português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
VIRGILI I COLET, ANTONI []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 3
ir a la página          


1 / 59
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Colonització feudal del Camp de Tarragona : dels castra a les viles noves (ss. XI-XIII ). Connexions amb Tortosa / Antoni Virgili Colet
Virgili i Colet, Antoni


En: 183090 La Repoblació del Camp de Tarragona : estat de la qüestió. Tarragona : Silva, 2018. p. 127-157

Bibliografia.



Matèries: Conquesta cristiana ; Feudalisme ; Repoblament ; Edat mitjana ; Conquesta de Tortosa
Àmbit:Camp de Tarragona ; Tortosa
Cronologia:[1000 - 1400]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Cambrils); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Assentaments rurals i espais agraris al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (segles X-XIII) / Helena Kirchner i Antoni Virgili
Kirchner i Granell, Helena


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 84-102 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La recerca s'ha fonamentat en l'anàlisi de la documentació escrita| tant la d'origen àrab| com la llatina generada per la conquesta cristiana del 1148| i la contrastació sobre l'espai mitjançant la prospecció i el treball de camp. El resultat ha donat informació rellevant sobre els assentaments| els espais agraris i la mateixa ciutat de Tortosa d'abans de la conquesta| i de les transformacions que els conqueridors van introduir en el paisatge rural i urbà.


Matèries: Fonts documentals ; Epoca musulmana ; Conquesta cristiana ; Edat mitjana ; Nuclis de població ; Instal·lacions agràries ; Arqueologia ; Paisatge ; Societat rural
Àmbit:Tortosa ; Baix Ebre
Cronologia:[900 - 1200]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: http://hdl.handle.net/10687/312367
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 59
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Vinya del Monestir de Santes Creus al terme de Tortosa, al segle XII / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: 209360 Jornades sobre la Viticultura de la Conca Mediterrània 1986. Tarragona : URV. Àrea de Història : Diputació de Tarragona, DL 1995. p. 190-195



Matèries: Complantació ; Vinya ; Monestirs ; Propietat eclesiàstica ; Contractes de conreu ; Règim senyorial ; Règim feudo-vasallàtic ; Cens ; Documentació eclesiàstica
Matèries:Monestir de Santes Creus
Àmbit:Tortosa ; Santes Creus - Aiguamúrcia
Cronologia:[1148 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conquesta, colonització i feudalització de Tortosa (segle XII), segons el cartulari de la Catedral / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Estudi General. Girona, núm. 5-6 (1985-1986) , p. 275-289
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.


Matèries: Edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Conquesta de Tortosa ; Fonts documentals ; Cartularis
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1148 - 1149
Autors add.:Col·loqui sobre la Formació i Expansió del Feudalisme Català (1985 : Girona )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43408
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Paisatge rural i espais agraris a Puigtinyós (Montferri) a l'edat mitjana (segles XII-XV) / Antoni Virgili, Maria Mateu
Virgili i Colet, Antoni


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 24 (2020) , p. 67-98

En aquest treball es presenta un assaig de reconstrucció dels espais agraris de l'antic terme de Puigtinyós (municipi de Montferri) a la baixa edat mitjana, a partir de l'anàlisi documental, el treball de camp i l'estudi dels parcel·laris. D'una banda, s'han pogut situar els antics casals de molins, l'horta, les partides amb predomini del conreu de la vinya i les àrees de terra campa. De l'altra, s'ha posat en relleu l'interès del monestir cistercenc de Santes Creus, senyor del districte, de concentrar tots els drets sobre els dos principals casals de molins del terme, situats a la riba esquerra del Gaià.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Usos del sòl ; Conreus ; Molins ; Paisatge ; Instal·lacions agràries ; Fonts documentals
Àmbit:Puigtinyós - Montferri
Cronologia:[1100 - 1500]
Autors add.:Mateu, Marina
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/383464
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espais agraris de l'entorn del castell de Miravet abans i després de la conquesta cristiana (segles X-XVII) / Helena Kirchner, Antoni Virgili, Montserrat Rovira, Manel Pica



