português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
BAIX LLOBREGAT []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 118
ir a la página                         


1 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930) / [ressenya de] Llorenç Ferrer Alós
Ferrer i Alós, Llorenç


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 169-171 (Ressenyes
Ressenya de:
. La Superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930) / Gemma Tribó Traverí : Edicions del Llobregat, 2021


Matèries: Ressenyes ; Agricultura ; Transformació agrària ; Crisi agrària ; Estructura agrària
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:1860 - 1930
Accés: https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/432462
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2360
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Segle III en algunes vil·les significatives del sector meridional de l'ager Barcinonensis i el septentrional de l'ager Tarraconensis / Albert López Mullor, Javier Fierro Macía, Àlvar Caixal Mata
López i Mullor, Albert


En: 140789 El Camp al segle III : de Septimi Sever a la Tetrarquia = The countryside at the 3rd century. From Septimus Severus to the Tetrarchy. Girona : Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona : Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l'Estany, 2008. p. 79-104 : il., plàn.

Bibliografia.

Al llarg dels darrers anys, el nostre servei ha dut a terme recerques en una sèrie de vil·les romanes situades a la franja costanera de les comarques barcelonines, entre la desembocadura del Llobregat i la del Foix. En aquest treball presentem de manera breu els resultats obtinguts en tots aquests indrets, acompanyats de les notícies d'altres excavacions realitzades a la mateixa àrea per diferents equips. Com era la norma en aquesta reunió, a més d'exposar-hi una ràpida panoràmica sobre l'evolució de cada jaciment, hem fet èmfasi en les troballes corresponents al segle III. La seva importància al territori estudiat és desigual. Tot i això, creiem que aquesta realitat no està del tot condicionada pels esdeveniments a l'època romana, sinó més aviat per una investigació un xic heterogènia. En tot cas, però, queda palès que ales vil·les més ben estudiades, al llar de les acaballes del segle II i les primeres dècades del segle III, té lloc un procés d'engrandiment i fins i tot de monumentalització -com ara a Sant Boi de Llobregat o a Cubelles-, com a conseqüència d'un periode de puixança. Tanmateix, aquests canvis, que també van afectar les "partes rusticae" de les vil·les de manera significativa, resten aturats a mitjan segle i, en general, ja no se'n produeixen més fins ben avançat el segle IV, quan assistim a un nou procés de desenvolupament de les explotacions.



Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Crisi del segle III ; Vil·les romanes ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Litoral
Àmbit:Baix Llobregat ; Garraf
Cronologia:[300 aC. - 200 aC.]
Autors add.:Fierro i Macía, Xavier ; Caixal i Mata, Àlvar
Localització: Biblioteca de Catalunya; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Compromís climàtic, transformació econòmica. Una proposta d'agenda climàtica, energètica, amb l'eina de les comunitats energètiques per afavorir la transformació econòmica de la comarca / Joan Herrera
Herrera, Joan


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 31-36 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.


Matèries: Recursos energètics ; Energies renovables ; Canvi climàtic ; Canvi econòmic ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427420
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Transició energètica solar que impulsa l'AMB agafa velocitat al Baix Llobregat / Gil Lladó, Imma Mayol, Anna Romero
Lladó, Gil


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 53-56 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

Durant el mandat 2019-23, l'AMB ha actuat de forma decidida per fer realitat una transició energètica al territori metropolità i, en particular, als municipis del Baix Llobregat que en formen part.


Matèries: Energies renovables ; Recursos energètics ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible ; Administració metropolitana ; Política del medi ambient
Matèries:Area Metropolitana de Barcelona
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:2019 - 2023
Autors add.:Mayol, Imma ; Romero, Anna
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427443
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Nou model energètic per als catalans / Marta Morera Marcé
Morera Marcé, Marta


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 57-59 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

Catalunya ja ha iniciat la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible, democràtic i participatiu, amb l'objectiu de disposar d'un sistema energètic neutre climàticament l'any 2050.


