L'Origen de la configuració ocupacional de les terres gironines. Una proposta / J. M. Nolla i J. Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 9-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'analitza la perduració de diversos assentaments de diferent categoria, amb uns orígens a la baixa romanitat i antiguitat tardana, que amb el temps van ser l'embrió de moltes de les poblacions actuals, sovint desplaçant-ne la ubicació respecte a uillae abandonades i/o transformades, conservant el topònim o el patronímic. Llocs d'habitatge modestos (però també petits temples), adaptats a la nova manera de conrear el camp després de l'enfosament del model de la uilla, els quals van perdurar en època visigoda i carolíngia.

Les Torres baix republicanes del nord-est peninsular; el cas de Puig d'Àlia (Amer, la Selva) / Carles Padrós Gómez, Aina Amat Castells
Padrós Gómez, Carles


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 33-52 : il.

La Moneda com a element d'estudi en contextos productius : la pars productiva de la vil·la romana del Pla de l'Horta / la pars productiva de la vil·la romana del Pla de l'Horta
Bouzas Sabater, Marc


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 53-76 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després de la fundació al voltant de l'any 70 aC de la ciutat romana de Gerunda, el territori circumdant i depenent d'aquesta urbs va ser ocupat i explotat econòmicament per establiments tipus vil·la. Un dels establiments millor coneguts per l'arqueologia és el de la vil·la romana del Pla de l'Horta: una propietat de caràcter suburbà que conjuminava les comoditats i espais propis d'una vil·la destinada a l'otium dels seus propietaris i els elements propis d'una explotació agropecuària de l'època. Les troballes numismàtiques de les últimes campanyes arqueològiques ens ofereixen l'oportunitat de copsar la importància d'aquests materials també en un context productiu.

El Fals de Besalú. Una concòrdia entre el bisbe de Girona i els comtes de Besalú, Barcelona i Empúries / Tura Clarà
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 77-96 : il.
Notes a peu de pàgina.

Tot fals té un rerefons que és real com en el present cas. El de Besalú fou creat unint dos o més documents aprofitant la coincidència dels noms que contenien. Els canonges de Santa Maria i, per extensió, els besaluencs cregueren que era la supressió del seu bisbat i el van incloure en un recull de documents que enviaren a l'emperador Carles V, que havia d'acabar amb les ingerències dels bisbes.

La Constitució de pau i treva del ms. 4 de l'Arxiu Capitular de Girona / Jaume de Puig
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 97-122 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

Estudi i edició de l'única constitució coneguda de pau i treva promulgada només per al bisbat de Girona entre 1064 i 1068, conservada al ms. 4 de l'Arxiu Capitular de Girona.

Com datar documents alt medievals del nord-est peninsular ibèric (actual Catalunya) : el sistema Camprubí 2022 de datació documental / Josep Camprubí
Camprubí i Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 123-180 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'Objectiu d'aquest article és presentar un sistema de datació documental altmedieval, aplicable als comtats del nord-est peninsular, que permeti unificar criteris i aportar solucions als problemes que hi ha.

Un Retaule d'estampa : Perris de la Rocha i Nicolau Mates a la catedral de Girona / Joan Bosch Ballbona
Bosch Ballbona, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 181-214 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La Força militar gironina durant la guerra dels Segadors : l'enviament de dues companyies el 1649 / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 215-232 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

En l'article es mostra el procés que seguí la municipalitat gironina per constituir dues companyies d'infanteria el 1649 com a resposta a l'ofensiva espanyola. En l'anàlisi, ens centrarem més en la primera companyia, perquè podem comprovar l'eficàcia dels diferents incentius que s'aprovaren per accelerar el reclutament de soldats (prima per enrolar-s'hi i gratuïtat dels exàmens a la confraria o als Estudis Generals de Girona). Paradoxalment, tot i que en la segona unitat militar ja s'oferiren tots els incentius des del primer moment, l'escàs èxit obligà a buscar voluntaris a altres zones, especialment a Olot i el seu entorn. A part, també s'estudien aspectes com el cost econòmic de les companyies, el finançament, les desercions i els principals fets bèl·lics que van tenir lloc.