En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 273-286 : il. (Dossier. Cristians, musulmans i moriscos. Població i societat a l'Ebre en època medieval i moderna. Homenatge a Pascual) 
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article presentem l'estudi dels espais agraris propers al castell de Miravet en època medieval, just abans de la conquesta cristiana de mitjan segle XII, i a partir d'aquesta. La contrastació de la informació de la documentació escrita, el treball de camp, la prospecció arqueològica de superfície i l'anàlisi morfològica dels parcel·laris ha permès reconstruir en planta els espais cultivats i els circuits artificials de l'aigua, reconèixer els topònims i les restes arqueològiques dels llocs de residència, així com situar-los. Aquests espais de conreu estaven ubicats en cotes més elevades respecte als terrenys de ribera, es trobaven a banda i banda dels accessos al nucli habitat i estaven equipats amb pous de sínia. Les troballes de catúfols andalusins indiquen que alguna d'aquestes sínies era ja operativa en època islàmica. Amb el decurs dels anys, els nous senyors cristians van impulsar programes de colonització en les terres més baixes properes a la riba fluvial.


Matèries: Edat mitjana ; Sól agrícola ; Conreus ; Toponímia ; Estructura agrària ; Colonització rural ; Conquesta cristiana
Àmbit:Miravet
Cronologia:[1150 - 1350]
Autors add.:Kirchner i Granell, Helena ; Virgili i Colet, Antoni ; Rovira, Montserrat ; Pica, Manel
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/379175
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 59
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
De Turtusa a Tortosa. La ciutat abans i després de la conquesta catalana (1148) / Helena Kirchner, Antoni Virgili Colet
Kirchner i Granell, Helena


En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 117-144



Matèries: Urbanisme ; Desenvolupament urbà ; Alta edat mitjana ; Arqueologia medieval
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1148]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 59
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Camp de Tarragona entre l'antiguitat tardana i el repartiment feudal : segles XI-XII historiografia i arqueologia / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: 154031 Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010. [Tarragona] : Ajuntament de Tarragona : Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2011. p. 47-66



Matèries: Arqueologia medieval ; Excavacions arqueològiques ; Historiografia ; Edat mitjana ; Feudalisme
Àmbit:Camp de Tarragona
Cronologia:[1000 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Pública de Tarragona; Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 59
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Repartiment de Tortosa i l'origen dels dominis feudals (1148-1200) / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Territori i societat a l'Edat Mitjana : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. II (1998) , p. 175-198
Número monogràfic: Almenar, 1147-1997. 850 anys de la Carta de Poblament. Edició a cura de Jordi Bolòs, Joan J. Busqueta. Notes a peu de pàgina.



Matèries: Edat mitjana ; Epoca musulmana ; Conquesta de Tortosa ; Feudalisme
Àmbit:Tortosa ; Catalunya
Cronologia:1148 - 1200
Autors add.:Jornades d'Història Medieval (4s : 1997 : Almenar )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Escrivans a Vallès. Segles X i XI [Fitxer informàtic] / Robert Baró i Cabrera ; [dirigit per: Antoni Virgili]
Baró i Cabrera, Robert


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Virgili i Colet, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2019
1 recurs electrònic (426 p.)
ISBN 9788449091001