Matèries: Energies renovables ; Recursos energètics ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible ; Política del medi ambient
Àmbit:Baix Llobregat ; Catalunya
Cronologia:2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427444
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El repte de la transició energètica : la iniciativa privada i l'ajuda pública / Jordi Carbonell Blázquez, Oscar Miquel Sicilia
Carbonell Blázquez, Jordi


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 60-64 (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat : Experiències comarcals en matèria d'energia) 

El juliol del 2022, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Institut Català de lïEnergia, va adjudicar una subvenció als 41 consells comarcals de Catalunya per a la constitució de les Oficines Comarcals d'Impuls a la Transició Energètica. El Consell Comarcal del Baix Llobregat es va acollir a aquesta subvenció i l'Oficina de Transició Energètica és ara una realitat.


Matèries: Energies renovables ; Recursos energètics ; Canvi climàtic ; Desenvolupament sostenible ; Política comarcal ; Subvencions públiques
Matèries:Consell Comarcal del Baix Llobregat
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:2022
Autors add.:Miquel Sicilia, Oscar
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427445
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Papers del feixisme a la comarca del Baix Llobregat. L'exemple del fons documental de la Falange de Viladecans / Antonia Altamirano Cardoso, Xavier Calderé Bel, Manuel Luengo Carrasco
Altamirano Cardoso, Antonia


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 73-86 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina.

L'Arxiu Municipal de Viladecans custodia un aparent modest conjunt documental instal·lat en una caixa normalitzada d'arxiu definitiu. És el que ens ha pervingut del fons de la secció local de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Són vora de 400 documents que es van poder salvar -literalment- d'una crema selectiva que va efectuar, entre 1977 i 1982, el personal mateix de l'Ajuntament de Viladecans, a instàncies d'una ordre de destrucció de documentació emanada des del govern d'Adolfo Suárez, derivada posteriorment als governadors de cada província. Són, en efecte, pocs documents que, malgrat tot, proporcionen una idea panoràmica centrada en els primers anys de la dictadura franquista a Viladecans. Assolida la victòria dels exèrcits de Francisco Franco sobre la República gràcies al suport militar i diplomàtic de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista i la neutralitat de la resta de potències occidentals, la FET y de la JONS, el partit únic, es va poder instal·lar per tot el territori de l'Estat, mantenint una presència preeminent en l'espai públic i exercint pressions en l'àmbit privat i personal de la societat, especialment durant la repressió de la postguerra. Les principals funcions de les seccions locals del partit únic eren assumir la burocràcia i la direcció dels governs municipals a l'hora de ser la cara del règim franquista, bonificant les persones afins al franquisme i els militants de Falange, però exercint tasques de repressió sobre la població indiferent i contrària al règim, i posant atenció als individus i les veus més disconformes amb el sistema dictatorial i les males condicions de vida durant la postguerra. El fons documental de la Falange de Viladecans, fruit de les seves activitats, competències i funcions, esdevé un important testimoni del control i de la voluntat totalitària del règim i la doctrina nacionalsindicalista. L'objecte d'aquest article és presentar el quadre de classificació i el catàleg d'aquesta documentació tot comparant-la amb la que també conserven altres arxius municipals de la nostra comarca.


Matèries: Franquisme ; Feixisme ; Falangisme ; Fonts documentals ; Patrimoni cultural ; Arxius d'entitats ; Sindicat vertical ; Arxius municipals
Matèries:Falange Española Tradicionalista y de las JONS : FET y de las JONS ; Arxiu Municipal de Viladecans
Àmbit:Viladecans ; Baix Llobregat
Cronologia:[1939 - 1966]; 2023
Autors add.:Calderé i Bel, Xavier ; Luengo Carrasco, Manuel
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427518
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Intervenció de Conxita Sánchez a la presentació de la donació del fons de l'Arxiu de la Fundació Utopia a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Sánchez Medina, Conxita


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 87-91 : il. (Articles
Transcripció de la intervenció del 7 de març de 2023.

