português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
ANNALS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS GIRONINS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 40
ir a la página                         


1 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - Girona, 1917) : història i catalanisme / Joaquim Nadal
Nadal i Farreras, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 11-28
Transcripció corregida de la conferència donada per l'autor a la Biblioteca Carles Rahola en el cicle dedicat a Joaquim Botet i Sisó i organitzat per l'Institut d'Estudis Gironins el 17 de novembre de 2016: "Joaquim Botet i Sisó: Història i Catalanisme". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem el perfil d'un personatge que es va significar com a precursor del catalanisme polític i com a historiador. Botet va fer compatible el seu compromís catalanista amb un pragmatisme electoral que el va portar a participar en les eleccions del sistema de la Restauració. Fundador del Centre Catalanista de Gerona y sa comarca, va dirigir el seu òrgan Lo Geronès, es va anticipar en la definició de la nacionalitat catalana i va participar de La Jove Catalunya i La Unió Catalanista. Des de 1906 va abandonar l'activitat política i es va concentrar en una obra d'historiador, arqueòleg i numismàtic que havia començat el 1875 (Empúries) i va excel·lir amb el premi Martorell de l'IEC (1907) pel seu estudi de les monedes catalanes.


Matèries: Biografia ; Historiadors ; Catalanisme
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:1846 - 1917
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view//356195
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Llegendària conquesta de Girona per Carlemany / Josep Clara i Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 29-42
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Comencem mostrant la pintura mural del palau Moja de Barcelona, que segurament és l'única al món que presenta la Conquesta de Girona per Carlemany. El seu autor és Francesc Pla "El Vigatà" i la creà el 1790 a petició de Maria Lluïsa de Copons i Descatllar, marquesa de Cartellà, vídua del marquès de Moja. A la pintura apareixen dos personatges principals, Carlemany i el llegendari Arnau de Cartellà, cavaller gironí que ajudà l'Emperador en la conquesta. Sabem que Carlemany no va venir personalment a Girona per la Vita Karoli d'Eginhard i obres posteriors. La nostra recerca ha pretès buscar l'origen de la llegenda i trobem un primer text , la Crònica de Moissac, de finals del S.X, que té un relat ben senzill i fiable: l'any 785, mentre Carles estava lluitant a Saxònia, els gironins entregaren la ciutat al rei Carles. Continua la Crònica sobre el 786: Carlemany viatja a Àustria, Itàlia i França. Llavors hi afegeix una escena fantasiosa que es produeix a Alemanya: en el mes de desembre del 786, "aparegueren uns esplandors paorosos al cel...." senyalsde creu en els vestits dels homes", va ploure sang i succeí una gran mortaldat. I aquí està l'origen del relat que tant s'ha difós fins a l'actualitat. El monjo de Ripoll, copista del Chronicon Rivipullense I (del s. XI) va ajuntar les dues narracions de la Crònica de Moissac: els gironins entreguen la ciutat "i molts veieren ploure sang i va succeir una gran mortaldat. Aparegueren resplandors en el cel i una senyal de la creu en els vestits dels homes". Vaig considerar que havia fet una gran descoberta, però després he vist que Jaime Villanueva, al S. XIX, ja havia observat l'engany del copista (cosa que em confirma la meva teoria). A partir del S. XIII (Chronicon Rivipullense II) es va allargant el relat amb més invencions i fantasies. I així analitzem diferents opinions i versions de la llegenda: d'Alfons X (S. XIII), de l'Officium in festo Sancti karoli magni imperatoris et confessoris (de 1345), del Tractatus de Captione Gerunde (S. XV), de Geroni Pujades (S. XVII), d'Antonio Vicente Domènec (1602), de Roig i Jalpí (1678), de Joan Amades (1953) i de Jacint Verdaguer (1885).


Matèries: Llegendes ; Historiografia ; Alta edat mitjana ; Epoca musulmana ; Conquesta cristiana ; Epoca carolíngia
Àmbit:Girona
Cronologia:[778 - 785]; 785 - 1953
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view//356196
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josafat, la vigència del monstre / Josep Pujol i Coll
Pujol i Coll, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 43-58 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article sintetitza la història de la novel·la Josafat (1906), de Prudenci Bertrana, des de la seva gestació fins a la seva divulgació al llarg de tot el segle XX. Pels seus valors literaris, però també per la polèmica que va acompanyar-la des de la seva publicació, tant l'obra com el seu argument i els seus personatges s'han instal·lat en l'imaginari col·lectiu dels gironins amb la força d'una llegenda. L'article aprofundeix en les causes d'aquest arrelament.