La comarca del Vallès era, als segles X i XI, el rerepaís del comtat de Barcelona; estava sota el control dels seus sobirans, però prou lluny de la capital com per desenvolupar unes dinàmiques autònomes. D'aquest territori s'ha conservat una quantitat molt considerable de documentació medieval original en els seus riquíssims arxius d'institucions civils i eclesiàstiques. Mercès a aquestes dues característiques és un espai idoni per intentar identificar-hi unes persones concretes, els escrivans: aquells que amb la seva signatura validaven els documents per donar-los caràcter públic. L'estudi s'organitza en tres seccions. La primera dedicada a la descripció de les fonts documentals i la metodologia emprada per obtenir i processar la informació. En la segona s'identifiquen els escrivans: es presenta l'inventari i estudi dels individus, així com la prosopografia d'una quarantena d'ells. La tercera secció se centra en la topografia vinculada als escrivans, mostrant les fonts d'informació i les eines utilitzades per analitzar-les, així com els resultats cartogràfics i l'elaboració de les fitxes d'unitat topogràfica que permeten intuir com es relacionaven els escrivans amb el territori. Es constata que als segles X i XI la immensa majoria dels escrivans són clergues seculars, dels quals es pot seguir en alguns casos la carrera eclesiàstica. Al segle X el clergat regular és pràcticament absent, mentre que figuren signant una petita proporció de documents el segle XI. Inversament, al segle X hi ha una contingent significatiu d'escrivans laics, que al segle XI es redueix notablement. Es conclou que els escrivans actuaven donant validesa als documents en actes performatius, no merament assertius, en virtut d'una autoritat pública que distingia els oficis i tenia per incompatibles els de jutge i escrivà. Homogeneïtat en els tipus documentals, llargues trajectòries, àmplia presència distribuïda per tot el territori i, sobretot, la capacitat de canviar el vocabulari en un reduït espai de temps, indiquen que hi ha un vincle estable entre l'autoritat pública i els escrivans molt abans de la recepció del Dret Comú i de la implantació de la institució del notariat. Es destaca que en el transcurs de la quarta dècada del segle XI hi hagué un ràpid canvi en el vocabulari emprat per designar els llocs de culte i llurs espais adjacents, amb el que s'introduí un nou formulari, generat en un context teològic carolingi. Probablement fou el resultat de l'execució d'un pla procedent de l'autoritat comtal, en concret d'Ermessenda de Carcassona, acompanyada pel jutge Bonshom i els bisbes Pere Roger de Girona i Oliba de Vic, que el 1038 consagraren les seves respectives catedrals. A la ciutat de Barcelona també es documenta aquest canvi en el vocabulari, a Santa Maria del Mar on, amb motiu de la renovació de la canònica catedralícia, entre el 1009 i el 1019, hi hagué una intervenció directa dels comtes. Pocs anys després, amb la revolta dels senyors de la marca a mitjan segle XI, els escrivans seguiren actuant al servei d'una autoritat de natura pública, i llur funció serví per consolidar les noves relacions socials i econòmiques fonamentades en l'ús privat de la violència, que fou instrumentalitzada també a través dels documents escrits.


Matèries: Tesis doctorals ; Alta edat mitjana ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Notaris ; Clergues ; Inventaris ; Prosopografia ; Església
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:[900 - 1100]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669440
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conquista feudal y transformaciones agrarias : colonización agrícola y ganadería en el prado de Tortosa, siglos XII-XIII / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Historia agraria. Murcia, 81 (Agosto 2020), p. 165-194 : il. (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és documentar i descriure els primers processos de colonització del prat de Tortosa arran de la conquesta cristiana, en 1148. S'inscriu en una línia historiogràfica que posa en relleu l'impacte de les conquestes dels regnes cristians de la península Ibèrica sobre al-Ándalus i incideix, especialment, en les modificacions que els conqueridors van introduir en el paisatge agrari andalusí per a adaptar-lo a les seves necessitats: els interessos senyorials relacionats amb la producció i captura de la renda feudal. Per a això, s'ha analitzat la documentació generada per la conquesta, la informació de la qual ha estat contrastada amb els resultats de la prospecció, el treball de camp i l'estudi cartogràfic. S'han identificat els espais agraris i descrit els components del paisatge: les xarxes de séquies, els camins, un molí fariner, coves, mansos i extenses àrees de prat jalonades per tolles i llacunes. Els conqueridors van ampliar la xarxa de desguàs i van construir parcel·laris territorialment homogenis, encara que discontinus, de vinyes, horts i terra campa per a sembrar. No obstant això, àmplies zones del prat van continuar sent terra de pastures per a la ramaderia.