El paper que va tenir el moviment obrer a la comarca va ser decisiu per consolidar estructures imprescindibles per als avenços en les reivindicacions laborals, socials i polítiques, establint millores duradores en les condicions de vida i de treball, i que també van incidir de manera directa en la lluita per la democràcia. Les dones hi van tenir un protagonisme singular, tot i que poques vegades se n'evidencia la presència com a subjecte actiu de reivindicacions laborals o socials.


Matèries: Moviment obrer ; Dona ; Conflictivitat laboral ; Conflictivitat social ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica ; Memòries ; Arxius d'entitats ; Fundacions ; Llegats i donatius
Matèries:Fundació Utopia Joan N. García-Nieto ; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:[1961 - 1980]; 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427519
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Impacte de la mobilitat dels vehicles privats en el medi ambient i la salut humana : el paper del transport públic i la sostenibilitat / Lluís Carrasco Martínez
Carrasco Martínez, Lluís


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 93-95 : il. (Articles

El paper del transport públic i els modes sostenibles de mobilitat van ser el motiu de reflexió d'una jornada celebrada el 27 de setembre a Sant Feliu de Llobregat, organitzada per la plataforma Volem el Tram al Pla, amb el suport del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va moderar la jornada el periodista de La Vanguardia David Guerrero. En la meva condició de Delegat de la PTP al Baix Llobregat, m'ha semblat interessant recollir el resum de les intervencions que vam escoltar i ressaltar la importància de l'impacte de la mobilitat dels vehicles privats en el medi ambient i la salut humana.


Matèries: Transport públic ; Vehicles ; Mobilitat laboral ; Contaminació atmosfèrica ; Canvi climàtic ; Congressos ; Crònica
Àmbit:Sant Feliu de Llobregat ; Baix Llobregat
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427520
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De Vallirana a Barcelona : crònica històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità / [ressenya de] David Guerrero
Guerrero, David


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 101-102 (Ressenyes
Ressenya de:
. De Vallirana a Barcelona : crònica històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità / Raúl Montilla Corral. Sant Feliu de Llobregat : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2022


Matèries: Ressenyes ; Xarxa ferroviària ; Transport públic ; Tramvia ; Projectes
Àmbit:Vallirana ; Baix Llobregat ; Barcelona
Cronologia:[1903 - 1909]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/427524
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2360
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Exili i deportació al Baix Llobregat, una història en construcció de l'emigració republicana de 1939 / Maribel Ollé Torrent
Olle i Torrent, Maribel


En: 249779 Exilis polítics a l'època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d'acollida : Actes del XIII Congrés de la CCEPC. La Jonquera, 4, 5 i 6 de novembre de 2022. [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2024. p. 73-87 : gràf
 (Ponència
Bibliografia i fonts.



Matèries: Exili ; Republicanisme ; Deportacions polítiques ; Guerra civil espanyola ; Fonts documentals
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:1936 - 1944
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dinámica de microcontaminantes orgánicos en aguas de riego agrícola y su incorporación potencial en especies vegetales de interés agronómico [Fitxer informàtic] / Diana Calderón Preciado ; [dirigida per: Josep Maria Bayona i Termens, Víctor Matamoros Mercadal]
Calderón Preciado, Diana


[S.l.] : Universitat Politècnica de Catalunya, 2013
Dirigida per: Bayona i Termens, Josep Maria; Matamoros Mercadal, Víctor. Universitat Politècnica de Catalunya, 2013
1 recurs electrònic