Matèries: Literatura ; Novel·la ; Escriptors
Matèries: Bertrana i Compte, Prudenci (1867-1941)
Àmbit:Girona
Cronologia:[1905 - 1906]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view//356197
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): Una revisió de la campanya de 1972 / Josep Tarrús, Enric Carreras
Tarrús i Galter, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 59-92 : il.
Resums en català i anglès.

En aquest article intentem recuperar i posar al dia les dades obtingudes a l'excavació de 1972 a la cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona). Aquesta excavació la dugueren a terme Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto, aleshores estudiants d'arqueologia a la nova Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Ricard Batista Noguera. En el seu moment no es va comprendre la veritable importància d'aquest monument, una doble cista dins d'un gran túmul bastida a la segona meitat del Vè mil·lenni aC, i es va catalogar com una galeria catalana. En la nostra revisió, li retornem el seu veritable valor com una més de les cistes neolítiques amb túmul complex de la zona de Tavertet, tal com va quedar establert en les excavacions de finals dels anys 80 del segle XX, dutes a terme per Josep Castells, Walter Cruells i Miquel Molist. En aquelles excavacions, cistes similars i properes a la de Sant Corneli, com les de la Vena i el Padró, varen proporcionar aixovars arqueològics i dates C-14 que situen aquest grup de cistes com una de les primeres manifestacions megalítiques de Catalunya.


Matèries: Prehistòria ; Neolític ; Cultura megalítica ; Excavacions arqueològiques ; Estructues funeràries ; Arqueologia
Àmbit:Tavertet
Cronologia:[1972]
Autors add.:Carreras i Vigorós, Enric
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356198
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Noves dades sobre la procedència del marbre romà de la torre del Telègraf o del Llamp de Girona / Jordi Oliver Vert
Oliver Vert, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 93-104 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present escrit pretén aportar noves dades sobre la procedència extractiva dels blocs de marbre d'època romana reutilitzats en una torre quadrangular d'origen carolingi (Torre del Telègraf o del Llamp). La descoberta d'aquest material lapidi l'any 1988, continua sent un unicum per a la Gerunda romana, construïda habitualment amb la sorrenca de Domeny-Taialà i/o de Can Guilana i la calcària nummulítica que aflora a l'entorn més immediat.


Matèries: Epoca romana ; Alta edat mitjana ; Epoca carolíngia ; Materials de construcció ; Pedreres
Matèries:Ciutat romana de Gerunda ; Torre del Telegràf de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1988]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356232
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Visigots a Girona / Josep M. Nolla, Lluís Palahí, Marc Prat
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 105-130 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La invisibilitat arqueològica dels visigots entre el darrer terç del segle V i les aca-balles del VI ha estat un fet paradigmàtic especialment a la provincia Tarraconensis. Tanmateix noves excavacions permeten documentar-ne la seva presència física a Girona i al seu entorn immediat. La iden-tificació del palau del comes ciuitatis, el castellum de Sant Julià de Ramis i l'ocu-pació de la vil·la del Pla de l'Horta, ens fan possible observar com s'assentaren en un territori determinat.


Matèries: Epoca visigòtica ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Estructures funeràries
Àmbit:Girona
Cronologia:[450 - 600]
Autors add.:Palahí Grimal, Lluís ; Prat, Marc
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356233
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Cinc documents ripollesos del segle X conservats a l'Arxiu Capitular de Girona / Jaume de Puig Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 131-156
Notes a peu de pàgina. Inclou edició dels documents. Resums en català i anglès.

L'autor reedita cinc documents del segle X (dels anys 941, 955, 957, 980, 983), salvats de l'arxiu de Ripoll gràcies a una transcripció anònima del segle XVIII, que es conserva al ms. 161 de l'Arxiu de la Catedral de Girona. Aquest conjunt de documents es donava a tort com ex-traviat i tres havien estat publicats una primera vegada per Jaume Marquès Casanovas els anys 1962 i 1963. La reedició es justifica pel caràcter d'unicum del testimoni, i s'hi afegeix un aparat crític i un altre de notes prosopogràfiques.