Matèries: Ramaderia ; Colonització rural ; Pastures ; Séquies ; Baixa edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Feudalisme
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1100 - 1300]
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.081e05v
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Diplomatari de la catedral de Tortosa : episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272) / edició a cura de: Antoni Virgili, Josep Maria Escolà, Manel Pica, Montserrat Rovira



Barcelona : Fundació Noguera, 2018
2 vols. (1128 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 76-77) 
Bibliografia. Índex. Introducció i sumaris en català, textos originals en llatí.
ISBN 9788499759890 (o. c.)
ISBN 9788499759838 (vol. 1)
ISBN 9788499759845 (vol. 2)

Després de dos anys llargs de treball intensiu, precís i eficaç d'un prestigiós equip d'experts, veu la llum el Diplomatari de la catedral de Tortosa que recull els pergamins redactats durant els pontificats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272). Aquest treball s'ha distribuït en dos volums, dels quals en presentem ara el primer. Ambdós són a més la continuació dels publicats per la Fundació en aquesta mateixa col·lecció Diplomataris, números 11 i 25, que contenen els pergamins del Diplomatari de la catedral de Tortosa entre els anys 1062 i 1193. El primer pontificat abraça el temps de la derrota de Pere I a Muret i el dol i fracàs dels occitans residents a la diòcesi en contacte amb els càtars; també el de l'acompanyament polític, militar i pastoral del rei Jaume I i de les seves hosts en l'avançada conqueridora de la zona valenciana de la diòcesi, assegurant- ne els nous límits, per la qual cosa Ponç de Torrella no deixà el rei fins a la caiguda de València. Bernat d'Olivella fou el bisbe de les concòrdies i dels pactes en el recobrament de la meitat dels delmes del bisbat amb el monarca; de la cessió al monestir de Benifassà dels drets sobre molins, forns i delmes dels llocs que estaven per poblar; del repartiment de drets i béns amb el Capítol dels castells i viles de Miravet, Albalat i Cabanes, Almassora i el Mas de Na Cambrils per al bisbe, i de la baronia de Cabacés, la Granadella i els Molins del Comte per al Capítol; fou el bisbe dels funerals de Jaume I a València i de la coronació de Pere II i la reina Constança a Saragossa. Home de confiança del Conqueridor, fou lloctinent general a Aragó i Catalunya. (Editorial).


Matèries: Diplomataris ; Arxius capitulars ; Catedrals ; Documentació eclesiàstica ; Edat mitjana ; Bisbes ; Jaume I el Conqueridor ; Pere II el Gran
Matèries: Ponç de Torrella, Bisbe ; Bernat d'Olivella, Bisbe
Matèries:Catedral de Tortosa
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1212 - 1272
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni (Ed.) ; Tuset, Josep M. (Ed.) ; Pica, Manel (Ed.) ; Rovira Rafecas, Montserrat (Ed.)
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/76 DIPLOMATARI CAT TORTOSA I_marca.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espacios de cultivo vinculados a Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Cataluña) : norias, drenajes y campesinos (siglos VIII-XII) = Farming Areas of Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Catalonia) : Water Wheels, Drainage, and Peasants between the Eighth and the Twelfth Centuries
Kirchner i Granell, Helena


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 20 (2019) , p. 83-112
Dossier monogràfic: "Los paisajes agrarios en la edad media".

En aquest article s'estudien els espais de cultiu relacionats amb Madînat TurTûsa. La recerca es basa en la contrastació de la informació proporcionada per la documentació escrita generada arran de la conquesta cristiana (1148), la prospecció i l'anàlisi del parcel·lari. El resultat ha estat la delimitació i reconstrucció en planta de tres espais de cultiu adjacents a la ciutat. L'horta de Pimpí, al nord, es regava amb l'aigua de pous i sínies. Al sud, les Arenes constituïa un espai d'aiguamoll afectat per inundacions periòdiques i estava equipat amb una xarxa de séquies de drenatge; es destinava preferentment a pastures per al bestiar i al cultiu de cereals. En la riba oposada de l'Ebre, també hi havia canals de drenatge i zones de cultiu de cereals. L'aigua de l'Ebre mai va ser captada ni distribuïda mitjançant séquies destinades a regar grans superfícies.