En el darrers anys la pressió sobre els recursos hídrics s'ha incrementat degut al canvi climàtic i a un creixement poblacional i industrial desmesurat. És per això que l'ús d'alternatives sostenibles que permetin la conservació d'aquest recurs són imprescindibles. Un clar exemple és la implementació de l'ús d'aigua regenerada per al reg agrícola. Malgrat això, la presència de microcontaminants orgànics en aquestes aigües pot resultar en un risc potencial per a la salut humana. L'estudi realitzat i compilat en aquesta Tesi es divideix en dos grans apartats; el primer es centra en l'avaluació de la qualitat química de les aigües de reg agrícola i el seu impacte en els respectius cultius, mentre el segon avalua la incorporació de microcontaminants en plantes model. Els analits diana considerats en aquest treball pertanyen a diverses classes de compostos químics: fàrmacs i productes d'higiene personal, contaminants prioritaris i subproductes de desinfecció. Per a la determinació d'aquests compostos en matrius aquoses es van utilitzar metodologies analítiques anteriorment desenvolupades pel grup de recerca. Malgrat això, en aquesta Tesi es va desenvolupar i validar una metodologia analítica específica per a la determinació de microcontamiannts orgànics en material vegetal. En la primera part de la Tesi s'avaluà la qualitat química de les aigües utilitzades per al reg de dos zones agrícoles de Catalunya: Torroella de Montgrí (TM) i el Parc Agrari del Baix Llobregat (PABL). A TM s'avaluaren aigües de reg d'origen fluvial (riu Ter) i regenerades (efluent EDAR-TM). Tot i que la freqüència de detecció de microcontaminants orgànics va ser major en l'aigua de riu, la concentració total d'aquests va ser superior en l'aigua regenerada. Els cultius d'alfals i poma regats amb aquesta aigua mostraren concentracions quantificables de 5 microcontaminants orgànics (ibuprofèn, naproxèn, metil dihidrojasmonat, cafeïna i tonalida). A PABL, l'aplicació de dos models matemàtics va permetre el càlcul de la concentració teòrica en el teixit del cultiu en base a la concentració dels microcontaminants presents en l'aigua de reg. Els models foren validats mitjançant la comparació de la concentració teòrica obtinguda de l'aplicació dels models amb la concentració experimental present en els cultius de TM. En la segona part de la Tesi es va avaluar la incorporació radicular in vitro de 6 microcontaminants orgànics en dues plantes model (espatifil·li i enciam). Es caracteritzà el procés d'incorporació dels analits en el teixit vegetal i la seva posterior detoxificació mitjançant el càlcul de les respectives constants cinètiques, essent les propietats fisicoquímiques (massa molecular y log Kow) dels analits determinants. Finalment, s'avaluà la incorporació foliar in vitro d' 11 microcontaminants orgànics en fulles d'enciam. Tot i que la humitat relativa no va tenir una repercussió estadísticament significativa en la sorció dels analits diana en la fulla, sí la tingueren la solubilitat, la volatilitat i la polaritat d'aquests.


Matèries: Agricultura ; Contaminació ; Irrigació ; Conreu de regadiu ; Tesis doctorals
Àmbit:Catalunya ; Baix Llobregat ; Torroella de Montgrí
Cronologia:[2013]
Autors add.:Bayona i Termens, Josep Maria (Dir.) ; Matamoros Mercadal, Víctor (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/124841


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930) : Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris / [ressenya d']Enric Saguer
Saguer i Hom, Enric


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXIV, núm. 52 (desembre 2022), p. 9-10 (Llibres
Ressenya de:
. La Superació de la crisi agrària de finals del segle xix al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris / Gemma Tribó Traveri : Edicions del Llobregat, 2021


Matèries: Ressenyes ; Agricultura ; Crisi agrària ; Transformació agrària ; Estructura agrària ; Paisatge ; Comerç
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:1860 - 1930
Accés: http://www.ddgi.cat/historiarural/mestall/mestall52.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; B. Carles Rahola (Girona); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Investigació històrica al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local / David Galí
Galí Farré, David


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 597-603 : il


Durant més de cent anys i especialment en les últimes tres dècades, els estudis previs realitzats per l'equip pluridisciplinari de tècnics i col·laboradors de l'SPAL ha donat fruit en nombroses restauracions de monuments. En el camp de la història hi ha hagut un contrast de parers entre arqueòlegs, historiadors documentalistes i historiadors de l'art, que ha portat a revalorar esglésies, ponts, castells o palaus. Per exemple, el castell de Callús (Bages), destruït a causa d'un atac efectuat el 1464 i que ha restat com a testimoni d'aquell temps; la rectoria de Castellnou de Bages, una ruïna aparentment sense valor després de cremar-se el 1936, però amb origen en el castell medieval que va donar nom a la població, o l'església de Sant Pere de Madrona (Berga), on es van identificar els parroquians enterrats a l'interior i les restes de l'antic castell de Madrona, fins aleshores situat prop del santuari de Queralt.