La Contractació de retaules, imatges religioses i altres empreses artístiques durant la guerra de Separació (1640-1653) / Francesc Miralpeix Vilamala, Xavier Solà Colomer
Miralpeix i Vilamala, Francesc


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 233-296 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La guerra de Separació (1640-1653) no va suposar una frenada de la producció artística a la ciutat de Girona i rodalia. Tot al contrari, comitents laics (ciutadans honrats i nobles) i eclesiàstics (rectors i canonges), obreries parroquials, confraries devocionals i convents van portar la iniciativa en la contractació de retaules, imatges, pintures o passos processionals. Girona es converteix en el pol d'atracció i actuació de nombrosos artistes, pintors, escultors i dauradors, que treballen per aquesta variada clientela. L'obra més excepcional d'aquest període és, sense cap mena de dubte, el retaule de la Mare de Déu del Roser del convent de Sant Domènec, encarregat per la confraria a l'escultor Josep Tramulles i al fuster Joan Cisterna el 1649, del qual se'n dona a conèixer el contracte i se n'estudia l'ambiciosa proposta.

Cinc visites pastorals a Santa Margarida de Quart en temps del rector Josep Ros / Narcís Soler
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 297-342 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El rector de Quart Josep Ros va anotar les despeses que li havien ocasionat quatre de les visites pastorals que els bisbes de Girona van fer a la parròquia de Santa Margarida de Quart. Aquestes anotacions ens mostren un aspecte poc conegut de les visites, ja que rarament es deixava constància del seu cost per a les parròquies i el rector, més enllà dels drets de visita que figuren a les actes. També a través dels comptes de Josep Ros podem saber quins eren els millors aliments que es podien adquirir des d'un poble com Quart per obsequiar el bisbe i el seu seguici, i quin n'era el preu.

Noves aportacions sobre l'obra gràfica de Joan Carles Panyó i Figaró (1755 - 1840) / Elara Pi
Pi, Elara


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 343-358 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta noves dades respecte al recull de dibuixos de JC Panyó conservats a la Biblioteca Nacional de Catalunya, així com aportacions provinents de col·leccions particulars. En el treball, s'analitzen concretament els dibuixos del monument de columnes i lleons dedicat als fasts reials per tal d'esmenar-ne la cronologia tradicionalment atribuïda; en segon lloc, el del monument de Dijous Sant de l'església del Tura d'Olot, del qual també s'ha descobert una nova versió més acurada, i, en darrer terme, s'inclou un lligall de cartes pertanyents a la correspondència entre Panyó i Esteve Estorch, comerciant de la vila olotina. Aquests documents evidencien que Panyó era un artista i dissenyador versàtil, ja que el mestre, a més de pedagog, pintor i decorador, també va concebre edificis civils i feu intervencions en edificis d'ús religiós.

Llibre de notes de la família Pérez Claras de Girona (1853, 1854 i 1855) (II) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 359-408 : il.

En aquest volum dels annals, continuo amb la transcripció i anotació del llibre de notes de la família Pérez-Claras de Girona. Les entrades que aneu a llegir corresponen als anys 1853, 1854 i 1855. Si en voleu saber més, consulteu el volum anterior, LXII que correspon a l'any 2021, pàgs. 477-524.

El Gironí Botet i Sisó, prohom de la Renaixença / Miquel de Crusafont
Crusafont i Sabater, Miquel de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 409-426 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Joaquim Botet i Sisó fou un intel·lectual del temps de la represa nacional de Catalunya que va tenir un paper destacat com a estudiós i impulsor d'institucions culturals, i també com a polític. Les seves obres sobre Empúries i la província de Girona són i seran sempre útils, i la seva tasca com a numismàtic encara no ha estat superada. Malgrat això no és conegut ni tampoc no ha estat reconegut com es mereix.