Matèries: Epoca musulmana ; Edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Agricultura ; Estructura agrària ; Pagesia ; Conreus ; Pastures ; Horta ; Infraestructures d'aigües ; Recursos hídrics ; Irrigació ; Arqueologia medieval ; Fonts documentals
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[700 - 1200]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://revistas.uva.es/index.php/edadmedia/article/view/3581/2888


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Document inèdit al segle XII sobre Altafulla / Ramon Serra, Antoni Virgili
Serra i Rial, Ramon


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 42 (2018) , p. 7-14
Notes a peu de pàgina. Inclou transcripció del document (en llatí). Resums en català i anglès.


Matèries: Fonts documentals ; Pergamí ; Feudalisme ; Contractes ; Cens ; Castells ; Tinença de la terra ; Arxius històrics ; Arxius diocesans
Matèries: Claramunt, Berenguer de ; Taradell, Guillem de
Àmbit:Altafulla
Cronologia:1161 - 1187
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/356100
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Municipal d'Altafulla; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Repoblació del Camp de Tarragona : estat de la qüestió / [Ezequiel Gort Juanpere, Eduard Juncosa Bonet, Montserrat Rovira Rafecas, Josep Maria Sans i Travé, Lucas Villegas-Aristizabal, Antoni Virgili i Colet ; coordinació: Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona]

Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip (1es : Tarragona )


Tarragona : Silva, 2018
157 p. ; 23 cm (Inter primas, 3) 
Bibliografia. 4 capítols en català i 1 en castellà.
ISBN 9788494831898

La repoblació del Camp de Tarragona. Estat de la qüestió aplega les conferències de les I Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip, en les quals diversos professors i estudiosos van exposar les línies actuals d'investigació sobre la reconquesta i repoblació cristiana al sud de Catalunya, preferentment al segle XII, una història sens dubte èpica i fundacional. Lucas Villegas ens parla de la influència de les creuades i la participació normanda -es especial de Robert Bordet o d'Aguiló, príncep de Tarragona-, i no com a un fet aïllat sinó com a una altra guerra santa animada pels arquebisbes i els papes i en col·laboració amb els comtes de Barcelona. Eduard Juncosa tracta la la qüestió del cosenyoriu de la ciutat de Tarragona que exercien per indivís els comtes-reis i l'arquebisbe. Ezequiel Gort defensa la tesi que, amb anterioritat a aquesta colonització medieval, hi havia comunitats pageses que, al no estar sota el control feudal i pagament de rendes, no generaven documentació però eren població real. Serà amb la caiguda del poder musulmà a Siurana (1153) a mans cristianes i, sota l'empenta feudal, que el procés colonitzador tiraria endavant. Josep Maria Sans Travé enllaça el cas de la Conca de Barberà amb el Camp de Tarragona, des dels segles X al XII, i com a figura central Ramon Berenguer IV, que eixampla el comtat de Barcelona cap a occident, situant la frontera a tocar de l'Aragó, i amb la cooperació de nobles i institucions religioses, com fou el cas dels cistercencs a Poblet. Antoni Virgili compara els casos de Tarragona i de Tortosa, més dificultós militarment i econòmicament en el cas de la ciutat ebrenca. Montse Rovira analitza el Milà, com a nou model de repoblació amb les cartes de població de noves viles i ja no tant amb una xarxa de castells termenats. (Editorial).


Conté:
- 229482  Villegas-Aristizábal. Lucas. Cruzados normandos en la frontera del Ebro : el caso de Tarragona.
- 229483  Juncosa Bonet. Eduard. La Forja i el desenvolupament del condomini de Tarragona.
- 229484  Gort i Juanpere. Ezequiel. La Colonització i la formació de les poblacions del Camp de Tarragona i el Priorat.
- 229485  Sans i Travé. Josep Maria. Reconquesta i repoblació de la Conca de Barberà.
- 229486  Virgili i Colet. Antoni. La Colonització feudal del Camp de Tarragona : dels castra a les viles noves (ss. XI-XIII ). Connexions amb Tortosa.


