdevenir de la finca coneguda com a Can Solei durant els anys que van des del 1814, any de la mort del seu propietari Josep Romà fins a l'any 1859 quan, després d'un procés de subhasta, Evarist Arnús adquireix la part que resta de la propietat. Quaranta-cinc anys en els quals es desfà una propietat que havia estat de les famílies Solei i Romà des del segle xvi , i que a partir d'aleshores quedarà dividida en dues grans finques: Ca l'Arnús i Can Solei, finalment unides el 2003 com a propietat municipal.

El Foment de l'agricultura de Badalona, un exemple d'associació agrària a la darreria del segle XIX / Francesc Palacio Serra
Palacio Serra, Francesc


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 7 (2022) , p. 118-144 : il.
Notes.

Al darrer terç de segle xix hi va haver un boom d'associacions agràries comarcals i locals, moltes aparegudes sota l'empara de l'Institut Català Agrícola de Sant Isidre, on s'agrupaven els propietaris rurals per defensar el sector agrari de la seva comarca o població i els seus interessos privats. El 1884 es va fundar el Foment de l'Agricultura de Badalona, entitat on es van associar els principals propietaris de la vila i que va encapçalar la lluita contra la fil·loxera. Malgrat l'avenç notable de la indústria, especialment des del 1848 amb l'arribada del ferrocarril, l'agricultura continuava sent en aquest moment un dels puntals bàsics de l'economia local, on va tenir una importància remarcable el conreu de la vinya.

Les Dones de Baetulo / Esther Gurri i Costa
Gurri i Costa, Esther


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 7-30 : il.
Bibliografia.

Aquest article vol donar a conèixer a través de les peces ar - queològiques mostrades a l'exposició permanent del Museu de Badalona, que sabem de les dones de la ciutat romana de Baetulo . En alguns pocs casos en tenim el seu nom, d'altres, com les empe- radrius que segurament mai no van visitar la ciutat, podem intuir fins a quin punt eren conegudes a la ciutat. La resta d'objectes que a ben segur van tocar mans femenines, fa dos mil anys, ens parlen dels seus oficis, de les seves costums quotidianes, del seu l'abillament, la seva estètica i de les seves creences religioses. Per aquests aspectes s'han buscat paral·lels documentats en altres ciutats de l'Imperi i en alguns casos a les fonts escrites.

Homicides, lladres, presoners de guerra, esclaus i lliberts a la Badalona baixmedieval / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 31-51 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.

En el present treball es dona testimoni de fets i situacions extra- ordinàries ocorregudes a la Badalona del segle xv. Concretament, s'ha pogut documentar un robatori a la parròquia de Santa Maria, un homicidi a la platja, tres presoners badalonins durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472) i l'existència d'esclaus i esclaves, tant a Sant Jeroni de la Murtra com en algunes llars badalonines, una de les quals va tenir una filla amb el seu amo.

Una Tovallola de combregar. Fe, vida i art tèxtil / Joan Miquel Llodrà
Miquel Llodrà, Joan


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 52-64 : il.
Notes.

Amb motiu de l'exposició Un mar de tul. El ret fi o punta d'Arenys , celebrada al Museu d'Arenys de Mar, ha estat mostrada al públic una peça pertanyent al Museu de Badalona: la tovallola de com- bregar de l'aixovar de Concepció Caritg. A banda dels brodats de simbologia eucarística, aquest delicat teixit és guarnit amb un vo- lant de ret fi, tècnica de punta al coixí, amb fons de tul, caracterís- tica de molts pobles mariners de la costa de Barcelona. Al voltant d'aquesta punta, l'autor hi desenvolupa unes quantes reflexions per conèixer millor aquesta varietat de randa -força desconegu- da per al gran públic- i l'entorn social, cultural i històric en el qual va sorgir: de les mans de les puntaires, de condició ben humil, a les de la burgesia benestant, dels pocs que es permeteren aquest tipus de creacions en fil.