Ricard Guinó. Bones mans i bons advocats / Joan Barbarà
Barbarà i Gómez, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 427-446 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Ricard Guinó (1890) va ser un imaginaire gironí de gran talent que fou considerat el millor escultor europeu de la seva generació. Després d'estudiar a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Girona, l'any 1906 prosseguí el seu aprenentatge a Barcelona. El 1909 conegué Aristides Maillol que, en adonar-se de les seves qualitats, li proposà traslladar-se a París per tal de completar la seva formació. A la capital francesa, fou deixeble i exercí d'ajudant del gran escultor de Banyuls de la Marenda. Entre 1913 i 1918, treballà amb Pierre-Auguste Renoir que l'acollí a casa seva durant la Primera Guerra Mundial. Atès que el gran pintor impressionista patia una artritis avançada en aquest període, Guinó es va convertir en les mans de Renoir i n'executà materialment tota l'obra escultòrica.El 1965, 46 anys després de la mort de l'artista de Llemotges, Michel Guino, fill de Ricard, acudí als tribunals per tal de reclamar la coautoria de totes les seves escultures. Després d'un llarg procés judicial, el 13 de novembre de 1973 el Tribunal de Cassació de París donà definitivament la raó a Guino i reconegué el seu pare com a coautor de l'obra i com a legítim beneficiari (al 50 per cent) dels rendiments que aquesta pogués generar. Quanla justícia es va pronunciar, d'una forma inapel·lable, ja feia 8 mesos que l'escultor gironí més internacional havia traspassat.

Un Camí oblidat : el que anava de Girona a Aiguaviva per Vilablareix / Ricard Teixidor
Teixidor i Palau, Ricard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 447-460 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Com a totes les vil·les suburbanes, hi havia un camí que comunicava Gerunda amb la vil·la romana de Vilablareix, tot i que no apareix documentat fins a l'any 1184. Bona part del traçat seguia per la llera de la Maçana o la resseguia. Tenim indicis, però, que continuava fins a Aiguaviva. Bona part del traçat ha desaparegut sota la trama urbana de Girona i Salt i ha estat llaurat.

Josep Anton Secret, el professor empordanès i gironí de Pío Baroja / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 461-470 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'Institut de Segon Ensenyament de Pamplona, Josep Anton Secret, d'origen empordanès però aviat instal·lat a Girona, va ensenyar geografia i història a un dels representants bascos de la generació espanyola de 1898: Pío Baroja. L'article ressegueix la personalitat i la ideologia conservadora del professor i els motius pels quals va ser allunyat de la terra natal, arran de la Revolució de 1868. Secret no va poder reintegrar-se a l'Institut de Girona, on havia iniciat la professió i destacat en la defensa del règim d'Isabel II, a més de perjudicar companys d'ideologia contraposada a la seva. Sense aquest contratemps, no hauria existit el retrat curiós que d'ell va traçar el novel·lista de Sant Sebastià.

Recull de parèmies d'ús habitual en una família saltenca / Daniel Vivern Lladó, Montserrat Vivern Lladó
Vivern i Lladó, Dani


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 471-500 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest treball presenta uns centenars de parèmies, adagis i aforismes diversos que els autors hem recollit del parlar habitual dels nostres pares i avis i que, per a les generacions actuals, ja són poc o gens coneguts, i menys encara usats. La majoria corresponen al català que s'usava a mitjan segle xx a l'àrea del Gironès, per bé que s'hi noten influències del parlar empordanès, i també del Pla de l'Estany i de la Garrotxa.

Josep Mestres Gumbau (1957-2021) / Esther Travé-Allepuz, Joan Vicens i Tarré
Travé Allepuz, Esther


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 503-508 : il. (Necrològica) 

Josep Álvarez Niebla (1945-2021) i S. Roca-Delpech Costa (1947-2021) / Narcís Selles
Selles Rigat, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 509-512 : il. (Necrològica) 

Activitats de l'Institut d'Estudis Gironins durant el curs 2021-2022 / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 515-532 (Notes i documets d'arxiu)