Matèries: Diputació provincial ; Patrimoni històric i artístic ; Restauració i conservació ; Metodologia històrica ; Historiadors ; Arqueologia ; Arquitectura
Matèries:Diputació de Barcelona. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local
Àmbit:Barcelona, província ; Berguedà ; Osona ; Bages ; Vallès Oriental ; Vallès Occidental ; Maresme ; Barcelonès ; Baix Llobregat ; Anoia ; Alt Penedès ; Garraf ; Moianès ; Lluçanès
Cronologia:[1900 - 2018]
Accés: https://www.diba.cat/documents/429042/344129343/LA+INVESTIGACIO+HISTORICA+AL+SERVEI+DE+PATRIMONI+ARQUITECTONIC+LOCAL.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Turisme al Baix Llobregat, una qüestió col·lectiva. Reptes, oportunitats i perspectives / Albert Arias Sans
Arias Sans, Albert


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 15-20 (Dossier. El turisme al Baix Llobregat) 

En el marc de l'Escola d'Estiu del Baix Llobregat, la ponència "El turisme al Baix Llobregat, una qüestió col·lectiva. Reptes, oportunitats i perspectives" pretén explicar els motius pels quals és important entendre el turisme com una qüestió col·lectiva; fer uns apunts de l'estat de la qüestió del turisme al Baix Llobregat des de diferents perspectives; i en el marc dels reptes i oportunitats fer un parell de propostes que també volen ser una provocació per obrir debat.


Matèries: Turisme ; Incidència del turisme
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/416184
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Impactes socioculturals de l'estiueig. Unes reflexions / Joaquim M. Puigvert i Solà
Puigvert i Solà, Joaquim M.


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 21-26 (Dossier. El turisme al Baix Llobregat) 

L'objectiu d'aquests article és oferir una sèrie de reflexions sobre l'estiueig que posin, per una banda, especial èmfasi en els aspectes més conceptuals i interpretatius d'aquest fenomen social durant els anys 1850-1950; i, per l'altra, que identifiquin els seus principals impactes econòmics, socials i culturals, amb especial referència a les comarques del Baix Llobregat i Barcelonès. Finalment, es faran unes breus reflexions sobre les petjades patrimonials que han quedat d'aquest fenomen social.


Matèries: Estiueig ; Turisme ; Incidència del turisme ; Patrimoni cultural ; Hàbits culturals ; Societat
Àmbit:Baix Llobregat ; Barcelonès
Cronologia:1850 - 1950
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/416185
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Turisme industrial, un turisme diferent? / Gràcia Dorel-Ferré
Dorel-Ferré, Gràcia


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 33-40 (Dossier. El turisme al Baix Llobregat) 

Avui dia es parla molt de turisme industrial. En realitat aquesta expressió encobreix unes realitats bastant diverses. Una primera significació que donem a "turisme industrial" és la visita d'empresa, una pràctica de llarga història. La segona és la visita de llocs del patrimoni industrial, és a dir, museus o conjunts posats de relleu per recordar una activitat essencial en el passat, desapareguda avui dia. Són creacions recents i potser encara no troben la posició que els pertoca dins del panorama cultural. I la tercera és la d'un turisme industrial incorporat a una reflexió més àmplia sobre el desenvolupament local, ja sigui urbà o regional. L'article proposa examinar cadascun d'aquests casos i, al final, treure'n algunes conclusions com a eines de futur.