Matèries: Alta edat mitjana ; Fonts documentals ; Arxius històrics ; Arxius eclesiàstics ; Diplomàtica
Matèries:Arxiu Capitular de Girona
Àmbit:Ripoll ; Ripollès ; Girona
Cronologia:941; 955; 957; 980; 983
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356234
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Masoveries, lloguers, inquilins. Edificació i lloguer en la construcció de Girona al segle XIII / Eduard Canal, Josep M. Nolla, Jordi Sagrera
Canal i de Diego, Eduard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 157-190 : il.
Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

En la creació dels nous espais urbans medievals de Girona, especialment entre els segles XII i XIV, l'establiment emfitèutic sembla haver jugat un paper predominant, com a tot arreu. Però caldria afegir la importància de les masoveries urbanes impulsades pels grans propietaris que aixecaren moltes cases per posar-les en lloguer, segurament des de la segona meitat del segle XII. En alguns casos aquestes masoveries/lloguers esdevingueren establiments emfitèutics a mitjan segle XIII quan hom detecta un impuls cap a noves construccions en espais ja edificats. L'existència de normativa jurídica aplegada als costums locals a diverses ciutats des del segle XIII fa palesa aquesta realitat, però també la dinàmica i conflictes entre propietaris i llogaters.


Matèries: Edat mitjana ; Propietat urbana ; Habitatge ; Construcció ; Emfiteusi ; Arrendament urbà ; Contractes de masoveria
Àmbit:Girona
Cronologia:[1201 - 1300]
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M. ; Sagrera i Aradilla, Jordi
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356235
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Chantier de fortification géronais: le cas de la construction de la Torre Gironella, en 1411 / Pauline Banq
Banq, Pauline


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 191-212
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en francès i anglès.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Fortificacions ; Restauració i conservació ; Construcció
Matèries:Torre Gironella de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1411
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356236
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Referències i regestos de la documentació notarial conservada al mas Rovira de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany. època medieval (1212-1499) / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 213-252
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

L'objectiu del present treball és donar a conèixer, de forma estructurada i rigo-rosa, la documentació medieval notarial, conservada i perduda, que havia format part del mas Rovira de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), un arxiu que no tan sols és útil per entendre la història local sinó també la provincial, ja que aplega textos d'altres indrets de les comarques gironines com, per exemple, de l'església de Sant Feliu de Girona.


Matèries: Edat mitjana ; Fonts documentals ; Diplomàtica ; Protocols notarials ; Pergamí ; Arxius familiars ; Masos
Matèries:Mas Rovira de Sant Miquel de Campmajor
Àmbit:Sant Miquel de Campmajor
Cronologia:1212 - 1499
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356237
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Creu processional del monestir de Sant Joan de les Abadesses / Joan Ferrer i Godoy
Ferrer i Godoy, Joan


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 253-284
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental i gràfic. Resums en català i anglès.

La localització de l'encàrrec fet l'any 1388 per l'abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, Ramon de Valmanya, a Pere Serra, argenter de la ciutat de Girona, per reparar i refer de nou la creu de Sant Joan proporciona un destacat referent per a la historiografia de l'orfebreria gòtica catalana. Les creus de Sant Joan, de Vilabertran i de les Confraries de la catedral de Girona constitueixen un grup formal homogeni i específic en la història de l'argenteria medieval del nostre país. Amb les noves dades sobre la creu de Sant Joan, es disposa d'una informació que permet sostreure's d'interpretacions basades en paral·lelismes formals i funcionals respecte de les altres dues, per fonamentar-les en el contingut dels documents que hem identificat.