Matèries: Alta edat mitjana ; Actes de congressos ; Feudalisme ; Repoblament ; Historiografia ; Colonització rural
Àmbit:Camp de Tarragona
Cronologia:[1000 - 1300]
Autors add.:Gort i Juanpere, Ezequiel ; Juncosa Bonet, Eduard ; Rovira Rafecas, Montserrat ; Sans i Travé, Josep Maria ; Villegas-Aristizabal, Lucas ; Virgili i Colet, Antoni
Autors add.:Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
Accés: http://www.ahat.cat/wp-content/uploads/sites/21/2019/12/3-Llibre-LA-REPOBLACIÓ-DEL-CAMP-DE-TARRAGONA.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Municipal (Cambrils); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Nou document sobre la Quadra o Castell de Clarà (S. XI) / Ramon Serra, Antoni Virgili
Serra, Ramon


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 18 (2017) , p. 4-17: il.
Notes a peu de pàgina. Inclou reproducció facsímil i transcripció del document.

L'objectiu d'aquest article és publicar un document sobre la quadra i castell de Clarà de l'any 1073, inèdit fins ara, que pertany al fons de l'Arxiu dels Marquesos d'Alfarràs. Gisclafred i Bonfill Guitard, hereus dels primers colons de Clarà, van resoldre les seves diferències, van dividir les seves possessions i van decidir repartir a parts iguals els rèdits dels espais comuns.


Matèries: Fonts documentals ; Arxius familiars ; Edat mitjana ; Pergamí ; Castells ; Propietat ; Plet
Matèries:Arxiu dels Marquesos d'Alcarràs
Àmbit:Clarà - Torredembarra
Cronologia:1073
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RecullTreballs/article/view/341235
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; B. Pública de Tarragona; B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 59
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Croats anglonormands a Tortosa segona meitat del segle XII / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Vol. XXIII (2010) , p. 39-48


Matèries: Població ; Edat mitjana
Matèries: Croats
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1100 - 1200]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/ejemplar?codigo=256249&info=open_link_ejemplar [exemplar complet]
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 59
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tortosa, l'endemà de la conquesta / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: 151480 Cartes de Població cristiana i de seguretat de jueus i sarraïns de Tortosa 1148/1149. Tortosa : Universitat Internacional de Catalunya, 2000. p. 27-53



Matèries: Conquesta cristiana ; Conquesta de Tortosa
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1148
Localització: Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Centre de Lectura (La Fatarella); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Ventura Gassol (Calafell)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 59
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Indret de les Arenes al prat de Tortosa. Contribució a l'estudi de la toponímia de Tortosa : segle XII / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: 147499 Actes del vint-i-tresè Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica. [Tarragona] ; [Barcelona] ; [Amposta] ; [Ulldecona] : Diputació de Tarragona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura : Consell Comarcal del Montsià : Ajuntament d'Ulldecona, 1999. Vol. I, p. 272-282



Matèries: Toponímia ; Edat mitjana
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1100 - 1200]
Autors add.:Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica (23è : 1997 : Ulldecona )
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Pere de Montcada (La Sènia); B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Trinitari Fabregat (Alcanar); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 59
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Ràpita i la conquesta del territori de Tortosa : segles XI-XII / Antoni Virgili
Virgili i Colet, Antoni


En: L'Algadir dels Alfachs. Sant Carles de la Ràpita, núm. 2 (desembre 1998), p. 25-33
Bibliografia.



Matèries: Edat mitjana ; Epoca musulmana ; Conquesta cristiana ; Conquesta de Tortosa
Àmbit:Sant Carles de la Ràpita ; Tortosa
Cronologia:[1000 - 1200]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Museu de les Terres de l'Ebre (Amposta); B. Popular (Ulldecona); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 3
ir a la página          

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3