Matèries: Turisme cultural ; Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Empreses ; Museus especialitzats
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/416186
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Què pot aportar el patrimoni cultural al turisme postcovid? / Esther Hachuel Fernández
Hachuel Fernández, Esther


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 41-44 (Dossier. El turisme al Baix Llobregat) 

En una primera part l'article analitza els canvis que pot produir la frenada covid en el turisme, reforçats per la situació de crisi energètica i també per l'obligació dels estats de complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En el nou paradigma turístic es considera que el patrimoni del Baix Llobregat té el repte de seduir un turisme de proximitat, metropolità, i apunta canvis i millores en la gestió per tal d'aconseguir crear noves icones del patrimoni comarcal.


Matèries: Turisme ; Patrimoni cultural ; COVID - 19 ; Pandèmies ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Baix Llobregat
Cronologia:2020 - 2022
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/416187
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Transició energètica i territori (projecte TEiT) / Carles Riba Romeva, Joaquim Sempere Carreras, Josep M. Peiró Alemany, Eduardo Furró Estany



En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 55-66 (Articles

Aquest article argumenta la importància del factor territori com a recurs bàsic per a la captació d'energia de fonts renovables en la ineludible transició energètica que la humanitat ha d'encarar en les properes dècades. A continuació, l'article descriu la iniciativa de l'associació CMES d'endegar, sota el títol Transició Energètica i Territori (TEiT), un debat territorial a través dels centres d'estudis locals atesa la criticitat del factor territori a Catalunya a causa del desigual i dens poblament i de l'accidentada orografia. Finalment presenta les principals conclusions de la primera edició del projecte TEiT-2021 realitzat amb els centres d'estudis comarcals de la Ribera d'Ebre, del Berguedà i del Baix Llobregat.


Matèries: Recursos energètics ; Energies renovables ; Debat ; Projectes
Àmbit:Baix Llobregat ; Ribera d'Ebre ; Berguedà ; Catalunya
Cronologia:[2021]
Autors add.:Riba i Romeva, Carles ; Sempere i Carreras, Joaquim ; Peiró Alemany, Josep M. ; Furró Estany, Eduard
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/416189
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2360
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Marxem a Suïssa. L'aventura laboral d'unes dones l'any 1961 / Montserrat Duran Albareda
Duran i Albareda, Montserrat


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 77-85 (Articles

L'any 1961, un grup de dones de la comarca, majoritàriament de Sant Joan Despí, van fer una aposta per fer quelcom diferent respecte de la seva vida professional, una mena d'aventura que canviaria i milloraria les seves vides. Marxaren cap a Suïssa (Au, al cantó suís de Sant Gallen) per provar-hi sort. Convèncer les famílies per deixar-les marxar no va ser fàcil, però la seva determinació i la seguretat que semblava oferir-los la proposta va esdevenir realitat. Vuit dones que varen marxar en dues tandes: el primer grup estava compost per Antònia Gil Melich, Àngela Pagès Vidal, Carme Roca Mestres i Montserrat Castellnou Barrera. El segon grup estava format per Montserrat Navarro Montoliu, Rosa Duran Ollé i Teresa Batalla Sans. Totes elles eren veïnes i conegudes de Sant Joan Despí. I també Antònia Martínez Gambín, veïna d'Esplugues de Llobregat.


Matèries: Dona ; Treball de la dona ; Emigració
Àmbit:Sant Joan Despí ; Baix Llobregat ; Au - Suïssa
Cronologia:1961
Accés: https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/416191
Localització: Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Comarcal del Baix Llobregat; Universitat de Lleida; B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Marta Mata (Cornellà de Llobregat); B. Municipal l'Ateneu (Esparreguera); B. Municipal (Collbató); UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Municipal de Molins de Rei; B. Josep Roca i Bros (Abrera); B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); B. Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat); Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat; B. del Centre d'Estudis del Baix Llobregat; Biblioteca Central Tecla Sala (l'Hospitalet de Llobregat)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 118
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3