Matèries: Monestirs ; Objectes de culte ; Orfebreria ; Gòtic ; Orfebres ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Contractes
Matèries: Valmanua, Ramon de ; Serra, Pere
Matèries:Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Àmbit:Sant Joan de les Abadesses ; Girona
Cronologia:1388
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356238
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Farga de Borgonyà i la farga d'aram de Banyoles als segles XVII-XVIII : noves dades documentals sobre la seva història / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 285-334 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'edat moderna foren actives dues fargues d'aram a la vila de Banyoles i al poble de Sant Joan de Borgonyà, amb estretes relacions comercials i gremials. La farga de Borgonyà fou en origen pro-pietat de la família Bret, de la casa forta de la Bastida, fins que abandonà la seva activitat a inicis del segle XVIII. La Farga d'aram de Banyoles, en origen munici-pal, a inicis del set-cents passà a mans de la família Bernich que la regentà fins a principis del segle XIX.


Matèries: Edat moderna ; Farga catalana ; Indústria del metall ; Famílies ; Fonts documentals ; Protocols notarials
Matèries: Bret, família ; Bernich, família
Àmbit:Borgonyà - Cornellà del Terri ; Banyoles
Cronologia:[1601 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356239
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Col·loqui humorístic del segle XVIII / Maria Rosa Serra Milà
Serra i Milà, Maria Rosa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 335-344
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou transcripció del Col·loqui.

Un breu diàleg entre dos personatges relata una divertida confusió esdevingu-da en un veïnat rural, quan un boc va entrar a l'església.


Matèries: Literatura popular
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356240
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revolució de setembre de 1868 a les comarques de Girona / Ernest Martí Clara
Martí Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 345-384 : il.
Fonts i bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La província de Girona va adherir-se amb entusiasme a la revolta general iniciada per un cop d'estat a Cadis el setembre de 1868 demanant la col·laboració del país. Arreu van organitzar-se les juntes revolucionàries que canalitzaren la voluntat de les poblacions adoptant una legislació avançada que va anar "més enllà" del que van preveure els generals colpistes, com per exemple la proclamació impetuosa de la República en el primer dia. No va caldre l'ús de la violència però es disposaven de cossos armats que aviat es dissolgueren per innecessaris; el canvi de poders va ser normalment pacífic. Un cop en el govern provincial i local es van votar juntes definitives, nous ajuntaments i van abolir consums, quintes... i aprovar criteris i autoritats democràtiques. Feren tot allò que van creure convenient de manera autònoma en els seus municipis, sempre amb el vist i plau de la junta revolucionària de Girona, veritablement el paper hegemònic de tot el procés en aquesta província. Però les juntes definitives (progressistes) com l'elecció dels nous ajuntaments van desactivar els nous poders. Els republicans perderen protagonisme però no a l'Empordà, on es van mantenir amb força. Aquest moviment liberal i democràtic va anar essent limitat progressivament pel govern provisional que actuà contra la revolució. El cop de gràcia fou el decret de dissolució de les mateixes juntes revolucionàries que havien fet triomfar la revolució. La Revolució de Setembre, "la Gloriosa", fou un procés curt en el temps- tres setmanes- per la qual cosa es deixaren molts aspectes embastats o no resolts. Si bé fonamentaren uns costums democràtics, no resolgueren assumptes importants que afectaven les classes populars; això provocaria una frustració, que anys després ressorgirà novament amb força durant el sexenni democràtic (1868-1873).


Matèries: Revolució 1868 ; Juntisme ; Eleccions municipals ; Corts constituents ; Republicanisme ; Federalisme ; Anticlericalisme ; Impost de consums ; Lliurecanvisme
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1868
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356242
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Dones d'empenta" a Lloret de Mar, s. XIX-XX. Una mirada a partir del seu llegat al cementiri / Montserrat Sala i Vila
Sala i Vila, Montserrat


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 385-404
Resums en català i anglès.

Les dones tingueren un paper rellevant en la construcció dels monuments funeraris del cementiri modernista de Lloret de Mar. La recerca per tal de reconstruir les seves trajectòries vitals permet determinar la seva influència en el teixit econòmic i social de la vila. A la vegada, ens dona una nova perspectiva del paper social de la dona benestant, més enllà dels rols socials preassignats. I les dades ens mostren una societat d'inicis del segle XX dinàmica i adaptativa.


Matèries: Dona ; Història de la dona ; Fonts d'informació ; Cementiri ; Monuments ; Biografia ; Indians ; Societat
Matèries: Campderà, Concepció (1841-1911) ; Surís Domènech, Rosa (18??-1914) ; Garriga Bitlloch, Mercè (1861-1940)
Àmbit:Lloret de Mar
Cronologia:[1841 - 1940]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356243
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
En defensa d'Alfons Miàs / Rotllà Serres-Brià
Serres-Brià, Rotllà


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 405-410


Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Guerra mundial II ; Catalanisme ; Nacionalisme ; Feixisme ; Identitat Nacional ; Polítics ; Escriptors
Matèries: Miàs, Alfred (1903-1950)
Àmbit:Palalda - Rosselló ; Catalunya Nord ; Barcelona
Cronologia:1903 - 1950
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356253
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cadaqués a la postquerra. Repressió i tribunals d'acusació / Santiago Quesada
Quesada, Santiago


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 411-444
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A Cadaqués, les xifres de la repressió són elevades. L'article fa un seguiment dels diversos casos que porten els Tribunals de Justícia Militar i ens permet observar un ampli espectre de l'aplicació de les lleis referents als delictes de rebel·lió i d'auxili a la rebel·lió, així com les feixugues penes que comporten. A través dels consells de guerra i de les declaracions jurades, podem seguir el mantell de sospita que plana per tot el poble. La recopilació d'informació que pugui incriminar els sospitosos tracta de ser exhaustiva i, amb freqüència, les causes s'allarguen mantenint els reus a la presó. Els casos que aporta el Tribunal de Responsabilitats Polítiques complementa aquesta visió de la repressió a la vila.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Tribunals militars ; Judicis ; Consell de guerra
Àmbit:Cadaqués
Cronologia:1939 - 1945
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356254
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Any 2018, any Fabra / Josep Brugada i Guitérrez-Ravé
Brugada i Gutiérrez-Ravé, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 445-458
Resums en català i anglès.

Aquest any s'acompleixen 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i Poch, el més il·lustre i important lingüista del nostre país. Sobre la seva persona i la seva obra sempre em venen al cap aquelles paraules que li va dedicar Josep Pla, en un dels seus ja clàssics Homenots: "Fabra, ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit no hi ha ningú més que s'hi pugui comparar".


Matèries: Biografia ; Filòlegs ; Llengua catalana ; Homenatge ; Commemoració
Matèries: Fabra i Poch, Pompeu (1868-1948)
Matèries:Any Fabra 2018
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1868 - 1948; 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356255
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Agustí Xercavins Comas (Girona, 1947- Barcelona, 2003), geògraf dels pirineus / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 459-474
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Format al Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat de Barcelona, Agustí Xercavins s'especialitzà en l'estudi del clima dels Pirineus Orientals i de les comarques gironines. Va ser un bon professor universitari de geografia física, però les circumstàncies de la vida no li van ser gens favorables i acabà, malauradament, el periple vital a Barcelona, allunyat de les inquietuds que l'omplien. Aquest article vol retre un homenatge de record a la persona i a l'obra que llegà.


Matèries: Biobibliografia ; Geògrafs ; Professors ; Homenatge ; Investigació científica ; Clima ; Arees de muntanya ; Ensenyament de la geografia
Matèries: Xercavins Comas, Agustí (1947-2003)
Àmbit:Girona ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1947 - 2003
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356256
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 799
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Evolució urbanística del carrer d'Emili Grahit / Oriol Tarrés i Clara
Tarrés i Clara, Oriol


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 475-492 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi analitza l'evolució social i urbanística del carrer d'Emili Grahit de Girona i de l'Eixample gironí, a través de diferents dècades. Des dels orígens del carrer, els anys 40-50, quan només hi havia horts i barraques, el treball desenvolupa tots els canvis que el carrer ha patit fins convertirse avui en dia en una de les artèries més importants a la ciutat de Girona. L'estudi també ens inclou detalls dels llocs de referència o bé dels serveis per a la ciutat, tant del passat com del present, que han estat vinculats al carrer: el tren petit, la Pagans, les casernes, el parc del Migdia.


Matèries: Carrers ; Urbanisme ; Transformació urbana ; Eixamples ; Nomenclàtors ; Advocats ; Historiadors ; Biografia
Matèries: Grahit i Papell, Emili (1850-1912)
Matèries:Carrer Emili Grahit de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1850 - 1912; 1930 - 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356257
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 40
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3